|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Els estudiosos de les relacions internacionals s'interessen per la història per diferents raons. De vegades, es tracta la història com un banc de dades que serveix per interpretar i analitzar la política internacional contemporània. Altres vegades, els acadèmics s'interessen per la història per si mateixa, amb la pretensió d'arribar a una comprensió més profunda d'un període determinat, utilitzant instruments analítics de la disciplina de relacions internacionals. Sovint, la investigació històrica serveix per sustentar, implícita o explícitament, diferents posicions acadèmiques sobre la naturalesa de les relacions internacionals. Per exemple, la concepció que les relacions internacionals són constants i repetitives (una posició fortament associada a l'escola del realisme polític) a diferència de la visió liberal de l'avanç gradual de l'arena internacional. Aquesta assignatura no pretén abordar debats tan profunds sobre la naturalesa de les relacions internacionals, el paper de la història en ella, ni sobre enfocaments teòrics de la disciplina. Més aviat s'ocupa de realitzar un ampli recorregut històric de les relacions internacionals des del segle XVII fins a l'actualitat. La pretensió és oferir unes claus interpretatives que ajudin l'estudiant a entendre com s'ha arribat a configurar el sistema internacional actual i donar-li a conèixer els aspectes de la història internacional que han estat més destacats en la disciplina. |
|||||
Des de les primeres assignatures del grau de Relacions Internacionals, l'estudiant pren consciència de la importància de la dimensió històrica de la realitat internacional. Especialment, dos de les assignatures bàsiques del pla d'estudis ofereixen una visió introductòria a l'anàlisi històrica del sistema internacional: Introducció a les relacions internacionals i Història política i social. D'una forma més detallada i cobrint un període més extens, l'assignatura d'Història de les relacions (obligatòria dins del pla d'estudis) aborda la gènesi i desenvolupament del sistema internacional contemporani. |
|||||
En aquesta assignatura s'utilitzen alguns continguts teòrics i conceptuals treballats en assignatures bàsiques del pla d'estudis de Relacions Internacionals, especialment les assignatures Introducció a les Relacions internacionals, Història política i social, i Política i societat. Per això, es recomana cursar prèviament aquestes assignatures abans de matricular-se en Història de les relacions internacionals. |
|||||
L'objectiu principal de l'assignatura d'Història de les relacions internacionals és aportar coneixements i instruments analítics que permetin a l'estudiant comprendre i interpretar el desenvolupament històric i la configuració del sistema internacional. |
|||||
En examinar el desenvolupament del sistema internacional en l'etapa moderna (des del segle XVII) s'identifiquen quatre períodes històrics. A cada període s'examinen les característiques de les relacions internacionals, destacant els principis conforme els quals es va organitzar la política internacional, així com les institucions a través de les quals es van expressar aquests principis.
1. El segle XVII. De la Guerra dels Trenta Anys (1618) a la Guerra de Successió Espanyola (1701) 1.1. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648): religió i tradició 1.2. La pau de Westfàlia i l'ascens de Lluís XIV de França 2. El segle XVIII. De la pau d'Utrecht (1713) a la Revolució Francesa (1789) 2.2. De la pau d'Utrecht a la Revolució Francesa: equilibri de poder i raó d'estat 2.3. La Revolució Francesa i les guerres napoleòniques: nacionalisme i sobirania popular Unitat 2: El segle XIX. Del Congrés de Viena (1815) a la Primera Guerra Mundial (1914) 1. El sistema de concert: gran administració de poder 2. De la guerra de Crimea a la Primera Guerra Mundial: nacionalisme competitiu i imperialisme Unitat 3: El segle XX. De la Conferència de Pau de París (1919) al final de la Guerra Freda (1989) 1. La Conferència de Pau de París: l'autodeterminació nacional i la fi de la guerra 2. El sistema d'organització internacional de les Nacions Unides: responsabilitats especials i primacia del dret sobre el poder. Unitat 4: El segle XXI. Del final de la Guerra Freda (1989) fins al present 1. "Nou ordre mundial" de la postguerra freda: triomf liberal i unipolaritat 2. Les guerres iugoslaves i la Unió Europea: integració i fragmentació en un sistema globalitzat |
|||||
|
|||||
Dossier de lectures: Bergin, J. (coord.) (2002). El siglo XVII: Europa, 1598-1715. Barcelona: Crítica. Cap. 4. "Guerra y relaciones internacionales", pp. 127-160 Blanning, T. C. W. (coord.), & Rodriìguez, O. (2002). El siglo XVIII: Europa 1688-1815. Barcelona: Crítica. Cap. 5. "Rivalidad internacional y guerra", 188-213. Blanning, T. C. W. (coord.), & Garciìa, G. M. (2002). El siglo XIX: Europa 1789-1914. Barcelona: Crítica. Cap. 5. "Política internacional, paz y guerra 1815 1914", pp. 185-244 Cap. 6. "Expansión hacia ultramar, imperialismo e imperio", pp. 245-278 Judt, T. (2006). Postguerra: Una Historia de Europa desde 1945. Madrid: Taurus. Cap. 21. "La hora de la verdad". Lundestad, G. (ed.) (2013). International Relations Since the End of the Cold War: New and Old Dimensions. Oxford: Oxford University Press. Cap. 1. "The evolving structure of world politics, 1991-2011", pp. 16-41 Pereira, J.C. (coord.). (2001). La Historia de las Relaciones Internacionales. Barcelona: Editorial Ariel. Cap. 14. "La paz de París y la configuración del nuevo sistema internacional", pp. 319-347. Cap. 15. "La paz ilusoria: la seguridad colectiva en los años veinte", 1923-1933, pp. 349-366. Cap. 21. "El nuevo orden internacional", 1945-1989, pp. 471-498. Cap. 30. "La Unión Europea como actor global: de Maastricht a Lisboa", pp. 675-700.
Guia de lectures Herron, P. (2018). "Història de les Relacions Internacionals". UOC (47 pp.). |
|||||
Aquesta assignatura forma part del grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC + PS
Nota final d'assignatura: AC + PS AC = 60% PS = 40% Notes mínimes: · PS = 3,5 Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65% AC = 35% Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
L'avaluació contínua es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents. - La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit la AC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat. - La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre de PAC realitzades). - Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC. Plagi / Copia |
|||||
Prova de síntesi Examen final |
|||||
Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats. |