Temes actuals de política internacional Codi:  20.406    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Una de les crítiques que reben algunes assignatures universitàries és que són excessivament abstractes i allunyades de l'entorn immediat dels estudiants. L'assignatura de Temes actuals de política internacional aspira a quedar al marge d'aquesta crítica. S'examinen alguns dels assumptes que susciten avui major preocupació i controvèrsia entre els actors de la societat internacional. Entre altres, els efectes encara vigents de l'última gran crisi econòmica, les guerres comercials que enfronten a algunes potències econòmiques, les noves amenaces a la pau i la seguretat internacional, les violacions de divers signe dels drets humans en diferents zones del món o la problemàtica de la sostenibilitat i, particularment, el canvi climàtic.

En tot cas, l'objectiu de l'assignatura no és realitzar un examen molt detallat sobe cadascun d'aquests temes. La intenció és aportar informació i instruments analítics bàsics, que ajudin als estudiants a conèixer i interpretar alguns dels problemes i desafiaments més importants de política internacional actual.

Amunt

Temes actuals de política internacional és una assignatura obligatòria del pla estudis de Relacions Internacionals. En sintonia amb altres assignatures que s'ofereixen en els dos primers cursos del Grau (especialment, Introducció a les Relacions Internacionals, i Globalització i Internet), el focus d'atenció és l'estudi de qüestions i reptes d'abast internacional. No obstant això, presenta dues grans diferències pel que fa a les assignatures prèvies. En primer lloc, l'enfocament des del qual s'analitza l'agenda de la política internacional és multidisciplinària. En examinar els fenòmens internacionals s'utilitzen conceptes de diferents àrees de les Ciències Socials. En segon lloc, l'assignatura posa èmfasi en l'actualitat, prioritzant l'estudi de temes que marquen l'agenda internacional actual.

Amunt

Si bé l'assignatura de Temes actuals de política internacional no requereix uns coneixements acadèmics previs, utilitza un vocabulari elemental de Ciències Socials. Per això, es recomana haver cursat abans d'aquesta assignatura algunes assignatures bàsiques de Ciències Socials tant del programa de Relacions Internacionals com d'altres programes acadèmics. En particular, dins del pla d'estudis de Relacions Internacionals resulta oportú haver cursat prèviament les assignatures d'Introducció a les Relacions Internacionals, Globalització i Internet, Política i Societat, i Introducció a l'Economia.

Amunt

El principal objectiu de l'assignatura de Temes actuals de política internacional és aportar coneixements i eines analítiques que permetin a l'estudiant comprendre i interpretar alguns dels problemes i desafiaments més importants de la política internacional dels nostres dies.

En aquesta assignatura es treballen especialment les següents competències del pla d'estudis de Relacions Internacionals:

  • Competències generals:

CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisis i síntesis.

  • Competències específiques:

CE2.- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.

CE6.- Analitzar la diversitat de conflictes internacionals i processos de pau, explicant les seves causes, dinàmica i efectes principals.

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'estructuren en quatre mòduls. En els tres primers s'analitzen alguns dels temes més destacats de l'agenda de la política internacional en els últims anys. El primer mòdul se centra en l'anàlisi de la realitat econòmica internacional, amb particular atenció a l'última gran crisi econòmica i a les guerres comercials entre algunes potències. El segon mòdul aborda el repte de la seguretat internacional, dedicant particular atenció a les tensions nuclears. El tercer mòdul s'ocupa de dos temes clau de l'agenda internacional: els drets humans i el medi ambient. L'últim mòdul contempla l'anàlisi de tots aquests temes, però des d'una perspectiva diferent: la regional. Es revisen els principals conflictes en cinc regions del món, així com les dinàmiques de cooperació que han emergit.

Mòdul 1. La geopolítica de l'economia globalitzada.

  1. 2008-2018: una dècada després de la gran crisi.
  2. Guerres comercials: entre el creixement i el proteccionisme.
  3. Els països emergents i els dilemes dels països en desenvolupament.

Mòdul 2. Paradigmes de seguretat i reptes de futur.

  1. Paradigmes de seguretat en les relacions internacionals: ahir i avui.
  2. Dissuasió, dissuasió nuclear i política nuclear actual.
  3. Seguretat nacional, tancament de fronteres i altres reptes.

Mòdul 3. Drets humans i medi ambient.

  1. Drets humans i dret penal internacional.
  2. Medi ambient i desenvolupament econòmic.

Mòdul 4. Dinàmiques regionals: cooperació i conflicte.

  1. Les regions com a marc d'estudi en relacions internacionals.
  2. Àsia-Pacífic: la nova centralitat.
  3. Les Américas: polarització multinivell.
  4. Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica després de les primaveres àrabs.
  5. Àfrica: contenidor de crisi o laboratori d'oportunitats.

Amunt

Material Suport

Amunt

Recursos d'aprenentatge disponibles  a l'aula:

a) Materials docents: 

Mòdul 1. La geopolítica de l'economia globalitzada.

Mòdul 2. Paradigmes de seguretat i reptes de futur.

Mòdul 3. Drets humans i medi ambient.

Mòdul 4. Dinàmiques regionals: cooperació i conflicte.

b) Lectures específiques de cada mòdul docent:

Ambos, K. "Enjuiciamiento de crímenes Internacionales en el nivel nacional e internacional: entre Justicia y Realpolitik". En: Política Criminal, vol. 2, n. 4, 2007, p. 1-16.

Blankenburg, Stephanie; Palma, José Gabriel. "Introduction: the global financial crisis". En: Cambridge Journal of Economics, vol. 33, n. 4, 2009, p. 531-538.

Bulmer, Simon & Quaglia, Lucia . "The politics and economics of Brexit". En: Journal of European public policy, vol. 25, n. 8, 2018, p. 1089-1098.

Choucri, N.; Stuart, E; Ferwerda, J. "Institutions for Cyber Security: Internatio- nal Responses and Global Imperatives". En: Information Technology for Development, vol. 20, n. 2, 2014, p. 96-121.

Villalpando, W. "El nuevo derecho internacional penal. Los crímenes Internacionales". En: Invenio: Revista de investigación Académica, n. 23, 2009, p. 15-36

Hudson, Heidi. "¿Doing Security As Though Humans Matter: A Feminist Perspective on Gender and the Politics of Human Security". En: Security Dialogue, vol. 36, n. 2, 2005, p. 155-174.

Nolte, D. "How to Compare Regional Powers: Analytical Concepts and Research Topics". En: Review of International Studies, vol. 36, n. 4, 2010, p. 881-901.

Rudulescu, G. I., Panaita, M., Catalin V. "BRICS Countries Challenge to the World Economy New Trends". En: Procedia Economics and Finance, vol. 8, 2014, p. 605-613

Fawcett, L. "Exploring Regional Domains: A Comparative History of Regionalism". En: International Affairs, vol. 80, n. 3, 2004, p. 429-446

Amunt

Aquesta assignatura forma part del Grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessari per aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el qual es preveu que l'estudiant mitjà pugui aconseguir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals poden, doncs, variar en funció dels coneixements previs, de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en quatre unitats d'aprenentatge, integrades per mòduls, lectures especialitzades, guies d'estudi, recursos a l'aula i proves d'avaluació contínua (PAC). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.

El correcte seguiment de les activitats establertes com a itinerari d'aprenentatge per a cada unitat és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i aconseguir adequadament els objectius establerts per a aquesta assignatura. Per aquest motiu, és altament recomanable el seguiment dels itineraris d'aprenentatge establerts. L'avaluació contínua, com parteix integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i la consecució dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada no només es pot traduir en un component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant amb la finalitat de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.

Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) establert de seguiment d'avaluació contínua, és fonamental que l'estudiant treballi les PAC i les seves solucions com parteix integrant de l'estudi de l'assignatura per a la consecució de les competències que s'estableixen.

En el tram final de l'assignatura s'obrirà un període final de síntesi, que durarà fins al dia del primer torn dels exàmens, durant el qual tots els estudiants podran plantejar i compartir, a través del fórum, els dubtes relacionats amb els continguts de l'assignatura. El professor/a se ocuparà d'atendre els dubtes i consultes formulades.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 60%

PS = 40%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació contínua es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents.

Els enunciats, instruccions i materiales per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en els pròpies PAC. Els estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada PAC. Així mateix, el consultor realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada PAC.

El sistema d'avaluació contínua pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que per aconseguir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.

El correcte seguiment de l'avaluació contínua compromet a l'estudiant a realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les PECs siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D . En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació continuada,  però haurà de presentar-se a l'examen per superar-la.

Les qualificacions finals de l'avaluació contínua s'estableixen de la següent manera:

  • Per superar l'EC (amb una avaluació final de C+, B o A) l'estudiant ha de realitzar totes les PAC de l'assignatura (4 en total). L'obtenció de dues C- o una D en les PAC desqualifica automàticament a l'estudiant per superar-la.
  • La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit l'EC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat.
  • La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema d'EC (amb independència del nombre de PAC realitzades).
  • Per defecte, la qualificació final de N (no presentat) s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC.

Plagi / Còpia

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. 

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació contínua recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació contínua del semestre en curs respecte a qualsevol de les PAC, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació contínua.

Amunt

Prova de síntesi.

Per aquells estudiants que hagin seguit l'avaluació continua i la hagin superada la nota final de l'assignatura resultarà del creuament entre la nota final de l'avaluació continua i la prova de síntesi. La proporció de cada part és: 60% per a l'avaluació continua i 40% per a la prova de síntesi. Per als estudiants que no hagin seguit l'avaluació continua o no la hagin superada la nota final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'examen final.

Abans de finalitzar el semestre, els professors facilitaran als estudiants informació més detallada sobre la prova de síntesi.

Examen final

Els estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació contínua (qualificacions C-, D o N) han de presentar-se a un examen final.

Per als estudiants que no hagin seguit o superat l'avaluació contínua, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen.

Abans de finalitzar el semestre, el professor/a facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen.

Amunt

Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'una tornada relativa als exercicis plantejats.

Amunt