Moviments i nous actors transnacionals Codi:  20.408    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Moviments i Nous Actors Transnacionals (MNAT) és una assignatura obligatòria del grau de Relacions Internacionals. Com sabem, els primers estudis sobre les relacions polítiques fos de les fronteres territorials, han tingut com a motiu principal les guerres entre els pobles des de l'antiguitat, entre els estats a partir de l'època moderna. Des de llavors i fins a molt entrat el segle XX la literatura en aquest camp havia mantingut als estats com la unitat bàsica d'estudi i anàlisi. L'estat continua sent una institució important. No obstant això, el propi esdevenir de la humanitat ha portat cap a formes més complexes d'organització política, econòmica i social. Així, la participació col·lectiva i/o individual d'homes i dones en fets històrics o fortuïta, ha conduït a la gradual transformació mútua que porten amb si la interacció entre institucions com els propis estats i la gent que participa de manera directa i indirecte en assumptes de caràcter públic, ja sigui a nivell local, global o en tots dos alhora. MNAT és una assignatura que ressalta tres mobilitzacions socials històriques entre les més conegudes, desplegades des de mitjan segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX, i que adonen de la importància política de col·lectius i individus aliens als estats. Les accions (agència) d'aquests actors des de llavors, van alterar la idea fomentada a partir de l'ordre de la Pau de Westfàlia, que els estats tenen l'exclusivitat de iure i de facto en la vida política interna i externa d'aquests. Aquests moviments provinents de sectors organitzats de diferents països, van conduir en gran manera a transformar les regles i normes entre les institucions i la societat, no solament en un estat sinó en varis, per això parlem d'actors transnacionals, les seves accions van traspassar les fronteres polítiques dels estats.

L'assignatura MNAT està conformada per tres mòduls distribuïts en les diverses unitats del curs, que poden variar entre quatre i cinc unitats.

El mòdul 1 en primer lloc compleix una funció històrica perquè aborda els tres moviments socials històrics triats per a l'assignatura, que posen l'accent en l'agència d'actors no estatals que van conduir a canvis en l'ordre jurídic, polític, social i econòmic en les societats capitalistes europees, primer, i després en altres latituds del món. En segon lloc el mòdul 1 té altres funcions, abans d'abordar els moviments socials dóna a conèixer als estudiants idees i conceptes sociològics amb la finalitat de comprendre i analitzar les accions d'actors no estatals o de la societat civil, en l'esfera pública domèstica i/o internacional. En la unitat quatre del mòdul repassem els principals debats de la disciplina de les Relacions Internacionals, amb el propòsit d'identificar com des de la dècada de 1960 ja havien anàlisi i discussions acadèmiques entorn dels canvis que es podien albirar en aquest llavors en la política internacional, a partir del protagonisme d'actors no estatals en aquest terreny.

El mòdul 2 ens introdueix al món dels actors no estatals o de la societat civil que comencen a crear-se a mitjan segle XX. Un signe de canvi en l'escenari internacional serà l'anomenat d'algunes agències de l'ONU a certes organitzacions de professionals perquè coadjuvin en les tasques d'aquestes. De tal manera, sorgiran gradualment les denominades organitzacions no governamentals (ONG). En aquest llavors, passats els primers 10 anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), altruistes, intel·lectuals, científics i gent d'altres àmbits professionals van crear fundacions i organitzacions sense ànim de lucre a favor de la protecció del medi ambient, la vida salvatge i sobre les problemàtiques al Tercer Món, tal com ho veurem en les unitats dues i tres. De nou compte, en la primera unitat d'aquest mòdul 2, esbossem conceptes, idees i alguns aspectes metodològics de les teories dels moviments socials. És així com els estudiants es familiaritzaran amb termes com a vells moviments socials, nous moviments socials, repertoris d'acció, coalicions transnacionals, etcètera. La unitat 3 és intensa perquè aborda des de les ONG fins als moviments socials globals en línia, com Change.org i Avaaz. Entre aquests dos pols d'actors, anem a conèixer altres organitzacions que han aconseguit conformar moviments socials de caràcter transnacional, és a dir, les seves tasques depassen les fronteres estatals, per exemple Greenpeace, World Wild Fund, o bé, una coalició de col·lectius socials diversos dels tres països d'Amèrica del Nord, que a mitjan anys 90 van organitzar una campanya continental contra un projecte de lliure comerç en aquest continent. Les unitats 4 i 5 corresponen a noves formes de protestes i moviments socials en el període que va de finals de 1980 fins als primers tres lustres del segle XXI. Veurem en aquestes unitats que entre les principals causes de protesta i mobilització social estan les crisis econòmiques als països avançats, en els menys avançats i als països molt pobres. En l'última unitat 5 destaquem la importància de les manifestacions massives a la fi del segle XX, especialment les protestes de Seattle en 1999, que van demostrar l'experiència aconseguida fins llavors per organitzacions i moviments de la societat civil, obertament crítics al maneig que del comerç i l'economia mundial, estaven fent els principals països capitalistes per mitjà d'organitzacions com el FMI, el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Comerç. D'aquests successos s'han tret centenars de conjectures, nosaltres ressaltem principalment aquelles que es refereixen a l'evident presència de ciutadans, col·lectius i moviments socials d'acció transnacional, que s'han convertit en actors en l'escenari polític domèstic, internacional i transnacional. L'important a subratllar al llarg dels mòduls és el tipus d'activitat i propòsits que aquests col·lectius es tracen; perquè malden per les tasques que es tracen, i quins canvis porta amb si el fet que aconsegueixin els seus objectius. A l'una, hem destacat també la importància de la innovació de la tecnologia de la informació i la comunicació que ha contribuït a impulsar les estratègies de difusió dels actors socials.

El mòdul 3, l'últim que conforma el manual de l'assignatura MNAT, està integrat per tres unitats. En la unitat 1 expliquem el context històric previ a les crisis de l'economia capitalista mundial. Ens remuntem a la dècada de 1970, en particular a la crisi de 1973, al canvi de paradigma en el capitalisme global des de llavors i a l'enfortiment del paper de les llavors denominades empreses multinacionals. L'últim apartat de la unitat 1 està dedicat a aquests actors econòmics, ara coneguts com a Corporacions Transnacionals (CTN), que segons alguns autors des de la dècada en qüestió van comptar amb l'anuència dels principals estats capitalistes per portar les regnes de l'economia global. Una discussió acadèmica en la nostra disciplina és que els estats van permetre a les CTN portar les regnes de l'economia mundial, però que no ha afectat el poder de coacció dels estats enfront de les CTN. D'altra banda, estan els qui afirmen que els estats, que van donar poder d'acció a les CTN, han estat depassats i afeblits pel mateix poder aconseguit per les CTN. Volem que els estudiants entrin a aquest tipus de debats i que mitjançant l'observació de fets i pràctiques al món real facin les seves pròpies conjectures.

Les unitats 2 i 3 se centren en altres actors transnacionals històrics com les esglésies i confessions; i contemporanis com les xarxes criminals. Vam fer referència a aquelles que posen entredit l'autoritat de l'estat, fins i tot les que arriben a amenaçar la seva integritat.

Amunt

L'assignatura Moviments i Nous Actors Transnacionals (MNAT) conforma el nucli d'assignatures bàsiques del grau de Relacions Internacionals. Com sabem, els primers estudis sobre les relacions polítiques fos de les fronteres territorials, han tingut com a motiu principal la guerra entre els pobles des de l'antiguitat, entre els estats a partir de l'època moderna. Des de llavors i fins a molt entrat el segle XX la literatura en aquest camp havia mantingut als estats com la unitat bàsica d'estudi i anàlisi. L'estat continua sent una institució important. No obstant això, el propi esdevenir de la humanitat ha portat cap a formes més complexes d'organització política, econòmica i social. Així, la participació col·lectiva i/o individual d'homes i dones en fets històrics o fortuïta, ha conduït a la gradual transformació mútua, que porten amb si la interacció entre institucions com els propis estats i la gent que participa de manera directa i indirecte en assumptes de caràcter públic, ja sigui a nivell local, global o en tots dos nivells alhora. MNAT és una assignatura que ressalta tres mobilitzacions socials històriques entre les més conegudes, desplegades des de mitjan segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX, i que adonen de la importància política de certes accions d'individus i col·lectius aliens als estats. Les accions (agència) d'aquests actors des de llavors, no concorda amb la idea fomentada a partir de l'ordre de la Pau de Westfàlia, que els estats tenen l'exclusivitat de iure i de facto en la vida política interna i externa d'aquests. Aquests moviments provinents de sectors organitzats de diferents països, van conduir en gran manera a transformar les regles i normes entre les institucions i la societat, no solament en un estat sinó en varis, per això ens referim a actors transnacionals, a les seves accions que traspassen les fronteres polítiques dels estats.

Amunt

L'assignatura MNAT estableix entre els seus objectius que els estudiants puguin reconèixer en els individus i col·lectius de la societat, potencials actors en la política internacional.

Il·lustrar mitjançant els moviments socials històrics, que la participació d'homes i dones en assumptes d'interès públic, els converteix en actors influents amb capacitat de provocar canvis en les regles, la tradició i fins a la moral d'una societat. Els estudiants podran relacionar que quan actors, activistes i/o moviments l'acció dels quals o agència és transnacional l'objectiu és canviar les regles del joc (en determinats temes) no solament en un estat o dos, sinó en la comunitat internacional.

S'espera que en el camp de les humanitats i les ciències socials els estudiants desenvolupin competències com la capacitat de raonament analític, d'escriptura i de pensament crític enfront del món que els envolta. En el grau de Relacions Internacionals, i en particular en l'assignatura MNAT, els i les estudiants posen en pràctica la seva comprensió lectora enfront de lectures que tenen com a objectiu que reflexionin sobre temes polèmics que els conduiran a revalorar idees, teories i doctrines tradicionalment de pes en la disciplina.

Competències:

  • Debatre i formular raonaments crítics.

  • Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinar.

  • Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.

  • Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Amunt

Els continguts de MNAT estan dividits en tres grans mòduls.

Mòdul 1. Transnacionalisme, actors i moviments socials històrics en les relacions internacionals

  1. L'actor internacional en la disciplina de les RI
  2. Moviments socials i xarxes transnacionals d'activistes
  3. Precursors dels nous actors socials transnacionals
    3.1 L'Associació Internacional de Treballadors
    3.2 Moviments socials i xarxes transnacionals contra l'esclavitud
    3.3 Moviment sufragista de les dones
  4. Els actors transnacionals no estatals a través d'alguns enfocaments de les RI
    4.1 Els enfocaments estat-cèntrics: neorealisme i neoliberalisme institucional
    4.2 Transnacionalisme
    4.3 Constructivisme
    4.4 Teoria crítica

Mòdul 2.

  1. Marco teòric-conceptual per estudiar als actors socials
  2. Les primeres organitzacions no governamentals (ONG)
  3. Els nous actors de la societat civil entre 1960 i 2000
    3.1 Organitzacions No Governamentals Internacionals (ONGI) i Moviments socials transnacionals (MST)
    3.2 Xarxes transnacionals de defensa (RTD)
    3.2.1 L'Aliança Social Continental (ASC)
    3.3 Comunitats epistémicas (CE) i Think tanks
    3.4 Moviments socials globals en línia (MSGL)
  4. De Berlín 1988 a Seattle 1999
    4.1 Dècada de 1990. Un món cada vegada més polaritzat
    4.2 La petjada de Seattle al començament del segle XXI
  5. Del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre a les protestes d'Occupy Wall street
    5.1 Les "primaveres àrabs", el moviment d'indignats, Occupy Wall street.

Mòdul 3

  1. 1. Corporacions transnacionals
    1.1 Les crisis dels anys setanta
    1.2 les agendes polític-econòmiques dels Governs conservadors
    1.3 Les corporacions transnacionals (CNT) en l'ordre econòmic mundial
  2. Iglesias i confessions
    2.1 ICR i IE com a actors polítics transnacionals
    2.2 Organització de la cooperació Islàmica (OCI)
  3. Crim Organitzat Transnacional (COT)
    3.1 El mercat i les finances globalitzades

Amunt

Material Suport

Amunt

Antentas, J. M. i Vivas E. (2009). Justicia climática y justicia global: un mismo combate contra el capitalismo global. Ecología Política. (39): 103-106.

Carthy, V.; Onyett, J. (2006). «Protest, Cyberactivism and New Social Movements: The Reemergence of the Peace Movement Post 9/11». Social Movement Studies (vol. 5, núm. 3, págs. 229-249)

Castells, Manuel (2012). Redes de indignación y esperanza. Los movimientos sociales en la era de Internet (págs. 1-19). Madrid: Alianza.

Díaz Martínez, C. y González O., L. (2015). Revueltas árabes y movimientos feministas transnacionales en la sociedad global. Revista Española de Sociología. Vol. 25. Issue 105, pp. 67-88

Frieden, J. A. (2006). Global Capitalism. Fall and Risen in the Twentieth Century. Nueva York: Norton & Company Inc.

Keck, Margaret; Sikkink, Kathryn (1999). Activistas más allá de las fronteras. Redes transnacionales en la política internacional (capítulo 2: «Campaña antiesclavista», págs. 66-82; «Campaña por el sufragio», págs. 82-91). México: Siglo XXI.

Strange, S. (1996). La retirada del Estado. Barcelona: Icaria Editorial / Oxfam

Amunt

Aquesta assignatura forma part del Grau en Relacions Internacionals dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessària per aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, no obstant això, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el qual es preveu que l'estudiant mitjà pugui aconseguir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals, doncs, poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en tres grans mòduls integrats per materials docents, guies d'estudi (GES) i proves d'avaluació contínua (PAC) en els tres mòduls. Al calendari de l'assignatura s'estableix el nombre i dates d'aquests continguts i activitats.

El correcte seguiment de les activitats i els exercicis establerts com a itinerari d'aprenentatge per a cada mòdul és fonamental per al desenvolupament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i aconseguir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinessis, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per a això, és altament recomanable seguir els itineraris d'aprenentatge establerts.

L'avaluació contínua, com parteix integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i l'assoliment dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació contínua no només es pot traduir en un component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant per facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.

Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) i mínim de seguiment d'avaluació contínua, és fonamental que l'estudiant treballi les PAC i les seves solucions com parteix integrant de l'estudi de l'assignatura per a l'assoliment de les competències que s'estableixen.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 60%

PS = 40%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació contínua es compon de  4 activitats (PAC), corresponents a les quatre unitats d'aprenentatge. Les quatre PAC són obligatòries. Les PAC consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a temes d'actualitat relacionats amb la política internacional. S'espera que l'estudiant lliuri cadascuna de les avaluacions dins dels termes establerts. El professor/a pot no acceptar un lliurament fora de termini o penalitzar la puntuació de l'activitat.

Els enunciats, instruccions i el temps necessari per a la realització de les diferents PAC s'explicitaran en aquestes mateixes. Així també, el consultor/a comentarà, després del lliurament de cada PAC, les solucions i respostes corresponents a cada PAC.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que per aconseguir els objectius de l'assignatura és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'exposen.

El seguiment correcte de l'avaluació contínua compromet a l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original (totes les activitats es faran individual excepte una d'elles). És necessari que els documents i materials, tant d'internet com d'altres formats que es puguin consultar, siguin especificats i referenciats adequadament a les PAC. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'estudiant podrà continuar fent l'avaluació contínua de l'assignatura, però serà necessari que es present a l'examen per superar-la.

Les qualificacions finals de l'avaluació contínua s'establiran de la següent manera:

  • Per poder superar l'avaluació contínua amb una qualificació final de C +, B o A, l'estudiant ha de realitzar les quatre PAC obligatòries de l'assignatura. L'obtenció de dues C- o una D en els exercicis d'avaluació contínua desqualifica automàticament a l'estudiant per superar-la.
  • La qualificació final de C- adjudicarà als estudiants que han seguit l'avaluació contínua (com a mínim el 50% de les PAC) però no l'han superat.
  • La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'avaluació continuada (amb independència del nombre de PAC realitzades).
  • Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin lliurat el 50% de les PAC.

La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i còpia entre estudiants. Per ajudar-li a citar correctament i evitar aquests problemes, pot consultar la 'Guia d'elaboració de les PAC', disponible a l'apartat de materials i fonts de l'aula.

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia / plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema d'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la normativa de drets i deures.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia / plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i / o sanció disciplinària pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació contínua del semestre en curs respecte totes les proves d'avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i / o estigui posada la nota final de l'avaluació contínua.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via:

  • A partir de l'avaluació contínua i una prova de síntesi.
  • Mitjançant la realització d'un examen final.

La fórmula de l'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Amunt

El dia de la publicació de la qualificació de cada PAC l'estudiant disposarà d'una tornada relativa als exercicis plantejats.

Amunt