|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Les guerres i la violència han estat un fenomen inherent al sistema westfalià a nivell global. No obstant això, no es tracta d'una realitat uniforme, ja que el tipus de conflictes armats ha evolucionat significativament, donant peu a una multiplicitat de formes en què es manifesta la violència. Al seu torn, després del final de la Guerra Freda, la societat internacional ha posat en marxa un nou complex de resolució de conflictes i recerca de la pau que s'ha articulat per mitjà de diversos mecanismes de prevenció, gestió i construcció de pau. Ara bé, què és la guerra? Son les guerres contemporànies diferents a aquelles que s'han vingut lluitant al llarg de la història? Què distingeix el terrorisme d'altres formes de violència política en el pla internacional? Com podem pensar la seguretat internacional atenent a les diferents formes de violència que es produeixen en els entorns inter i intraestatal? Què és la pau i com pot (re-)construir-se després d'un conflicte? Aquestes preguntes se situen al centre i a l'origen de la disciplina de les Relacions Internacionals, així com de l'assignatura Seguretat, pau i resolució de conflictes del grau en Relacions Internacionals de la Universitat Oberta de Catalunya. Els estudis sobre la seguretat començaren, en els seus orígens, com un camp d'estudi independent, tot i que foren ràpidament absorbits com un sub-camp dins de la disciplina de les Relacions Internacionals, que venia desenvolupant-se en paral·lel a aquests. Fins la Segona Guerra Mundial, aquests estudis s'alineaven amb els aleshores anomenats estudis bèl·lics, militars, d'estratègia i de geopolítica. No obstant això, a partir de 1945 es començà a dibuixar un estudi d'aquests fenòmens que en resultà independent i es caracteritzà per tres elements clau: (1) el seu focus en la seguretat, i no tant en la guerra o la defensa en tant que aspectes essencials; (2) una atenció renovada en les dinàmiques pròpies de la Guerra Freda i, en especial, en l'amenaça que suposaven les armes nuclears; i (3) una dimensió molt més civil que la dels seus predecessors, de caràcter eminentment militar. Des d'aleshores, s'ha pogut constatar una evolució progressiva des d'aquestes preocupacions inicials per les conseqüències estratègiques de l'enfrontament entre les superpotències i les de l'armament nuclear, fins el context actual, en el qual els estudis sobre la seguretat no solament atenen a aquests aspectes (tradicionalment) més associats a la seguretat militar, sinó també a les dimensions mediambiental, econòmica i humana (entre moltes d'altres) de la seguretat transnacional. En aquest context, l'assignatura (obligatòria dins el grau en Relacions Internacionals) de Seguretat, pau i resolució de conflictes te com a objectius: (a) conèixer les perspectives d'anàlisi de les diverses formes de violència, conflictes i guerres des de la disciplina de les relacions internacionals; (b) comprendre les amenaces tradicionals i contemporànies a la seguretat internacional, les causes subjacents i les conseqüències de la violència i dels conflictes internacionals; (c) identificar els mecanismes de prevenció i gestió dels conflictes internacionals, així com la gestió post-conflicte i la consolidació de la pau; i (d) conèixer els paràmetres de legalitat internacional dels conflictes armats. |
|||||
L'assignatura "Seguretat, pau i resolució de conflictes" està emmarcada entre les assignatures obligatòries del Grau de Relacions Internacionals. El contingut de l'assignatura estudia aspectes i guarda relació amb altres assignatures, en particular, Introducció a les relacions internacionals (semestre 2), Història de les relacions internacionals (semestre 3), Teoria de les relacions internacionals (semestre 4), i Dret internacional públic (semestre 4), si bé es tracta d'una matèria amb un aparell conceptual propi. Requereix una dedicació i esforç de l'alumnat de 6 crèdits ECTS (Sistema Europeu d'Acumulació i Transferència de Crèdits) L'aprenentatge que ofereix l'assignatura prepara als i les estudiants per a la realització satisfactòria d'activitats professionals a l'àmbit internacional -administració exterior, institucions internacionals, consultoria, etc.- i per a la formació especialitzada en estudis de postgrau. |
|||||
Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura són de caràcter transversal i habiliten a diverses opcions professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Els àmbits professionals sobre els quals es projecta aquesta assignatura són per tant múltiples i molt diversos. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:
|
|||||
Objectius:
- Conèixer les perspectives d'anàlisi de les diverses formes de violència, conflictes i guerres des de la disciplina de les relacions internacionals.
- Comprendre les amenaces tradicionals i contemporànies a la seguretat internacional, les causes subjacents i les conseqüències de la violència i dels conflictes internacionals.
- Identificar els mecanismes de prevenció i gestió dels conflictes internacionals, així com la gestió post-conflicte i la consolidació de la pau.
- Conèixer els paràmetres de legalitat internacional dels conflictes armats.
Competències:
Competències generals:
CG2.- Debatre i formular raonaments crítics.
CG4.- Ser capaç de dissenyar i gestionar projectes (professionals i de recerca)
Competències transversals:
CT2.- Comunicar-se correctament en una llengua estrangera
Competències específiques:
CE1.- Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària
CE6.- Analitzar la diversitat de conflictes internacionals i processos de pau, explicant les seves causes, dinàmica i efectes principals
|
|||||
I. APROXIMACIÓ CONCEPTUAL, FILOSÒFICA I TAXONÒMICA
- Aspectes conceptuals dels conflictes
- Aspectes filosòfics sobre la naturalesa de la guerra
- Tipologia de conflictes
- Noves guerres
II. LES CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DELS CONFLICTES
- Teories de la guerra
- Factors relacionats amb la causa dels conflictes
- Les conseqüències dels conflictes
III. LA PREVENCIÓ I GESTIÓ DELS CONFLICTES
- La prevenció dels conflictes
- Gestió dels conflictes
IV. LA GESTIÓ POST-CONFLICTE I EL MANTENIMENT DE LA PAU
- Gestió post-conflicte
- El Manteniment de la Pau
|
|||||
|
|||||
El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible. El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats dels estudiants i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que busca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning. Quines són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:
L'estudi online presenta nombrosos avantatges. L'estudiant tindrà llibertat per a:
No obstant això, a causa del caràcter a distància de la interacció, l'estudi requereix més disciplina, així com una planificació proactiva per part de l'estudiant per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge. L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en unitats d'aprenentatge, integrades per uns materials i proves d'avaluació continuada (PACs). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el número i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge. Així mateix, es considera d'interès la participació en el fòrum, com a eina per a l'intercanvi d'informació i experiències entre l'alumnat. Ús dels espais de comunicació dins de l'aula 1.- El tauló és l'espai des d'on es comuniquen els missatges relacionats amb temes i aspectes docents del mòdul: indicacions sobre els continguts i activitats, aclariments de dubtes generals i recordatori de dates. 2.- El fòrum és un espai de comunicació informal des d'on l'alumnat pot enviar consultes generals a la resta del grup, proposar temes, suggeriments, opinar, animar a la resta de companys, demanar i contestar ajudes de tipus general, etc. 3.- El debat és l'espai formal de comunicació moderat pel consultor/a docent que s'utilitza per fer aportacions sobre un tema de discussió proposat. Els debats solen tenir una durada de dies o setmanes, depenent de l'activitat que es treballa. A més, els debats són asíncrons, és a dir, cada participant pot enviar les seves aportacions al moment que cregui oportú. 4.- El treball en grup, és l'espai formal on cada grup organitzat pel professorat compta amb un espai propi per debatre i preparar les respostes del treball comú a presentar. Temporalització Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i / o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb suficient antelació. Observacions sobre l'accés, ús i participació al Campus Virtual Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic, amb respecte mutu entre usuaris i usuàries. Cal observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris i usuàries, tant en espais públics com a privats, i no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |
|||||
El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie d'activitats recollides en el Pla Docent de cada assignatura. Si un estudiant participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del consultor el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per aquest motiu, la UOC recomana especialment seguir l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació. La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir, entre uns altres, en la realització d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)". A continuació es detalla el sistema d'Avaluació Continuada per aquest semestre. Les PACs
|
|||||
Nota final de l'Avaluació Contínua La nota final de l'AC es calcularà fent una mitjana de les quatre notes obtingudes de les PACs presentades, segons les següents correspondències: A=9/10 (MH), B=7/8, C+=5/6, C-=3/4, D=0/1/2, N= No s'emet qualificació.(per exemple, A, A, B, B = A; C+, C+, B, B= B). Exclusivament els estudiants que no superin l'AC podran presentar-se a l'examen final Nota final en cas que sigui necessària la presentació de l'examen final La nota final de l'assignatura serà la que s'obtingui en l'examen final. Per superar l'assignatura serà necessari obtenir una qualificació igual o superior al 5 punts. Tant en la PS com en l'EX queda terminantment prohibida qualsevol forma de plagi o còpia. |
|||||
En les PACs poden donar-se tres tipus de feedback:
El feedback general i el feedback personalitzat grupal es caracteritzen perquè requereixen que els estudiants realitzin un exercici d'autoavaluació. És a dir, el docent realitza el feedback als estudiants, però aquests han de responsabilitzar-se de llegir-lo i comparar-lo amb la PAC que han lliurat. |