Bases psicosocials en criminologia Codi:  20.526    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

La psicologia social és la disciplina acadèmica que ens acompanya a l'hora d'entendre la relació entre les persones i la societat en què viuen. Per aquesta raó, i perquè un crim no és altra cosa que un desajustament en aquesta relació, és una disciplina fonamental per a la criminologia. Tanmateix, és possible que en llegir la frase anterior, el primer que us hagi vingut al cap és que aquest desajustament el pateix una persona, el criminal. Però aquesta només és una possible versió de la història. És relativament fàcil imaginar que potser és la societat qui no comprèn aquesta persona, o qui no li permet d'expressar-se o de viure lliurement i, per tant, potser és la societat qui és la criminal. O potser, i això costa més d'imaginar, però és possible fer-ho, persona i societat no són dos elements separats, lluitant l'una contra l'altra, sinó que són una mateixa cosa. És a dir, que podem pensar que no hi ha una frontera clara entre persona i societat, que les unes són dins les altres i viceversa. Així la criminalitat es pot considerar un símptoma d'una determinada societat. Us heu adonat de que diferents societats desenvolupen diferents tipus de criminalitat? Aleshores com hem d'entendre la criminalitat? Doncs bé, aquesta assignatura pretén oferir-vos una sèrie d'eines de pensament per tal d'ajudar-vos a respondre a aquesta pregunta. Penseu que de la resposta que trobeu en dependrà el com entengueu la criminologia i el tipus d'intervencions que creieu que són les que us poden ajudar a enfrontar-vos al problema de la criminalitat.

Amunt

Bases psicosocials en criminologia és una assignatura obligatòria de segon curs. Es recomana haver cursat i superat prèviament l'assignatura d'introducció a la psicologia.

Amunt

Els àmbits d'aplicació de la psicologia social són molts i molt amplis perquè el punt de vista que ofereix es pot posar en pràctica en qualsevol situació d'interacció entre persones i entre grups. La psicologia social us permet entrar en camps professionals tan diversos com els estudis de mercat, la publicitat, la gestió de recursos humans, la selecció de personal, la formació, la dinàmica de grups, el treball en equips, la gestió de grups de persones, la intervenció comunitària, la intervenció en problemes socials com ara la violència o els fenòmens de discriminació social; el paper de les minories en els processos educatius, l'avaluació de projectes, la millora de la qualitat de vida, la mediació i resolució de conflictes i les estratègies i tàctiques de negociació en àmbits educatius, jurídics, familiars i de relacions laborals; la intervenció en mitjans de comunicació social -ràdio, televisió, Internet, etc.- També té sortides laborals en recerca sobre processos psicosocials bàsics així com en els diferents àmbits de recerca psicosociològica. Juntament amb altres camps de la psicologia, és la base teòrica de subdisciplines com la psicologia de les organitzacions, la psicologia jurídica, la psicologia de la comunicació, la psicologia política, la psicologia ambiental i la psicologia cultural.

És un complement necessari per a especialitzar-se en camps com l'educació social, les ciències del treball, les relacions laborals, les ciències socials, la psicopedagogia, la psicologia clínica, la psicologia de l'esport, la psicologia del desenvolupament o la psicologia de l'educació.

Amunt

  • Conèixer les diferents perspectives teòriques existents per a la conceptualització de  la identitat individual i social, sota el prisma de la influència recíproca que la societat i l'individu s'exerceixen mútuament, i valorant també les implicacions ideològiques de les diferents alternatives.
  • Entendre la importància de les actituds per a la criminologia.
  • Entendre els processos d'atribució, per a veure com expliquem les causes de les accions de les persones. Com s'ha plantejat des de diferents perspectives, des de la psicologia social convencional, i des de la psicologia social crítica. 
  • Focalitzar l'atenció sobre la violència, i com s'ha anat definint des de la psicologia social i altres disciplines properes.
  • Fer un recorregut per diferents teories, que expliquen l'agressió i la violència basant-se en diferents aspectes, que poden ser factors interns de les persones, la influència del context, la interrelació entre persones o grups, les normes socials, o la construcció social de la violència.
  • Comprendre aquells comportaments o d'aquelles accions a través de les quals ajudem a d'altres persones.
  • Saber perquè ens sentim atrets per altres persones, qui ens agrada i per quina raó ens hi volem acostar i mantenir-hi una relació.
  • Tenir coneixem dels processos de la influència social.
  • Explorar el concepte de poder, focalitzant l'atenció en els paradigmes jurídic i estratègic mitjançant l'anàlisi de la transformació del sistema jurídic de la mà de Michael Foucault. 
  • Conèixer els efectes de les relacions de poder sobre les persones en el sí de les institucions totals -com la presó- i aprofundirem en un dels experiments més controvertits de la Psicologia social, l'experiment de la Presó de Stanford creat per Zimbardo.

Amunt

Introducció

Mòdul 1: La identitat

Introducció

1. Identitat personal i identitat social

2. L'experiència de la identitat: qui sóc jo?

3. Identitat  i categories socials

4. La  presentació del jo i la gestió d'impressions

5. Identitat i interacció simbòlica

6. La teoria queer

7. La interseccionalitat

 

Mòdul 2: Actituds i discurs

Introducció

1. Naturalesa de les actituds

2. Canvi d'actituds

3. Cap a una comprensió social de les actituds

4.  Discurs

 

Mòdul 3: Atribució i Violència

Introducció

1. Els processos d'atribució

2. Violència

 

Mòdul 4: Ajuda i Solidaritat. Atracció, Intimitat i Gènere

Introducció

1. Accions d'ajuda i solidaritat

2. Atracció, intimitat i gènere

 

Mòdul 5: Influència, conformitat i obediència

Introducció

1. El  procés de normalització

2. Influència de la majoria: conformitat

3. Influència de la minoria: innovació

4. Obediència a l'autoritat

 

Mòdul 6: Poder

Introducció

1. Relacions de Poder: el paradigma jurídic i el paradigma estratègic

2. El poder disciplinari

3. L'individu en una institució total

4. La presó de Stanford

5. Les extitucions

Amunt

Amunt

Els materials docents han estat elaborats pels següents professors i professores de psicologia social: Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse (Coord.); Andrea Calsamiglia Madurga; Jenny Cubells Serra; Luz M. Martínez Martínez; Cristina Pallí Monguilod i Margot Pujal i Llombart. Format Paper : 

Mòdul 1: La identitat (Margot Pujal i Llombart i Jenny Cubells Serra)

Mòdul 2: Actituds i discurs (Cristina Pallí Monguilod, Luz M. Martínez Martínez, Jenny Cubells Serra i Andrea Calsamiglia Madurga)

Mòdul 3: Atribució i Violència (Andrea Calsamiglia Madurga)

Mòdul 4: Ajuda i Solidaritat. Atracció, Intimitat i Gènere (Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse)

Mòdul 5: Influència, conformitat i obediència (Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse)

Mòdul 6: Poder (Jenny Cubells Serra)

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt