Mètodes qualitatius d'investigació en criminologia Codi:  20.531    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

La metodologia qualitativa és un mètode de recerca que tracta d'explorar, descobrir i explicar la realitat des del punt de vista dels seus protagonistes. Es caracteritza per buscar les raons i explicacions del fenomen investigat, el per què i el com del comportament humà, tot abordant l'objecte d'estudi des d'un punt de vista holístic i subjectiu. 
És una eina molt útil per a la Criminologia, en tant que permet aprofundir en les causes de la conducta delictiva i de la realitat criminològica des d'un perspectiva diferent, més profunda que la utilitzada per la recerca quantitativa. 

En l'assignatura de Mètodes qualitatius de recerca en criminologia s'introdueix a l'alumne en les arrels històriques, l'evolució i els trets bàsics d'aquesta metodologia, basada en l'observació de la realitat. Així mateix, es presenta l'observació participant i la no participant com a metodologies qualitatives en concret, abordant també el perfil, les característiques i els diferents rols de l'informant juntament amb l'entrevista com a tècnica fonamental de l'observació participant, els seus tipus i les pautes d'actuació de l'entrevista estructurada. 
Finalment, es dedica un mòdul sencer a l'estudi del tractament i anàlisi de les dades obtingudes amb l'ús de les tècniques qualitatives i a la presentació dels resultats.

Amunt

Mètodes qualitatius d'investigació en criminologia és una assignatura obligatòria de tercer curs. Es recomana haver cursat i superat prèviament l'assignatura de Metodologia de les Ciències Socials. Tot i que no és imprescindible, es recomana també haver superat les assignatures de Mètodes quantitatius d'investigació en criminologia i Anàlisi de dades.

Amunt

A més a més de les competències generals i de caràcter transversal, en aquesta assignatura es treballaran les competències específiques següents: 
1.- Analitzar i descriure el fenomen criminal i la conducta delictiva des d’un punt de vista més profund, cercant el per què i el com d’aquesta realitat. 
2.- Aprendre a utilitzar les diferents tècniques d’investigació qualitativa. 
3.- Adquirir les habilitats necessàries per ser capaços d’analitzar les dades obtingudes a partir de l’aplicació de les tècniques qualitatives estudiades per tal de poder presentar-les de forma acurada. - 

Objectius d’Aprenentatge: 
En finalitzar el semestre els alumnes hauran de ser capaços de: 
1.- Conèixer l’origen i el desenvolupament de la metodologia qualitativa així com les principals diferències, avantatges i desavantatges existents entre les tècniques qualitatives i quantitatives. 
2.- Diferenciar les diferents tècniques utilitzades en la metodologia qualitativa, amb especial atenció a l’estudi de l’entrevista com a tècnica fonamental de l’observació participant. 
3.- Conèixer les característiques més importants per tal d’assumir el rol d’informador així com les tècniques de transcripció i anàlisi del contingut de les dades obtingudes a partir de l’aplicació dels mètodes qualitatius. 
4.- Aprendre les diferents tècniques i elements per a la presentació correcta i acurada d’una recerca qualitativa.

Amunt

Mòdul didàctic 1 
Generalitats sobre els mètodes qualitatius: trets bàsics, variants, camps d'aplicació i història 
1. Introducció històrica: tradicions qualitatives en la criminologia 
2. Trets bàsics, variants i camps d'aplicació 
3. Programació d'una recerca criminològica 
4. La qualitat de les dades en la recerca qualitativa 

Mòdul didàctic 2
L'observació participant i no participant en perspectiva qualitativa 
1. Classificació i assumptes pràctics 
2. L'observació participant en perspectiva qualitativa 
3. L'observació no participant en perspectiva qualitativa 
4. Exemples de protocols d'observació interpretativa 
5. Els informants 

Mòdul didàctic 3 
L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant 
1. Perfil metodològic i tipus d'entrevista 
2. Preparació, realització i valor metodològic de les entrevistes 
3. Introducció a l'estudi qualitatiu dels grups 
4. El mostreig qualitatiu 

Mòdul didàctic 4 
L'anàlisi de dades i presentació d'una recerca qualitativa 
1. Transcripcions i documents 
2. L'anàlisi de contingut 
3. Altres variants d'anàlisis 
4. La presentació d'una recerca qualitativa

Amunt

Amunt

Els materials docents han estat elaborats pel Dr. Carles Riba Campos, professor titular al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la UB i revisats per la Dra. Karolin Eva Kappler, Doctora en Sociologia per la UB i Màster en Ciències polítiques de l'Institut d'Études Politiques de Paris. Des de Febrer 2013 la Dra. Kappler treballa al departament de "Diagnosis del Present" de la Universitat a Distància de la ciutat de Hagen (Alemanya). Les seves línies de recerca són metodologia qualitativa, victimologia, xarxes sociales i violència. 

Format Paper : 

Mòdul didàctic 1: Generalitats sobre els mètodes qualitatius: trets bàsics, variants, camps d'aplicació i història
Mòdul didàctic 2: L'observació participant i no participant en perspectiva qualitativa
Mòdul didàctic 3: L'entrevista com a tècnica nuclear de l'observació participant
Mòdul didàctic 4: L'anàlisi de dades i presentació d'una recerca qualitativa

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt