| Cultura material | Codi: 21.024 : 6 |
Presentació
En aquesta assignatura aprendreu sobre l'aparició i el desenvolupament de la cultura material humana mitjançant l'exploració del registre arqueològic del paleolític. Gràcies a una perspectiva evolutiva que utilitzarem per a la nostra investigació, podríem entendre millor com la innovació tècnica humana va canviar per sempre la trajectòria evolutiva de la humanitat. A través de l'estudi de diferents formes d'evidència arqueològica descobrirem com reconeixem les característiques dels principals tecno-complexos reconeguts a la prehistòria: a partir dels restos més antics (de les cultures denominades olduvaianes i acheulianes) i fins a les societats submodernes. Com que aquestes restes paleolítiques són representatives de la cultura humana, el seu estudi arqueològic s'ha quedat sempre molt íntimament lligat amb investigacions antropològiques. Això subratlla una vegada més que la cultura constitueix el nexe essencial entre aquestes dues disciplines de gran complexitat que, per si mateixes, engloben tot un seguit d'altres camps d'estudi.
L'evidència més antiga del naixement de la cultura material humana apareix en el registre arqueològic abans del començament del període quaternari a l'Àfrica, fa uns 3 milions d'anys enrere. En aquest període tant llunyà de la prehistòria, la cultura material humana estava només en les seves primeres fases d'elaboració i, pel seu caràcter no estandarditzat, queda molt difícil a reconèixer. De fet, molts dels prehistoriadors ja han deixat de buscar un moment precís en el temps en què poguéssim precisar l'inici de les tecnologies humanes (primer senyal perceptible de la que denominem: cultura material). Sembla més aviat que, com amb totes les fases de transició en la trajectòria evolutiva humana, les primeres tecnologies de talla de pedra van sorgir de progressivament i de manera diacrònica en diferents parts del continent africà. De fet, el registre arqueològic d'aquest període segueix sent massa fragmentari per poder determinar les modes exactes en què va tenir lloc aquest 'naixement tecnològica-cultural'.
Encara que els artefactes fetes de pedra són els més reconeguts, objectes manufacturats en altres materials, com la fusta o l'os, són extremadament infreqüents, ja que no es conserven tan fàcilment.
A partir d'aquesta primera fase (el denominat Mode 0), els objectes modificats o modelats pels nostres ancestres tendeixen a diversificar-se i a créixer en la seva complexitat. L'objectiu principal d'aquesta assignatura és d'aprendre les principals fases en l'evolució de cultura material humana, des de la seva aparició en el registre arqueològic africà i fins a la 'revolució neolítica'. Explorarem quines són les implicacions socials i conductuals de les principals fites tecnològiques a través tota la llarga trajectòria evolutiva; fins a l'actualitat.
En la Unitat 1, explorarem lescaracterístiques de les primeres tecnologies de pedra i intentarem explicar els orígens de la innovació tecnològica humana.
Sense dubte, una etapa crítica en l'evolució cultural humana es va assolir amb la invenció d'eines de pedra. La fabricació i la utilització sistemàtica i, fins i tot, massiva, d'eines, distingeix els humans de totes les altres espècies animals: aquest comportament es va transformar en un avantatge adaptativa clau en el procés d'hominització-humanització. Ho podríem dir que la invenció de la tecnologia ha totalment revolucionat el procés evolutiu humà. Des de les primeres fases recognoscibles en el registre arqueològic, la utilització-modificació d'objectes va permetre als humans d'alliberar-se de mica en mica d'algunes restriccions biològiques, obrint un món completament nou de solucions alternatives per afrontar diferents situacions vinculades (al principi) a la seva supervivència.
Després d'aquesta fase d'iniciació, analitzàrem com es va aprendre i transmetre la cultura en el passat llunyà, mitjançant modes innovadors d'aprenentatge i de socialització.
Us familiaritzareu amb metodologies científiques aplicades pels arqueòlegs per comprendre que era el paper de la tecnologia en l'adaptació social i cognitiu dels hominins més representatius de la prehistòria. Per fer-ho, començarem estudiant algunes de les nombroses definicions de la paraula "cultura".
A partir del paleolític inferior, la fabricació d'eines de pedra va ser elegida i integrada com a comportament útil per a respondre a les pressions ambientals i també, socials. Després de la seva integració a la vida hominina, la utilització d'eines de pedra es va transformar progressivament en una estratègia de supervivència humana indispensable. Poc després de la seva aparició fa uns 3 milions d'anys enrere, l'aprenentatge de les diferents tècniques de producció lítica es va propagar entre diferents grups d'hominins, amb un ritme cada vegada més ràpid. Sigui desenvolupant-se, pot ser espontàniament i/o mitjançant la compartició entre grups d'hominins. Podríem plantejar-ho la hipòtesi que algunes de les tecnologies podrien haver estat adquirides per aculturació (transmissió per contacte directe entre diferents pobles) o bé desenvolupades de forma independent per grups separats (convergència cultural).
A través de tot el paleolític, queda clar que la freqüència dels comportaments tècnics acaba creixent fins a convertir-se en un aspecte fonamental i inequívoc de la humanitat. La seva importància, augmentant exponencialment a través del temps, va necessitar que els humans invertissin cada vegada més temps en aprenentatge; tant a l'escala individual com de grup.
Això planteja la pregunta: al llarg del temps, com i per què van aparèixer tècniques de fabricació específiques i eventualment les eines especialitzades que determinen la base de què denominem 'cultura'? Les eines especialitzades són 'morfotipus' que tenen formes predeterminades i repetides que varien d'una cultura a l'altra. Podem plantejar que la repetició en la forma d'una eina s'explica per una mena de 'necessitat funcional' en adequació amb l'eficiència més gran per l'acompliment d'una tasca.
Tanmateix, almenys cap al final del Paleolític inferior, es fa evident que algunes eines s'estaven fent amb consideracions que van més enllà de l'estrictament funcional: cap a l'àmbit de l'estètica. Les implicacions d'aquest fenomen són que els aspectes culturals esdevenen encara més importants en comparació amb els funcionals.
A la Unitat 2, mirarem com els trets culturals reconeguts pels dos primeres grans tecno-complexos de la prehistòria (l'olduvaià i l'acheulià) van estendre geogràficament. Descobrirem els tipus d'hominins responsables d'ells, així com les seves principals característiques tecno-culturals i conductuals.
Ens farem servir d'exemples del registre arqueològic africà i euràsia per observar les diferents configuracions de transmissió cultural i les seves canvis a través del temps. Així abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.
La cultura material està constituïda per les expressions empíriques dels coneixements adquirits. L'augment de la demografia humana al llarg del temps va donar lloc a unes taxes d'aculturació cultural proporcionalment elevades (a mesura que els pobles entraven en contacte amb més freqüència). Actualment, les innovacions tecnològiques estan transformant la vida dels humans a una taxa de freqüència molt més ràpid que la dels canvis anatòmics o cerebrals perceptibles que, pel passat, van permetre als humans adaptar-se a les seves habilitats adquirides. Avui, l'evolució tècnica continua desenvolupant la seva complexitat, portant a la nostra espècie a una destinació desconeguda.
També mirarem quin és l'impacte del tecno-evolució humana en el desenvolupament de societats modernes: del Paleolític... cap a l'època de l'antropocè: unitat de temps geològic proposat (però encara no oficial), per a designar el període més recent de la història de la Terra, en el qual l'activitat humana va tenir un impacte tan significatiu en el clima i els ecosistemes de la Terra com per alterar-los de manera perceptible en el registre geològic del planeta.
Algunes respostes tecnològiques humanes a situacions que enfronta la societat moderna poden ser perilloses, ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta al llarg dels mil·lennis. També poden ser contràries a la supervivència perllongada de totes les espècies amb quina compartim la planeta.
La cultura materialhumana es fa ressò de l'essència abstracta del nostre univers interior (religions, idees, creences) i, en relació amb les societats del passat, ofereix una finestra a la reconstrucció de com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.
A la Unitat 3, farem un sinopsi dels mètodes emprats per a l'estudi de la cultura material paleolítica. Així, aprendreu sobre alguns dels mètodes utilitzats (teòrics i pràctics/científics) i com establir una anàlisi crítica d'aquestes metodologies en relació amb els avenços tecnològics i les i dees actuals. Avaluarem els mètodes en funció de la seva valor interpretatiu i les limitacions de les metodologies científiques aplicades als artefactes. És important ser conscients d'alguns dels problemes d'interpretació de les metodologies descrites.
Atès que aquesta assignatura se centra principalment en tecnologies d'eines de pedra, el nostre estudi metodològic se centrarà en: tipologia, tecnologia, traceologia, petrografia i estudis cognitius.
La cultura ens fa humà. Coneixerem els seus orígens i les primeres fases de la seva evolució gràcies al nostre examen d'algunes dades arqueològiques. Farem un retorn als orígens de la nostra espècie i un esbós de les principals fases de la seva història evolutiva serà necessari per a ajudar-vos a comprendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura a través de la cultura material. És un fenomen arrelat amb l'augment de la complexitat humana com a procés lligat al creixement tecnològic. Construirem doncs una visió global de l'evolució tecnològica per entendre com hem arribat a ser el que som.
-Unitat 1
Introducció: Les primeres indústries lítiques i el naixement de la cultura material humana.
En aquesta unitat aprendreu les característiques principals dels contextos paleoambientals al final del pliocè-principi del període quaternari a l'Àfrica on van aparèixer les eines de pedra més antigues fetes pels nostres avantpassats.
L'essencial del nostre treball se centrarà en:
- Les definicions de la paraula "cultura": una mirada des de la prehistòria.
- Fa 3 milions d'anys: el tecno-complex olduvaià: primera cultura?
- Les condicions geogràfiques i paleoecològiques del període quaternari.
- Definició de la humanitat: els grans descobriments.
- Primeres fites biològiques i culturals: el procés evolutiu humà.
- L'evolució de les primeres cultures humanes en el seu marc estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental: olduvaià i acheulià.
Seria important conèixer com era el context ambiental a l'Àfrica quan van aparèixer els primeres tecnologies fetes de pedra, però també és important que conegueu els homínins presents en aquell moment i les seves principals característiques conductuals, anatòmiques i cerebrals. Posaré èmfasi sobre el enfocament multidisciplinari que utilitzem en arqueologia i antropologia per a estudiar la cultura material en diferents contextos (sobretot arqueològics). Estudiarem com a exemples dos grans jaciments olduvaians: Olduvai Gorge (Tanzània) i Fejej FJ-1a (Etiòpia).
Lectures obligatòries:
Barsky, D., 2018. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-19.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona (pp: pp: 37-60; 125-135; 153-157; 160-185, 188-212).
Eller, J.D., 2009. Cultural Anthropology: Gobal Forces, Local Lives. Defining Culture. Routledge, New York, pp. 25-49 (Capítol 2).
Lecturesde suport:
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E., Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan stone-tool assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Carbonell, E., Barsky, D., Bermúdez de Castro, J.M., Sala Ramos, R., 2018. Archaic lithic industries: structural homogeneity. Journal of Historical and Archaeology & Anthropological Sciences 2 (2), 199-203.
Leakey, M., 1971. Olduvai Gorge: Volume 3. Excavations in Beds I & 2, 1960-1963. Cambridge University Press, England, 1-7; 258-281.
Lumley, H. de, Barsky, D., Moncel, M.-H., Carbonell, E., Semaw, S., Cauche, D., Celiberti, V., Notter, O., Pleurdeau, D., Hong, M.Y., Rogers, M.J., 2018. First technical sequences in human evolution at East Gona (EG 10), Afar Region, Ethiopia. Antiquity 92 (365), 1151-1164.
Semaw, S., 2000. The world's oldest stone artefacts from Gona, Ethiopia: Their implications for understanding ston etechnology and patterns of human evolution between 2,6-1,5 million years ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
** Per als alumnes que segueixen l'AC, la unitat 1 inclou un PAC.
- Unitat 2
3.1 Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica
Explorarem diferents teories sobre la transmissió de la cultura durant el paleolític inferior, mitjà i superior: com es van desenvolupar les normes culturals en diferents àrees del món: aculturació, transmissió per contacte interpopulacional (migracions), convergència. Analitzarem diferents aspectes a través d'exemples arqueològics específics (transmissió/evolució cultural: aprendre, saber fer, artesania, tradició, estètica, aspectes formals i funcionals...). Es tractaran els temes de lectura específics directament relacionats amb la definició de la cultura i la seva evolució.
3.2 Interpretar el passat per entendre el futur
El famós explorador, naturalista i humanista francès Theodore Monod (1902-2000) va observar que, mentre que al principi la transformació cultural i el progrés van estar limitats per la mateixa estructura física de cada ésser viu, la tecnologia humana trenca aquests límits sense preveure les conseqüències d'aquesta ruptura. Veurem en què la nostra investigació sobre cultures humanes passades ens pot ajudar a comprendre millor els factors socials i de comportament que condueixen a la condició humana actual.
Temes principals:
- Cronologia i cultura: aprendre com es van estendre les primeres poblacions d'hominins a través del món (ens focalitzarem sobre el paleolític inferior i mitjà en Euràsia).
- Conèixer les primeres grans transicions culturals del paleolític (la revolució acheulià).
- Iniciar-se en l'aprenentatge del món del neandertal.
- Com a fil conductor en aquesta unitat, reflexionarem sobre el significat de les nostres troballes en relació amb l'evolució dels humans des dels primers invents tecnològics: i el seu impacte en la nostra trajectòria actual.
Lectures obligatòries:
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Barsky, D., 2018. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-21.
Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.-J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International 601, 66-81.
Carbonell , E., Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empúries, Barcelona, pp. 34-40; 125-135; 153-175.
Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. A short history of everybody for the last 13,000 years. W.W. Norton & Co. (Capítol 13, pp. 236-264).
(o en espanyol): J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo (Capítol 13).
Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Documental (opcional)
Armas, Gèrmenes y Acero. Subtitulat en castellà (2 Partes):
https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun)
Lectures de suport:
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Belfer-Cohen, A., Hovers, E., 2020. Prehistoric perspectives on "Others" and "Strangers". Frontiers in Psychology10 (3063), 1-11.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - a look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33.
** Per als alumnes que segueixen l'AC, la unitat 1 inclou un PAC.
-Unitat 3
Metodologies aplicades en l'estudi dels artefactes prehistòrics.
En aquesta unitat coneixereu algunes de les metodologies més comunes emprades per estudiar els artefactes prehistòrics. Les principals metodologies s'estudiaran des del punt de vista històric, amb èmfasi sobre els punts forts i els punts febles de cadascuna, així que la seva complementarietat. També veurem algunes noves estratègies metodològiques que s'estan desenvolupant actualment per estudiar restes culturals materials antigues trobades en jaciments arqueològics.
Temes principals:
- Quins són les metodologies utilitzades per estudiar la cultura material humana prehistòrica: teoria i pràctica.
- Anàlisi crítica de d'aquestes metodologies.
Lectures obligatòries:
Barsky, D., 2018. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-22.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477. ISBN 978-84-9860-855-7
Lecturesde suport:
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
García-Rojas, M., 2015. Tipología y Tecnología. Una dependencia recíproca. Gita (Ed.), Seis décadas de Tipología Analñitica. Actes en homenaje a George Laplace. Vitoria, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 115-126.ISBN: 978-84-697-2159-9.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.
** Per als alumnes que segueixen l'AC, la unitat 1 inclou un PAC.
- L'arqueologia prehistòrica
- Tecnologia lítica i la tipologia
- Estudis cognitius
- Etnografia
- Antropologia
Coneixements previs
Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana al paleolític que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.
- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra.
- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.
- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material.
- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i el temps.
- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.
Continguts
Els continguts de l'assignatura us permetrà conèixer les característiques principals dels complexos culturals més antics coneguts per la humanitat a partir de dades arqueològiques i gràcies a l'aplicació de metodologies científiques. El període temporal cobert per aquesta assignatura és molt ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments africans fa més de 3 milions d'anys, seguit per les troballes més antics de l'Euràsia: veurem els principals complexos culturals paleolítics (olduvaià, acheulià, mosterià). També farem una introducció al món dels neandertals (al paleolític mitjà). Finalment, aprendreu sobre l'antropocè: tot i que encara no està instaurada oficialment, serà la primera època geològica definida pel canvi geològic perceptible en el clima i el paleoambient provocat per la intervenció humana en l'equilibri planetari.
Adquirireu coneixements bàsics sobre l'evolució crono-cultural dels Homo sapiens i els seus avantpassats. Utilitzarem un enfocament holístic en el nostre estudi dels artefactes de pedra: els objectes més representatius de les cultures humanes paleolítiques. Mirarem com l'estudi dels artefactes recuperats en contexts arqueològics ens ajuden a conèixer aspectes cronològics i de comportament. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per ajudar-vos a entendre millor el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.
Objectius principals:
- Posarem primer les bases per definir la paraula "cultura".
- Adquirirem coneixements sobre l'evolució de la cultura humana en diferents contextos geogràfics i cronològics.
- Mirarem quines són les metodologies bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.
2) Meditarem sobre la importància d'estudiar el passat per comprendre la condició humana actual.
Unitat 1. Introducció: les primeres indústries i el naixement de la cultura material humana
En aquesta unitat aconseguireu una visió general d'algunes de les definicions de la cultura material i del concepte de cultura en si mateix. El focus principal se situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, mirarem els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.
L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental. Veurem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica però més tard es troben també a diferents punts de l'Euràsia (Unitat 2). També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels hominins que les van elaborar.
També parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana, i com es diferent de la que realitzen grans simis o altres animals.
Unitat 2. 2.1) Àmbit regional i la socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana i 2.2) Interpretar el passat per entendre el futur
1) En aquesta unitat s'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Mirarem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa i quines són les grans etapes d'aquest procés evolutiu. També veurem que la cultura evoluciona de manera diacrònica en diferents regions del món. Diverses lectures i vídeos us assistiran a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre la seva influència en la trajectòria evolutiva de les societats humanes.
2) Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? Es tracta de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem com el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat.
Unitat 3. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics
En aquesta unitat mirarem les metodologies emprades per la interpretació dels objectes més antics de la cultura humana: les eines de pedra. Us presentaré una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven les eines gràcies al concepte (francès) de cadena operativa, que té en compte cada etapa en un procés de talla, com i eren diferents baules en una cadena d'acció (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, fins al seu abandonament).
Documental (opcional)
Armas, Gèrmenes y Acero. Subtitulat en castellà (2 Partes):
https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun)
Fotos (IPHES + personals)
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|