| Antropologia política | Codi: 21.028 : 6 |
L’estudi de la política és bàsicament l’estudi del poder: qui l’exerceix, amb quines finalitats, què separa els governants dels governats (i els poderosos dels sense poder), i quins mecanismes simbòlics de legitimació sostenen i mantenen les diferències de poder i autoritat. Ja que l’exercici del poder poques vegades passa inqüestionat (sobretot en sistemes socials més complexos), és important parlar de la resistència, examinar models d’estat proposats pels que no formen part de les elits governants.
Excepte en el cas de les societats igualitàries més simples (les anomenades “bandes”), la política opera dintre d’estructures formalitzades i relativament duradores, siguin residencials, de llinatge, cacicats, o estats. Des dels inicis del segle XX, i abans també, aquestes entitats ja no funcionen d’una manera totalment autònoma i autosuficient. El panorama polític contemporani es caracteritza per dos principals trets que condicionen molts altres trets secundaris:
1. La creixent integració de tots els grups, totes les cultures i societats, en el model polític de l’estat modern; i
2. La influència d’un conjunt de transformacions socials, econòmiques, i d’actitud, que s’ha produït a nivell global, que fins no fa gaire es coneixien com a processos de ‘modernització’, i més recentment com a “globalització”. Aquestes transformacions són molt diverses i tenen un abast molt ampli, des de l’economia fins als mitjans de comunicació i els missatges i les imatges que emeten. Tenen un impacte sobre totes les societats, i influencien relacions i expectatives polítiques. Massa sovint no se sotmeten a una mirada crítica, o s’expliquen en termes de l’expansió de la democràcia, o bé del mercat lliure.
La interacció entre aquests dos processos il.lumina molts fenòmens, des de les relacions conflictives entre Nord i Sud fins a les reivindicacions polítiques de grups minoritzats i subordinats. El que demostren aquestes situacions és la naturalesa contestada del poder polític i els sistemes polítics. Estem acostumats a fer un determinat tipus de lectura d’aquestes qüestions, localitzant-les en un món llunyà de pobresa, repressió, “violència endèmica,” “integrisme” i “odis ètnics mil.lenaris.” Aquesta és la perspectiva pròpia de la majoria dels mitjans de comunicació occidentals, i amaga una realitat més complexa. No només tendeix a ocultar les arrels colonials o neocolonials d’aquests fenòmens, sinó que ens fa oblidar que les societats modernes industrials i post-industrials també es troben davant problemes que tenen el seu origen en els mateixos processos.
Objectius:
1. Arribar a tenir una visió de la política des d’una perspectiva històrica, cultural i contextual avinent amb un enfocament antropològic.
2. Introduir-vos al coneixement interdisciplinari de la política (antropològic, històric i social).
3. Desenvolupar eines per a l’anàlisi del fenomen polític des de diferents perspectives teòriques.
4. Reflexionar críticament sobre el paper que exerceixen la política i els moviments polítics dins la història i els contextos canviants de les societats contemporànies.
Competències:
A aquesta assignatura es treballarà l’adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.
En concret està vinculada a l’assoliment d’aquestes tres competències:
1. Capacitat per l’anàlisi i la síntesi.
2. Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
3. Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
L’estructura de l’assignatura s’organitza al voltant de vuit temes. Per cada tema teniu assignades unes lectures bàsiques (obligatòries), i unes lectures complementàries (no obligatòries) que amplien i aprofundeixen temes tractats en les lectures bàsiques, i per tant són útils a l’hora de redactar els treballs.
1. L’antropologia política: orientacions preliminars
LECTURES BÀSIQUES
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Introducción (pàgines 11-15)
- Capítol 1: “El desarrollo de la antropología política”
- Capítol 2: “Tipos de sistemas políticos preindustriales”
- Capítol 3: “Evolución del estado”
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Marshall Sahlins, “Hombre pobre, hombre rico, gran hombre, jefe. Tipos políticos en Melanesia y Polinesia.” Capítol 5, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología politica: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 165-190. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011.
-Maria Rostworowski, “La composición social del Tahuantinsuyu.” Capítol 7, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 223-252. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011.
-Zerzan, John, “Futuro primitivo.” Capítol 1, John Zerzan, Futuro primitivo y otros ensayos, pàgines 7- 35. Valencia: Numa Ediciones.
2. Evolució dels paradigmes antropològics
LECTURES BÀSIQUES
Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Capítol 4: “La religión en la política: legitimidad sagrada, resistencia divina”
- Capítol 5: “Estructura y proceso”
- Capítol 6: “El individuo en la arena política: teoria de la acción y teoría de juegos”
- Capítol 10: “Modernismo, posmodernismo y la síntesis emergente”
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Marc J. Swartz, Victor W. Turner, i Arthur Tuden “Antropología política: una introducción.” Capítol 2, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 63-96. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Abner Cohen, “Antropología política: el análisis del simbolismo en las relaciones de poder.” Capítol 3, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 97-131. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Max Gluckman, “Qué es la ley? Problema de terminología.” Capítol 4, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 135-163. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Talal Asad, “La antropología y el encuentro colonial.” Capítol 9, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 279-290. Barcelona: Bellaterra, 2011.
3. Dominació i resistència: el cas del l’anarquisme
LECTURES BÀSIQUES
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra. Capítol 7: “El poder de las personas: resistencia y rebelión”
- Eric J. Hobsbawm (2001[1959]) Rebeldes primitivos. Estudio sobre las formas arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX y XX. Barcelona: Crítica. Capítol V: “Milenarismo (II): Los anarquistas andaluzes,” pàgines 117-143.
- Jerome Mintz (1999) Los anarquistas de Casas Viejas. Enrique Torner Montoya, trad. Delegación Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Benalup-Casas Viejas, Servicio de Publicaciones de la Diputación de Cádiz y Departamento de Publicaciones de la Diputación de Granada. Pàgines 11-17, 21-33, 128-143, 187-203, 286-319, 355-389.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Francisco Ferrándiz, “Venas abiertas: memorias y políticas corpóreas de la violencia.” Capítol 5, Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Temas contemporáneos, pàgines 157-178. Barcelona: Bellaterra, 2011.
4. Gènere i poder
LECTURES BÀSIQUES
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra. Capítol 8: “Género y poder”
- Mary Nash (2006 [1999]) Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil. Irene Cifuentes, trad. Madrid: Santillana Ediciones Generales. Pàgines 27-83, 155-201.
PEL.LÍCULA
Libertarias (1996) Vicente Aranda, dir., 125 min.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Leila Abu-Lughod, “La resistencia idealizada: trazando las transformaciones del poder a través de las mujeres beduinas. Capítol 6, Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa, Antropología Política: Temas contemporáneos, pàgines 179-207. Barcelona: Bellaterra, 2011.
5. Estat, violència i legitimitat
LECTURES BÀSIQUES
- Montserrat Guibernau (2002) Nacionalisme català: Franquisme, transició i democràcia. Barcelona: Pòrtic. Capítol 2: “Retrat d’una dictadura: el franquismo,” pàgines 64-88.
- Julio Médem (2003) La pelota vasca. La piel contra la piedra. Madrid: Santillana Ediciones Generales, S.L. Testimonis de La pelota vasca: pàgines 621-653; 685-713.
PEL.LÍCULA
La pelota vasca. La piel contra la piedra (2004). Julio Médem, dir., 110 min.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Francisco Cruces, Ángel Díaz de Rada, Honorio Velasco et al., “Confianza, cosmética o sospecha? Una etnografia multisituada de las relaciones entre instituciones y usuarios en seis sistemas expertos en España.” Capítol 9, Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Temas contemporáneos, pàgines 295-321. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Joseba Zulaika (1990) Violencia vasca (Metáfora y sacramento). Madrid: Ed. Nerea.
6. L’escola i la producció de ciutadans
LECTURES BÀSIQUES
- Josep Gonzàlez-Agàpito, “Escola i República: l’espai i les pràctiques escolars.” En: Rafael Aracil i Antoni Segura, coordinadors (2006) Educació, municipis i República, pàgines 109-129. Barcelona: Centre d’Estudis Històrics Internacionals/Universitat de Barcelona.
- Clotilde Navarro García (1993) “El nacional-catolicismo en la educación.” En La educación y el nacional-catolicismo, pàgines 59-83. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
- Andrés Sopeña Monsalve (1994) “Imposible el alemán.” En El florido pensil. Memoria de la escuela nacionalcatólica, pàgines 195-220. Barcelona: Crítica.
- Josep M. Espinàs (1988) “Escolapis de postguerra” (fragment). En El nen de la plaça Ballot, pàgines 83-85. Barcelona: Edicions La Campana.
PEL.LÍCULES
La lengua de las mariposas (1999). José Luis Cuerda, dir., 96 min.
El florido pensil (2002). Juan José Porto, dir., 80 min.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Francisco Ferrer Guardia (2002) La escuela moderna. Póstuma explicación y alcance de la enseñanza racionalista. Barcelona: Tusquets.
- Menéndez-Reigada (2003) Catecismo patriótico español. Prólogo de Hilari Raguer. Barcelona: Ediciones Península.
- Francisco Candel (1997) Les meves escoles. Barcelona: Columna.
- Raimon Portell i Salomó Marquès (2006) Els mestres de la República. Badalona: Ara Llibres.
7. Identitat col.lectiva: estat, nació, ètnia
LECTURES BÀSIQUES
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra. Capítol 9: “Políticas de identidad: etnicidad y nacionalismo”
- Benedict Anderson (2005) Comunitats imaginades. Pàgines 19-23. València: Editorial Afers.
- Montserrat Guibernau, La identitat de les nacions. Capítol primer, “Què és la identitat nacional?”, pàgines 35-73; capítol cinquè, “Repensant la identitat nord-americana,” pàgines 239-276.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Angel Díaz de Rada, “Dónde está la frontera? Prejuicios de campo y problemas de escala en la estructuración étnica en Sápmi.” Capítol 8, Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Temas contemporáneos, pàgines 237-292. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Marisol de la Cadena, “Política indígena: un análisis más allá de ‘la política’.” Capítol 12, Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Temas contemporáneos, pàgines 397-430. Barcelona: Bellaterra, 2011.
8. L’impacte de la globalització sobre identitats nacionals
LECTURES BÀSIQUES
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra. Capítol 11: “De la modernización a la globalización”
- Montserrat Guibernau (2010) La identitat de les nacions. Barcelona: Dèria Editors. Capítol setè, pàgines 311-359: “La identitat nacional enfront de la identitat cosmopolita.”
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Terence Turner, “Clase, cultura y capitalismo. Perspectivas históricas y antropológicas de la globalización. Capítol 2, Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Temas contemporáneos, pàgines 69-122. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011.
- Francisco Ferrándiz, “Globalización y etnografía.” Capítol 5, Etnografías contemporáneas. Anclajes, métodos y claves para el futuro, pàgines 195-251. Barcelona: Anthropos, 2011.
| Introducción a la Antropología Política | Llibre-manual |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |