Metodologia arqueològica Codi:  21.037    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Presentació

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és de proporcionar una visió molt àmplia dels mètodes científics utilitzats a l'arqueologia; tant en el camp com al laboratori i més enllà. Analitzarem aspectes teòrics i pràctics, perquè els alumnes adquireixin coneixements bàsics sobre l'ampli ventall de metodologies emprades pels arqueòlegs. Mirarem metodologies clàssiques, però també aprendreu com l'arqueologia moderna està incorporant una gran gamma de tecnologies innovadores a partir de diferents disciplines científiques. En la nostra trajectòria examinarem com es descobreixen i com s'excaven jaciments arqueològics en contextos diferents. Coneixereu com es descobreixen jaciments arqueològics i com s'adapten els mètodes d'excavació als seus contextos particulars. Veureu com es recullen diferents tipus de dades al camp i com aquestes dades es transformen en informació científica als laboratoris de recerca. Finalment, descobrireu com les noves tecnologies estan revolucionant la manera en què es presenten les dades arqueològiques: en articles científics, exposicions de museus, etc.

Els arqueòlegs busquen i excaven jaciments arqueològics per estudiar les seves estructures i artefactes amb l'objectiu de conèixer la llarga història de l'evolució humana amb la màxima precisió i objectivitat. 

Observareu doncs com treballen els arqueòlegs en diferents situacions, com per exemple, en coves, en paisatges urbans o fins i tot en ambients aquàtics. Descobrireu l'àmplia gamma de mètodes i tècniques utilitzades pels arqueòlegs i pels científics treballant en disciplines associades a l'arqueologia. Aquest últim inclou persones que treballen per a desenvolupar sistemes ultramoderns de registre de dades,  de restauració i de conservació del patrimoni arqueològic mundial.

 

"En el sentit més ampli, de la mateixa manera que l'arqueologia és un aspecte de l'antropologia, també ho és que una part de la història - on volem dir tota la història de la humanitat des dels seus inicis fa més de 3 milions d'anys. De fet més del 99 per cent d'aquest enorme lapse de temps de l'arqueologia - l'estudi de la cultura material passat - és l'única font important d'informació, si un es posa al costat l'antropologia física, que se centra en la nostra biològica en lloc de progrés cultural".

(Traduït al català de Bahn, 1993)

 

L'arqueologia és un camp apassionant d'estudi que ha recorregut també un llarg camí des dels seus començaments amb investigadors aventurers i naturalistes de principis del segle XIX, fins a trobar-se avui en dia entre les més respectades de les ciències. A través de la seva història, l'arqueologia s'ha diversificat per incloure no només la topografia, la prospecció, l'excavació i la recol·lecció de dades, sinó també, per abraçar una àmplia gamma de disciplines científiques interpretatives modernes, com són la geocronologia, la genètica, les reconstruccions visuals 3D, etc.

A més d'endinsar-nos en l'àmbit dels aspectes teòrics i metodològics, un part important d'aquesta assignatura constitueix a aprendre com s'estudien els jaciments prehistòrics (paleolítics). A més, explorarem un tema relativament nou que és el de "la Nova Arqueologia". Es tracta d'alguns nous enfocaments per preveure com serà l'arqueologia del futur: quins serien els objectes preservats de la nostra societat i com es presentaran als arqueòlegs del futur? 

A través dels sis temes definits per a l'assignatura, estudiarem: els tipus de descobriments paleolítics, els mètodes d'excavació i les estratègies interpretatives aplicades per estudiar les restes arqueològiques atribuïdes a les diferents fases de l'evolució humana.

Amunt

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Actualment, l'arqueologia compta amb un marc temporal i geogràfic molt llarg. En el món modern i globalitzat, l'arqueologia constitueix un vincle a través del qual ens podem connectar amb el passat. L'arqueologia ens ajuda per a relacionar-nos a la nostra identitat a escala regional, nacional i internacional (aquest tema serà tractat a la Unitat 3). Anem a veure com l'arqueologia ens permet d'accedir al nostre passat gràcies a l'utilització de diferents mètodes i tècnics aplicats. A mesura que anem aprenent sobre aquests, també veurem com, en si mateixos, són reveladors de la història del nostre pensament científica. Per tant, les nostres interpretacions estan conformades per les teories dominants i les postures polítiques particulars al nostre propi marc històric. 

Sabem que, com és el cas en tots els àmbits científics, les interpretacions de dades arqueològiques s'han de fer objectivament a partir d'observacions empíriques. L'arqueologia ens ofereix camins per seguir, entendre i assumir millor la nostra posició al món. Treballar en l'arqueologia vol dir assumir un paper important de responsabilitat per la preservació de les relíquies del passat- patrimoni mundial -per les generacions futures. 

D'altra banda, l'arqueologia ret homenatge a la fantàstica heterogeneïtat de la cultura humana- ens fa conscients de la importància de compartir-la i de preservar-la. Els diferents mètodes aplicats a l'arqueologia estan arrelades tant en el coneixement acumulat en les Ciències de la Terra (especialment a partir del segle XIX), com de la increïble varietat de tecnologies modernes disponibles al seu abast. Explota una base de dades cada vegada més gran, que presenta la particularitat d'estar en constant mutació, ja que el nostre coneixement del passat canvia amb cada nou descobriment. Igualment,  s'evoluciona al ritme dels progressos tecnològics actuals. 

Com estem tractant d'una gamma de coneixements molt extensa, anem a 'canalitzar' la informació en tres grans fases sinòptics que us permetria captar l'essencial del i la teoria i dels mètodes bàsics utilitzats actualment en l'arqueologia i de familiaritzar-vos amb els diferents camps d'estudi en què intervé treballs arqueològics. Per assolir això, és vital que adquiríssiu el vocabulari bàsic que s'utilitza en els diferents camps de les Ciències de la Terra què estan tan íntimament lligats a aquesta disciplina. Un part significatiu d'aquest vocabulari és disponible en el Mòdul Docent de Barsky (2016).

La nostra investigació arqueològica es portarà a terme en tres fases: 1) l'enquesta i l'excavació, 2) l'anàlisi científica dels jaciments arqueològics i de les troballes associades i 3) la difusió dels resultats.

L'assignatura està organitzada en tres Unitats, cadascun dels quals abordarà les principals qüestions metodològiques relacionades amb cada fase del treball d'un arqueòleg:


- Unitat 1: Nocions bàsiques: Els orígens de l'arqueologia i el seu caràcter multidisciplinari.


- Unitat 2: Visió sintètica dels mètodes utilitzats per excavar els jaciments arqueològics.

- Unitat 3: (3a) Les tecnologies modernes aplicades en l'anàlisi arqueològic; la conservació i difusió pública de dades arqueològics. (3b) La "Nova Arqueologia".

 

* Us recomano mantenir-vos al dia sobre les lectures obligatòries que us ajudaran a comprendre els principals conceptes tractats en cada unitat. Proporcionaré també informació addicional respecte a cada tema a mesura que avança el semestre.

És molt recomanable que investigueu les vostres pròpies lectures entre les nombroses publicacions disponibles a les biblioteques (en línia i altres): també llegint en anglès. Animeu-vos a llegir articles curts publicats en anglès en revistes amb impacte científic. Sovint, resumen dades d'algun jaciment o bé revelen informació sobre contextos arqueològics específics. Llegir alguns d'aquests articles us ajudarà a practicar la lectura en l'idioma anglès, i també a familiaritzar-vos amb els estils de presentació científica utilitzats actualment en l'arqueologia. A més, s'ofereixen fotos i diagrames que són guies útils amb què podeu entendre millor com s'exploten les dades recollides en un jaciment arqueològic. Estaré disponible per a ajudar-vos i a recomanar articles depenent els vostres interessos i els temes tractats a l'assignatura.

 

Unitat1. Nocions bàsiques: (Tema 1) Els orígens de l'arqueologia i (Tema 2) Què trobem? El caràcter multidisciplinari de l'arqueologia. 

En aquesta secció (introductòria), veurem per què, com i quan la "consciència arqueològica" es va transformar l'arqueologia en un camp d'estudi científic de ple dret (almenys en el món occidental desenvolupat):

- Com els mètodes aplicats en l'arqueologia són adaptats segons les diferents disciplines científiques;

- Com cada disciplina aplicada contribuí, a la seva manera, a l'estudi global dels jaciments arqueològics;

- Què són els punts metodològics comuns entre tots als diferents tipus d'arqueologia practicats avui dia (arqueologia prehistòrica, arqueologia monumental, l'arqueologia clàssica, arqueologia subaquàtica, arqueologia industrial, etc.); 

- Quin tipus d'objectes podem trobar en funció dels diferents contextos de preservació dels jaciments arqueològics.

En aquesta unitat, focalitzarem sobre elstemes següents:

- La història de l'arqueologia i el seu establiment com una ciència.

- L'enfocament multidisciplinari per a l'estudi de jaciments arqueològics.

- Els processos de formació dels jaciments arqueològics i els diferents tipus d'artefactes què podríem hi trobar.

- La noció (fonamental) de l'estratigrafia (introducció).

 

Estudiarem l'arqueologia en general, però focalitzarem sobre l'arqueologia prehistòrica com a punt central (d 'acord amb els objectius d'aquest grau). Veurem què són els mètodes aplicats en arqueologia per a reconstruir una imatge de la vida humana abans de la invenció de l'escriptura.

Durant segles la religió va proporcionar explicacions a les qüestions existencials de la humanitat. Les teories ofertes per la religió catòlica, per exemple, en la societat occidental, van negar a l'existència d'una (pre)història de la humanitat molt llarg. Malgrat que l'església es va convertir en una poderosa institució, molts dubtes relatius a la religió establerta van ser expressades sorprenentment d'hora.

Com és el cas de moltes de les disciplines científiques, l'arqueologia va començar a desenvolupar-se realment a l'Europa a partir dels segles XVIII i XIX. Va agafar més força enmig dels intensos trastorns intel·lectuals que va provocar la publicació de l'obra de Darwin "On the Origin of Species" (1859). Els debats d'aquest període van ser centrats especialment al voltant dels orígens dels humans, de la seva relació amb el món animal- i sobretot, amb els grans simis. Les discussions que van seguir van ser determinants per les implicacions de la teoria evolutiva de Darwin i de les contribucions d'altres científics interessats en la condició i el destí de la humanitat (Wallace, Huxley, Lyell, Vogt, Lubbock, Buchner, Rolle, Haeckel).

Veurem com l'arqueologia es va desenvolupar al través de la incorporació d'altres especialitats que formen part les ciències de l'home i de la terra. Aquests diferents camps d'estudi, lligats a les ciències naturals i socials, van ser vinculats per trobar maneres d'extreure un màxim d'informació dels objectes descoberts en contexts arqueològics molt diferents. Veurem com cada camp d'estudi té un paper específic en la reconstrucció del passat (determinació de les condicions climàtiques, avaluació de l'edat d'un jaciment arqueològic o d'un artefacte específic, reconstrucció climàtica d'una seqüència deposicional, etc.).

La nostra visió del passat evoluciona al ritme dels nous descobriments arqueològics i les hipòtesis acceptades avui poden canviar dràsticament després d'un sol nou descobriment. Això afecta sovint al marc cronològic de l'evolució humana i de la seva cultura material i els arqueòlegs estan acostumats a aquest flux constant de dades.

Després d'aquest apartat introductiu, seguirem amb un enfocament "empíric" per tal d'examinar quins tipus d'artefactes podríem trobar segons les diferents cronologies i contextos geològics. La conservació de restes materials indicatives de l'activitat humana en el passat està subjecte als contextos geològics en què es troben. Pel que fa als períodes més antics, el tipus de "documents" està reduït: trobem essencialment als fòssils (humans i animals), les eines de pedra i altres elements tancats dins del mateix sediment. Com més ens remuntem en el temps, menys probable és que els artefactes es conservin o es descobreixen i més difícil serà la seva interpretació.

 

Els arqueòlegs i antropòlegs apliquen mètodes específics per revelar i interpretar els orígens i els comportaments dels pobles del passat a partir del registre arqueològic i els contextos geològics que els contenen. 

Lectures obligatòries de la Unitat 1:

- Barsky, D. 2016. Barsky, D. 2016. Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Des del camp fins al laboratori: el recull i la interpretació de les dades arqueològiques prehistòriques. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona. (seccions 1, 2, 3, 4, 5, 6). 

- Bahn, P. 2013. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid.  ISBN: 978-84-460-3133-8  (Parte I. El Marco de la Arqueología: pp. 12-50; ¿Como era el entorno? Arqueología ambiental, pp. 230-282). 

- Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona (secció 1.3, El entorno natural. pp: 37-60). 

- Parés, J.M. 2013. Paleomagnetismo. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 113-121. 

 

Lectures de suport de la Unitat 1:

- Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.

 

*Per als alumnes que segueixen l'AC, aquesta Unitat inclourà una PAC. 

 

-Unitat 2

Títol. Què trobem? Els mètodes utilitzats en l'excavació dels jaciments arqueològics.

Tema 3) Com són els jaciments arqueològics localitzats, excavats i datats?

Tema 4) Introducció a la noció fonamental d'"estratigrafia".

 

Aquesta unitat es focalitza sobre els temes següents:

- La interpretació de les característiques geològiques i estratigràfiques en diferents contextos de jaciments arqueològics.

- Els mètodes d'excavació i de mostreig.

Els diferents temes serien tractats mitjançant exemples concrets d'alguns jaciments arqueològics. Això us ajudarà a entendre la gran varietat de mètodes utilitzats en l'arqueologia actualment, d'acord amb cada context geo-cronològic. 

Lectura bàsica de la Unitat 2

- Barsky, D., (2016). Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Des del camp fins al laboratori: el recull i la interpretació de les dades arqueològiques prehistòriques. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona (seccions 6, 7). 

- Bahn, P. 2013. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid.  ISBN: 978-84-460-3133-8.  (pp. Prospecció 73-106). 

- Burke, H., Smith, C., Sanz, D., 2015. Manual ce Campo del arqueólogo. Editorial Ariel, (Técnicas básicas de excavación: capítol 5, pp. 163-224). 

- Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona (Los métodos de datación, pp: 20-37). 

- Sáenz de Buruaga, A., López Quintana, J.C., 2013. La estratigrafía analítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos, Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 180-193. 

- Vallverdú i Poch, J., 2017. Soil-stratigraphy in the cave entrance depòsits of Middle Pleistocene age at the Trinchera del Ferrocarril sites (Sierra de Atapuerca, Spain). Quaternary International 433, 199-210. 

- Vallverdú, J., 2013. Estratigrafía y análisis de facies. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 145-178. 

- Zapatero, G.R. 2013. La excavación arqueológica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 39-72.

 

Lectures de suport de la Unitat 2:

- Barsky, D., 2013. The Caune de l'Arago stone industries in their stratigraphical context. Comptes Rendus Palevol 12, 305-325. 

- Burke, H., Smith, C., Sanz, D., 2004. The Archaeologist's Field Handbook. Allen & Unwin, Australia (Basic principles of levelling: pp. 104-114).

 

*Per als alumnes que segueixen l'AC, aquesta Unitat inclourà una PAC. 

 

- Unitat 3.

Tema 5) Les tecnologies modernes aplicades en l'arqueologia. 

Tema 6) La conservació i la difusió pública de dades arqueològics. 

En aquest apartat examinarem algunes de les noves tecnologies que s'utilitzen per localitzar, excavar i estudiar els jaciments i materials arqueològics. També veurem com les noves tecnologies s'utilitzen en la difusió del coneixement sobre el passat. 

Mirarem nous mètodes per a desenvolupar una arqueologia adaptada a l'estudi dels dipòsits i els artefactes que pot deixar enrere la societat contemporània (La Nova Arqueologia).

Secentrarà el treball sobre els temes següents:

- Les tecnologies aplicades a la localització i excavació dels jaciments arqueològics.

- L'anàlisi de les troballes arqueològiques i la producció de resultats científics.
- La conservació i la difusió d'informació sobre les restes arqueològiques: utilització dels mètodes moderns.

Les tecnologies aplicades en arqueologia continuen proporcionant nous mètodes per al descobriment, l'excavació i l'estudi dels vestigis arqueològics. Els sistemes computats han revolucionat la rapidesa amb la qual es poden analitzar i permeten la síntesi ràpida de grans quantitats de dades. L'explotació de les noves tecnologies en l'arqueologia, explica l'acceleració intel·lectual que aquest camp ha experimentat en les últimes dècades. La recollida i l'assimilació de dades per mitjà de mètodes computats permeten als investigadors d'accedir ràpidament (o instantàniament) a les informacions amb alta precisió i a elaborar hipòtesis científiques basades en resultats fiables. Així, les tecnologies modernes faciliten les comparacions entre jaciments i obren el camí a conclusions noves i sorprenents. 

 

*Per als alumnes que segueixen l'AC, aquesta Unitat inclourà una PAC.

 

Lectura bàsica de la Unitat 3

- Bahn, P. 2013. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid  (pp. 545-577). 

- Barsky, D., (2016). Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Des del camp fins al laboratori: el recull i la interpretació de les dades arqueològiques prehistòriques. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona (secció 7). 

*Articles seleccionats i d'investigació pròpia sobre els jaciments de la Sierra d'Atapuerca (Burgos, Espanya). 

Lecturesde suport de la Unitat 3

- de la Rúa, C., Hervella, M. 2013. Paleogenética humana. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), Métodos y Técnicas de Análisis y Estudio en Arqueología Prehistórica: De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Argitalpen Zerbitzua, País Vasco, pp. 179-193. 

Vídeos de la Unitat 3

- Vergès, J.M., ¿Qué ha aportado Atapuerca al conocimiento del primer poblamiento europeo?  Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55. 

- Vergès, J.M., ¿Y como saben que se los comieron? el estudio del canibalismo prehistórico   Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55. 

Aquests vídeos estan disponibles a:

http://iphes-noticies.blogspot.com.es/2015/11/liphes-enceta-la-serie-de-videos.html

 

*Al llarg del semestre proporcionaré més material docent i suggeriré articles i lectures addicionals. A més, s'espera que els estudiants realitzin la seva pròpia investigació independent quan sigui necessari (per exemple, per preparar les PACs per a l'AC). 

**Per a aquells alumnes que segueixin l'AC, s'assignarà un PAC en el marc de cadascuna de les 3 Unitats (per a un total de 3 PACs).

Amunt

Campsprofessionals en què es projecta

- Arqueòleg (focalitzant en qualsevol període d'interès): excavacions programades, excavacions de rescat, etc.

- Investigador en ciències socials i de la terra (geocronologia, sedimentologia, paleontologia, prehistòria, etc.).

- Antropòleg.

Amunt

Coneixements previs

Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura són:

- Examinar els aspectes històrics de l'evolució de l'arqueologia com a ciència: des dels seus inicis i fins a les seves aplicacions modernes.

- Conèixer i comprendre quins objectius té l'arqueologia per esbrinar les característiques més destacades de cada fase en l'evolució humana.

- Familiaritzar-vos amb  les metodologies clàssiques i modernes aplicades en l'excavació de jaciments en contextos geològics i cronològics diversos.

- Comprendre els processos de formació naturals dels jaciments arqueològics.

- Familiaritzar-vos amb els diferents tipus de restes arqueològiques paleolítiques i els mètodes aplicats per estudiar-les.

- Conèixer les principals eines interpretatives per comprendre el context general dels diferents tipus de jaciments arqueològics.

- Aprendre les tècniques bàsiques utilitzades avui en dia en els diferents camps de l'arqueologia: la topografia, l'excavació, el treball de camp, el mostreig, l'arqueologia preventiva, arqueologia experimental, etc. 

Us adquirireu competències en els mètodes teòrics de l'arqueologia i les seves aplicacions. Això us permetrà d'enfocar els vostres interessos en un futur cap a un camp d'estudi específic, és a dir, cap a una disciplina arqueològica de la vostra elecció.

Coneixements previs

Els requisits previs per a aquest curs són: un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana que s'haurà adquirit progressivament en els altres cursos oferts en el Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana també seran útils.

 

Amunt

Continguts

Aquesta assignatura proporcionarà un fonament teòric per entendre l'arqueologia en la seva condició actual de ciència multidisciplinària. També proporcionarà una sòlida base metodològica per aprendre les tècniques utilitzades en l'arqueologia i les diferents àrees centrades en el coneixement de l'activitat humana del passat.

Els estudiants cursant els cursos (AC) + (PS) hauran de completar tres PACs. Els estudiants que seguin l'avaluació continuada tindran dret a un examen final (EX), que consistirà en preguntes relacionades amb les activitats que han fet al llarg del curs.

Amunt

Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica Llibre-manual

Amunt

Vídeos

Vergès, J.M., ¿Qué ha aportado Atapuerca al conocimiento del primer poblamiento europeo?  Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55. 

Vergès, J.M., ¿Y como saben que se los comieron? el estudio del canibalismo prehistórico   Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55. 

Fotos (IPHES + personals) 

*Lectures assignades: es recomana llegir les lectures assignades i també consultar bibliografia addicional (incloses lectures en anglès). Al llarg del semestre es proporcionarà recursos bibliogràfics addicionals i material docent d'acord amb els temes treballats. 

**Els estudiants han de ser capaços d'investigar fonts bibliogràfiques addicionals com a complement dels recursos proporcionats.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt