| Història moderna | Codi: 21.120 : 6 |
Breu Descripció de l'Assignatura
L'estudi de la Història a l'època Moderna (segles xvi-xviii) es presenta estructurat en quatre proves d'avaluació, dedicades a aspectes econòmics, socials, polítics i culturals.
Es farà especial èmfasi en el coneixement dels profunds canvis del període que es reflecteixen en assumptes interrelacionats com són els assumptes que afecten la població, els principals sectors econòmics, les estructures socials, i les formacions estatals Estat, les creences i ideologies, i els descobriments cientificotècnics. L'espai prioritari per a tractar els diferents assumptes serà Europa, si bé també es farà referència a l'espai americà. La interrelació de la docència entre les quatre parts persegueix aconseguir un coneixement rigorós global d'una època de transició entre la societat feudal i la capitalista, crucial en la història europea i del món, que s'inicia a les acaballes de l'edat mitjana (segle XV) i es tanca als inicis de l'època contemporània (segle XIX).
Història Moderna és una assignatura obligatòria, en principi de segon curs, al grau d'Història, Geografia i Art impartit conjuntament per la UOC i la UdL. Entra dins de les assignatures cronològiques i és un clàssic dins tots els graus d'Història tant a totes les universitats espanyoles com a les de l'estranger, si bé en el mon anglosaxó, degut a la seva particular divisió de períodes històrics, rep el nom de Early Modern Times/ages/period History. En el cas de les universitats del nostre entorn occidental, aquesta assignatura es centra principalment en la història europea. Nosaltres seguirem la mateixa estela, per bé que no mancaran referències a altres indrets del mon. Prenem aquesta decisió amb la seguretat de que el mateix grau ofereix la possibilitat d'eixamplar els coneixements de la història d'altres continents en la època moderna. Així, els alumnes d'aquest grau tindran la ocasió de cursar assignatures com Història de Llatinoamèrica, Història d'Amèrica del Nord, Història i Cultura africana, Història d'Asia Oriental o la de Mundialització.
Historiografia
Expressió oral i escrita es tindrà en compte
En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a entregar en el termini de 48 hores a partir del moment en que us hem comunicat les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades.
Per ajudar-vos en la correcta utilització de l'ortografia i gramàtica teniu a la vostra disposició aquesta eina: https://www.languagetool.org/ca/ (en català)
Plagi i còpia es castigaràn:
IMPORTANT.- En la nostra assignatura, si es detecta plagi en alguna de les PAC, comportarà el suspens automàtic de l'esmentada prova. Segons la dimensió i importància del plagi pot portar a considerar que la prova no ha estat presentada i, per tant, perdre la possibilitat de permanència en l'avaluació contínua ja que no tindrà accés a la prova de síntesi per no presentació d'aquesta PAC .
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
- de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
- Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/udl/norma/.galleries/docs/Ordenacio_academica/Normativa-davaluacio-i-qualif.-graus-i-masters-modif-CG-27-4-16.pdf.
Avís sobre l'avaluació continua:"Per a superar l'avaluació continuada cal que l'estudiant hagi lliurat totes les PACs i que la mitjana ponderada d'aquestes PACs lliurades (no totes tenen el mateix pes en la nota final) sigui 5 o més de 5, la qual cosa permet poder fer la Prova de Síntesi, que és la darrera prova de l'avaluació continuada. En cas que la mitjana ponderada de les PACs no arribi a 5 o que no s'hagin lliurat totes les PACs, l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen final de tot el contingut de l'assignatura"
Les lectures obligatòries han de treballar-se des del primer dia paral·lelament a l'exercici proposat. El test es donarà a conèixer en els últims 3 o 4 dies del període de la PAC, donant-se per descomptat que les lectures obligatòries ja han estat treballades des de l'obertura de la nova PAC. El test es podrà contestar podent consultar aquestes lectures que ja es donen per treballades.
Avís sobre l'avaluació final:
L'avaluació final consistirà en un únic examen que es farà a final del curs i que constarà de totes les lectures obligatòries del curs i els materials UOC de l'assignatura. L'estudiant podrà acollir-se a aquest model si opta per no seguir l'avaluació continuada o bé si, en el cas d'haver optat per l'avaluació continuada, no ha superat la mitjana de les PACs amb un 5 o més o bé no ha lliurat totes les PACs (O no es considerin totes com lliurades en el cas d'haver-se detectat plagi en alguna d'elles).
ObjectiusCompetències bàsiques i generals:Competències específiques:
- Comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
- Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
Mòduls:
- 1: Economia y societat
- 2: Política. L'Estat
- 3. Cultura: a) mitjans i contextos
- 4. Cultura: b) la Il·lustració
Articular el curs al voltant de quatre temes principals que aglutinen les lectures bàsiques de el curs i que són les que podeu trobar a "Materials i fonts". Aquestes lectures fan el paper dels "manuals" que hi ha a les altres assignatures. A través d'elles espero que pugueu endinsar-vos en els grans canvis que aporten els tres segles moderns:
1.- La difícil i lenta transformació de l'estructura social a remolc dels canvis produïts en el pla de l'economia (sobretot amb l'emergència de la burgesia a posicions cada vegada més elevades socialment malgrat les fortes resistències que li plantejava la societat ). D'una banda, l'abordem des de les bases socials com són la població, família i grups socials a partir dels tres capítols que es dediquen a la societat en la Història d'Europa Oxford, escrites per Christopher Black (segle XVI), Thomas Munck ( segle XVII) i Christof Dipper (segle XVIII). Amb les aportacions dels tres es pot obtenir una bona perspectiva dels elements estàtics, de canvi i les transformacions experimentades per la societat moderna europea. En aquesta PAC, agrupem també aquelles continuïtats i transformacions econòmiques al camp, la indústria i el comercia. Les lectures triades són dos: d'una banda, l'exposició més general i teòrica de Peter Kriedte sobre el funcionament de la manera de producció feudal i els elements de canvi que van portar a la seva transformació. De l'altra, més específic i descriptiu, el capítol de John H. Elliott en la seva obra Imperis de l'món atlàntic dedicat a comparar les estructures econòmiques que tant Anglaterra com Espanya van posar en marxa durant la colonització d'Amèrica.
2.- El poder i la formació dels Estats nacionals. El abordem a través dels canvis en les estructures polítiques i en les legitimacions ideològiques que condueixen a la formació de l'Estat Absolutista. Els textos de John H. Elliott i Luis Ribot ens permeten apropar-nos a un panorama general sobre les monarquies compostes abans d'endinsar-nos en un cas concret: el de la monarquia hispànica de segle XVII, de la mà de Francisco Tomás i Valiente.
3.-Finalment, els canvis en la mentalitat a curt i llarg termini que van acabar transformant la societat. S'abordarà en dos blocs. D'una banda, aquells canvis produïts per la introducció de la impremta. La Reforma protestant de segle XVI, estudiada i ensenyada tradicionalment com un canvi religiós, s'ha de veure com un canvi possibilitat per la introducció de noves formes de propaganda i comunicació que van habilitar l'emergència de noves maneres d'imaginar tant la comunitat com la individualitat. L'aparició d'una esfera pública d'opinió es relaciona amb la segona part d'aquest mòdul dedicat a la cultura: l'aparició de noves idees que constitueixen aquest moviment anomenat "Il·lustració", la herència segueix sent debatuda en els nostres dies. Els textos d'el llibre d'Alberto Tenenti i de el manual de Carlos Martínez Shaw i Marina Alfonso Mola ens permeten establir un marc general que es complementa amb les aportacions d'historiadors culturals tan fascinants com Roger Chartier, Peter Burke o Anthony Grafton. De la mà d'aquests autors tindrem l'oportunitat d'apropar-nos una mica més de prop a la lectura d'alguns fragments de pensadors il·lustrats essencials. Cadascuna d'aquestes PACs val un 25% de la nota. En elles, hi haurà tant tests de resposta curta (que s'hauran de contestar en un temps determinat abans de l'últim dia de presentació de la PAC) com petits assajos a partir de preguntes en les que haureu de relacionar les lectures generals amb alguns dels estudis de cas que s'adjunten.
Cadascuna d'aquestes PACs val un 25% de la nota. En elles, hi haurà tant tests de resposta curta (que s'hauran de contestar en un temps determinat abans de l'últim dia de presentació de la PAC) com petits assajos a partir de preguntes en les que haureu de relacionar les lectures generals amb alguns dels estudis de cas que s'adjunten.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |