| Cinema i arts visuals | Codi: 21.132 Crèdits: 6 |
La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions succeïdes en el camp del cinema durant els anys seixanta i setanta del segle XX.
Atendrem tant a la vinculació del cinema amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània. El curs s'articula vers la crisi de la representació que suposa la modernitat cinematogràfica i les principals contribucions des de les pràctiques documentals, experimentals i la ficció en el cinema mundial a partir de la II Guerra Mundial. Així, ens centrem en les produccions i discursos cinematogràfics crítiques amb els modes de representació hegemònics i explorarem la seva vigència dins del context actual.
Fixarem l'atenció tant a processos pròpiament endògens a la disciplina, com la transformació de certes narratives o models de representació i qüestions historiogràfiques, així com també, als grans temes de la societat contemporània tractats des del cinema i la seva articulació amb marcs teòrics. Com a exemple, a través de les imatges en moviment, intentarem comprendre com es generen relats i discursos vers les relacions entre art i política, ideologia i cinema, el cinema imoviments polítics com el feminisme o el procés de descolonització, d'entre altres.
Arts en pantalla. El cinema com a dispositiu crític aborda de manera específica la producció cinematogràfica, dotant l'alumne de les eines teòriques i metodològiques necessàries per analitzar críticament les produccions audiovisuals en relació a altres qu¿estions que s'aborden en el "Màster d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporània" com la identitat, el poder, la subjectivitat i la cultura contemporània. En línies generals, s'entén el cinema, des d'una perspectiva culturalista, com a mitjà de representació i pràctica significant que representa i organitza visions de la realitat, sovint en disputa.
Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors de la cultura, de la comunicació i socials, antropòlegs i sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema i els estudis fílmics són una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural, la crítica d'art o de diferents àmbits vinculats amb la gestió cultural i la programació per a institucions dedicades a la conservació, catalogació o divulgació de l'obra audiovisual com filmoteques, festivals, museus i centres culturals.
A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a docents vinculats amb les matèries assenyalades, així com per a professors de primària i secundària, essent el cinema una gran eina pedagògica. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.
L'estudi del cinema, com a mitjà central de la societat i la cultura moderna i contemporània, requereix una extensa formació humanística per al seu abordatge acadèmic, així com eines específiques d'anàlisi que s'oferiran al llarg del curs.
Per tant, aquesta assignatura requereix poder abordar el cinema des d'un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i del context social i polític així com, tenir recursos provinents de la teoria crítica, l'estètica o la història de l'art. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, la literatura, la història social i política, la sociologia, els estudis en comunicació, etc. Per això, cal que l'alumnat en aquesta matèria faci transferències constants del seu bagatge conceptual adquirit prèviament dins dels estudis assenyalats.
OBJECTIUS
1. Identificar els principals cineastes i moviments, els problemes teòrics i debats al voltant de la modernitat cinematogràfica (Nous Cinemes i cinema polític i militant), amb especial èmfasi en l'anàlisi de la construcció de discursos polítics i identitaris.
2. Relacionar les produccions cinematogràfiques del que s'anomena la modernitat cinematogràfica amb altres textos i tradicions artístiques (avantguardes històriques) i amb moviments socials i polítics del període com ara el feminisme, les lluites d'alliberació nacional així com a processos socioeconòmics com ara la consolidació de la societat de consum i del capitalisme avançat.
3. Analitzar críticament qualsevol producció audiovisual tenint en compte el context social, polític i cultural en què s'emmarca i la seva relació amb ell, més enllà més enllà dels aspectes estètics o tècnics.
4. Realitzar assajos acadèmiques sobre produccions culturals, per això cal, per una banda, utilitzar i interpretar fonts primàries i secundàries relacionades amb la teoria i història de l'audiovisual i els nous mitjans i, per l'altra, construir una argumentació coherent i informada sobre la producció cinematogràfica aplicant de manera pertinent la teoria.
COMPETÈNCIES
Competències generals:
-
CG1 - Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma.
CG2 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.
-
CG3- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
-
CG4 - Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, argumentant idees complexes utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.
-
CG5 - Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.
Competències transversals:
- CT1 - Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.
Competències específiques:
-
CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives teòriques i conceptuals que, des dels anys 60, han intentat explicar les relacions entre cinema i política i, per tant, entre cinema i identitat/subjectivitat.
-
CE2 -Analitzar i valorar de forma crítica textos cinematogràfics, així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquesta disciplina.
CE3 - Analitzar l'evolució de les arts cinematogràfiques dins del pas de la modernitat a la postmodernitat, i relacionar aquesta evolució amb els principals corrents de pensament de la segona meitat del segle XX.
Els continguts del curs es distribuiran en tres blocs, els quals per la seva banda es distribuiran en diversos temes.
BLOC 1. RUPTURES TEMÀTIQUES I ESTÈTIQUES DE LA MODERNITAT
1. Les noves vies del documental: cinema directe i cinéma vérité
2. Modernitat cinematogràfica en la ficció: trets formals i estilístics
BLOC 2. L'INFLUX DE LA TEORIA CRÍTICA: CINEMA, IDEOLOGIA I POLÍTICA
3. Maig del 68 i el cinema: cinema militant, cine-tracs i el Grup Dziga Vertov.
4. El cinema militant i el cinema polític al voltant del 68 a Amèrica Llatina.
5. Les relacions entre cinema i ideologia al voltant de 1968. Bertolt Brecht i el cinema.
BLOC 3. LA PRAXI CRÍTICA
6. Cinema experimental i autories radicals.
7. La intervenció feminista.
La distribució dels blocs està vinculada amb la disposició dels materials docents de l'assignatura disponibles tant en format PDF, com en suport web i XML i que constitueixen la guia bàsica de l'assignatura. A partir d'aquest material, aprofundirem i ampliarem alguns dels aspectes recollits. La finalitat última és oferir una concepció àmplia de les relacions entre cinema, ideologia i crítica per a introduir debats com el feminisme o la teoria postcolonial. D'altra banda, la distribució dels continguts també pretén que l'estudiant aconsegueixi un aprenentatge progressi, on els nous coneixements puguin ser compresos, interioritzats i integrats als ja explicats i treballats amb anterioritat. Així, algunes qu¿estions teòriques i estètiques dels blocs 1 i 2 es reprenen al bloc 3, per ser aplicades a casos d'estudi.
| Material | Suport |
El material de l'assignatura Cinema i Arts Visuals no solament està format per les publicacions internes (dossier) i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula.
Pel que fa el visionat de films, emprarem bàsicament dues plataformes: Filmin i Hamaca.
(*En aquest apartat s'assenyala la bibliografia de caràcter general vinculada al desenvolupament del curs. Ampliarem aquestes fonts en cada unitat a través d'articles i altres lectures de caràcter obligatori i complementari)
BÁLINT KOVÁCS, András (2007). Screening Modernism. European Art Cinema,1950-1980. Chicago: The University of Chicago Press.
BENJAMIN, Walter (1934). "El autor como productor" (text llegit el 27 d'abril de 1934 a l'Institut per a l'Estudi del Feixisme, París).
COMOLLI, Jean-Louis (2011). Cine contra espectáculo: seguido de Técnica e ideología: (1971-1972). Buenos Aires: Manantial.
CORTÉS, David i FERNÁNDEZ-SABATER, Amador (2009). Con y contra el cine. En torno a Mayo del 68. Sevilla: Universidad Internacional de Andalucía.
JAMESON, Fredric (2013). Brecht y el método. Buenos Aires: Manantial. [1999]
NICHOLS, Bill (1997). La representación de la realidad: cuestiones y conceptos sobre el documental. Barcelona: Paidós.
MILLAN, Margara (1999). "Las teorías feministas del cine", a: Derivas de un cine en femenino. México: Universidad Nacional Autónoma de México, pp. 45-67.
MICCICHE, Lino (1995). "Teorías y poéticas del Nuevo Cine", a: Historia General del Cine. Volumen XI. Nuevos Cines (Años 60). Madrid: Cátedra, pp. 15-40
MULVEY, Laura (1988). "Placer visual y cine narrativo", Eutopías. Documentos de trabajo, 2ª época, vol. 1. València: 1988. [1975]
ORTEGA, Maria Luisa i GARCÍA, Noemí (eds.) (2008). Cine directo. Reflexiones en torno a un concepto. Madrid: T&B Editores.
PÉREZ PERUCHA, Julio (coord.) (1998). Los Años que conmovieron al cinema: las rupturas de 68. Valencia: Filmoteca Generalitat Valenciana.
SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente (2004). Cine y vanguardias artísticas. Conflictos, encuentros, fronteras. Barcelona: Paidós.
STAM, Robert (2001). Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós.
El curs es desenvolupa a través d'una sèrie d'unitats temàtiques que, mitjançant casos d'estudi, aprofundeixen en els aspectes tractats en el material docent de l'assignatura (lectura obligatòria). Així, es proposarà la lectura una sèrie de textos i el visionat d'alguns films, així com una guia per enfrontar-se als materials i extreure les principals idees. Per la naturalesa multidisciplinària del Màster en Humanitats del qual aquesta assignatura forma part, a cada unitat s'oferiran lectures (articles i capítols de llibre) i visionats obligatoris, així com altres de caràcter complementari pels alumnes més interessats en els estudis fílmics.
Per la seva part, l'estudiant haurà de seguir les activitats proposades a cada unitat (lectures, visionats), participar activament, en la mesura de les seves possibilitats, en el desenvolupament del curs i realitzar les proves d'avaluació continua obligatòries assenyalades (PACs).
Per participar en el desenvolupament del curs, tenim l'espai de debat, destinat a que l'estudiant participi i presenti les seves idees. Les aportacions no han de ser obligatòriament originals, per exemple es valoraran comentaris sobre lectures que abordin els temes treballats, el fet de plantejar preguntes sobre aquestes o possibles connexions amb d'altres àrees de coneixement o fonts textuals, audiovisuals, etc. En definitiva, serà un espai per intercanviar idees, informacions, reflexions i propostes sobre el desenvolupament del curs i, per tant, esteu convidats a generar discussions al voltant dels assumptes tractats en cada unitat. S'espera que els debats transcorrin en un clima amè, de respecte per les opinions i punts de vista dels altres companys de classe i de la professora consultora.
Per altra banda, a l'aula també comptem amb l'espai fòrum on, per exemple, podeu plantejar dubtes o fer suggeriments relatius al desenvolupament de l'assignatura. És a dir, és un espai que farem servir per temes generals i no pas els específics del temari.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC + PS
AC = 70%
PS = 30%
Notes mínimes:
· PS = 3,5
Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65%
AC = 35%
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'avaluació es basarà en els resultats obtinguts en les diferents activitats avaluades (nota mitjana de les PAC) i en el seguiment i la participació activa dels estudiants al llarg del curs. Es proposen quatre proves d'avaluació (PAC): un assaigs breus (PAC1), l'elaboració d'un guió de recerca (PAC2), un debat avaluable (PAC3) i un assaig extens en el qual, a través d'una pel·lícula, autor, moviment o tema, pugueu desenvolupar i aprofundir en els vostres interessos en funció dels continguts oferts (PAC 4). Es a dir, l'alumne que no lliuri aquestes proves no podrà superar l'assignatura. Per altra banda, i per a fomentar el diàleg a l'aula i l'anàlisi crítica dels continguts teòrics i els films, així com la seva comprensió, es proposen diversos debats no avaluables, relacionats amb les diferents unitats i les activitats avaluables.
Pel que fa a la nota final, el pes de cada activitat és el següent, si bé cal realitzar i aprovar les tres PACS citades (1, 2 i 4) per aprovar l'assignatura:
- PAC 1: 20%
- PAC 2: 10%
- PAC 3: 20%
- PAC 4: 50%
A l'últim apartat del pla docent, trobareu les dates clau de les PAC i a l'aula la descripció de cadascuna de les activitats avaluables (PACS) i no avaluables (unitats i debat 2). Per la seva banda, la professora consultora es responsabilitzarà de realitzar un feedback personalitzat a cada alumne, tant sobre les proves d'avaluació com dels dubtes i propostes que sorgeixin al llarg del curs.
L'avaluació final provindrà de la mitjana de la nota d'avaluació contínua i de l'índex de participació de l'alumnat a les activitats o debats que sorgeixin al llarg del curs.
El professorat consultor es responsabilitzarà de realitzar un feedback personalitzat a cada alumne, tant sobre les proves d'avaluació com dels dubtes i propostes que sorgeixin al llarg del curs.