Dret internacional públic Codi:  21.220    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

El Dret Internacional Públic és un ordenament jurídic que regula principalment les relacions entre els Estats, raó per la qual, es troba marcat per la tensió contínua entre el principi de sobirania dels Estats i l'existència de  problemes i interessos que traspassen les fronteres nacionals. Així i tot, l'evolució d'aquest ordenament ha donat lloc a l'aparició d'altres subjectes de Dret Internacional, com per exemple les Organitzacions internacionals i els individus -de  forma més limitada- que també són destinataris directes de  les seves normes.

Pel que es refereix al contingut temàtic, en aquesta assignatura s'analitzen els orígens i les característiques principals del Dret internacional públic en la seva qualitat d'ordenament jurídic de la comunitat internacional. A més, s'estudien les diferents formes en les quals els drets i obligacions internacionals poden crear-se, modificar-se o extingir-se. La relació entre el dret internacional públic i els drets nacionals també forma part del contingut temàtic cobert per l'assignatura. 

Ara bé, la comunitat internacional compte ara amb diversos actors, per tant, en aquesta assignatura s'estudien i s'identifiquen els subjectes del Dret internacional públic, entre els quals, l'Estat segueix sent el subjecte principal però no únic. És per això que, l'assignatura també analitza les diverses dimensions de subjectivitat internacional de l'Estat, inclosos els seus aspectes competencials. 

Una de les característiques del Dret internacional públic  contemporani és la prohibició d'emprar l'ús de la força per resoldre les diferències internacionals. En aquesta assignatura s'analitza tant els mitjans pacífics de solució de controvèrsies, com els principis i institucions internacionals relacionats amb l'aplicació coercitiva de les normes internacionals.

Més encara, a través de l'estudi de la responsabilitat internacional, l'assignatura també s'ocupa d'analitzar les relacions que es creen quan les normes internacionals són violades. 

Finalment, l'assignatura dedica un espai a analitzar dos àmbits materials d'especial rellevància com són el relatiu a la protecció del medi ambient i el que se centra en la protecció de la dignitat humana.

Amunt

L'assignatura de Dret Internacional Públic (DIP) està emmarcada entre les assignatures Fonamentals que porten a la obtenció de la llicenciatura de Dret.  Juntament amb altres assignatures del Pla d'Estudis -com ara Dret Constitucional, Dret Penal I, o Dret de la Unió Europea- el seu contingut construeix l'aparell conceptual bàsic que permet la comprensió d'altres assignatures que es cursaran amb posterioritat.

Amunt

El Dret Internacional Públic (DIP) és una matèria de coneixement imprescindible per qualsevol jurista, ja que actualment són molts els àmbits on incideixen i s'han d'aplicar normes internacionals. A més, una formació específica en DIP és imprescindible per l'exercici de certes professions com ara: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, advocacia en afers internacionals o l'assessoria en organitzacions no governamentals.

Amunt

Amunt

S'aconsella haver superat Sistema constitucional espanyol.

Amunt

Coneixement acadèmics i disciplinessis (específics de l'assignatura)

S'espera que al final del curs l'estudiant hagi après una sèrie de conceptes clau que configuren la base d'aquest sistema jurídic. En concret, els objectius relatius als continguts són els següents:

  1. Entendre que la societat internacional és cada vegada més interdependent -en els plànols econòmic, social, medi ambiental, etc.- i que la sobirania dels Estats està limitada per les normes internacionals que han acceptat voluntàriament.
  2. Conèixer que els Estats han creat també un conjunt d'organitzacions internacionals que doten de certa estructura institucional centralitzada (d'ordre regional o universal) a la creació, interpretació i aplicació d'aquest Dret internacional.
  3. Saber que, no obstant l'existència d'Organitzacions internacionals, el Dret internacional segueix sent un ordenament jurídic fortament descentralitzat en els seus processos de creació, interpretació i aplicació de les normes internacionals. Els Estats mantenen una posició privilegiada en aquests processos jurídics ja que són, alhora, els principals creadors, intèrprets, aplicadors i destinataris del Dret internacional. 
  4. Entendre que, al marge de falses aparences, el Dret internacional té un nivell alt de compliment voluntari. El motiu principal és que s'adopta amb el consentiment dels Estats obligats al seu compliment. Només en els casos en què es veuen afectats interessos essencials per a la  defensa de     la sobirania dels Estats, el grau de  compliment del Dret internacional públic pot tornar-se perceptiblement més baix.
  5. Ser conscients que una part significativa de les normes internes dels Estats tenen origen en el Dret internacional i són  de compliment obligatori.
  6. Saber que els tractats internacionals vàlidament celebrats formen part de l'ordenament jurídic espanyol una vegada publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). 
  7. Veure que el Dret internacional segueix sent un instrument necessari per a l'ordenació de les relacions internacionals. La progressiva erosió de la sobirania dels Estats, que consolida l'evolució del Dret internacional, és una de les condicions per a l'objectiu de la pau mundial.

Competències específiques

Amb la voluntat de donar efectivitat a les tendències didàctiques que es deriven de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), dins dels objectius de l'assignatura de Dret internacional públic també resulta important aconseguir altres finalitats metodològiques generals de l'aprenentatge del Dret i específics de  la nostra disciplina. En concret es perseguirà:

  1. La comprensió de la importància d'articular aproximacions teòriques i  pràctiques al Dret internacional públic.
  2. El coneixement de les diferents fonts d'accés a la informació jurídica internacional.
  3. L'adquisició de l'habilitat jurídica d'identificar les normes jurídiques aplicables al cas.
  4. L'adquisició d'instruments d'anàlisi comparativa i crític del Dret.
  5. L'adquisició d'habilitats específiques per a la solució de casos nacionals i internacionals en els quals s'ha d'aplicar el Dret internacional públic.

Competències transversals

A més d'aquests coneixements i competències específiques de la nostra assignatura, en totes les assignatures de la Llicenciatura de Dret es treballen un conjunt de competències transversals i generals de la UOC:

  1. Capacitat per buscar, seleccionar, i estructurar informació
  2. Raonament crític.
  3. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  4. Domini de la llengua estrangera.
  5. Treball amb les TICs.
  6. Autoorganització del treball i de l'estudi.
  7. Responsabilitat social del coneixement.

Amunt

L'assignatura està dividida en quatre blocs temàtics, que corresponen cadascun a una prova d'avaluació contínua (PAC)

I.- Concepte. Fonts. Relacions del Dret internacional públic amb el dret intern.

II.- Subjectes: L'Estat en el Dret internacional públic, les organitzacions internacionals i altres subjectes no estatals.

III.- Les Competències de l'Estat. Els òrgans estatals de les relacions internacionals.

IV.- L'aplicació del Dret internacional públic: La responsabilitat internacional de l'Estat, els mitjans jurisdiccionals de solució de controvèrsies i la responsabilitat internacional de l'individu.

Amunt

L'obra bàsica i de lectura obligatòria per a la realització de les PACs d'aquest curs és:
CASANOVAS, O.; RODRIGO, A.J. (2020). Compendio de Derecho Internacional Público, editorial Tecnos.

L'enllaç es farà arribar a l'alumnat a través de correu electrònic.


Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt