Logística 4.0 i usos del Big Data Codi:  M3.658    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Logística 4.0 i usos del Big Data analitza el desenvolupament de les tendències tecnològiques actuals que integren els elements físics i tecnològics veient l'ús i l'aplicabilitat que aquest pot tenir en l'àmbit de les operacions i la logística. S'aprofundeix, per tant, en l'aplicació de la intel·ligència de negoci en el camp de les operacions i la logística. Així doncs, aquesta assignatura permetrà analitzar tots els aspectes relacionats amb les actuals tendències a l'àmbit de les operacions i la logística de les empreses així com aprofundir en el que es coneix com a analítica d'operacions.

Amunt

En el marc del Pla d'Estudis es tracta d'una assignatura obligatòria del Màster Universitari en Direcció Logística. Pertany al bloc d'estratègies i tendències de la logística actual i té una càrrega docent de 4 crèdits ECTS.

Amunt

Per cursar aquesta assignatura és aconsellable tenir dominats els coneixements bàsics sobre gestió i direcció logística. L'assignatura serà molt més fàcil de superar si s'han adquirit els coneixements de les assignatures; La funció de l'aprovisionament i la gestió de compres, Logística de producció i Gestió de la distribució i dels magatzems.

Amunt

Competències associades Resultats d'aprenentatge de l'activitat (RAP)
CE4: Definir una visió estratègica en el marc actual de la logística basada en les principals tendències del sector, i justificar la seva aplicació en els processos logístics d'una organització.

RAP 1: Reconèixer les estratègies logístiques reals en empreses globals de referència.
RAP 2: Identificar la dependència entre els diferents departaments i unitats de negoci amb l'estratègia logística vigent.
RAP 3: Identificar els diferents usos d'eines de gestió d'operacions i comparar els diferents camps d'aplicació en empreses globals.
RAP 4: Reconèixer el model Canvas i aplicar aquesta metodologia mitjançant un cas real.

RAP 11: Identificar mètodes predictius i arbres de decisió per a la proactivitat en gestió d'ineficiències operacionals.
RAP 12: Aplicar mètodes predictius i arbres de decisió per a la proactivitat en gestió d'ineficiències operacionals.
RAP 13: Analitzar els models internacionals existents de sistemes d'informació.
RAP 14: Comprendre la dependència de dades en l'aplicació dels models internacionals de sistemes d'informació.

RAP 16: Comprendre el significat d'Operations Analytics i conèixer eines de gestió d'operacions en l'àmbit de la logística.

CE5: Conèixer i ser capaç d'escollir els actius, els recursos i la tecnologia més adequats que serveixin de suport al flux dels materials i de la informació en l'organització. RAP 5: Reconèixer la logística com a avantatge competitiu i element diferenciador en la presa de decisions estratègiques.
RAP 6: Identificar casos reals d'empreses startup i/o globals on la logística ha actuat com a element diferenciador en el seu creixement en vers els seus competidors.
RAP 7: Exposar opinions pròpies de retorns d'inversions en logística en l'anàlisi de casos reals.
CE6: Dissenyar i implementar tasques d'investigació i anàlisi de dades utilitzant tècniques innovadores i aplicables a l'àmbit de la logística.

RAP 15: Reconèixer tècniques que permetin optimitzacions operacionals i facilitin la transició d'analítica reactiva a predictiva.

RAP 17: Comprendre el rendiment d'una organització en el context d'operacions i logística mitjançant mètriques i indicadors.
RAP 18: Entendre la metodologia per a identificar i definir indicadors operacionals.
RAP 19: Obtenir la informació necessària dels diferents departaments de l'empresa amb la finalitat de poder dissenyar un protocol de presa de decisions basat en el seguiment de dashboards.
RAP 20: Identificar les necessitats metodològiques per a implantar una metodologia de seguiment i presa de decisions mitjançant dashboards.

CT2: Adoptar i promoure actituds i comportaments per part dels membres d'una organització en consonància amb una pràctica professional ètica i responsable. RAP 8: Aplicar la intel·ligència de negoci en l'àmbit de les operacions i la logística.
RAP 9: Familiaritzar-se amb la metodologia i desenvolupament d'estructures i exemples d'intel·ligència de negoci.
CT3: Aportar valor a les organitzacions utilitzant les TIC de forma avançada.

RAP 10: Identificar i aplicar noves tecnologies que aportin valor a l'organització a causa de la seva transversalitat i compatibilitat amb la logística.

RAP 21: Reconèixer un entorn de visualització per la interpretació de dades i control de KPI's.
RAP 22: Utilitzar eines per dissenyar quadres de comandament.

Amunt

Repte 1. La logística com a element clau a l'estratègia empresarial.

La globalització ha permès en els darrers anys el creixement de petites i grans empreses mitjançant l'exportació. Una eina de palanca per assolir aquest creixement ha estat la integració vertical o absorció de serveis logístics, o altrament, l'externalització dels mateixos així com la inversió per la seva millora. És a dir, prendre una decisió pel que fa a la gestió de la seva logística. Qualsevol de les opcions dutes a terme envers la logística, ha d'encaixar amb l'estratègia corporativa de l'empresa dimensionant bé l'impacte i el retorn d'aquestes decisions estratègiques en la seva cadena de valor. Però, hi ha tot un seguit de preguntes que ens sorgeixen envers això: com es prenen les decisions per part de les empreses pel que fa a la gestió de la logística?, com es pot decidir en quins elements invertir?, com es pot millorar la cadena de valor des de l'evolució de la logística?, quins són els factors limitants que apareixen amb aquestes millores i com es detecten dependències amb altres sectors dins de la mateixa empresa?, com es pot alinear l'estratègia logística amb l'estratègia corporativa on s'executa?; Per tal de poder respondre aquestes preguntes, les empreses han de fer una anàlisi en profunditat del seu model de negoci, un fet indispensable per tal de conèixer els factors claus que conformen la seva activitat. Per dur a terme aquesta anàlisi, trobem eines com l'anomenat model Canvas, mitjançant el qual haurem de representar gràficament i de forma resumida les quatre àrees més importants que conformen el nostre negoci (clients, oferta, infraestructura i visibilitat) dividits en nou blocs:  (1) segment de mercat, (2) proposta de valor, (3) canal, (4) relació amb el client, (5) fonts d'ingressos, (6) recursos clau, (7) activitats clau, (8) socis clau i (9) estructures de costos; Per tant, pel que fa a la logística, amb el model Canvas podrem capturar la cadena de valor des de la fabricació del producte fins a la seva comercialització, identificant què valoren els clients per tal de potenciar aquests serveis claus de l'operativa empresarial. En els darrers anys, fruit d'aquest anàlisi estratègic de les empreses envers la logística i les necessitats dels clients, s'estableix un full de ruta (Roadmap) completament nou que poc té a veure amb la gestió de la cadena d'aprovisionament tradicional. Un full de ruta que comença a parlar de la logística intel·ligent per a la gestió de la cadena d'aprovisionament i que té com a pilar principal la gestió de dades i l'autonomia dels processos que la conformen, és a dir, parlem de Logística 4.0.

Repte 2. Aprofundint en les tecnologies més rellevants de la Logística 4.0!

El segle XXI es caracteritza pel creixement exponencial en moltes disciplines tecnològiques, que en la logística precisament troben un punt de confluència amb l'anomenada Logística 4.0; No obstant això, l'existència de noves eines tecnològiques ens obliga a conèixer-les bé i saber com treure d'elles el millor partit per tal d'aconseguir un avantatge competitiu envers la competència. I és que la Logística 4.0 té com a objectiu l'optimització de la producció i la cadena d'aprovisionament, així com la gestió de les operacions, a través d'eines de digitalització, interconnexió i tecnologia cloud, entre d'altres. Per tant, amb l'ús d'aquesta tecnologia en un context de globalització, permet a les empreses la captació, l'agregació i consolidació de tones de dades referent als seus clients i les operacions per a satisfer-ne les necessitats d'aquests. Però: podria l'històric contingut en aquestes dades ajudar a prendre millors decisions futures per als clients?, permetrà predir què vol adquirir un client per apropar el producte al punt d'entrega fins i tot abans que el demani?, quins impactes tindran en l'àmbit empresarial quant a la gestió de les operacions?, què serà necessari adoptar a les empreses per fer tot això possible?, d'altra banda i afegint altres avanços tecnològics, podrà democratitzar-se la producció per tot el món i no dependre de la producció a països purament exportadors com els existents a Àsia?, podrem realitzar aquesta producció a prop de casa del client i trencar les dependències logístiques per fer arribar el producte al client final?, o podrem integrar aquestes tecnologies dins de la mateixa cadena logística per a diversificar les línies de negoci dels principals operadors logístics generant centres tecnològics de producció intermedis?

Repte 3. Com mesurem l'impacte operacional i el seguiment en les implementacions de Logística 4.0?

Un dels punts clau com a professionals de les operacions logístiques és el de tenir ple control de la infraestructura operacional, ja que, malauradament, aquesta es veu constantment exposada a imprevistos que obliguen als equips de treball involucrats a tenir agilitat a l'hora d'identificar les àrees que requereix una acció immediata. Unes accions que si s'implementen de forma adequada i en el moment precís ens ajudaran a recuperar les situacions de crisis i tornar les operacions a nivells prèviament establerts de rendiment, satisfacció, cost, entre d'altres. No obstant això, actuar en el moment més oportú abans de perdre el control en una situació de crisi no serà una tasca fàcil i requerirà d'un estret seguiment per part dels responsables d'operacions. Un seguiment mitjançant el qual serem capaços, no només de controlar les situacions més difícils sinó, a més, d'anticipar-nos per tal d'evitar la seva aparició. És així com apareixen els anomenats KPIs (per les seves sigles en anglès: Key Performance Indicator), els quals fan referència a tot un seguit de mètriques que es fan servir per a sintetitzar la informació sobre l'eficàcia i la productivitat de les accions que es duen a terme al negoci per tal de poder prendre les decisions més oportunes. I és que a través de la utilització dels KPIs podrem obtenir informació valuosa i d'utilitat sobre el nostre negoci, mesurar variables i resultats, analitzar la informació i efectes de tot un seguit d'estratègies que s'hagin dut a terme o comparar informació entre estratègies realitzades. Però, com podem definir aquests KPIs per extreure el seu màxim partit?, i el més important, com ens ajudaran aquests KPIs a complir els nostres objectius?

Amunt

Aplicaciones analíticas en operaciones y logística Web
Què és Operations Analytics: conceptes, tècniques i tecnologies Web

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt