Dret hipotecari Codi:  03.539    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2022-2023. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Amb caràcter previ i per tal d'assolir correctament els objectius de l'assignatura, convé fer esment de la importància que té haver cursat al menys Dret Civil II i III abans d'enfrontar-vos a les qüestions pròpies del Dret hipotecari. Tant és així que, sense haver treballat i interioritzat els conceptes fonamentals dels Drets reals, es fa molt difícil, per no dir pràcticament impossible, fer un seguiment correcte d'aquesta assignatura.


Enfocament conceptual de l'assignatura

Dret Hipotecari equival a Dret Immobiliari Registral; i si rep el primer nom no és perquè estudiï el dret real d'hipoteca (que també ho fa), sinó per haver nascut històricament per omplir la necessitat de donar publicitat a les càrregues i afeccions reals sobre les finques (i especialment a les hipoteques), la clandestinitat de les quals o el caràcter ocult perjudicava notablement el tràfic immobiliari.

El Dret Hipotecari és la disciplina jurídica, part del Dret Civil, que estudia el tràfic jurídic dels drets reals sobre béns immobles en l'àmbit del Registre de la Propietat: podria pensar¿se que això ja s'ha estudiat a Dret Civil III, entre els drets reals; però interessa senyalar ara dues diferències:

      a) El Dret Hipotecari es caracteritza per un estudi dinàmic; és a dir, no interessa el contingut dels drets reals, sinó la dinàmica de la seva constitució, transmissió, modificació i extinció.

     b) Actua en tant i en quant aquest tràfic jurídic es desenvolupa en l'àmbit del Registre de la Propietat; si es tracta de finques, o de col·lisió entre drets, que no han tingut accés al Registre, els drets reals es regulen pel Dret Civil pur.

 

Amunt

Conforme s'ha deixat apuntat, el Dret Hipotecari és una part del Dret Civil. Tal vegada, però, alguns hipotecaristes no estarien d'acord amb això: El Dret Hipotecari pot considerar-se una part del Dret Civil i, concretament, dels Drets Reals; o pot considerar-se una disciplina que al llarg dels temps ha anat guanyant una autonomia doctrinal i legislativa que la distingeix amb caràcters propis. Però la discussió sembla purament teòrica, perquè, no ja l'autonomia del Dret Hipotecari, sinó la mateixa divisió del Dret en les tradicionals «assignatures», no es correspon amb la realitat dels problemes, i és sols útil a efectes didàctics. En la realitat, molts tractats de Dret Civil ignoren la matèria hipotecària, mentre que d'altres la inclouen; i per altra part, existeixen tractats exclusivament de Dret Hipotecari (algun de més extensió que la majoria dels de Dret Civil). En canvi, sí és interessant indicar que el Dret Hipotecari respon a principis diferents, i a vegades contraris, als del Dret Civil, i pot resultar sorprenent per a qui s'endinsa per primera vegada en el seu estudi després d'haver assimilat les normes civils; perquè la Llei Hipotecària té una inspiració clarament germànica, front als criteris romanistes del Codi Civil; i en ella, la protecció de la seguretat del tràfic (que és una de les finalitats fonamentals del Dret Hipotecari) imposa moltes vegades el sacrifici dels principis civils.

Convé ara repassar un exemple que ja es tractà en Dret Civil III: fins i tot sense sortir del Codi Civil n'hi ha prou amb comparar l'hipotecarista art. 1473 C.c. (si una misma cosa se hubiese vendido a diferentes compradores, [...] la propiedad pertenecerá al adquirente que antes la haya inscrito en el Registro) amb el romanista art. 609 C.c. (la propiedad y los demás derechos sobre los bienes se adquieren y transmiten [...] por consecuencia de ciertos contratos mediante la tradición): A ven una finca a B  i després, fraudulentament, torna a vendre¿la a C, que la inscriu al Registre de la Propietat i que, així, es converteix en propietari; si la primera venda, d'A a B, fou completa, amb contracte i tradició, B es convertí en propietari en aquest moment (art. 609 C.c.); i, després, C no va poder adquirir res, perquè adquirí de qui ja no era propietari; la Llei no dubta entre dos aspirants al domini per atribuir la propietat a C, que inscriu (art. 1.473 C.c.), sinó entre un propietari vertader, B, i un propietari fals, però registral, C; o, més exactament, entre la seguretat del dret i la seguretat del tràfic; i per aquesta consideració priva de la seva propietat a qui realment era propietari fins aleshores, B, i l'atribueix al titular registral, C; ocorre el mateix, i per la mateixa raó, amb la mateixa aparença  d'espoli, que ocorre amb la usucapió: per raons de conveniència, d'utilitat, de seguretat jurídica, el propietari indolent és privat del seu dret, i és investit el propietari aparent, el que posseeix, usa, conrea... o inscriu. Fins al punt que podria parlar-se (si no fos etimològicament incorrecte) d'una usucapió instantània, sense necessitat de possessió ni de temps de possessió, com la que estableix l'art. 85 C. de c. (la compra de mercaderías en almacenes o tiendas abiertas al público causará prescripción de derecho a favor del comprador...)

Si es considera que el Dret Hipotecari forma part dels Drets reals, del Civil III, n'hi hauria prou amb remetre's al Pla Docent d'aquesta assignatura per tal d'esbrinar les seves relacions amb d'altres assignatures del Pla d'Estudis. Així s'ha de fer, però afegint dues observacions especials:

       a) Penseu en la seva importància dins del Dret civil: la compra de l'habitatge i la hipoteca per al seu finançament són els negocis jurídics més importants que celebra la família espanyola mitjana; i es desenvolupen pels marges del Dret Hipotecari. Pocs negocis poden trobar-se amb la mateixa importància personal i social.

      b) Cal ressaltar la relació del Dret Hipotecari amb un dels principis constitucionals de major relleu per a un jurista, el de la seguretat jurídica: la finalitat fonamental del Dret Hipotecari és la seguretat del tràfic jurídic immobiliari; i a aquesta finalitat responen totes les restants finalitats i altres mitjans que podrien indicar-se, com són la inscripció dels drets reals, la seva publicitat o informació als interessats, el control de la legalitat dels actes que pretenen la seva inscripció, la presumpció d'exactitud del Registre. Amb això es serveix, com sempre que es parla de seguretat, a la pau social, i es dóna compliment a l'art. 9 CE (la Constitución garantiza [...] la seguridad jurídica...)

Amunt

Com es deia en relació als Drets reals, és obvi que el Dret Hipotecari resulta essencial per a totes les professions jurídiques, fins i tot per a aquelles que, a primera vista, poden semblar més allunyades del Dret Civil. Però el contingut de l' assignatura és marcadament important per als professionals relacionats amb el tràfic immobiliari: Advocats civilistes, o privatistes en general, Advocats d'empreses immobiliàries, de Banca, Notaris i Registradors de la Propietat (en el programa de les oposicions a Registres hi ha 82 temes de Dret Hipotecari, a més a més dels 124 de Dret Civil, tots més o menys de la mateixa extensió), i personal auxiliar de la Notaria i del Registre.

Amunt

Com ja s'ha indicat, és fonamental, per tal de poder assolir amb èxit els objectius d'aquesta assignatura, haver cursat al menys Dret Civil II i III abans d'enfrontar-vos a les qüestions pròpies del Dret hipotecari. Altrament és pràcticament impossible fer un seguiment correcte d'aquesta assignatura.

Amunt

És molt recomanable haver superat:Dret Civil I, Dret Civil II i Dret Civil III.

Amunt

L'assignatura persegueix que l'alumne arribi a un coneixement pràctic del Dret Hipotecari i del Registre de la Propietat. L'enfocament i confecció dels materials s'han procurat fer amb una rigorosa observança de dues regles:

La primera, fer senzilla i amena una matèria que injustificadament té fama d'àrida i obscura; es recorrerà a freqüents exemples partint del nivell d'un profà en la matèria, per tal que des d'allí, anar aprofundint en qüestions més complexes. La segona, un enfocament pràctic de l'estudi: no s'hi trobarà cap tipus d'explicació de la Real Pragmática de Carlos i Juana de 1539, antecedent remot del Registre de la Propietat, ni de com funciona el sistema australià (tan estimat pels principiants del Dret Hipotecari), ni de quina és la naturalesa de la prohibició de disposar; en canvi, apareixeran dades tan poc acadèmiques com fotocòpies de folis registrals en les que pugui veure's com es fan les coses en la realitat, o detalls tan simples com la localització del Registre al que correspon un carrer determinat, la redacció d'una instància per demanar una nota simple d'informació registral o el preu d'una certificació. També des d'aquest nivell bàsic, s'intentarà ascendir als grans problemes del Dret Hipotecari.

COMPETÈNCIES

Competències específiques:

Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi

Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.

Competències transversals:

Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars

Aprenentatge autònom i adaptació a noves situacions

 

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ 

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".

Amunt

1.- Índex de matèries

L'índex o relació de matèries les podeu trobar en els mòduls didàctics de la UOC. No és necessari reproduir-los aquí.

 

2.- Descripció i relació de matèries

El Dret Hipotecari no té una metodologia molt clara, no es divideix en les parts ordenades que caracteritzen altres assignatures; tot i així, s'ha intentat seguir una línia conceptual, que s'apreciarà millor al final del curs:

Es comença presentant el Registre de la Propietat i la seva organització (mòdul 1).

Per tal d'estudiar posteriorment els elements personals, reals i formals de la inscripció en el Registre de la Propietat; així com l'acció de rectificació (mòdul 1).

Es tracten els principis hipotecaris: s'anomenen tradicionalment «principis hipotecaris», a una sèrie de principis doctrinals que es conceben, bé com enumeració de principis fonamentals d'organització i eficàcia registral, bé com a síntesi doctrinal de l'ordenament positiu; es recolzen per descomptat, en preceptes concrets de la Llei i del Reglament, però no estan reconeguts per aquests com a tals principis (a diferència del que ocorre amb el Registre Mercantil, el reglament del qual ha tingut com una de les seves preocupacions, confessada en l'exposició de motius, la compilació del que s'anomena «principis bàsics»). En qualsevol cas, són d'una gran importància per a la comprensió i estudi del Dret Hipotecari, que difícilment es pot concebre sense ells  (mòdul 2).

Vénen a continuació dos mòduls sobre la mecànica registral, principalment vista des del costat de l'usuari del Registre: el primer, sobre com es pot presentar un document per tal d'obtenir el seu registrament, i com es desenvolupa tot el procediment registral (mòdul 3); el segon, sobre com es consulta el Registre per conèixer el seu contingut i obrar en conseqüència (mòdul 4). 

Diversos mòduls (6 a 9) desenvolupen l'accés de la finca al Registre per primera vegada, les modificacions que pot sofrir després, i alguns problemes que plantejaran les seves successives inscripcions (si la finca es constitueix en propietat horitzontal o si s'adquireix o s'aliena dins d'un règim matrimonial de béns).

Les anotacions preventives són assentaments que difícilment poden formar una matèria unitària, perquè no tenen cap altre punt en comú que el de tractar¿se d' assentaments temporals, cridats a extingir-se en un termini relativament curt; però tenen una importància enorme, no sols doctrinalment, sinó en la pràctica jurídica; n'hi ha prou de pensar en l'embargament (mòduls 9 i 10).

Es finalitza amb l'estudi del dret real d'hipoteca, necessàriament curt (mòduls 11 a 14), però molt més ampli que el que s'acostuma a dedicar en la majoria dels manuals de Dret Civil i, sobretot, més pràctic.

 

Amunt

Amunt

 

1.- Material d'estudi

El text bàsic seran els temes o mòduls proporcionats per la UOC. Per dir-ho amb termes apreciats pels estudiants, no ja sols l'aprovat, sinó també l'excel.lent es troben en aquestes pàgines.

No obstant, setmanalment els consultors poden proporcionar a l'alumne:

  • Explicacions, exemples i alguns desenvolupaments que cal llegir i entendre, però no memoritzar; no seran matèria d'examen.
  • Actualitzacions d'aspectes modificats des de la redacció del mòdul imprès; cal estudiar-los com si fossin part del mòdul que complementen.
  • Si s'escau, fotocopies de folis registrals (en la majoria dels casos, simulats), on es veurà com es fa en la realitat allò que s'estudia en els mòduls.

 

2.- Bibliografia complementària

 

La bibliografia complementària que pot suggerir-se és la mateixa que ja va suggerir¿se per a Dret civil III en la part de Dret Hipotecari. Està relacionada en els mòduls, destacant:

 

i.- Doctrina.

  • Roca Sastre, R.M., Derecho Hipotecario, Editorial Bosch. El «Roca Sastre» és la gran obra del Dret hipotecari espanyol; publicada quan sobre aquesta matèria no hi havia pràcticament res; el seu autor fou un gran jurista, Advocat, Jutge, Registrador de la Propietat i Notari, que exercí aquesta última professió a Barcelona; la va continuar el seu fill, que també fou Notari de Barcelona. L'última edició és del 2008.
  • Chico Ortiz, Estudios sobre Derecho Hipotecario, (dos volums), Marcial Pons, Madrid, 2000. És un Dret hipotecari més assequible que l'anterior, pensat pel seu autor per a respondre al programa de les oposicions a Registres
  • Lacruz, J.L., Elementos de Derecho Civil, Dykinson, Madrid, 2009 (un volum és de Dret Hipotecari: Derecho Inmobiliario registral).
  • Manzano Solano, Derecho Registral Inmobiliario para iniciación y uso de universitarios (2 volums publicats pel Col.legi de Registradors i que distribueix Civitas).
  • Manuel Peña Bernaldo de Quirós, Derechos reales. Derecho Hipotecario, 2 volums publicats pel Centro de Estudios Registrales; Madrid, 2008.
  • Félix Rodríguez López (Registrador de Sevilla) publicà una sèrie d'articles anomenats «Reflexiones y problemas prácticos de Derecho Hipotecario» en el Boletín del Colegio de Registradores, que després es compilaren en un llibre editat per Comares.

      

Però convé tenir en compte que les constants reformes legislatives i reglamentàries fan difícil aconseguir bibliografia actualitzada.

 

ii.- Jurisprudència:

Per a l'estudi de la jurisprudència serveixen les mateixes col·leccions o bases de dades que en les restants disciplines de la Llicenciatura i en les restants parts del Dret Civil.

Però en matèria de Drets Reals i Hipotecari són especialment interessants les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat; ja en Civil III s' explicà de què es tracta: quan el Registrador de la Propietat rebutja la inscripció d'un document perquè estima que no és perfecte, que pot ser nul, que incompleix algun requisit legal, ho manifesta així als interessats per una nota posada en el mateix document; i aquests poden recórrer davant la Direcció General dels Registres i del Notariat que dicta el que s'anomena una resolució; les resolucions de la Direcció tenen caràcter vinculant per a tots els Registres; a mes el seu gran prestigi i autoritat fan que siguin quasi unànimement seguides i que funcionin com a factor decisiu en la unificació de la pràctica registral; es publiquen en el Butlletí Oficial de l'Estat, juntament amb les dictades en recursos contra la qualificació de Registres Mercantils i de Registres d'Hipoteca Mobiliària i Penyora sense desplaçament; formant des de la creació de la Direcció en 1863, un gran cos doctrinal que s'ha anomenat «jurisprudència registral», més pels seus mèrits que per la seva naturalesa, ja que no poden considerar-se com a jurisprudència en sentit estricte, ni serveixen per a fonamentar el recurs de cassació, tot i que siguin d'ús i cita freqüent pel propi Tribunal Suprem. Es solen recollir i comentar en quasi totes les revistes jurídiques (l'autor dels mòduls ho fa a la Revista Jurídica de Catalunya).

Doncs bé, aquesta «jurisprudència registral» pot trobar-se en la Jurisprudència Registral de Roca Sastre (fins al 1977; deu volums de Bosch, Casa Editorial; obra esgotada, que ha de buscar-se en biblioteques); i en la Jurisprudència Registral, d'Amorós i altres (des d'aquella data, cinc volums de Tecnos, que sí està en les llibreries). També la podeu trobar comentada a l'obra Comentarios de Jurisprudencia Registral (1978-2002), de Pedro Ávila Navarro (autor dels mòduls), Ed. Bosch, Barcelona, 2003 i 2006.

Si us dediqueu al Dret Hipotecari hauríeu d'adquirir aquestes obres; per ara no és necessari: les resolucions més recents aniran apareixent al llarg del curs, el seu text complet pot consultar-se a les bases de dades a les que teniu accés per la UOC.

 

iii.- Legislació.

Els cossos normatius més utilitzats durant el curs seran la Llei Hipotecària i el Reglament Hipotecari:

La Llei Hipotecària, de 8 de febrer de 1861, fou la que introduí a Espanya un sistema de Registre de la Propietat de tall germànic, que és el que avui subsisteix (abans havia existit les comptadories d'hipoteques, creades per Real Pragmàtica de 31 de gener de 1768, però no eren un registre de drets reals en general, sinó de càrregues o gravàmens); la Llei fou objecte de nombroses reformes posteriors (en 1869, 1877, 1909); però la més important fou la realitzada per la Llei de 30 de desembre de 1944, recollida després en el Text Refós, per Decret de 8 de febrer de 1946; com pot suposar-se, aquest text refós ha estat també objecte de nombroses reformes posteriors, però ja de menor extensió i importància. Les últimes importants modificacions són les portades a terme per les mal anomenades lleis "de Acompañamiento". La primitiva Llei Hipotecària fou complementada amb nombroses ordres i decrets que regulaven els detalls d'una matèria tan nova; en desenvolupament de la Llei de 1909 es dictà el Reglament Hipotecari de 1915; i aquest fou substituït per l' actualment vigent, que és el que es dictà en desenvolupament de la Llei de 1944¿46, per Decret de 14 de febrer de 1947; també objecte de nombroses reformes, algunes de gran importància; l'última, per RD. 1867/1998, de 4 de setembre (Decret que a la seva vegada ha estat parcialment anul·lat per sentències del Tribunal Suprem de les que es parlarà al llarg del curs); i també ha de tenir¿se en compte el RD. 1093/1997, de 4 de juliol, pel que s'aproven les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei Hipotecària sobre Inscripció en el Registre de la Propietat d'Actes de Naturalesa Urbanística (que, potser per la seva extensió, no s'estructurà com a reforma, sinó com a complement).

Les novetats posteriors a la redacció dels mòduls requereixen, setmana a setmana, l'actualització abans referida.

En les primeres setmanes del curs us serà facilitada la Llei Hipotecària i el seu Reglament actualitzats.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt