| Institucions de protecció de la persona | Codi: 03.546 : 4 |
La necessitat de protecció específica de certes persones com ara menors d'edat i incapacitats i d'altres d'especialment vulnerables o discapacitades ha estat, tot i els diferents graus de civilització i desenvolupament, una constant en la història humana. L'ordenament jurídic hi ha donat resposta i ja en el dret romà es coneixen institucions de protecció com la tutela i la curatela. El dret català té també una llarga tradició en la regulació de les institucions de protecció de la persona que en els darrers temps ha incrementat la seva rellevància, tal com es ve produint en el conjunt del dret comparat tenint també en compte l'impuls de les Convencions internacionals adoptades els darrers anys sobre aquestes matèries.
La nostra societat presenta algunes dades sociològiques i econòmiques que expliquen aquesta creixent necessitat de protecció que cal organitzar també jurídicament. Així, l'allargament de la vida humana amb els fenòmens de salut que s'hi associen, les dificultats per a cobrir necessitats bàsiques o la reducció dels nuclis familiars són factors que juntament amb consideracions ètiques i polítiques, han potenciat la intervenció del legislador en l'establiment de mesures protectores de les persones que no poden regir-se per si mateixes -com sempre ha fet l'ordenament- però dirigides també cada vegada més a l'establiment d'institucions jurídiques dissenyades per a persones vulnerables, dependents, discapacitades o amb necessitats específiques però que no estan necessàriament mancades de tota capacitat natural. La incapacitació -total o relativa- perd pes doncs com a element central del sistema de protecció i deixa pas a un conjunt d'institucions, no sempre del tot coherents entre sí, que pretenen cobrir les altres situacions que es van produint en l'evolució personal i social.
L'assignatura està dedicada a l'estudi de les diferents institucions jurídiques de protecció de la persona que des de l'àmbit del dret civil donen resposta a aquestes necessitats i que actualment trobem regulades en el títol II del llibre II del Codi civil de Catalunya -relatiu a la persona i la família- (aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol) i en alguna legislació complementària. Així, trobem, entre d'altres, una extensa regulació de la tutela (arts. 222-1 a 222-54), la curatela (arts. 223-1 a 223-10), el defensor judicial (arts. 224-1 a 224-5), la guarda de fet (arts. 225-1 a 225-5) i la novedosa regulació de l'assistència (arts. 226-1 a 226-7) i dels anomenats patrimonis protegits (arts. 227-1 a 227-9). També, la regulació de la protecció de menors desemparats (arts. 228-1 a 228-9) que cal complementar amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència i el Decret Llei 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.
També es considera interessant poder disposar d'uns materials que tracten els mateixos problemes des del punt de vista del dret estatal (Codi civil espanyol) per tal de completar la informació tot i que el nostre estudi se centri en el dret català.
La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 per l'Assemblea General de Nacions Unides, estableix que les persones amb qualsevol discapacitat han de gaudir de tots els drets humans i les llibertats fonamentals. La Convenció també aclareix com s'han d'aplicar els drets a les persones amb discapacitat i identifica les àrees en què s'han d'adaptar els ordenaments jurídics perquè les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets de manera efectiva.
El CCEsp partint de la regulació de la incapacitació des d'un punt vista general (arts. 199-201), regula determinades institucions de protecció: la tutela (arts. 222 a 285), la curatela (arts. 286 a 293 i art. 297), el defensor judicial (arts. 299 a 302) i la guarda de fet (arts. 303, 304 i 306). La Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica, que entrà en vigor el 3 de setembre 2021, reforma el procediment de modificació judicial de la capacitat d'obrar i el substitueix pels processos sobre provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat.
Aquesta assignatura té relació amb Dret civil IV. S'hi estudia de manera més específica i detallada les institucions de protecció respecte les que es proporciona una visió general en el mòdul 6 de Dret civil IV. Aquesta matèria té també punts de connexió amb la resta del dret de família i del dret civil (dret de la persona, dret de successions i dret patrimonial en general).
Estudiants que vulguin aprofundir en l'estudi jurídic del dret de la persona i les institucions de protecció orientant-se al treball directe en aquests camps i a l'assessorament tant en institucions públiques com privades dedicades a activitats de protecció de menors, incapacitats i suport a discapacitats.
Per cursar aquesta assignatura es recomana haver realitzat totes les assignatures de dret civil del grau.
És molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures de dret civil, especialment dret civil I -part general- i dret civil IV -dret de família i successions-.
- Competències específiques
1.Cercar, obtenir i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
|
2.Identificar els principis jurídics i les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari |
|
3.Interpretar els texts jurídics amb una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi |
4.Negociar, argumentar i mediar en l'entorn professional
5.Analitzar la realitat social amb la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials
Competències tranversals i generals
1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars
Objectius d'Aprenentatge:
- Analitzar i estudiar aprofundidament les institucions de protecció de la persona, el seu règim jurídic, els casos en què són aplicables i la relació que poden tenir entre elles.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".
El contingut de l'assignatura s'organitza en tres blocs:
- Introducció a les institucions de protecció i estudi de la tutela i la curatela.
- Estudi de les altres institucions de protecció: poders preventius, assistència, defensor judicial, guarda de fet i patrimonis protegits.
- La protecció dels menors desemparats i en situació de risc.
En primer lloc, s'analitzen la tutela i la curatela (unitat 1) com les dues institucions tradicionals de protecció de la persona tant per a menors -no sotmesos a potestat parental- com per a majors discapacitats. La tutela supleix total o parcialment la manca de capacitat de la persona fruit de la seva minoria d'edat -sense potestat parental efectiva- o de la seva minoria d'edat en cas d'emancipació funcionant aleshores com a complement de capacitat. La persona major d'edat discapacitada tindrà com a institució de protecció de la seva persona la curatela.
En segon lloc, s'analitzen les altres institucions de protecció (unitat 2) que, partint dels mateixos principis protectors poden ser substitutius o alternatius a la tutela i a la curatela segons la situació concreta de la persona (poders preventius, assistència) i tenir també una vocació menys general com a complement de les institucions tradicionals amb caràcter transitori o per a una necessitat concreta determinada per l'ordenament (defensor judicial, guarda de fet) o bé orientat a una possible protecció patrimonial (patrimonis protegits). En aquests casos les institucions de protecció ja no deriven sempre de la incapacitació de la persona, en poden ser alternativa o bé poden funcionar al marge de la mateixa.
En tercer lloc, s'analitza el desemparament de menors (unitat 3). El dret civil no es pot entendre desconnectat de la resta de l'ordenament i així, malgrat la necessària intervenció pública, cal també estudiar la figura del desemparament i de les situacions de risc, que quedant també fora del nucli familiar, estan fortament relacionades amb la tutela tot i presentar variants en la regulació i solucions diferents fruit de les necessitats d'organització o compartició de les funcions en aquestes situacions específiques.
El material bàsic són els mòduls editats per la UOC, elaborats pels profs. Esther Farnós i Marc-R. Lloveras. Com a eina complementària i de comparació també es poden tenir en compte els mòduls de dret estatal de la prof. María A. Blandino. La lectura i estudi d'aquests materials completats amb la tasca de la consultoria ha de ser la base per a assolir els objectius de l'assignatura. En els materials trobareu també diverses lectures recomanades que s'aconsella seguir amb les indicacions que, si és el cas, donarà el consultor, el qual també facilitarà altres referències bibliogràfiques quan es consideri necessari.
Al marge d'aquest material bàsic cal destacar els següents elements de treball:
1.- La legislació. És a dir, el dret positiu que estem estudiant del qual se n'aconsella la lectura progressiva a mesura que es vagi avançant en l'estudi de les tres parts fonamentals dels mòduls. Tenir i utilitzar el text legal de referència és molt important per entendre millor els mòduls: és doncs una eina de consulta bàsica. Pel que fa a les referències al Codi Civil espanyol es recomana amb la mateixa finalitat la lectura dels articles corresponents.
2.- La jurisprudència. Al costat de la legislació i dels apunts o mòduls que ens la van explicant cal tenir sempre molt present la tasca dels tribunals que l'apliquen. Per això els apunts i els mòduls també fan referències a les sentències més importants, destacades o il·lustratives del seu contingut.
3.- Manual. El manual és una eina de consulta que, al marge de la tasca de la consultoria, ha d'ajudar a l'estudiant a resoldre dubtes, assentar els seus coneixements o ampliar-los. Respecte la matèria objecte d'estudi pot resultar un bon punt de referència el manual dels autors Del Pozo, Vaquer i Bosch, Derecho civil de Cataluña. Derecho de famíla (Marcial Pons, 2013) tot i que cal tenir present que la nostra matèria es tracta en només 3 capítols d'aquest manual.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |