Teoria i pràctica de la prova Codi:  03.554    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2022-2023. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Des dels seus inicis, la formació dels juristes ha centrat la seva atenció en el contingut del dret, és a dir, en conèixer allò que estableixen les lleis i demés normes i elements que conformen el sistema jurídic. És obvi que tot jurista competent ha de tenir un coneixement adequat de les lleis i comptar amb els recursos i destreses adequats per a determinar què estableix el dret en relació amb un problema concret en un moment determinat. Amb tot, aquest major interès en les normes sovint ha deixat en un segon pla la qüestió dels fets, malgrat la seva gran rellevància: són els fets del cas els que determinaran que les normes aplicables siguin unes o unes altres, i en aquest sentit resulta cabdal establir quines de les afirmacions sobre els fets del cas tenen la consideració de "fets provats", ja que seran només aquests els que es tindran en compte per la l'aplicació del dret als mateixos. Per tant, que una afirmació tingui la consideració o no de "fet provat" pot fer variar radicalment la resposta al cas.

A banda de la seva rellevància pràctica, la prova dels fets planteja moltes qüestions teòriques rellevants: Què vol dir exactament "està provat que 'p'"? Està la prova dels fets necessàriament vinculada amb la convicció psicològica del jutge, el jurat o de l'aplicador del dret en general sobre la seva veritat? Quins requisits o exigències s'han de complir per tal de poder considerar un fet com a provat? És possible establir mecanismes que garanteixin la racionalitat en la determinació dels fets provats, de manera que es puguin justificar adequadament les afirmacions sobre fets provats? Quina relació té la prova dels fets amb els drets fonamentals? Aquestes qüestions, entre d'altres, són tractades a l'assignatura.

L'assignatura Teoria i pràctica de la prova ofereix un panorama dels problemes epistemològics relacionats amb la prova en el procés judicial. És a dir, es tracta de conèixer quins són els problemes que enfronta el jutge per a poder conèixer els fets ocorreguts, als efectes de poder aplicar el dret corresponent.

Per a això, s'estudia la relació entre la prova i la veritat, les diferents concepcions de la prova judicial, la vinculació entre la prova i la probabilitat, i els criteris de correcció del raonament probatori. En aquest últim punt, és cabdal la comprensió del paper dels estàndards de prova i la vinculació amb drets individuals com la presumpció d'innocència.

Amunt

Aquesta assignatura s'introdueix com a una de les novetats del Grau de Dret, ja que en els Plans d'Estudi tradicionals l'atenció dedicada als fets i a la prova ha estat generalment molt secundària, en comparació amb l'estudi de les diferents branques del dret. Per això, l'assignatura ofereix un complement interessant en la formació del jurista, al temps que serveix per a centrar l'atenció en aspectes jurídicament rellevants que sovint no s'han tractat amb deteniment.

Amunt

L'assignatura Teoria i pràctica de la prova està centrada en el context de la prova judicial, per la qual cosa resulta especialment rellevant per aquells àmbits professionals que tenen una connexió directa amb el procés judicial (advocats, jutges, fiscals, etc.) o amb l'aplicació del dret en un sentit ampli (administració pública). Per altra banda, donat el seu caràcter general i el seu alt contingut teòric, resulta d'interès per qualsevol jurista o activitat relacionada amb l'àmbit jurídic.

Amunt

És recomanable cursar l'assignatura quan ja es disposa d'una bona base formativa en l'àmbit jurídic, per la qual cosa es recomana cursar-la durant la segona meitat del Grau. Com a mínim, caldria tenir algun tipus de formació jurídica bàsica, havent superat l'assignatura Introducció al dret. A banda, l'estreta connexió de la matèria amb el procés judicial fa que sigui molt recomanable haver cursat assignatures de Dret processal. Per últim, donat l'enfocament de l'assigantura, molt orientada a l'anàlisi teòrica, pot ser d'ajuda haver cursat assignatures de reflexió teòrica com Filosofia del dret o Metodologia jurídica.

Amunt

Objectius d'Aprenentatge


A) Comprendre adequadament la relació entre la prova i la veritat d'un enunciat. 
B) Adquirir un panorama de les possibles relacions entre la declaració de fets provats i les actituds proposicionals (o estats mentals) del jutjador. 
C) Conèixer les diferents concepcions de la prova judicial i, especialment, les denominades concepcions psicologista i racionalista. 
D) Entendre la relació entre prova i probabilitat d'un enunciat sobre els fets. 
E) Conèixer les diferents etapes de l'activitat probatòria en el procés i, en especial, les exigències epistemològiques de cada una d'elles. 
F) Comprendre les relacions entre els criteris de correcció de la decisió sobre la prova i les exigències de motivació de la decisió judicial.

Competències:

Específiques

* Recerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisrpudencials i doctrinals).

* Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i fent servir els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

* Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.

* Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

Transversals


* L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

 

Metodologia d'avaluació

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consistirà en 3 PACs (Proves d'Avaluació Continuada).

Amunt

1. Prova i veritat

1.1. Les formes d'establir la relació

1.2. Prova i limitacions processals

1.3. Veritat formal i veritat material

1.4. El refús de la distinció i els problemes pendents

2. Les característiques definitòries del context de la prova jurídica 

3. Les etapes de l'activitat probatòria en el procés

4. La relació entre prova i probabilitat
4.1. La probabilitat estadística
4.2. La probabilitat subjectiva
4.3. La probabilitat inductiva

5. Decisió sobre la prova i estàndard de prova

Amunt

Els materials de l'assignatura estan formats pel llibre de referència següent:

FERRER BELTRAN, Jordi (2005): La valoración racional de la prueba. Madrid: Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales.

A banda, el consultor podrà indicar, per a cada unitat corresponent, altres materials de suport o consulta.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt