| Teoria de la cultura | Codi: 04.557 Crèdits: 6 |
Aquesta assignatura pretén oferir un mapa de les diferents concepcions de la cultura que s'han produït al llarg de la història, i que avui en dia continuen vigents convivint unes amb les altres, inscrites en les diferents disciplines i perspectives presents en la societat així com en els mateixos estudis d'Humanitats. El propòsit d'aquesta assignatura és analitzar aquestes diferents concepcions, tot explicant la seva genealogia així com observant les implicacions associades i les conseqüències pràctiques que se'n deriven de cada una de les diferents aproximacions.
L'assignatura és per tant una assignatura transversal ja que mitjançant l'anàlisi de les transformacions i evolucions del concepte de cultura ens permet interrelacionar els diferents àmbits de treball presents en els estudis, sigui l'àmbit de la Gestió Cultural -d'on se'n deriven aproximacions des de les polítiques culturals o l'economia i la comunicació de la cultura- o l'àmbit de la Creació Cultural -des d'on s'analitzen les produccions culturals com l'art, la música, el cinema i els mitjans de comunicació-, o l'àmbit de les ciències socials -des d'on s'analitzen les relacions entre cultura i estructura social, i els processos de distinció, autonomia o emancipació, entre d'altres.
Aquesta assignatura s'ofereix a dos graus diferents amb noms també diferents. Per l'alumnat d'Humanitats, Teoria de la cultura és una assignatura obligatòria, mentre que per a l'alumnat de Ciències Socials, Sociologia de la cultura és optativa de la menció de sociologia. És una assignatura que entronca molt directament amb disciplines com l'antropologia i la sociologia, però també amb els àmbits de l'art, la gestió cultural o la filosofia, i en el fons amb qualsevol aspecte que tingui a veure amb el sentit en el nostre món social.
La reflexió sobre la cultura, sobre com donem sentit al món que ens envolta i el lloc que hi ocupem, té implicacions en el conjunt de camps professionals, però molt particularment en els que tenen a veure amb la reflexió, l'estudi, la pràctica i la gestió al voltant de la cultura i les humanitats, i per extensió les interaccions i relacions socials. L'assignatura ofereix una mirada àmplia i a la vegada rigorosa a la vessant cultural de la nostra existència i ens ajuda a pensar-la críticament amb uns altres ulls. En aquest sentit proporciona eines que poden ser útils per una gran diversitat de camps professionals.
Aquesta assignatura no requereix cap coneixement previ concret.
Les competències de l'assignatura són, per al Grau d'Humanitats, les següents:
- Que l'alumnat hagi demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat.
- Llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
- Reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural en el món global.
- Comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.
Les competències per al Grau de Ciències socials són:
- Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries de les ciències socials i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
- Que els estudiants puguin identificar als estudis o treballs propis de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
- Que els estudiants puguin utilitzar els coneixements i les eines de les diferents disciplines de les ciències socials per analitzar, avaluar i intervenir professionalment en institucions i organitzacions públiques i privades.
Expressió oral i escrita
Una de les competències que es treballen en aquesta assignatura és la producció de textos orals i escrits. És una competència que en realitat treballeu a totes les assignatures, però que en aquesta assignatura treballem explícitament. Expressar-se, tant oralment com per escrit, és fonamental, i és a través dels textos que podreu mostrar l'assoliment de la resta de competències durant el Grau.
En aquesta assignatura us demanarem, per tant, una atenció especial a la producció de textos orals i escrits. Teniu a la vostra disposició, com a eina genèrica de treball, una rúbrica extensa on es detallen els principals aspectes que heu de tenir en compte. És una rúbrica molt tècnica, i per això l'acompanyem d'una explicació, amb exemples concrets, sobre què vol dir cadascun d'aquests ítems, a mode de recurs de treball que complementa els que teniu a l'Espai de recursos de l'aula, també molt útils: la Guia del Servei Lingüístic de la UOC i el Web Argumenta elaborat per un grup d'universitats catalanes.
Els diferents continguts de l'assignatura s'organitzen en 5 activitats, una de presentació i quatre PAC, amb els títols següents:
- Això és cultura? Activitat de presentació.
- Economia i política cultural
- Filosofia i sociologia de la cultura
- El valor i la jerarquia a la cultura
- Cultura, naturalesa i tecnologia
Per a cadascuna de les activitats s'utilitzen uns materials sobre els quals avaluarem la reflexió i els diferents lliuraments. A continuació, es detalla la llista de materials obligatoris i el tipus dexercici que es plantejarà, perquè pugueu tenir un mapa clar de lassignatura des del començament.
- Això és cultura? Presentació.
Introducció a la noció de cultura, el seu origen històric i les possibles maneres de definir-la.
- Storey, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular, Octaedro, Barcelona: 14 (la definición de "cultura").
- Williams, R. (2001). "Cultura", En Palabras Clave, Nueva Visión, Buenos Aires: 87-93.
- Eagleton, T. La idea de cultura. Una mirada política sobre los conflictos culturales, Paidós, Barcelona: 55-58.
- "Ernesto Castro, el filósofo que nos Ayuda a entender el trap. Preguntas Random ", en Youtube, Playz, 2019.
- Economia i política cultural.
Aproximació a la relació entre cultura, economia i política.
- Martínez Moreno, R. (2012). "Política cultural". UOC, Barcelona.
- Rowan, J. (2012). "Economía de la cultura". UOC, Barcelona.
- Zafra, R. (2017). "Los pobres crean", en El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, Barcelona, Anagrama, pp. 13-22.
- González Pola, C. (2019). "El micromecenazgo permite a los creadores ver sus sueños hechos realidad", en Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 104-110.
- Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "El arte como profesión", en La estetización del mundo, Anagrama, Barcelona: 90-100.
- Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "Todos creativos", en La estetización del mundo, Anagrama, Barcelona: 344-345.
- Miller, T. i Yeo, S. (2018). "Los trabajadores (III). Los artistas contra los tecnólogos de Londres", en El trabajo cultural, Gedisa, Barcelona: 135-152.
- Filosofia i sociologia de la cultura.
Aquí treballem els grans marcs de les mirades filosòficas i sociològiques sobre la cultura.
- Vila Abenza, J.R. (2012). Filosofia i cultura. UOC, Barcelona.
- Cantó-Milà, N. (2012). Sociologia de la cultura. UOC, Barcelona
- Storey, J. (2012). Teoría cultural y cultura popular, Octaedro, Barcelona: 237-260.
- Joan Fontcuberta. Toda la verdad sobre la mentira. RTVE-La aventura del saber.
- Lipovetsky, G. i Serroy, J. (2015). "La relación turística con el arte", en La estetización del mundo, Barcelona, Anagrama: 320-322.
- Byung-Chul Han. (2016): "La sociedad de la exposición", en La sociedad de la transparencia, Barcelona, Herder: 25-33.
- Walter Benjamin. Constelaciones.
- El valor i la jerarquia a la cultura.
Activitat centrada a reflexionar sobre la connexió entre cultura i jerarquia, tant en termes de valor (cultural) com de jerarquies socials associades a diferents formes culturals.
- Bourdieu, P. (1988). "La distancia con respecto a la necesidad" i "El sentido estético como sentido de la distinción", en La Distinción. Criterio y bases sociales del gusto, Madrid, Taurus: 50-60
- Storey, J. (2002). "Culturalismo". A: Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Ocatedro, p. 69-102.
- Willis, P. (1999). "Notas Sobre Cultura Común. Hacia Una Politica Cultural Para La Estetica Terrena", Arxius de Sociologia (3): 15-32.
- McGuigan, J. (2000). "El Populismo Cultural Revisitado" Guaraguao, 4(10): 30-53. (24)
- Fernández, C. J., i R. Heikkilä. 2011. "El Debate Sobre El Omnivorismo Cultural. Una Aproximación a Nuevas Tendencias En Sociología Del Consumo." Revista Internacional de Sociología 69(3): 585-606.
- Cultura, naturalesa i tecnologia.
Treballem aquí la relació entre cultura, naturalesa i tecnologia, i les diferents maneres de pensar-la i concebre-la.
- Par, A. i Quevedo, L. (2015). En busca del futuro perdido. Turkana Films i TVE.
- Alsina González, P. (2021). Cultura i tecnologia. UOC, Barcelona.
- Morera, M. (2021). Naturalesa i cultura. UOC, Barcelona.
- Olier, E. (2019). "Algoritmos: El poder del control social", Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 60-67.
- Galeote Checa, G. (2019). "Una nueva especie llamada 'homo tecnologicus'. Biohackers y ciborgs: la revolución tecnológica de nuestra era", Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, 110: 97-101.
- Byung-Chul, Han (2014). Psicopolítica, Herder, Madrid: 100-113.
- Gary Wolf: El yo cuantificado, TED.
- Escala humana - Digitalmente (RTVE)
- Ciborgs entre nosotros TV3/TVE
- Torres, J: Sobre el concepto y los usos de lo "cyborg" en Donna Haraway.
| Material | Suport |
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Si teniu ganes d'aprofundir en alguns dels temes que toca l'assignatura, aquestes són algunes de les lectures que us recomanem:
- Bhabha, H. K. (2002) El lugar de la cultura. Ediciones Manatial, Buenos Aires.
- Eagleton, T. (2001) La idea de cultura. Una mirada política sobre los conflictos culturales. Paidós, Barcelona.
- Geertz, C. (1995) La interpretación de las culturas. Gedisa, Barcelona.
- Mezzadra, A. (2008) Estudios postcoloniales. Ensayos esenciales. Traficantes de Sueños, Madrid.
- Williams, R. (2001) Cultura y sociedad. Nueva Visión, Buenos Aires.
El mètode de treball al llarg del semestre està directament vinculat a la tipologia d'avaluació continuada, que culmina amb una prova final (anomenada Prova de Síntesi) com a darrer exercici, tal com s'explicarà al tauler. Us recomanem obertament optar per l'avaluació continuada perquè us facilitarà l'aprenentatge i l'assimilació dels continguts, ja que anireu construint, de manera modular, el coneixement de l'assignatura.
Així mateix, el seguiment puntual del calendari de lliuraments facilita la Prova de Síntesi, un darrer exercici que té una gran importància per a l'avaluació de l'assignatura com s'explica a l'epígraf d'Avaluació.
Lliuraments de les proves d'avaluació continuada
Les activitats d'avaluació continuada s'hauran de lliurar en la data indicada (veure l'apartat Calendari). S'enviaran preferentment en format PDF, en un document adjunt anomenat de la forma següent:
cognoms, nom_PACnº_sigles assignatura
Per exemple, en el cas de l'estudiant Judith Moreno Ramis, per a l'activitat 1, el nom de l'arxiu hauria de ser:
moreno ramis, judith_PAC1_HIE.pdf
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC + PS
AC = 70%
PS = 30%
Notes mínimes:
· PS = 3,5
Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65%
AC = 35%
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'avaluació continuada de l'assignatura consisteix en fer una activitat de presentació i 4 Proves d'Avaluació Continuada (PAC), a més de la Prova de Síntesi final.
Cadascuna de les PAC consistiran en exercicis guiats que teniu descrits a la línia de temps. Cadascun tindrà un valor del 25% de la nota final.
També es tindrà en compte la participació a l'aula a través dels debats plantejats. La participació pot inclinar la nota cap a dalt.
Avaluació final a partir de l'Avaluació Continuada
L'avaluació continuada, conjuntament amb la prova de síntesi, permet aprovar l'assignatura. Si heu seguit l'AC, la vostra nota de l'AC farà mitja amb la nota que obtingueu a la Prova de Síntesi. Aquesta consistirà en un darrer exercici programat, mitjançant el qual savaluarà que heu assimilat correctament els continguts de lassignatura i els podeu aplicar a noves situacions.
La PS és fonamental per aprovar l'assignatura així com per calcular la nota. No és una mera prova de comprovació, sino un exercici més que complementa l'avaluació continuada. Per això és molt important tenir-la en compte des del principi de l'assignatura. Durant la prova podran ser utilitzats tots els materials que hàgiu elaborat durant el curs. Tot i això, la PS serà un exercici original i no el resultat de lliuraments anteriors. Per això, cal que al llarg de l'assignatura elaboreu un dossier apropiat amb tots els materials i les reflexions que s'extreuen de cada unitat i cada treball.
Podreu trobar indicacions més concretes al Tauló de l'assignatura unes setmanes abans de la realització de la prova.
Examen final
En cas que no hàgiu fet o superat l'AC, o que vulgueu intentar pujar nota, tindreu dret a un examen final. Aquesta prova durarà dues hores com a màxim i es permet la consulta del material que heu elaborat per preparar l'assignatura. Això no obstant, s'haurà de fer un exercici original en què es posarà de manifest l'assoliment de les competències de l'assignatura.
El grup d´estudiants rebrà un retorn personalitzat i una valoració global dels resultats de les proves d´avaluació continuada en el Tauler de l´aula, un cop corregides les proves i posades les notes.
El professor resta a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte que es presenti durant el curs.
És un bon consell el de plantejar els problemes que us puguin sorgir en el Fòrum de l'assignatura per a que entre tots puguem compartir-ne les respostes.