• Descripció

La Teoria de la Literatura intenta comprendre el fenomen literari en la seva totalitat, aportant a la interpretació dels discursos literaris una perspectiva multidisciplinària, oberta, compromesa i, molt sovint, polèmica.

Al llarg del segle XX, aquest camp s'ha vist enriquit i eixamplat per les aportacions de la lingüística, l'antropologia, la filosofia, la ciència política, la sociologia o la psicoanàlisi, entre d'altres disciplines de les ciències humanes i socials. Potser més important encara, la teoria literària ha abandonat el paradigma objectivista i cientifista dels seus inicis per assumir plenament i sense complexos una funció crítica i activa en els debats polítics, socials i intel·lectuals del nostre temps.

La nostra assignatura pretén donar una panoràmica selectiva i rigorosa dels principals corrents d'aquesta disciplina en constant evolució, on les controvèrsies i els debats interns conflueixen amb la ferma voluntat de restar amatent a les dinàmiques socials i de projectar-se més enllà del terreny estrictament acadèmic, configurant-se en un camp tan creatiu i divers com la mateixa literatura.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La Teoria de la literatura és una de les assignatures obligatòries del grau en Llengua i Literatura Catalanes.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari o de les arts plàstiques (exposicions, etc.).

D'una manera més genèrica, les noves perspectives obertes per la teoria de la literatura vers altres àmbits artístics o socials, com el cinema, el còmic, la filosofia o la pintura, amplien significativament les opcions professionals en dotar l'alumne que cursi la matèria d'estratègies analítiques i creatives vàlides, per exemple, per al guionatge televisiu o cinematogràfic, el món de la publicitat o altres, tenint en compte que la teoria de la literatura se centra, en efecte, en l'estudi del discurs.

• Coneixements previs

És necessari haver cursat i superat l'assignatura Introducció a l'estudi de la literatura. Tot i que Teoria de la literatura no n'és estrictament la continuació, s'assumeix que heu assimilat els coneixements teòrics fonamentals sobre els gèneres literaris i l'anàlisi formal-estructural dels textos literaris que es treballen en aquella altra assignatura.

• Objectius i competències

Competències específiques

2. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina

2.1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.

2.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.

3. Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina i replantejament de les idees i els judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes

10. Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada

10.1. Conèixer les tendències principals de la teoria de la literatura.

10.4. Reflexió teòrica i metacrítica en relació amb la literatura.

13. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat

13.2. Conèixer els principals marcs teòrics i conceptuals en l'estudi de la subjectivitat.

14. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

14.2. Entendre el paper del llenguatge en la producció simbòlica.

14.3. Comprendre i analitzar els processos materials i simbòlics de creació dels significats culturals, així com els interessos econòmics, socials, ideològics o polítics que hi ha subjacents a la presentació de formes i continguts culturals.

14.6. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.

14.7. Comprendre i analitzar les maneres en què el cos intervé i és afectat pels processos de dominació i resistència, de reproducció cultural i de creació de significats culturals.

15. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

15.3. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació, la raça o la classe.

15.4. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia social.

16. Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional

16.1. Entendre el caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic, és a dir, les maneres en què s'intercanvien idees i punts de vista mitjançant artefactes lingüístics, amb el propòsit de persuadir els interlocutors.

16.6. Utilitzar correctament la bibliografia pertinent, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.

Competències transversals

3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi

3.1. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.

• Continguts

Mòdul 1: Del Formalisme rus a l'Estructuralisme francès. La influència de la lingüística en els Estudis Literaris

1. Introducció al Formalisme Rus

2. Lingüística i Poètica

3. Aproximació a l'Estructuralisme francès

Mòdul 2: Teories de la sospita als Estudis Literaris

1. El Marxisme i la dimensió sociològica de la literatura

2. La Psicoanàlisi i l'expressió de l'inconscient

3. El discurs literari i la deconstrucció

Mòdul 3: Teories de la recepció, feminisme i estudis postcolonials

1. Les teories de la lectura: l'hermenèutica, l'estètica de la recepció, el lector model

2. Llegir des del gènere

3. La teoria postcolonial

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

• Ribó, Ignasi. La teoria literària. Barcelona: UOC, 2011.
• Rotger, Neus (coord.). L'ABC dels Estudis Literaris. Temes crítics per als estudis de la literatura. Recurs d'aprenentatge audiovisual, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), 2016.
• Sullà, Enric (coord.). Teoria de la literatura. Recurs d'aprenentatge textual, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00153031/pdf/index.html

1. Del Formalisme rus a l'Estructuralisme francès. La influència de la lingüística en els Estudis Literaris

Lectures obligatòries:

• Sklovski, Vicktor (1917). "El arte como artificio." A: Teoría de la literatura de los formalistas rusos, editat per Tzvetan Todorov, 55-70. Madrid: Siglo XXI, 1995.
• Tynjanov, Jurij; Jakobson, Roman (1928). "Els problemes dels estudis literaris i lingüístics." Els Marges, 27-29 (1983), 77-79.

Lectures optatives: 

• Saussure, Ferdinand. "Objecte de la lingüística." A: Curs de lingüística general, 36-58. Barcelona: Edicions 62, 1990.
• Saussure, Ferdinand. "El fonema a la cadena parlada." A: Curs de lingüística general, 90-96. Barcelona: Edicions 62, 1990.
• Saussure, Ferdinand. "Llei sincrònica i llei diacrònica." A: Curs de lingüística general, 135-144. Barcelona: Edicions 62, 1990.
• Wellek, René. "Els principals corrents de la crítica del segle XX." Els Marges, 2 (1974), 9-26.

2.  Marxisme, Psicoanàlisi i Deconstrucció. Teories de la sospita als Estudis Literaris

Lectures obligatòries (cal triar les que es faran servir per a l'elaboració de l'activitat):

• Freud, Sigmund (1924). "El poeta i el fantasieig." Els Marges, 27-29 (1983), 17-23.
• Derrida, Jacques (1963). "L'estructura, el signe i el joc en el discurs de les ciències humanes." Els Marges, 27-29 (1983), 191-203.

Lectures optatives:

• Barthes, Roland. "La muerte del autor." El susurro del lenguaje, 65-71. Barcelona: Paidós, 1999.
• Foucault, Michel. "Què és un autor." Els Marges, 27-29 (1983), 205-220.
• Freud, Sigmund. "L'elaboració del somni." A: La interpretació dels somnis, 9-41. Barcelona: Empúries, 1985.
• Hillis Miller, Joseph. "El crítico como anfitrión." A: Teoría literaria y deconstrucción, editat per Jacques Derrida, et al., 157-170. Madrid: Arco Libros, 1990.
• Lacan, Jacques. "La instància de la lletra a l'inconscient o la raó d'ençà de Freud." Els Marges, 27-29 (1983), 163-190.
• Williams, Raymond. "El marxisme, l'estructuralisme i l'anàlisi literària." Els Marges, 24 (1982), 3-18.

3. Teories de la recepció, feminisme i estudis postcolonials

Lectures obligatòries (cal triar les que es faran servir per a l'elaboració de l'activitat):

• Bourdieu, Pierre (1966). "Campo intelectual y proyecto creador." A: Textos de teorías y críticas literarias. Del formalismo a los estudios postcoloniales, editat per Nara Araujo i Teresa Delgado, 155-183. Barcelona: Anthropos, 2010.
• Butler, Judith. "Imitació i insubordinació de gènere." A: El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics, editat per Josep-Anton Fernàndez, 113-135. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2000.
• Foucault, Michel. "Què és un autor." Els Marges, 27-29 (1983), 205-220.
• Horkheimer, Max; Adorno, Theodor W. "La industria cultural: Ilustración como engaño de masas." A: Dialéctica de la Ilustración: fragmentos filosóficos, 165-212. Madrid: Trotta, 2001.
• Iser, Wolfang. (1972). "El proceso de lectura." A: Estética de la recepción, editat per José Antonio Mayoral, 215-243. Madrid: Arco/Libros, 1987.
• Jameson, Frederic; Gil Sanxis, Oriol. "Narracions màgiques: sobre l'ús dialèctic de la crítica de gènere." Els Marges, 34 (1986), 3-35.
• Kristeva, Julia. (1979). "El tiempo de las mujeres." Debate feminista, 11: 6 (1995), 343-365.
• Said, Edward. (1978). "Introducció." A: Orientalisme, 15-39. Vic: Eumo, 1991.
• Showalter, Elaine (1985). "La crítica feminista en el desierto." A: Textos de teorías y crítica literarias. Del formalismo a los estudios postcoloniales, editat per Nara Araujo i Teresa Delgado, 379-404. Barcelona: Anthropos, 2010. 
• Spivak, Gayatri Chakravorty. "Puede hablar la subalterna." Aparkía: Investigació feminista, 13 (2002), 207-214.
• Wellek, René. "Els principals corrents de la crítica del segle XX." Els Marges, 2 (1974), 9-26.

Lectures optatives:

• Jauss, Hans-Robert. (1967). "La història de la literatura com a provocació de la teoria literària." Els Marges, 7 (1976), 13-34.
• Jauss, Hans-Robert. "La teoria de la recepció. Notes a uns antecedents poc estudiats." A: Teoria de la recepció literària: dos articles, 15-40. Barcelona: Barcanova, 1991.

• Metodologia

Temps

L'assignatura està organitzada en funció dels mòduls didàctics i de les activitats avaluables corresponents:

• Mòdul 1 -> PAC1

• Mòdul 2 -> PAC2

• Mòdul 3 -> PAC3

A més d'aquesta temporalització, vinculada a les dates obligatòries de lliurament de les activitats, es proposa una temporalització específica per a l'estudi dels mòduls. Aquesta progressió, que no és d'obligatori compliment, es pautarà a través dels missatges que el consultor enviarà al Tauler amb la introducció dels diferents submòduls.

Espais

L'activitat de l'aula es desenvoluparà en diferents espais:

• Tauler: Espai bàsic de comunicació per part del consultor. L'hauríeu de consultar de manera regular per poder seguir adequadament el curs.

• Fòrum: Espai obert a les intervencions de tots els participants de l'aula, tant vostres com del consultor de l'assignatura. És molt recomanable que l'utilitzeu per plantejar els vostres dubtes i problemes, ja siguin de contingut com de metodologia, de manera que tota l'aula pugui beneficiar-se de la resolució.

• Langblog: Espai que s'utilitzarà a l'inici del curs perquè us presenteu a la resta de companys de l'aula i a la PAC 2. Els detalls sobre el funcionament d'aquesta activitat es donaran a l'enunciat.

• Debat: Espai on es realitzarà una part de la PAC 2. Els detalls sobre el funcionament d'aquesta activitat es donaran a l'enunciat.

• Registre d'Avaluació Continuada: En aquest espai lliurareu les activitats de les PAC 1 i 3 i hi trobareu les qualificacions de cada activitat.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'avaluació contínua de Teoria de la Literatura implica la realització de tres PAC:

1. PAC 1 - Anàlisi de les aportacions del Formalisme Rus - Mòdul 1 (25% de la nota AC)

2. PAC 2 - Estudi comparatiu de dues escoles teòriques - Mòdul 2 (35% de la nota AC)

3. PAC 3 - Revisió de la figura de l'autor a la llum de la Teoria Literària - Mòdul 3 (40% de la nota AC)

Criteris d'avaluació

Les PAC s'avaluen d'acord amb els criteris que es defineixen en aquest  aquest document.

 MESURES DE FLEXIBILITZACIÓ

L'AC de l'assignatura se supera obtenint un cinc de la mitjana ponderada de les 3 PAC que cal lliurar.

L'alumnat pot lliurar la PAC dos dies més enllà de la data marcada com a límit per causes justificades. Si no es pot justificar el retard en el lliurament, la PAC pot ser igualment lliurada fora de termini, però es restarà un punt per cada dia d'endarreriment.

En el cas de les dues primeres PACs, si no es pot lliurar una d'elles o se suspèn, hi ha la possibilitat de realitzar una PAC de recuperació que es lliurarà el mateix dia que la següent PAC (improrrogable). Aquesta PAC de recuperació tindrà com a qualificació màxima un cinc.

Domini de la llengua escrita
El grau de domini de la llengua escrita (tant pel que fa a la competència gramatical com pel que fa a la producció textual) es tindrà en compte en aquesta matèria, afectant les qualificacions dels treballs. En cas d´estudiants amb dèficits importants, s´informarà al tutor de l´estudiant i al professor responsable de l´assignatura a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l´adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar que no se superi l´Avaluació Continuada o l'Examen Final. 

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dona de dues maneres bàsiques:

1. De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (que avui en dia és tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies.

2. De treballs d'altres estudiants d'aquest i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del grau. Aquí us passem els enllaços a alguns materials sobre el tema que us poden ajudar a evitar el plagi i a citar correctament:

- Un breu vídeo elaborat per la Biblioteca de la UOC sobre com citar correctament: Com he de citar en els treballs?

- Un document elaborat des de la nostra titulació que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: Com evitar el plagi?

- El document sobre com elaborar el Treball final de grau, que conté un capítol sobre com citar i referenciar adequadament: Material docent sobre citació i plagi elaborat per al TFG.

D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant, tal i com recull l'apartat "Informacions sobre l'avaluació a la UOC" d'aquest pla docent.

Finalment, cal tenir molt en compte que en el cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original. Per tant, és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica, obtinguin prèviament el consentiment del consultor.

• Avaluació final

Si no heu seguit l'avaluació contínua o no l'heu superada (és a dir, quan la qualificació final de l'avaluació contínua hagi estat C-, D o N) haureu de presentar-vos a l'examen final virtual per superar l'assignatura.

L'examen durarà dues hores i tindrà dues parts que caldrà respondre obligatòriament.

En cas que no hagueu seguit o superat l'avaluació contínua, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda a l'examen final virtual.