Temes actuals de màrqueting Codi:  08.611    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Temes actuals de màrqueting proporciona una visió completa, profunda i rigorosa d'aspectes contemporanis que són especialment rellevants en màrqueting i dels principals processos de transformació que s'estan produint en aquesta disciplina i la seva pràctica professional.

El màrqueting fa tanta publicitat de si mateix que cada poc temps emergeixen i guanyen acceptació nous vocables, temes innovadors i nous corrents. Per aquest motiu moltes vegades costa destriar les modes efímeres de les transformacions significatives, profundes i duradores de la disciplina, i és un veritable repte no deixar-se portar pel bombo publicitari i l'emoció de les últimes primícies.

Temes actuals de màrqueting no es configura com un mer repositori de modes i tendències recents i passatgeres en màrqueting. De fet, l'assignatura permet reflexionar sobre tres temàtiques àmplies i importants, que abasten molts dels assumptes actuals en màrqueting. Això permet considerar desenvolupaments conceptuals transcendentals i determinants per a l'evolució de la disciplina i la pràctica del màrqueting.

Amunt

Temes actuals de màrqueting és una assignatura optativa del Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats (MIM). L'assignatura aborda continguts avançats en màrqueting, que complementen els presentats en assignatures fonamentals de l'àrea. S'estudien, concretament, tres temes d'interès en el màrqueting actual: el màrqueting del temps, la teoria de la cultura del consumidor i el màrqueting postmodern.

Temes actuals de màrqueting proporciona la capacitació acadèmica adequada per explorar situacions de negoci, comportaments de consum i estratègies de màrqueting contemporànies que es troben subjectes a grans canvis i determinar la seva evolució.

L'assignatura té una càrrega docent de 6 crèdits.

Amunt

Temes actuals de màrqueting facilita l'adquisició de coneixements i habilitats requerits per al desenvolupament de funcions directives en màrqueting.

Amunt

És molt necessari que l'estudiantat compti ja amb coneixements i habilitats en màrqueting, com els que s'adquireixen en cursar i superar les assignatures Fonaments de màrqueting i Direcció de màrqueting dels graus en Economia i Empresa de la UOC.

Amunt

Temes actuals de màrqueting és una aportació especialitzada del Grau en MIM. Es recomana la seva matrícula solament si abans s'han cursat i superat les assignatures Fonaments de màrqueting i Direcció de màrqueting.

Amunt

Competències

Les competències transversals que desenvolupa l'estudiantat de l'assignatura són les següents: 1) adoptar actituds i comportaments concordes amb una pràctica professional ètica i responsable; i 2) buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.

Així mateix, el seguiment adequat de l'assignatura es vincula amb les següents competències específiques: 1) dissenyar iniciatives de negoci adaptades a mercats globals; i 2) entendre i fer entendre la importància, en una organització, d'adoptar una orientació cap al mercat i la relació amb el client.

Resultats d'aprenentatge

El conjunt de competències que s'acaben d'assenyalar es concreta en els resultats d'aprenentatge següents:

  • Exposar arguments que mostrin la rellevància de la cultura en la formació de les interpretacions dels consumidors sobre el temps.
  • Identificar i definir les implicacions de negoci de la recerca realitzada sobre el comportament d'espera dels consumidors.
  • Reconèixer i analitzar les estratègies de màrqueting per a reduir o gestionar els temps d'espera dels consumidors.
  • Definir els conceptes i relacions fonamentals de la teoria de la cultura del consumidor i exposar les seves diferències respecte a les aproximacions psicològiques i econòmiques tradicionals a l'estudi del comportament del consumidor.
  • Reconèixer i analitzar les implicacions estratègiques de màrqueting derivades de la teoria de la cultura del consumidor.
  • Identificar els aspectes de màrqueting característics de la societat postmoderna.
  • Diferenciar les pràctiques de màrqueting modernes de les postmodernes.
  • Exposar i exemplificar els components i característiques del màrqueting postmodern
  • Reconèixer transformacions o corrents nous, duradores i determinants en màrqueting.
  • Exposar perspectives pròpies sobre temàtiques de màrqueting noves i transcendentals de manera argumentada.

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'organitzen en tres temes actuals de màrqueting.

El primer tema, Temps i màrqueting, permet reflexionar sobre el paper, cada vegada més important, que exerceix el temps en la disciplina de màrqueting. Aquest paper clau es reflecteix en l'interès dels consumidors per estalviar temps, passar el temps o evitar perdre el temps, i els esforços de les marques perquè les seves propostes de valor responguin a aquestes preferències.

Els experts que han estudiat l'impacte del temps en la societat es refereixen al rol, gairebé imperceptible, que exerceix en les nostres vides. Tots sabem què és el temps fins que ens veiem en la tesitura de definir-ho. Hi ha molts aspectes sobre el temps que donem per asseguts o que responen a regles tàcites o implícites, encara que sovint ens passen desapercebudes. Aquest tema permetrà examinar el temps tenint en compte com és percebut pels consumidors i com la seva cultura modela aquesta percepció. A més, atès que ho estudiarem en el context del màrqueting, analitzarem els temps d'espera, els nombrosos factors que poden condicionar les percepcions dels consumidors sobre l'espera i com aquestes percepcions, al seu torn, poden influir en el seu grau de satisfacció.

En el segon tema abordem un dels desenvolupaments teòrics més significatius en el pensament de màrqueting contemporani: Teoria de la cultura del consumidor. Les experiències de consum s'han convertit en un fenomen d'interès no solament en màrqueting sinó també en altres disciplines (des de la sociologia fins a la comunicació, la psicologia i l'antropologia). Precisament, la teoria de la cultura del consumidor proposa adoptar un enfocament interdisciplinari per explicar el comportament dels consumidors en la seva interrelació amb grups socials que graviten al voltant de certs processos de consum, productes i marques, així com els efectes d'aquesta interrelació sobre la seva identitat. En aquest tema ens centrem a definir la teoria de la cultura del consumidor, comprendre l'evolució i desenvolupament d'aquest nou marc teòric i estudiar exemples pràctics de les branques sorgides en el seu si.

El tercer tema, Màrqueting postmodern, es dedica a un corrent de pensament centrat a explicar les iniciatives de màrqueting en la societat contemporània. Aquestes iniciatives promouen i fan seva la cultura popular, qüestionen el determinisme i els principis de general compliment i reflecteixen actituds irreverents i subversives, alhora que intel·ligents i creatives. El tema analitza la influència del màrqueting sobre la societat de consum contemporània i identifica i explica amb deteniment els trets característics de les propostes postmodernes de la disciplina i la pràctica del màrqueting.

Amunt

Amunt

El principal recurs d'aprenentatge en l'assignatura són els mòduls didàctics, que han estat elaborats pel professor Dr. Gerard Ryan. Per facilitar l'aprenentatge, el material didàctic conté un conjunt complet d'activitats, exemples il·lustratius i casos, que, a més, es presenten en formats interactius i multimèdia.

És molt aconsellable que també consulteu els recursos d'aprenentatge que es proporcionen a l'aula, la bibliografia de l'assignatura i les fonts d'informació disponibles a la Biblioteca de la UOC. A través de la Biblioteca podeu accedir als resultats obtinguts en recerques capdavanteres sobre les temàtiques que abordem.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt