|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació Avaluació continuada Avaluació final Feedback | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Globalització i Internet és una assignatura bàsica del Grau en Relacions Internacionals i obligatòria en el Grau de Ciència Política i de l'Administració, que busca que l'estudiant comprengui la complexitat del fenomen de la globalització i el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en aquest procés. Per tal de que l'estudiant comprengui el procés de globalització, l'assignatura analitzarà les diferents dimensions de la globalització i àrees interrelacionades (política, economia, cultura, innovació tecnològica), i s'estudiaran les tensions i conflictes que es desenvolupen entre elles (per exemple entre la globalització econòmica i els estats sobirans). Igualment, l'assignatura mostra quins són les principals institucions i models de la globalització política, així com els principals actors i moviments a favor i en contra de la globalització econòmica. També s'estudiarà com incideix la tecnologia digital en la globalització i quins són les manifestacions globals de la interconnexió en xarxa. Finalment, es prestarà especial atenció a alguns dels reptes d'abast global més importants actualment com les migracions, el terrorisme i el canvi climàtic. |
|||||
Globalització i Internet és una matèria elemental i bàsica del conjunt del pla d'estudis que assenta les bases generals, analítiques i teòriques, per entendre les altres assignatures més especialitzades del Grau de Relacions Internacionals. També és una assignatura obligatòria del Grau de Ciència Política de l'Administració. |
|||||
Competències bàsiques i generals:
Competències transversals:
Competències específiques:
|
|||||
1.- Què és la globalització, orígens, teories i dimensions de la globalització.
2.- Globalització política (governança global i institucions multilaterals, protestes contra la globalització, internacionalització dels drets humans).
3.- Globalització econòmica (teories, institucions, comerç internacional, impacte sobre els Estats ).
4.- Seguretat, terrorisme i conflictes no convencionals.
5.- Migracions, escalfament global i polítiques mediambientals.
6.- Cultura, innovació tecnològica i societat-xarxa.
|
|||||
|
|||||
Lectures específiques Bloc 1. Què és la globalització? Held, D.; McGrew, A. (2003) Globalización/Antiglobalización: Sobre la reconstrucción del orden mundial (Introducció). Barcelona: Paidós. Held, D. (2006). 'Redefinir la gobernabilidad global: ¡Apocalipsis cercano o reforma!'. A: D. Held; A. McGrew (eds.). Teoría de la Globalización. Enfoques y controversias. Cambridge: Polity Press. (Traducció de l'article a: Anal. político, vol. 21, n. 62, p. 58-74, 2008). ISSN impreso 0121-4705. Acceso: https://revistas.unal.edu.co/index.php/anpol/article/view/46012/47560 Hirst, P. & Thomson,G. (2000). 'Globalization - A necessary myth?'. A: D.Held; A. McGrew (eds.). The Global Transformations Reader. An Introduction to the Globalization Debate. Cambridge: Polity Press. Bloc 2. Globalització polìtica i la sociedad-xarxa Ardalam K. "Globalization and information technology: four perspectives". A: Ardalan, Kavous. Understanding Globalization: A Multi-Dimensional Approach. New Brunswick : Transaction Publishers, 2014. p. 95-126. ISBN 9781351296182 Bellamy, A. "The UN Security Council and the use of force". A: Bellamy, A. J. Global politics and the Responsbility to Protect. From Words to Deeds. Routledge, 2011. p. 162-195. ISBN 9780415567367 Hale, T. "United Nations Global Compact". A: Hale, T.; Held, D. Handbook of Transnational Governance. Institutions and Innovations. Cambridge : Polity, 2011. p. 350-356. ISSN 9780745650609 Howard, P. N.; Hussain, M. M. "The role of Digital media". A: Journal of Democracy, vol. 22, n. 3, 2011, p. 35-48. ISSN 1045-5736 Juris, J. S. "Movimientos sociales en red. Movimientos globales por una justicia global". A: Castells, Manuel. La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza, 2006. p. 415-439. ISBN 8420647845 Ritzer, G.; Dean, P. "Global political structures and processes". A: Ritzer, George; Dean, Paul. Globalization: A Basic Text. Chichester Wiley & Blackwell, 2015. p. 111-140. ISBN 9781118687130 Bloc 3. La globalització econòmica Bhagwati, J. (2007). «Anti-globalization: why?». A: Bhagwati, J. In Defense of Globalization. Oxford: Oxford University Press. Rodrik, D. (2011). «Why doesn't everyone get the case for free trade?». A: Rodrik, D. The Globalization Paradox. Democracy and the Future of the World Economy. Nueva York: WW Norton. Stiglitz, J. E. (2003). «The promise of global institutions». A: Stiglitz, J. Globalization and its Discontents. Nueva York: WW Norton. Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient Hough, P. (2004). «Security and securitization». A: Hough, P. Understanding Global Security. Londres: Routledge Morris, I. (2014). «Introducción». A: Morris, I. Guerra. ¿Para qué sirve? Barcelona: Ático de los Libros Naciones Unidas (2016). Declaración de Nueva York para los Refugiados y los Migrantes. 3 octubre de 2016. 71/1. Nova York: Assemblea General de Nacions Unides. Orchard, P. (2013). «Governing forced migration». A: S. Harman; D. Williams (eds.). Governing the World? Cases in Global Governance. Abingdon, Oxon: Routledge. Schaeffer, R. K. (2016). Understanding Globalization. The Social Consequences of Political, Economic, and Environmental Change. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield. Villaverde, J.A., Hageraats, B. i Rey Marcos, F. (2007). «Seguridad Humana: recuperando un concepto necesario». Cuadernos del IECAH. n. 07. Madrid: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH). |
|||||
Bibliografia complementaria Bloc 1. Què es la globalització? Gagnon, J.P (2011). Entrevista a David Held Journal democratic Theory 1 (1), pp. 1-18. Texto original en anglés: http://eprints.qut.edu.au/40283/1/c40283.pdf Held, D. (2014) Interviews: David Held. Globalizations 11, 4, pp. 491-502. Herzog, W. (2016) "Lo and Behold: Reveries of the Connected World (VO amb subtítols en castellà). https://www.youtube.com/watch?v=SSbhsPNnVWo Scholte, J. A. (2007). 'Definiendo la Globalización' CLM.ECONOMÍA, 10, pp. 15-63 http://www.clmeconomia.jccm.es/pdfclm/aart.pdf Scholte, J. A. (2014) Interviews: Jan Aart Scholte. Globalizations 11, 4, pp. 503-513. Stiglitz, J. (1998). 'More Instruments and Broader Goals: Moving Toward the Post-Washington Consensus' The World Bank Group Helsinki, Finland . http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.126.9176&rep=rep1&type=pdf Williamson, J. (2004) "The Washington Consensus as Policy Prescription for Development. A lecture in the series". Practitioners of Development delivered at the World Bank on January 13. https://piie.com/publications/papers/williamson0204.pdf Bloc 2. La globalització política i la sociedad-xarxa Axworthy, M., i Milton, P. (2016). "The Myth of Westphalia." Foreign Affairs. 22 December. https://www.foreignaffairs.com/articles/europe/2016-12-22/myth-westphalia Chandler, D. (2004) 'Building Global Civil Society 'From Below'?' Millennium - Journal of International Studies 33, pp. 313-339. Chandler, D. (2007) 'Deriving Norms from "Global Space": The Limits of Communicative Approaches to Global Civil Society Theorising', Globalizations, vol. 4, 2, pp.283-298 ICISS (2001) The Responsibility to Protect. Report of the International Commission on Intervention and State Sovereignty. Otawa, ON, Canada. http://responsibilitytoprotect.org/ICISS%20Report.pdf Kaldor, M. (2005) La Sociedad Civil Global: Una respuesta a la guerra. Tusquets Editores S.A Kaldor, M. (2003) "Haz la Ley y no la Guerra", Claves de Razón Práctica, n. 129. http://www.hugoperezidiart.com.ar/sigloXXI-cl2012/kaldor-2003.pdf. Kaldor, M. (2017) "La paz híbrida de Mary Kaldor", El Espectador. Entrevista. Ottawa: ICISS. United Nations Global Compact https://www.unglobalcompact.org/what-is-gc Bloc 3. La globalització económica Aggarwal, V. K.; Dupont, C. (2014). «Cooperation and Conflict in the Global Political Economy». En: Ravenhill, J. (ed.). Global Political Economy. Oxford: Oxford University Press. Blyth, M. (2013). Austerity. The history of a Dangerous Idea. Nueva York: Oxford University Press. Hay, C. (2014). «Globalization's Impact on States». A: J. Ravenhill (ed.). Global Political Economy. Oxford: Oxford University Press. Held, D.; McGrew, A.; Goldblatt, D.; Perraton, J. (1999). Global Transformations. Politics, Economics and Culture. Stanford, CA: Stanford University Press. Lavenex, S. (2013). «Globalization and the Vertical Challenge to Democracy». A: H. P. Kriesi et al. (eds.). Democracy in the age of Globalization and Mediatization. Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan. McGrew, A. (2014). «The Logics of Economic Globalization». A: J. Ravenhill (ed.). Global Political Economy. Oxford: Oxford University Press. Schmidt, V. A. (2011). «Small Countries, Big Countries under the Conditions of Europeanisation and Globalisation». A: U. Becker (ed.). The Changing Political Economies of Small West European Countries. Ámsterdam: University of Amsterdam. Thelen, K. (2014). Varieties of Liberalization and the New Politics of Social Solidarity. Nova York: Cambridge University Press. Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient Chng, G. (2013). «Cyber War: One Strike, and you're Out». A: R. Mansbach; E. Rhodes (eds.). Introducing Globalization. Analysis and Readings. Thousand Oaks, CA: Sage-CQ Press. Goldin, I.; Cameron, G.; Balarajan, M. (2012). Exceptional People. How Migration Shaped our World and Will Define our Future (cap. 8: «A global migration agenda»). Princeton: Princeton University Press. Hwang, T. (2017). «Digital Disinformation: A Primer». Konrad Adenauer Stiftung / Atlantic Council - Eurasia Center. International Organization for Migration (IOM). Global Migration Trends Factsheet. http://gmdac.iom.int/global-migration-trends-factsheet Larabee, A. (2015). «Terrorism and Technology». A: R. D. Law. The Routledge History of Terrorism. Londres: Routledge. Mansbach, R. (2013). «Cyber War and Institutional Vulnerability». A: R. Mansbach; E. Rhodes (eds.). Introducing Globalization. Analysis and Readings. Thousand Oaks, CA: Sage-CQ Press. Orend, B. (2014). «Fog in the fifth dimension: The ethics of cyber war». A: L. Floridi; M. Taddeo (eds.). The Ethics of Information Warfare. Berlín, Heidelberg: Springer. Ritzer, G. (2010). Globalization. A Basic Text. West Sussex: Wiley-Blackwell. |
|||||
Aquesta assignatura forma part del grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament. La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC + PS
Nota final d'assignatura: AC + PS AC = 60% PS = 40% Notes mínimes: · PS = 3,5 Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Opció amb EX: EX + AC
Nota final d'assignatura: EX + AC EX = 65% AC = 35% Notes mínimes: · EX = 4 Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE. |
|||||
L'avaluació contínua es compon de 4 activitats (PAC), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents. - La qualificació final de C- s'adjudica als estudiants que han seguit la AC (amb un mínim de les 50% PAC) però no l'han superat. - La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre de PAC realitzades). - Per defecte, la qualificació final de N (no presentat) s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les PAC. Plagi / Còpia |
|||||
Examen final |
|||||
Després de cada PAC l'estudiant disposarà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats. |