Relacions internacionals a l'Àsia oriental Codi:  20.409    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura de Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental té com a objectiu analitzar l'evolució de les Relacions Internacionals entre els principals actors de la regió d'Àsia Oriental. La zona d'Àsia Oriental és avui dia una de les regions més rellevants del món, tant econòmicament com polític. Els actors que conformen la regió es caracteritzen per la seva diversitat de règims polítics, econòmics i culturals. Aquesta regió inclou, entre altres, la segona i la tercera economia més gran del món: la Xina i el Japó, respectivament. Amb tot, la fortalesa econòmica que caracteritza la regió contrasta amb l'evident tensió geopolítica. En aquest sentit, la regió ha experimentat un canvi important en l'estructura de poder a causa, principalment, de l'ascens de la Xina, la normalització de la política exterior japonesa, i de la continuada presència dels Estats Units a la zona.

És per aquest motiu que qualsevol especialista en Relacions Internacionals, independentment del seu focus professional, ha de tenir un coneixement fundat sobre la naturalesa de les relacions intraregionals a l'Àsia Oriental -especialment per als casos de la Xina, el Japó i la península de Corea- com també de les relacions entre els actors d'Àsia Oriental i els actors extraregionals que exerceixen influencia en la regió, com ara els Estats Units. En aquesta assignatura analitzarem, en definitiva, la regió de l'Àsia Oriental, els seus actors i les seves dinàmiques, centrant-nos en primer lloc en la seva evolució des de la Guerra Freda. 

En primer lloc, introduirem l'estudiant en algunes qüestions com les discussions sobre disciplina de les Relacions Internacionals i els estudis d'àrea, les aproximacions paradigmàtiques i la seva visió sobre la zona, i finalment ens aproximarem a la zona des d'una mirada econòmica, cultural i política.  

En segon lloc, analitzarem com durant la Guerra Freda l'Àsia Oriental va ser l'escenari de conflictes que enfrontaven a les dues superpotències. Actualment, malgrat que la regió s'ha convertit en un motor de l'economia global, les seqüeles de la Guerra Freda continuen presents. Per  tant resulta absolutament necessari entendre un període, la Guerra Freda, en el que alguns dels conflictes no van quedar resolts satisfactòriament i en continuen sent una font latent de friccions. Alguns exemples en són el cas de Taiwan, la península de Corea o les discrepàncies sobre delimitació de les fronteres terrestres i marítimes. 

En tercer lloc, estudiarem els tres actors més rellevants de la zona d'Àsia Oriental. Primerament, els Estats Units que com a potència status quo mira de mantenir el seu paper d'hegemon a la zona. Seguidament, la República Popular de la Xina, l'ascens del qual ha generat tota mena d'especulacions sobre si aquest serà pacífic o no. Per  últim el Japó, una potència madura que mira de tornar a ocupar un paper central en els afers internacionals sota l'aparença d'una "normalitat" que no va obtenir durant la Guerra Freda. 


Per últim, i un cop haguem estudiat quins són els principals actors, i quina ha estat la seva evolució durant la Guerra Freda i la post-guerra freda, tractarem d'analitzar les dinàmiques que s'han establert entre ells en l'actualitat. Per una banda, identificarem quins són els principals punts de fricció entre les potències a la zona, allò que els experts anomenen "punts calents" (Península Coreana, Illes Senkaku, Illes Spratly,...).  D'altra banda, també identificarem els principals projectes de cooperació i d'integració regional que ha portat a la major part de països de la zona a formar part de més d'un projecte liderat pels Estats Units, la Xina o bé el Japó. 

En definitiva, i amb l'objectiu d'entendre la complexitat actual de la regió, en l'assignatura de Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental s'estudiarà sobre les característiques geopolítiques, econòmiques i ideològiques dels actors que conformen la regió (activitat 1), les dinàmiques de conflicte i de cooperació durant la Guerra Freda (activitat 2), el rol que han adoptat els diferents actors en l'actual període de post-Guerra Freda (activitat 3) i els conflictes actuals i les iniciatives de cooperació a la regió (activitat 4).

Amunt

L'assignatura de Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental forma part d'un conjunt d'assignatures del Grau de Relacions Internacionals que pretenen proporcionar a les/els estudiants les eines necessàries per entendre, analitzar i discutir críticament sobre els afers internacionals. En concret, i un cop hagin superat l'assignatura, els/les estudiants hauran adquirit un coneixement en profunditat de les relacions entre els actors internacionals de la regió d'Àsia Oriental i de les dinàmiques de conflicte i cooperació que es produeixen a la regió. 

Amunt

Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del grau, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:

  • Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
  • Assessorament a partits polítics sobre qüestions vinculades amb les relacions internacionals
  • Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
  • En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
  • En el sector empresarial, en els departaments encarregats de les qüestions internacionals
  • Les consultories sobre temes de relacions internacionals

 

Amunt

No és necessari tenir coneixements previs abans de cursar aquesta assignatura, però es recomana haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals, Teoria de les Relacions Internacionals i tenir un nivell de comprensió de l'anglès suficient per entendre el material documental i audiovisual en aquest idioma.

Amunt

Objectius

  • Familiaritzar-se amb les característiques geopolítiques, econòmiques i ideològiques de la regió d'Àsia Oriental.
  • Entendre el rol que les potencies regionals han tingut en la conformació actual de la estructura regional.
  • Ser capaç de vincular les teories i paradigmes de la disciplina de les Relacions Internacionals a la regió d'Àsia Oriental. 
  • Diferenciar els moments i els motius de continuació i ruptura de les relacions entre els Estats en els períodes de Guerra Freda i post-Guerra Freda.
  • Ser capaç d'analitzar críticament les dinàmiques de conflicte i cooperació que existeixen a la regió d'Àsia Oriental.
  • Conèixer i entendre els motius subjacents als desafiaments que afronta la regió d'Àsia Oriental en l'actualitat.
  • Ser capaç de fonamentar adequadament afirmacions sobre les Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental.
  • Utilitzar i aplicar les TIC a l'àmbit acadèmic i professional. 


Competències

Competències generals:

  • CG3: Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural.

Competències transversals:

  • CT3: Expressió escrita clara i correcta a l'àmbit acadèmic i professional.

Competències específiques:

  • CE4: Identificar els conceptes i teories més rellevants de les Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals.
  • CE9: Relacionar els successos i processos històrics amb les característiques estructurals i la dinàmica del món global actual.

Amunt

Unitat 1. Introducció a l'estudi de l'Àsia Oriental

1.Els estudis d'àrea i la disciplina de les Relacions Internacionals.

2.Aproximacions paradigmàtiques a l'Àsia Oriental

3.Aproximació a l'Àsia Oriental 

  3.1 L'àrea geogràfica de l'Àsia Oriental

  3.2 Aproximació cultural, econòmica i política a la regió

Materials

Mòdul 1. Introducció a l'estudi de l'Àsia Oriental

Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure l'Activitat 1)

Activitat 1

Unitat 2. El context històric de l'Àsia Oriental: La Guerra Freda

1.L'inici de la Guerra Freda (1945-1960)

  1.1 La definició de la Guerra Freda: un concepte, vàries interpretacions

  1.2 La Preparació de l'ordre bipolar: les conferències entre els tres grans ("The Big Three")

  1.3 La divisió en blocs

  1.4 La Xina durant la guerra freda: qui va perdre la Xina?

  1.5 La recuperació del Japó: d'enemic vençut, a amic imprescindible

  1.6 La Guerra de Corea i la divisió de la península Coreana

2.L'evolució de la Guerra Freda: l'adaptació del Japó i de la Xina en el context bipolar

  2.1 El Japó com a nova potència econòmica i la doctrina Guam

  2.2 La diplomàcia Triangular de Mao

Materials

Mòdul 2: El context històric de l'Àsia Oriental: La Guerra Freda

Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure l'Activitat 2)

Activitat 2 

Unitat 3. Els principals actors a l'Àsia Oriental: els Estats Units, la Xina i el Japó i l'ordre regional asiàtic

1.Introducció als principals actors a l'Àsia Oriental

2.El paper dels Estats Units

  2.1.Les diferents administracions nord-americanes i l'Àsia Oriental 

  2.2.La presència militar dels EUA al nord-est de l'Àsia

3.L'ascens de la Xina

  3.1.Els debats acadèmics sobre les implicacions de l'ascens de la Xina

4.La normalització de la política exterior

  4.1.La guerra del Golf i els límits de la seua política de talonari

  4.2.L'evolució de l'estratègia de seguretat japonesa en l'ordre de postguerra: la musculació de les forces d'autodefensa

  4.3.L'aliança amb els EUA

Materials

Mòdul 3: Els principals actors a l'Àsia Oriental: els Estats Units, la Xina i el Japó i l'ordre regional asiàtic 

Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure l'Activitat 2)

Activitat 3

Unitat 4. Cooperació i competició a l'Àsia Oriental de la post-Guerra Freda

1.Conflictes existents i latents a l'Àsia Oriental

2.Regionalisme i cooperació estratègica a l'Àsia Oriental

Materials

Recursos documentals i audiovisuals d'aprenentatge (veure activitat 4)

Activitat 4

Amunt

Material Suport

Amunt

Llibres 

  • Beal, Tim.2011. Crisis in Korea: America, China and the Risk of War. London; Ann Arbor, MI: Pluto Press.
  • Beeson, Mark , and Richard Stubbs. 2019. Routledge Handbook of Asian Regionalism. Milton Park, Abingdon, Oxon; New York, NY: Routledge. 
  • Berger, T. U. , Mike Mochizuki, and Jitsuo Tsuchiyama. 2007. Japan in International Politics: The Foreign Policies of an Adaptive State. Boulder: Lynne Rienner Publishers.
  • Christiansen, Thomas, Emil Joseph Kirchner, and Philomena Murray. 2013. The Palgrave Handbook of EU-Asia Relations. Palgrave Macmillan.
  • Christensen, Thomas. 2015. The China Challenge: Shaping the Choices of a Rising Power. New York: W. W. Norton.
  • Dent, Christopher. 2016. East Asian Regionalism. New York: Routledte.
  • Friedberg, A.L. 2011. A Contest for Supremacy: China, America, and the Struggle for Mastery in Asia. New York: W. W. Norton.
  • Garlick, Jeremy. 2019. The Impact of China's Belt and Road Initiative: From Asia to Europe. New York: Routledte.
  • Ikenberry, J., and M. Mastanduno. 2003. International Relations Theory and the Asia Pacific. New York: Columbia University Press.
  • Jacques, Martin. 2009. When China Rules the World : The End of the Western World and the Birth of a New Global Order. New York: Penguin Press.
  • Pempel, T. (ed.). 2005. Remapping East Asia: The Construction of a Region. New York: Cornell University Press..
  • Smith, Sheila A. Intimate Rivals.  Japanese Domestic Politics and a Rising China. New York: Columbia University Press. 2015.
  • Suh, J.J, Peter J. Katzenstein, and Allen Carlson (eds.). 2004. Rethinking Security in East Asia: Identity, Power, and Efficiency. Stanford University Press, 2004.
  • Tow, William T., 2008. Asia-Pacific Security : US, Australia and Japan and the New Security Triangle. London; New York: Routledge, 2007. 
  • Tow, William T., and Brendan Taylor. 2013. Bilateralism, Multilateralism and Asia-Pacific Security: Contending Cooperation. London; New York: Routledge. 
  • Wacker, Gudrun. 2015. Security Cooperation in East Asia: Structures, Trends and Limitations. Vol. 4/2015. DEU Berlin.
  • Yahuda, Michael. 2019. The International Politics of the Asia-Pacific. New York: Routledge.

Revistes acadèmiques

  • Asia Pacific Review
  • Asian Security
  • Asian Perspective
  • Asian Journal of Political Science
  • Asian Studies Review
  • Asian Survey
  • Australian Journal Of Chinese Affairs
  • Australian Journal of International Affairs
  • Berkeley Research Journal on South and Southeast Asia (BRJSS)
  • China Quarterly
  • China Review International
  • China Strategic Review
  • Chinese Journal of International Law
  • Columbia East Asian Review
  • Contemporary Southeast Asia
  • Current Politics and Economics of Asia [formerly Current Politics and Economics of Japan]
  • Diplomatic History
  • East Asian Review
  • Europe-Asia Studies
  • European Journal of East Asian Studies
  • Foreign Affairs
  • Foreign Policy Analysis (FPA)
  • Global Change, Peace & Security (Routledge)
  • Harvard Asia Pacific Review International
  • Harvard Journal of Asiatic Studies
  • Hitotsubashi Journal of Law and Politics
  • International Affairs
  • International Relations of the Asia-Pacific
  • International Security
  • Japan Forum. The International Journal of Japanese Studies
  • Japan Review of International Affairs
  • Japanese Journal of Political Science
  • Journal of Japanese Studies 
  • Journal of East Asian Studies
  • Journal of Southeast Asian Studies
  • The Journal of Asian Studies
  • Journal of Contemporary China
  • Journal of International and Area Studies
  • Journal of the Royal Asiatic Society
  • Korean Journal of Defense Analysis
  • Security Studies
  • Southeast Asian Affairs
  • The China Quarterly
  • The Chinese Journal of International Politics
  • The International Journal of Asian Studies
  • The National Interest
  • The Pacific Review (Routledge)
  • Pacific Focus
  • The Washington Quarterly
  • World Politics

Podcasts

  • Asian Studies Centre podcast. University of Oxford.
  • Asia Unbound. Council on Foreign Relations.
  • International Affairs Podcast. Chatham House.
  • UCLA Burkle Center for International Relations. UCLA. (Requires third-party iTunes software)
  • Asia. Center for Strategic and International Studies CSIS. (May require third-party iTunes software)
  • DiploPod. Carnegie Endowment for International Peace. (Requires third-party iTunes software)
  • Asia and the Pacific. Australian National University ANU. 
  • Asia & China podcast. European Council on Foreign Relations ECFR.eu

Altres recursos

  • Asian politics and economics (general)
    • BBC News Asia-Pacific Section (http://news.bbc.co.uk)
    • Far Eastern Economic Review (www.feer.com)
    • Asiaweek (www.asiaweek.com/asiaweek)
    • International Herald Tribune (www.iht.com)
  • Japan
    • The Japan Times (www.japantimes.co.jp)
    • Asahi Shimbun (www.asahi.com/english/english.html)
    • Yomiuri Shimbun (http://the-japan-news.com)
  • South Korea
    • The Korean Times (times.hankooki.com)
    • The Korea Herald (www.koreaherald.co.kr)
    • North Korea o KCNA (www.kcna.kp / www.kcna.co.jp)
  • China & Taiwan
    • China Daily (www.chinadaily.com.cn)
    • The People's Daily (http://en.people.cn)
    • Huanqiu / Global times (www.globaltimes.cn)
    • South China Morning Post (www.scmp.com)
    • Taipei Times (www.taipeitimes.com)

Amunt

Model Educatiu de la UOC

El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible. Amés, el model UOC s'adapta a les necessitats dels estudiants i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que cerca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning.

Aquesta assignatura forma part del grau de Relacions Internacionals, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) basat en la càrrega de treball de l'estudiant necessari per aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, no obstant això, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el qual es preveu que l'estudiant mitjà pugui aconseguir els objectius establerts per a cada assignatura. En aquest sentit, les hores de dedicació reals poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.

Quines són les principals característiques del nostre model educatiu?

La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques: 

Dinàmic i flexible: Pensat per adaptar-se i evolucionar en el temps d'una manera constant, i centrat en l'activitat d'aprenentatge, ofereix diversitat d'opcions per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. El model permet que els estudiants aprenguin d'una manera semblant a com treballen i es comuniquen a la xarxa. 

Centrat en l'estudiant i en l'activitat d'aprenentatge: És un model que gira al voltant de contextos d'aprenentatge que combinen diversos recursos i dinàmiques de treball basades en l'acompanyament de l'equip docent i en la interacció amb els companys. 

Avaluació contínua i formativa: L'avaluació correspon al mecanisme per aprendre i retroalimentar el procés d'aprenentatge, proporcionant un retorn (feedback) formatiu per a la millora contínua de l'aprenentatge. Les activitats d'avaluació faciliten l'assoliment dels objectius d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències. 

Aprenentatge col·laboratiu: El model està orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement, aposta per un aprenentatge que equilibra la implicació individual i la col·laboració, i que permet que l'estudiant s'enriqueixi amb els coneixements, punts de vista i experiències dels companys i desenvolupi la competència de treball en equip per al món professional. 

Acompanyament de l'estudiant: L'estudiant està acompanyat en tot moment per professorat especialitzat que té com a funcions principals el disseny, l'orientació, la dinamització i l'avaluació de tot el procés educatiu.

Campus Virtual: L'entorn en el qual tots aquests elements conflueixen i entren en relació és el Campus Virtual de la UOC, plataforma en què l'estudiant té accés a les aules virtuals, que són els espais d'aprenentatge on trobarà els professors, els companys, les activitats, els continguts i les eines per aprendre. 

L'estudi en línia presenta nombrosos avantatges. L'estudiant tindrà llibertat per: 

  • Estructurar i modular el ritme del seu aprenentatge d'acord amb les seves necessitats específiques 
  • Emprar un gran espectre d'eines al seu abast gràcies a Internet 
  • Treballar des de l'oficina, des de casa o de forma autònoma sempre que compti amb un dispositiu amb connexió a internet.
  • Relacionar-se amb els seus companys i amb el personal acadèmic a través del portal d'e-learning.

No obstant això, a causa del caràcter a distància en la interacció, l'estudi requereix més disciplina així com una planificació proactiva per part de l'estudiant per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en quatre activitats d'aprenentatge, integrades per lectures especialitzades, guies de lectures, recursos a l'aula i activitats. Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 60%

PS = 40%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació a la UOC s'estructura en l'avaluació contínua (AC), Prova de Síntesi (PS) i l'avaluació final (AF). Aquesta assignatura es pot superar a través d'una doble via: una avaluació contínua (AC) + Prova de Síntesi (PS) i un Examen Final. 

L'avaluació continuada es durà a terme mitjançant la realització de 5 Activitats detallades a continuació:

 Activitat 1: Es tracta d'una activitat sobre la citació i el plagi que l'alumnat ha de realitzar durant els dies establerts, i la qualificació dels quals serà d'apte/no apte en funció de si han realitzat el text proposat. En cas que l'alumnat tingui algun dubte sobre el sistema de citació, pot contactar amb el professorat.

Activitat 2: Aquesta activitat consta de dos exercicis que els/les estudiants hauran de realitzar dins de l'espai indicat. En el primer exercici els/les estudiants hauran d'indicar si una serie d'afirmacions són vertaderes o falses, i en cas que siguin falses, indicar-ne el motiu. En el segon exercici us demanem que feu un breu comentari sobre les similituds i diferències en el concepte de "Tianxia" xinès en l'antiguitat i l'actualitat.

Activitat 3Aquesta activitat consta de tres exercicis que els/les estudiants hauran de realitzar dins de l'espai indicat. En el primer exercici, els/les estudiants hauran de respondre breument a les preguntes formulades sobre el context de la Guerra Freda. En el segon exercici us demanem que respongueu a preguntes sobre asumptes que alguns autors han destacat del context de la Guerra Freda. Finalment, en el tercer exercici, se centra en fer un breu comentari sobre els rols que van adoptar el Estats Units, la Xina i la Unió Soviètica durant la Guerra de Corea. 

- Activitat 4: Aquesta activitat consta de tres exercicis que els/les estudiants hauran de realitzar dins de l'espai indicat. En el primer exercici els/les estudiants hauran de respondre breument a les preguntes formulades sobre el context de la postGuerra Freda. En el segon exercici us demanem que feu un breu comentari sobre la política exterior japonesa de la postGuerra Freda. En el tercer exercici, us demanem fer un breu comentari comparant les argumentacions sobre l'ascens de la Xina de Joseph Nye i John Mearsheimer. 

Activitat 5: En aquesta activitat estudiarem els conflictes més rellevants que trobem a la regió i les principals institucions de cooperació que s'hi han creat. Aquesta activitat consta de dos exercicis que els/les estudiants hauran de realitzar dins de l'espai indicat. En el primer exercici haureu de respondre breument a les preguntes formulades sobre la cooperació i els conflictes a l'Àsia oriental. En el segon exercici heu d'escriure un breu comentari sobre el conflicte que hi ha en el Mar del Sud de la Xina. 

Els enunciats, instruccions i materials per a la realització de les diferents proves s'explicitaran en els pròpies activitats. Els/les estudiants disposaran d'una solució orientativa de cada Activitat. Així mateix, el professorat realitzarà uns comentaris generals i una valoració dels resultats de cada activitat.

El sistema d'avaluació continuada pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels materials docents obligatoris, atès que, per aconseguir els objectius de l'assignatura, és necessari l'aprenentatge dels conceptes i continguts que en ells s'exposen.

El correcte seguiment de l'avaluació continuada compromet a l'alumnat realitzar les activitats proposades de forma individual i original (tret que hi hagi una indicació explícita que es tracta d'una activitat en grup). És molt important que els documents i materials que es consultin -inclòs d'Internet- per a la realització de les activitat siguin citats i referenciats. Si no és així, la qualificació corresponent serà una D. En aquest cas, l'alumant no podrà continuar fent l'avaluació continuada.

Les qualificacions finals de l'avaluació continuada (AC) s'estableixen de la següent manera:
 
- Per superar l' AC amb una avaluació final de C+, B o A l'estudiant ha de realitzar TOTES les activitats  proposades a l'assignatura. L'obtenció d'una D en les Activitats desqualifica automàticament a l'alumnat per superar-la.

- La qualificació final de C- s'adjudica als/les estudiants que han seguit la AC però no l'han superat.

- La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia o mal ús del sistema de AC (amb independència del nombre d'activitats realitzades).

- Per defecte, la qualificació final de N s'assigna als estudiants que no han lliurat el 50% de les activitats.

Plagi / Copia

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de PACs del propi estudiant en altres assignatures, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals, l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi pot produir-se a qualsevol moment de l'avaluació continuada del semestre en curs respecte a qualsevol de les activitats, encara que ja han estat avaluades i/o estigui posada la nota final d'avaluació continuada.

Lliurament d'activitats 

Cal lliurar les activitats en la data establerta. Rebrà una qualificació de N l'activitat que no s'hagi lliurada en aquesta data o la que es lliuri en un arxiu equivocat, buit o corrupte.

Us recordem que és responsabilitat de l'alumnat enviar correctament el document de l'activitat al Registre d'avaluació contínua (RAC). En aquest sentit, es pot comprovar fàcilment si l'enviament s'ha realitzat de forma correcta descarregant l'arxiu un cop ha estat enviat, i obrint-i llegint-lo.

Per tant, si l'arxiu que apareix al RAC no és el de l'activitat que correspon, està en blanc o està malmès, es considerarà l'activitat com no presentada (qualificació de N).

Altres consideracions

Per aprovar l'AC cal haver realitzat TOTES les activitats (4).
Per fer l'EX no cal haver superat l'AC.

Amunt

Examen final

Els/les estudiants que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificacions C-, D o N), o vulguin obtenir una millor qualificació, han de presentar-se a un examen final.

Per a aquelles/aquells estudiants que no hagin seguit o superat l'AC, la qualificació final de l'assignatura serà l'obtinguda en l'examen final.


Abans de finalitzar el semestre, el professorat facilitarà als estudiants informació més detallada sobre l'examen final.

Amunt

Després de cada activitat l'estudiant dispondrà d'un retorn relatiu als exercicis plantejats, i un solucionari amb indicacions generals.

En definitiva, el tipus de feedback que l'alumnat rebrà és de dos tipus:

  • El Feedback general es proporciona a l'alumnat de l'aula, de manera que és aplicable a tots els/les estudiants a través dels solucionaris de les Activitats o dels comentaris generals valoratius de com s'han resolt les activitats. A més, després de cada Activitat el professorat proporciona unes indicacions generals sobre com ha anat l'Activitat i  alguns punts a millorar de cara a la propera prova.
  • El Feedback personalitzat  es un comentari de tipus personalitzat a la resposta presentada en una Activitat.

 

El feedback general i el feedback personalitzats requereixen que els/les estudiants realitzin un exercici d'autoavaluació. És a dir, el docent proporciona el feedback als/les estudiants, però aquests han de responsabilitzar-se de llegir-ho i comparar-ho amb l'Activitat que han lliurat.

Amunt