| Cooperació internacional i desenvolupament | Codi: 20.410 Crèdits: 6 |
La cooperació internacional pel desenvolupament constitueix un camp d'estudi i anàlisi de gran rellevància tant per les relacions internacionals com pel conjunt de les ciències socials. Més encara en un moment com l'actual en el qual s'estan produint canvis profunds a les nostres societats i comunitats i emergeixen problemes que obliguen a abordar solucions cooperatives entre els diferents actors de la societat internacional.
La cooperació internacional pel desenvolupament va sorgir ara fa 70 anys, i ho va fer vinculada al camp de l'economia. Com a subdisciplina dins d'aquesta, "l'economia del desenvolupament" va emergir amb força després de la Segona Guerra Mundial en un món que començava a estructurar-se a partir de la política de blocs que va caracteritzar a bona part de la segona meitat del segle XX.
Des de llavors s'han produït nombrosos canvis que han afectat al sistema de la cooperació internacional, a les seves polítiques, institucions, als seus actors i a la seva organització. Aquests canvis en l'estructura i les dinàmiques en les diverses societats al món , en les relacions internacionals, en l'agenda global de desenvolupament, els processos post-colonials, en les mateixes teories del desenvolupament i en l'abast i naturalesa dels denominats problemes del desenvolupament, entre d'altres, han cridat al sistema de cooperació internacional a reaccionar, i a oferir noves respostes.
A més de la seva importància en la configuració de les relacions internacionals en les últimes dècades, avui en dia, en un context de gran complexitat, i de creixent interdependència i transnacionalizació, la cooperació internacional representa un camp d'acció de gran importància per contribuir a les diferents respostes als problemes de la societat global. Per tot això, la cooperació internacional és un àmbit d'estudi estratègic per a les relacions internacionals, així com per al diàleg entre aquestes i altres disciplines com la ciència política, la sociologia, l'economia o la història.
L'assignatura, encara que centrada en la importància de la cooperació internacional per a les relacions internacionals, assumeix un enfocament interdisciplinari, una perspectiva històrica i crítica, així com una visió actual dels principals debats i desafiaments existents en el si de la cooperació internacional pel desenvolupament.
A través del contingut teòric, dels recursos d'aprenentatge i de les activitats proposades l'assignatura proposa un repàs en profunditat als elements més determinants del sistema de cooperació internacional, ofereix claus d'interpretació per a un coneixement crític, i apunta algunes de les principals tendències de la cooperació internacional i l'agenda de desenvolupament.
L'assignatura s'estructura en quatre mòduls teòrics amb els seus corresponents llistats de bibliografia, recursos d'aprenentatge i activitats per al seguiment de l'assignatura.
El primer mòdul, titulat "Aspectes històrics, conceptuals i teòrics", aborda el recorregut dels debats sobre el desenvolupament que constitueixen el suport teòric de la pràctica de la cooperació internacional. Debats que s'inicien com a resultat de preocupacions en el marc de l'economia, però a poc a poc es van obrint a nous camps del coneixement. El mòdul planteja també un recorregut històric per les principals fites en la creació i evolució del sistema de cooperació internacional, i finalitza amb una relació entre algunes de les principals escoles de relacions internacionals i la seva visió de la cooperació internacional.
El segon mòdul, "Modalitats, instruments i principis sobre eficàcia i qualitat de l'ajuda al desenvolupament", recull, des d'un plantejament més pràctic i operatiu, un ampli repàs a algunes de les formes principals que adquireix la pràctica de la cooperació internacional. Per a això el mòdul desgrana les principals modalitats i instruments de cooperació, i es recolza en el marc que ofereix l'agenda de l'eficàcia de l'ajut, que va rebre un impuls en la primera dècada del segle XXI, davant la constatació que la cooperació internacional no estava donant els resultats esperats en el desenvolupament.
El mòdul "La cooperació al desenvolupament a Espanya i en la Unió Europea", el tercer dels quals componen l'assignatura, se centra en el paper de dos actors concrets i de gran importància per la seva rellevància i proximitat: el cas de la Unió Europea, i per la seva proximitat i les seves especificitats el cas espanyol. En tots dos casos el mòdul aporta un breu recorregut històric pels elements més rellevants de la cooperació d'aquests actors, per després desgranar en profunditat el seu marc normatiu i institucional, i el plantejament de la seva ajuda humanitària. El mòdul conclou amb un apartat més pràctic dedicat a exposar, de manera breu, la metodologia de gestió del cicle de projecte de la cooperació internacional.
Finalment, el quart mòdul de l'assignatura -"La cooperació al desenvolupament en les organitzacions internacionals"- aborda una perspectiva multilateral, multiactor i multinivell per completar l'evolució històrica de la cooperació internacional a través d'alguns reptes i elements fonamentals. En aquest sentit, s'aborda el pas d'una agenda de cooperació internacional centrada en el sistema impulsat pel Comitè d'Ajuda al Desenvolupament a una agenda més àmplia impulsada en el marc de les Nacions Unides, com és l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Si bé aquesta Agenda transcendeix al sistema i les polítiques de cooperació, el seu impacte en aquestes és determinant i proposa una renovació en profunditat de la cooperació internacional. Finalment, el mòdul aborda un breu repàs del paper d'alguns dels principals actors internacionals en el sistema de cooperació per al desenvolupament.
L'assignatura Cooperació Internacional per al Desenvolupament forma part de l'oferta formativa obligatòria del Grau en Relacions Internacionals de la UOC. L'assignatura requereix un esforç i dedicació de l'estudiant equivalent a 6 crèdits ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits).
L'assignatura és un complement als coneixements adquirits en altres cursos i permet analitzar temàtiques concurrents des d'altres perspectives. En aquest sentit, l'assignatura guarda relació amb els següents cursos: Història política i social; Introducció a les relacions internacionals; Història de les relacions internacionals; Economia internacional; Teoria de les relacions internacionals; Dret internacional públic; Estructura econòmica mundial; Temes d'actualitat de la política internacional; Dret i administració de la Unió Europea; Anàlisi de polítiques exteriors.
La Cooperació internacional per al desenvolupament és una matèria de coneixement necessari per a qualsevol professional actiu en l'àmbit de les relacions internacioanls, ja que es tracta d'un aspecte trasnversal de la política exterior dels Estats i de l'activitat de les organitzacions internacionals.
A més, una formació específica en Cooperació internacional i desenvolupament és necessària per a l'exercici de certes professions, com: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, l'advocacia en assumptes internacionals o l'assessoria d'organitzacions no governamentals.
Per cursar l'assignatura no són necessaris coneixements previs. No obstant això, és altament recomanable que els estudiants tinguin nocions de les teories de les relacions internacionals i de Dret internacional públic.
Competències | Resultats d’aprenentatge |
CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l’àmbit acadèmic i professional. | 1. Aprofundir en qüestions d’actualitat a través d’anàlisi de casos |
2. Trobar i reconèixer informació veraç i contrastada. | |
CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional. | 1. Relacionar-se de manera respectuosa, assertiva i exempta de manifestacions contràries als valors i la dignitat de les persones. |
2. Reconèixer, comprendre i respectar la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere | |
3. Reconèixer, comprendre i analitzar les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere | |
CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals. | 1. Comprendre la importància de la teoria per a l'anàlisi dels fenòmens polítics internacionals. |
2. Identificar els principals debats i enfocaments teòrics en l'estudi de les relacions internacionals. | |
3. Comprendre les implicacions i reptes d'una societat civil globalitzada. | |
4. Conèixer què és la cooperació internacional, la seva evolució i el seu paper actual. | |
5. Conèixer el debat actual entorn de l'eficàcia de l'ajuda al desenvolupament. | |
CE5. Analitzar i relacionar diferents polítiques adoptades pels actors del sistema internacional, especialment en matèria de política exterior, seguretat i cooperació al desenvolupament. | 1. Identificar els principals problemes i reptes de l'agenda política internacional. |
2. Aprofundir en qüestions d'actualitat a través d'anàlisi de casos. | |
3. Identificar els principals actors de la cooperació internacional, els seus àmbits i prioritats. | |
4. Proporcionar coneixements per analitzar, formular i interpretar projectes de cooperació internacional. |
| Material | Suport |
Cadascun dels quatre reptes d'aprenentatge que es plantegen al llarg del curs té vinculats certs recursos específics d'aprenentatge, accessibles des de l'aula. A més de quatre mòduls bàsics, hi ha altres tipologies de recursos multiformat (documentals, pel·lícules, portals, vídeos, etc.).
El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible.
El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats dels estudiants i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que busca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning.
Quins són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:
- Dinàmic i flexible: Pensat per adaptar-se i evolucionar en el temps d'una manera constant, i centrat en l'activitat d'aprenentatge, ofereix diversitat d'opcions per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. El model permet que els estudiants aprenguin d'una manera similar a com treballen i es comuniquen a la xarxa.
- Centrat en l'estudiant i en l'activitat d'aprenentatge: És un model que gira entorn de contextos d'aprenentatge que combinen diversos recursos i dinàmiques de treball basades en l'acompanyament de l'equip docent i en la interacció amb els companys.
- Avaluació contínua i formativa: L'avaluació es concep com un mecanisme per aprendre i retroalimentar el procés d'aprenentatge, proporcionant una retorn (feedback) formatiu per a la millora contínua de l'aprenentatge. Les activitats d'avaluació faciliten l'assoliment dels objectius d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències.
- Aprenentatge col·laboratiu: El model està orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement, aposta per un aprenentatge que equilibra la implicació individual i la col·laboració, i que permet que l'estudiant s'enriqueixi amb els coneixements, punts de vista i experiències dels companys i desenvolupi la competència de treball en equip per al món professional.
- Acompanyament de l'estudiant: L'estudiant està acompanyat a tot moment per professorat especialitzat que té com a funcions principals el disseny, l'orientació, la dinamització i l'avaluació de tot el procés educatiu.
- Campus Virtual: L'entorn en el qual tots aquests elements conflueixen i entren en relació és el Campus Virtual de la UOC, plataforma en la qual l'estudiant té accés a les aules virtuals, que són els espais d'aprenentatge on trobarà els professors, els companys, les activitats, els continguts i les eines per aprendre.
L'estudi online presenta nombrosos avantatges. L'estudiant tindrà llibertat per a:
- Estructurar i modular el ritme del teu aprenentatge d'acord amb les teves necessitats específiques;
- Emprar un gran espectre d'eines al seu abast gràcies a Internet;
- Treballar des de l'oficina, des de casa o de forma autònoma sempre que tingui un dispositiu amb connexió a internet.
- Relacionar-se amb els teus companys i amb el personal acadèmic a través del portal d'e-learning.
No obstant això, a causa del caràcter a distància de la interacció, l'estudi requereix més disciplina, així com una planificació proactiva per part de l'estudiant per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en unitats d'aprenentatge, integrades per uns materials i proves d'avaluació continuada (PECs). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.
Així mateix, es considera d'interès la participació en el fòrum, com a eina per a l'intercanvi d'informació i experiències entre l'alumnat.
Ús dels espais de comunicació dins de l'aula
1.- El tauló és l'espai des d'on es comuniquen els missatges relacionats amb temes i aspectes docents del mòdul: indicacions sobre els continguts i activitats, aclariments de dubtes generals i recordatori de dates.
2.- El fòrum és un espai de comunicació informal des d'on podeu enviar consultes generals a la resta del grup, proposar temes, suggeriments, opinar, animar a la resta de companys, demanar i contestar ajudes de tipus general, etc.
3.- El debat és l'espai formal de comunicació moderat pel consultor/a docent que s'utilitza per fer aportacions sobre un tema de discussió proposat. Els debats solen tenir una durada de dies o setmanes, depenent de l'activitat que es treballa. A més, els debats són asíncrons, és a dir, cada participant pot enviar les seves aportacions al moment que crea oportú.
4.- El treball en grup, és l'espai formal on cada grup organitzat pel professorat compta amb un espai propi per debatre i preparar les respostes del treball comú a presentar.
Temporalització
Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i / o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb suficient antelació.
Observacions sobre l'accés, ús i participació al Campus Virtual
Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic, amb respecte mutu entre usuaris i usuàries. Cal observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris i usuàries, tant en espais públics com a privats, i no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
Superació de l'assignatura mitjançant Avaluació Contínua:
En cas que es triï l'opció de superar l'assignatura exclusivament mitjançant Avaluació Contínua (EC), la nota de l'AC correspondrà amb la nota final de l'assignatura, i es calcularà de conformitat amb la següent ponderació:
- PAC 1 (Repte 1): 20%
- PAC 2 (Repte 2): 20%
- PAC 3 (Repte 3): 20%
- PAC 4 (Repte 4): 20%
- PAC 5 (global): 20%
La qualificació final d'EC vindrà determinada per la valoració global i qualitativa del treball de l'estudiant realitzat al llarg del curs. Es ponderaran els progressos de l'estudiant en l'aprenentatge i assoliment dels coneixements i competències que s'estableixen per aquesta assignatura.
La qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat el 50% de les PAC (és a dir que no hagin lliurat un mínim de 3 PAC). D'altra banda, la qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC (com a mínim 50% dels exercicis lliurats) però no l'han superat.
Les PAC han de ser lliurades dins del termini fixat per mitjà d'aquest Pla Docent. La data de lliurament de cada PAC està degudament indicada al calendari d'activitats que apareix a l'últim apartat d'aquest pla docent.
L'equip docent facilitarà el mateix dia la publicació de les notes de cada PAC i la solució tipus a l'exercici proposat. Cal ressaltar que la finalitat bàsica d'aquestes solucions tipus és que l'alumnat les pugui contrastar amb les seves respostes i detecti possibles errors, amb el que efectuarà una tasca d'autoavaluació.
Per superar aquesta assignatura mitjançant l'AC l'alumnat ha de:
- Presentar totes les PAC en termini (l'obtenció d'una N implica el suspens de l'EC)
- Obtenir una qualificació mitjana global de C+, B o A.
- No obtenir cap qualificació de D durant el transcurs de l'AC.
- No obtenir més d'una qualificació de C- durant el transcurs de l'AC.
- superar la PAC 5 (Global) amb un mínim de C+.
Per tant, no se superarà l'AC si:
- s'obté dues C- en la qualificació de les PAC;
- s'obté una D en la qualificació d'alguna de les PAC;
- s'obté una N en la qualificació d'alguna de les PAC.
- no se supera la PAC 5 (Global).
En cas de no superar l'AC per alguna de les raons anteriorment exposades, l'estudiant podrà seguir l'avaluació continuada de l'assignatura exclusivament amb finalitats d'aprenentatge, ja que per superar l'assignatura haurà de presentar-se i superar l'examen final.
Les Proves d'Avaluació Contínua (PAC)
Els enunciats, les instruccions concretes per a la realització de cadascun dels exercicis avaluables, així com els criteris de correcció, s'explicitaran en la mateixa PAC, tenint en compte que l'activitat s'ha de resoldre una vegada estudiada la matèria de referència.
Les PAC seran avaluades qualitativament de conformitat amb les següents correspondències:
- A (qualificació molt bona/supera)
- B (Qualificació bona/supera)
- C+ (Qualificació suficient/supera)
- C- (Qualificació baixa/no supera)
- D (Qualificació molt baixa/No Supera)
- N (No s'emet qualificació/No Supera).
La resolució de les PAC és un exercici individual i original. L'AC només pot funcionar correctament si els estudiants en fan un ús bo i honest. L'ús inadequat d'aquest sistema suposarà l'obtenció d'una D a la PAC corresponent, i pot comportar el suspens directe de l'assignatura. Així mateix, la còpia pot a més ser subjecta a un expedient disciplinari conforme a la normativa vigent.
Plagi / Còpia
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de les PAC", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.
La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se a qualsevol moment de l'Avaluació Contínua del semestre en curs respecte a totes les Proves d'Avaluació Contínua, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Contínua.
En cas que s'hagi superat la Avaluació Contínua, els estudiants no han de realitzar Examen final.
En cas que no s'hi hagi seguit o superat l'Avaluació Contínua, els estudiants hauran de realitzar el examen virtual (2h). En aquest cas, la nota final correspondrà a l'obtinguda en l'examen.
Després de cada PAC l'alumnat disposarà d'un retorn pedagògic individualitzat en relació als exercicis plantejats, mitjançant el RAC. També es facilita a l'alumnat un solucionari, a efectes que pugui comparar el seu exercici amb aquest document.