• Descripció

La psicologia social és la disciplina acadèmica que ens acompanya a l'hora d'entendre la relació entre les persones i la societat en què viuen. Per aquesta raó, i perquè un crim no és altra cosa que un desajustament en aquesta relació, és una disciplina fonamental per a la criminologia. Tanmateix, és possible que en llegir la frase anterior, el primer que us hagi vingut al cap és que aquest desajustament el pateix una persona, el criminal. Però aquesta només és una possible versió de la història. És relativament fàcil imaginar que potser és la societat qui no comprèn aquesta persona, o qui no li permet d'expressar-se o de viure lliurement i, per tant, potser és la societat qui és la criminal. O potser, i això costa més d'imaginar, però és possible fer-ho, persona i societat no són dos elements separats, lluitant l'una contra l'altra, sinó que són una mateixa cosa. És a dir, que podem pensar que no hi ha una frontera clara entre persona i societat, que les unes són dins les altres i viceversa. Així la criminalitat es pot considerar un símptoma d'una determinada societat. Us heu adonat de que diferents societats desenvolupen diferents tipus de criminalitat? Aleshores com hem d'entendre la criminalitat? Doncs bé, aquesta assignatura pretén oferir-vos una sèrie d'eines de pensament per tal d'ajudar-vos a respondre a aquesta pregunta. Penseu que de la resposta que trobeu en dependrà el com entengueu la criminologia i el tipus d'intervencions que creieu que són les que us poden ajudar a enfrontar-vos al problema de la criminalitat.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Bases psicosocials en criminologia és una assignatura obligatòria de segon curs. Es recomana haver cursat i superat prèviament l'assignatura d'introducció a la psicologia.

• Camps professionals en què es projecta

Els àmbits d'aplicació de la psicologia social són molts i molt amplis perquè el punt de vista que ofereix es pot posar en pràctica en qualsevol situació d'interacció entre persones i entre grups. La psicologia social us permet entrar en camps professionals tan diversos com els estudis de mercat, la publicitat, la gestió de recursos humans, la selecció de personal, la formació, la dinàmica de grups, el treball en equips, la gestió de grups de persones, la intervenció comunitària, la intervenció en problemes socials com ara la violència o els fenòmens de discriminació social; el paper de les minories en els processos educatius, l'avaluació de projectes, la millora de la qualitat de vida, la mediació i resolució de conflictes i les estratègies i tàctiques de negociació en àmbits educatius, jurídics, familiars i de relacions laborals; la intervenció en mitjans de comunicació social -ràdio, televisió, Internet, etc.- També té sortides laborals en recerca sobre processos psicosocials bàsics així com en els diferents àmbits de recerca psicosociològica. Juntament amb altres camps de la psicologia, és la base teòrica de subdisciplines com la psicologia de les organitzacions, la psicologia jurídica, la psicologia de la comunicació, la psicologia política, la psicologia ambiental i la psicologia cultural.

És un complement necessari per a especialitzar-se en camps com l'educació social, les ciències del treball, les relacions laborals, les ciències socials, la psicopedagogia, la psicologia clínica, la psicologia de l'esport, la psicologia del desenvolupament o la psicologia de l'educació.

• Objectius i competències

Objectius:

• Exposar en què consisteix la disciplina de la psicologia social, el seu objecte d'estudi, així com les diferents perspectives que la componen. Identificar la perspectiva psicosocial des de la qual es construeixen els discursos entorn als conceptes estudiats i fenòmens analitzats.
• Elaborar explicacions sobre els fenòmens socials segons les diferents perspectives de la psicologia social
• Discernir com es fan i es refan les societats mitjançant les relacions entre les persones i amb allò que ens envolta. I com alhora el que és social ens construeix com a persones.
• Identificar la dimensió sociohistòrica en la conformació i comprensió de la realitat psicològica i social.
• Desenvolupar la transició des d'una mirada sociocognitiva dels fenòmens a una mirada psicosocial a través de l'estudi de les relacions intergrupals, la perspectiva discursiva i l'afectivitat. Analitzar les implicacions i els efectes que produeixen les diferents concepcions i explicacions que elaborem d'un fenomen social determinat .
• Reconèixer la relació entre la definició de l'objecte d'estudi, el marc teòric i la metodologia aplicada per a la seua anàlisi a través de l'abordatge teòric i pràctic.
• Utilitzar el pensament reflexiu i crític per analitzar les implicacions i conseqüències que tenen els discursos en la construcció de la nostra realitat quotidiana. 
• Reconèixer els principals processos psicosocials que emergeixen en els contextos socials.
• Aplicar el concepte d'interacció social i les dimensions que el constitueixen a les relacions interpersonals.
• Distingir la dimensió sociohistòrica en la conformació i la comprensió de la realitat psicològica i social.
• Identificar els canvis en les relacions interpersonals a cada context i analitzar-los en funció de les eines teòriques estudiades.
• Discutir la rellevància de la noció d¿interacció social com a problema fonamental de la psicologia social.
• Utilitzar els conceptes de l'assignatura de manera argumentada i entenedora.
• Proporcionar elements d'interpretació psicosocial dels processos estudiats. 
• Identificar la informació psicosocial rellevant en termes d'influència social.
• Exposar opinions pròpies sobre problemes psicosocials de manera argumentada.
• Utilitzar el pensament reflexiu i crític per identificar situacions problemàtiques amb els drets humans i la diversitat.
• Resoldre situacions de conflicte a la pràctica acadèmica i professional.
• Exposar informació, idees, problemes i solucions, en clau psicosocial, de manera argumentada.
• Explicar els processos psicosocials relacionats amb la influència, la conformitat i l'obediència

Competències:

• Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
• Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, els grups i les organitzacions.
• Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.
• Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics i/o professionals.
• Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals a l'àmbit acadèmic i professional.
• Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
• Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups i organitzacions.
• Analitzar, sintetitzar i fer judicis fonamentats en criteris autocorrectius i sensibles al context.
• Treballar en equip en xarxa.
• Que els/les estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
• Que els/les estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

• Continguts

Introducció

Mòdul 1: La identitat

Introducció

1. Identitat personal i identitat social

2. L'experiència de la identitat: qui sóc jo?

3. Identitat  i categories socials

4. La  presentació del jo i la gestió d'impressions

5. Identitat i interacció simbòlica

6. La teoria queer

7. La interseccionalitat

Mòdul 2: Actituds i discurs

Introducció

1. Naturalesa de les actituds

2. Canvi d'actituds

3. Cap a una comprensió social de les actituds

4.  Discurs

Mòdul 3: Atribució i Violència

Introducció

1. Els processos d'atribució

2. Violència

Mòdul 4: Ajuda i Solidaritat. Atracció, Intimitat i Gènere

Introducció

1. Accions d'ajuda i solidaritat

2. Atracció, intimitat i gènere

Mòdul 5: Influència, conformitat i obediència

Introducció

1. El  procés de normalització

2. Influència de la majoria: conformitat

3. Influència de la minoria: innovació

4. Obediència a l'autoritat

Mòdul 6: Poder

Introducció

1. Relacions de Poder: el paradigma jurídic i el paradigma estratègic

2. El poder disciplinari

3. L'individu en una institució total

4. La presó de Stanford

5. Les extitucions

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació