• Descripció

Delinqüència i marginalitat solen presentar-se com dues cares del mateix fenomen. D'una banda, la delinqüència implica una ruptura de l'ordre social, l'explicació es busca en un context social de marginació, pobresa i exclusió. D'altra banda, la marginalitat comporta una opció -voluntària o forçosa- de viure al marge (de la llei o de les convencions socials dominants), el que en últim terme pot abocar a la desviació i el delicte. No obstant això, la criminologia crítica qüestiona aquests plantejaments, posant de manifest que el delicte i les penes són sempre una construcció social i cultural.

Aquesta assignatura s'estructura en quatre mòduls. En el primer, es repassen algunes teories que al llarg del segle XX han intentat explicar les causes i les conseqüències de la delinqüència. En el segon, s'aborden els conceptes bàsics d'aquest camp semàntic: marginació, marginalitat, cultura de la pobresa, subcultura marginada, majoria, minoria, racisme, xenofòbia, etc. En el tercer, s'analitza el cas de les anomenades «bandes juvenils», agrupacions de carrer que s'associen a la criminalitat, tot i que també tenen un component associatiu i cultural important. Finalment, en el quart mòdul, s'aprofundeix en la presència d'aquestes agrupacions en diversos indrets del món i s'analitza el procés de transnacionalització.

• Objectius i competències

En aquesta assignatura, l'estudiant tindrà la possibilitat de familiaritzar-se en l'àmbit delinqüència i la marginalitat.

En finalitzar el semestre, l'estudiantat, a través de l'estudi dels 4 mòduls temàtics de materials docents, hauran de ser capaços de:

1. Comprendre les complexes relacions que s'estableixen entre delinqüència i marginalitat.
2. Conèixer les principals escoles teòriques que han abordat l'estudi de la delinqüència.
3. Conèixer alguns dels autors que han aportat models explicatius sobre la delinqüència.
4. Situar les diferents teories en el seu context històric i científic.
5. Exposar exemples de recerca empírica concrets.
6. Comprendre les complexes relacions que s'estableixen entre delinqüència i marginalitat.
7. Pensar críticament les causes de la marginalitat i la seva connexió amb factors de tipus estructural, com la desigualtat social, la segregació urbana, els processos migratoris, el racisme i la xenofòbia.
8. Comprendre la diversitat d'expressions de la marginació.
9. Elaborar una tipologia de tipus de marginació social.
10. Criticar la noció de cultura de la pobresa
11. Comprendre les causes de la xenofòbia i del racisme.
12. Comprendre les complexes relacions que s'estableixen entre delinqüència, marginalitat i bandes juvenils.
13. Entendre els orígens de les bandes als Estats Units i a Europa.
14. Entendre els orígens i l'evolució de les bandes juvenils a Espanya.
15. Explicar l'origen i l'evolució dels Latin Kings and Queens.
16. Analitzar críticament les respostes estatals, socials i policials al fenomen de les bandes.
17. Abordar l'anàlisi de la globalització de les bandes juvenils.
18. Comprendre la diversitat de manifestacions associades amb les bandes en diferents regions del món.
19. Aportar eines per a investigar les bandes en contextos multiculturals.
20. Comprendre el context històric i geogràfic que explica l'evolució de les bandes a Amèrica, així com les seves conseqüències per a la criminologia.
21. Valorar les situacions en les quals les bandes es converteixen en agents de radicalització o de mediació.

• Continguts

Mòdul 1: Antropologia criminal

1. El naixement de l'antropologia criminal
2. L'escola de Chicago
3. L'interaccionisme simbòlic
4. Els estudis culturals
5. La criminologia crítica
6. Conclusions

Mòdul 2: Antropologia de la marginació

1. Marginació i marginalitat
2. Normes i desviació
3. Tipus de marginació
4. La cultura de la pobresa
5. La subcultura marginal
6. Alterofòbia, xenofòbia i racisme

Mòdul 3: Delinqüència i marginalitat en les bandes juvenils

1. Què són les bandes juvenils?
2. L'origen de les bandes juvenils: Chicago, anys 20
3. L'evolució de les bandes juvenils: París, anys seixanta
4. Les bandes juvenils a Espanya: dels "golfos" als "quinquis"
5. La transnacionalització de les bandes: les "bandes llatines"
6. De "banda" a "nació": el cas dels Latin kings and Queens
7. Joventut, bandes i violència: estat, poder i control social
8. Cap a una redefinició de les bandes

Mòdul 4: Bandes transnacionals com a agents de mediació

1. Bandes i transnacionalisme.
2. Grups juvenils de carrer a Chicago: People enfront de Folks
3. Grups juvenils de carrer a Santiago de Cuba: reparteros, reggaetoners, rastafaris
4. Grups juvenils de carrer a San Salvador: Mara Salvatrucha enfront de Barri 18
5. Grups juvenils de carrer a Medellín: pegats, gallades, combos, bacrim
6. Conclusió

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació