| Lingüística aplicada a la logopèdia | Codi: 20.818 : 6 |
L'assignatura pretén que l'estudiant tingui els coneixements necessaris per observar, analitzar i descriure les característiques lingüístiques de la parla i del llenguatge patològics en les seves diferents dimensions: forma, contingut i ús. A l'assignatura, l'estudiant tindrà l'oportunitat de relacionar els conceptes adquirits en altres assignatures, com ara la Lingüística General i l'Adquisició del Llenguatge, a més de conèixer i desenvolupar la terminologia i els procediments propis de l'anàlisi lingüística que li seran útils al llarg dels seus estudis de grau.
L'assignatura de Lingüística aplicada a la logopèdia pertany al conjunt d'assignatures obligatòries del Mòdul 2. Alteracions i trastorns. Concretament, a la matèria de Lingüística aplicada.
En aquesta assignatura, s'aprofundirà en coneixements i se n'adquiriran de nous que contribuiran per a les tasques de prevenció, avaluació, diagnòstic, pronòstic i intervenció en les alteracions del llenguatge verbal oral i escrit (des de la perspectiva de l'emissor i del receptor) i en la comunicació en general.
Per cursar l'assignatura es recomana haver cursat i superat l'assignatura de Lingüística General.
Aquesta assignatura té un examen presencial obligatori com a prova d'avaluació final.
Competències generals
CG1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CG2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
Competències transversals
CT1 - Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement en totes les seves dimensions, mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i compromís cap al rigor i la qualitat en l'exigència professional.
CT6 - Fer servir diferents formes de comunicació, tant orals com escrites o audiovisuals, en la llengua pròpia i en llengües estrangeres, amb un alt grau de correcció en l'ús, la forma i el contingut.
Competències específiques
CE2 - Explorar, avaluar, diagnosticar i emetre pronòstic d'evolució dels trastorns de la comunicació i el llenguatge des d'una perspectiva multidisciplinària, fundada en la capacitat d'interpretació de la història clínica per al que s'aplicaran els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
CE3 - Usar les tècniques i instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.
CE4 - Dominar la terminologia que permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.
CE9 - Comprendre els fonaments científics que sustenten la logopèdia i la seva evolució, valorant de manera crítica la terminologia, assajos clínics i metodologia pròpies de la recerca relacionada amb la logopèdia.
CE14 - Conèixer i ser capaç d'integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
CE15 - Conèixer els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
CE21 - Ser capaç de realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat.
Resultats d'Aprenentatge
- Analitza el llenguatge patològic des dels aspectes formals (fonètics, fonològics, morfològics i sintàctics), de contingut (semàntics) i d'ús (pragmàtics).
- Domina els instruments i tècniques pròpies de la lingüística per avaluar els trastorns del llenguatge, la veu i la parla.
- Avalua de forma global els processos d'aprenentatge portats a terme d'acord amb les planificacions i objectius plantejats i estableix mesures de millora individual.
- Comprèn missatges orals i escrits de diferent tipologia de forma completa expressats en les llengües pròpies i en anglès.
- Adquireix coneixements avançats i comprèn els aspectes teòrics i pràctics de la lingüística aplicada a l'àmbit de la logopèdia.
- Aplica els seus coneixements, la comprensió i les seves capacitats de resolució de problemes en àmbits laborals complexes o professionals i especialitzats que requereixen l'ús d'idees creatives i innovadores.
Tema 1. La lingüística aplicada a la logopèdia. Fonètica i fonologia clíniques:
- La Lingüistica Clínica
- Recollida de dades i eines de reproducció escrita del discurs patològic
- Convencions de transcripció del llenguatge patològic
- Descripció i anàlisi de les alteracions fonètico-fonològiques
Tema 2. Fonologia (la síl·laba), morfologia i sintaxi clíniques:
- Descripció i anàlisi dels trastorns al nivell de la composició sil·làbica
- Descripció i anàlisi de les alteracions de naturalesa morfosintàctica
Tema 3. Semàntica, pragmàtica i grafèmica clíniques. Semiòtica aplicada:
- Descripció i anàlisi de les pertorbacions de caire semàntic i pragmàtic
- Anàlisi i interpretació dels dèficits en l'àmbit de la grafèmica
- Breu anàlisi de la semiòtica aplicada a logopèdia
| Explorant els formants vocàlics | Àudio |
| Els nens salvatges i els períodes crítics | Àudio |
Acosta, V., Moreno, A. M., & Axpe, A. (2014). El estudio de la agramaticalidad en el discurso narrativo del trastorno específico del lenguaje. Onomázein, 29, 119-129.
Estopà Bagot, R., Carrera-Sabaté, J., & Creus Bellet, I. (2010). Lingüística general i aplicada per a la pràctica logopèdica. Barcelona: Horsori.
Fernández Planas, A. (2015). ¿Qué tiene que ver la fonética con la práctica clínica y logopédica? Revista Normas, 5, 51-65.
Gallego Ortega, J. L. & Rodríguez Fuentes, A. (2005). Atención logopédica al alumnado con dificultades en el lenguaje oral. Ediciones Aljibe.
Garayzábal, E. (2009). La lingüística clínica: teoría y práctica. Investigaciones lingüísticas en el siglo XXI. EUA monográfico, pp. 131-168.
Garayzábal, E., & Otero, M. P. (2005). Psicolingüística, neurolingüística, logopedia y lingüística clínica: juntos sí, pero no revueltos. A Filología y Lingüística (vol. XXXI, n. 1), pp. 163-185.
López-Villaseñor, L., & Calvo Expósito, J. A. (2013). "Rehabilitación morfológica del lenguaje: necesidad clínica avalada por evidencia experimental". Revista Latinoamericana de Psicología, 45(1), 111-120.
Monfort, M. (2004). Intervención en niños con trastornos pragmáticos del lenguaje y la comunicación. Revista de Neurología, 38(1), 85-87.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|