Ciència i Tecnologia en la societat contemporània Codi:  21.010    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La ciència i la tecnologia constitueixen elements clau de les societats contemporànies: la nostra cultura és, en gran part, una cultura tecnocientífica. Es per això que alguns dels fenòmens més característics de la societat contemporània (la globalització, el canvi climàtic, la crisi econòmica, la societat de la informació, etc.) tenen un lligam clar amb productes de la ciència i la tecnologia. Malgrat això, una gran part dels discursos actuals sobre el paper de la tecnologia i la ciència en la nostra societat o sobre els suposats canvis revolucionaris que comporten, tenen un evident caràcter profètic, apologètic i determinista. Aquests discursos es recolzen en idees preconcebudes sobre el caràcter inexorable i autònom del desenvolupament tecnològic, o sobre la neutralitat valorativa o política de les activitats científiques i tècniques. En aquest curs tractarem un seguit d'estudis i aproximacions teòriques que, precisament, posen en qüestió molts d'aquests supòsits. Veurem com les innovacions tecnològiques són també fruit de decisions deliberades - sovint amagades en els processos de disseny - sobre opcions socials, polítiques o ètiques; com els impactes socials de la tecnologia no es produeixen de forma mecànica o amb independència del context; com l'activitat científica no resta aïllada d'interessos externs; o com els usuaris, normalment entesos com a consumidors passius de la tecnologia, poden tenir una paper rellevant i actiu en els processos d'innovació.

Aquest curs presenta una aproximació interdisciplinària a l'estudi de les interaccions entre la ciència i la tecnologia i els diversos àmbits socials - un àmbit d'estudi que habitualment s'anomena Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) i on participen sociòlegs, historiadors, filòsofs, politòlegs, antropòlegs i economistes, principalment. L'objectiu principal del curs és habilitar l'estudiant amb conceptes i tècniques d'anàlisi que li permetin avaluar críticament els impactes socials de la ciència i la tecnologia, així com les nombroses controvèrsies públiques que es generen al seu voltant.

El caràcter interdisciplinari del estudis CTS es reflecteix en l'enfocament que prenen els diferents blocs que composen els continguts de l'assignatura. El bloc 1 desenvolupa una aproximació històrica dels estudis CTS, el bloc 2 és una panòramica dels estudis socials de la ciencia i les principals tendències i escoles, els bloc 3 i 4 ens aproximen a dos dels models d'analisi social de la tecnologia més rellevants: el programa SCOT i la Teoria de l'Actor-Xarxa, i per últim tenim el bloc 5 on es fa una reflexió sobre el coneixement científic a les controvèrsies públiques.

Una altra característica important de l'assignatura és la voluntat de trencar amb les barreres acadèmiques i culturals tradicionals entre les humanitats i les disciplines científiques i tècniques. Els estudis CTS constitueixen, de fet, un fòrum de discussió permanent entre científics naturals, enginyers, científics socials i humanistes.

D'altra banda, la reflexió sistemàtica sobre la ciència i la tecnologia des de les ciències socials i humanes és un fenomen recent esperonat pels importants problemes socials, econòmics i mediambientals lligats al desenvolupament espectacular de la ciència i la tecnologia. Els estudis CTS intenten combinar la reflexió teòrica sobre la dinàmica de la ciència i la tecnologia amb la consideració de les possibilitats d'intervenció social i política.

Amunt

No calen coneixements previs específics per seguir aquesta assignatura, però si vols començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquests llibres:

Stengers, Isabelle. 2019. Otra ciencia es posible. Manifiesto por una desaceleración de las ciencias. Barcelona: NED.


Latour, Bruno. 2008. Reensamblar lo social: una introducción a la teoría del actor-red. Manantial. Buenos Aires.

Amunt

OBJECTIUS

 

  • Promoure l'esperit crític sobre els discursos i afirmacions al voltant dels impactes socials de la ciència i la tecnologia, fonamentant-lo en conceptes i teories ben contrastades.
  • Analitzar la dinàmica d'algunes controvèrsies socials públiques sobre temes tecnocientífics.
  • Identificar els supòsits erronis més destacats en les visions habituals de l'activitat científica i la innovació tecnològica.
  • Entendre les relacions interactives entre el canvi social i la innovació tecnològica.
  • Conèixer els conceptes i teories més importants en l'estudi social de la ciència i la tecnologia.

 

COMPETÈNCIES

B3 - Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació.

A4 - Contextualitzar i integrar els coneixements d'Evolució humana en el conjunt de les ciències humanes i socials des d'una mirada interdisciplinària.

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.

Amunt

  1. Introducció. Breu història dels estudis de Ciència, tecnologia i societat
  2. L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic.
  3. La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT.
  4. La Teoria de l'Actor-Xarxa: una aproximació simètrica a les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
  5. El coneixement científic a les controvèrsies públiques

Amunt

Ciència i tecnologia a la societat contemporània XML
Ciència i tecnologia a la societat contemporània DAISY
Ciència i tecnologia a la societat contemporània EPUB 2.0
Ciència i tecnologia a la societat contemporània MOBIPOCKET
Ciència i tecnologia a la societat contemporània KARAOKE
Ciència i tecnologia a la societat contemporània XML
Ciència i tecnologia a la societat contemporània HTML5
Ciència i tecnologia a la societat contemporània PDF
Ciència i tecnologia a la societat contemporània OAI-MPH
Política de la ciència i la tecnologia PDF
Ètica de la ciència i de la tècnica PDF
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea XML
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea DAISY
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea EPUB 2.0
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea MOBIPOCKET
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea KARAOKE
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea XML
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea HTML5
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea PDF
Ciencia y tecnología en la sociedad contemporánea OAI-MPH
Política de la ciencia y la tecnología PDF
Ética de la ciencia y de la técnica PDF
El conocimiento científico en las controversias públicas PDF
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Viure en una cultura tecnocientífica Audiovisual
Vivir en una cultura tecnocientífica Audiovisual
Las citas y referencias bibliográficas en el trabajo académico Web

Amunt

Els materials d'aquesta assignatura són:

Mòduls didàctics UOC:

Mòdul 1: Introducció

Aquest mòdul està dedicat als orígens, el desenvolupament i la situació actual dels estudis de CTS (Ciència, tecnologia i societat). Començarem abordant els orígens d'aquest àmbit de docència i investigació i tractarem, especialment, la naturalesa una mica heterogènia de la seva genealogia, tant en el context acadèmic com en l'extraacadèmic.

Mòdul 2: L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic.

Aquest mòdul didàctic està dedicat a l'anàlisi de la interacció entre l'activitat científica i l'entorn social. En termes més específics, s'hi examina el vessant menys conegut d'aquesta interacció: la penetració de factors socials de diversa mena (polítics, ètics, ideològics, etc.) en el si de la recerca científica.

Mòdul 3: La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT.

Aquest mòdul exposa els principis bàsics de l'anomenada visió constructivista del desenvolupament tecnològic. Aquesta visió és una forma nova d'entendre la interacció entre tecnologia i societat o, dit d'una forma més precisa, la relació entre innovació tecnològica i canvi social.

Mòdul 4: La Teoria de l'Actor-Xarxa: Una aproximació simètrica a las relacions entre ciència, tecnología i societat

Teoria de l'actor-xarxa és una etiqueta que designa un conjunt de principis metodològics, epistèmics i treballs de camp que des de fa més de dos dècades commocionen la tradició del pensament social. Les seves propostes, a pesar d'estar circumscrites, principalment, al campo del que s'anomena sociologia del coneixement científic o dels estudis socials de la ciència i la tecnologia, van més enllà d'una simple reflexió sobre la ciència i la tecnologia i s'enfronten al problema més general de la producció y estabilització de l'ordre social.

  

B) Altres materials:

(1) Aibar, E. (2002). "El conocimiento científico en las controversias públicas". (Una versión posterior de este texto aparece como cap. 5 en Aibar, E y M.A. Quintanilla. 2002. Cultura Tecnológica: Estudios sobre Ciencia, Tecnología y Sociedad. Barcelona: Horsori.

(2) Lewis Wolpert ¿Es peligrosa la ciencia? Ars medica. Revista de humanidades, ISSN-e 1579-8607, Vol. 7, Nº. 1 (JUNIO), 2008, págs. 128-136

(3) WINNER, Langdon, "¿Tienen política los artefactos ?", en La Ballena y el Reactor, Gedisa Editorial, España, 1986. P.45.

(4) Sanz, V. (2016) Género en el contenido de la tecnología. Ejemplos en el diseño del software.  Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad. 31 (11) p. 93-116

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt