| Antropologia política | Codi: 21.028 : 6 |
L’estudi de la política és bàsicament l’estudi del poder: qui l’exerceix, amb quines finalitats, què separa els governants dels governats (i els poderosos dels sense poder), i quins mecanismes simbòlics de legitimació sostenen i mantenen les diferències de poder i autoritat. Ja que l’exercici del poder poques vegades passa inqüestionat (sobretot en sistemes socials més complexos), és important parlar de la resistència, examinar models d’estat proposats pels que no formen part de les elits governants.
Excepte en el cas de les societats igualitàries més simples (les anomenades “bandes”), la política opera dintre d’estructures formalitzades i relativament duradores, siguin residencials, de llinatge, cacicats, o estats. Des dels inicis del segle XX, i abans també, aquestes entitats ja no funcionen d’una manera totalment autònoma i autosuficient. El panorama polític contemporani es caracteritza per dos principals trets que condicionen molts altres trets secundaris:
1. La creixent integració de tots els grups, totes les cultures i societats, en el model polític de l’estat modern; i
2. La influència d’un conjunt de transformacions socials, econòmiques, i d’actitud, que s’ha produït a nivell global, que fins no fa gaire es coneixien com a processos de ‘modernització’, i més recentment com a “globalització”. Aquestes transformacions són molt diverses i tenen un abast molt ampli, des de l’economia fins als mitjans de comunicació i els missatges i les imatges que emeten. Tenen un impacte sobre totes les societats, i influencien relacions i expectatives polítiques. Massa sovint no se sotmeten a una mirada crítica, o s’expliquen en termes de l’expansió de la democràcia, o bé del mercat lliure.
La interacció entre aquests dos processos il.lumina molts fenòmens, des de les relacions conflictives entre Nord i Sud fins a les reivindicacions polítiques de grups minoritzats i subordinats. El que demostren aquestes situacions és la naturalesa contestada del poder polític i els sistemes polítics. Estem acostumats a fer un determinat tipus de lectura d’aquestes qüestions, localitzant-les en un món llunyà de pobresa, repressió, “violència endèmica,” “integrisme” i “odis ètnics mil.lenaris.” Aquesta és la perspectiva pròpia de la majoria dels mitjans de comunicació occidentals, i amaga una realitat més complexa. No només tendeix a ocultar les arrels colonials o neocolonials d’aquests fenòmens, sinó que ens fa oblidar que les societats modernes industrials i post-industrials també es troben davant problemes que tenen el seu origen en els mateixos processos.
Objectius:
1. Arribar a tenir una visió de la política des d’una perspectiva històrica, cultural i contextual avinent amb un enfocament antropològic.
2. Introduir-vos al coneixement interdisciplinari de la política (antropològic, històric i social).
3. Desenvolupar eines per a l’anàlisi del fenomen polític des de diferents perspectives teòriques.
4. Reflexionar críticament sobre el paper que exerceixen la política i els moviments polítics dins la història i els contextos canviants de les societats contemporànies.
Competències:
A aquesta assignatura es treballarà l’adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.
En concret està vinculada a l’assoliment d’aquestes tres competències:
1. Capacitat per l’anàlisi i la síntesi.
2. Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
3. Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
Començarem amb la història de l'antropologia política en el context del desenvolupament de l'antropologia social i cultural com a disciplina, i les teories i paradigmes analítics, i a partir d'aquí tractarem una sèrie de conceptes bàsics de l'antropologia política: estat, nació, identitat col.lectiva i la globalització i el seu impacte sobre les identitats nacionals. En un darrer moment abordarem qüestions relacionades amb la dominació, resistència, la violència i la legitimitat política.
L'estructura de l'assignatura s'organitza al voltant de sis temes/mòduls. Per cada un d'ells teniu assignades unes lectures obligatòries que seran la base per la redacció de les activaitats d'avaluació així com per la preparació de les proves finals.
Els mòduls de la nostra assignatura són:
- L'antropologia política: orientacions preliminars.
- Evolució dels paradigmes antropològics.
- Identitat col·lectiva: estat, nació, ètnia i l'impacte de la globalització sobre identitats nacional.
- La reproducción social de ciutadanos: Bourdieu y Willis
- Dominació i resistència: el caso de Baltimore
- Estat, violència i legitimitat: la Ciudad es nuestra.
MÒDUL 1: L'antropologia política: orientacions preliminars i Mòdul 2: Evolució dels paradigmes antropològics.
Si bé l'antropologia política com a especialitat dintre de l'antropologia social no apareix fins l'any 1940 i no arriba a consolidar-se fins després de la Segona Guerra Mundial, també es pot dir el mateix de la majoria de les especialitats en matèria antrpològica. Des dels seus inicis com a disciplina científica durant la segona meitat del s. XIX fins mitjan s. XX, l'antropologia era relativament unificada. Les divisions internes eren de caire teòric - evolucionista, historicista, o estructural-funcionalista - però no de tipus temàtic: per exemple antropologia política, antropologia econòmica, antropologia mèdica, o antropologia lingüística. Tot i això, l'estudi comparatiu de la política en les societats "primitives" data dels inicis de l'antropologia. És a partir dels anys 1940, amb la creixent quantitat de dades etnogràfiques i d'antropòlegs professionals que hi ha una major especialització. El desenvolupament de l'antropologia política forma part d'aquest procés. El mateix any 1940 es publica el llibre fundacional, African Political Systems (Sistemes polítics africans) de Meyer Fortes i E.E. Evans-Pritchard (eds.). Entre 1940 i 1980 es construeix una tipologia de sistemes polítics preindustrials segons tipus de lideratge i grau de centralització de poder. També s'interessa per l'origen i l'evolució de l'estat.
La separació de la política d'altres dominis culturals resulta artificial, tant en les societats modernes i complexes com en les societats més simples. La religió és una força legitimidora del poder, però també pot legitimar la resistència o fins i tot substituir l'acció política directa, tal com ho demostren els estudis antropològics de moviments de revitalització. La legitimitat del lideratge en la política és un dels grans temes que travessa les successives orientacions teòriques al llarg del s. XX, de les quals n'hi ha tres: l'estructural-funcionalisme amb la seva èmfasi sobre l'equilibri social i polític, amb el resultat que les societats són descrites com si existissin fora del temps; la teoria processual, que situa les societats en el temps i tracta el conflicte i el canvi com a condició normal; i la teoria de l'acció, que parteix de la idea que el canvi en l'arena
política és gairebé constant i privilegia el paper d'actors polítics individuals i les seves estratègies. Les tendències més recents reflecteixen la "crisi de representació" que ha afectat tota la disciplina. A partir dels anys 80 hi ha una autocrítica que reinterpreta la història de l'antropologia com a projecte colonial. Partint del treball de pensadors com Pierre Bourdieu i Michel Foucault, l'antropologia política se centra sobre els discursos hegemònics i el vincle entre coneixement i poder, i comença a interessar-se en l'exercici del poder a través de fenòmens com el desenvolupament econòmic.
LECTURES BÀSIQUES
Lewellen, Ted C. "El desarrollo de la antropología política". En: Lewellen, Ted C. Introducción a la Antropologia Política. Barcelona: Bellaterra, 2000. p. 17-32.
Lewellen, Ted C. "Tipos de sistemas políticos preindustriales". En: Lewellen, Ted C. Introducción a la antropología política. Barcelona: Bellaterra, 2009. p. 35-67.
Lewellen, Ted C. "La evolución del Estado". En: Lewellen, Ted C. Introduccion a la antropología política. Barcelona: Bellaterra, 2009. p. 69-95.
Marshall Sahlins. "Hombre pobre, hombre rico, gran hombre, jefe. Tipos políticos en Melanesia y Polinesia". En: PEREZ, Beatriz i MARQUINA, Aurora (Eds.). Antropología Política. Textos etnográficos. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011. p. 165-190.
FORTES, Meyer i EVANS-PRITCHARD, E.E. "Sistemas políticos africanos". En: PEREZ, Beatriz i MARQUINA, Aurora (Eds.). Antropología Política. Textos etnográficos.. Barcelona: Ed. Bellaterra, 2011. p. 37-62. ISBN 9788972905450
ASAD, Talal. "La antropología y el encuentro colonial". En: PEREZ, Beatriz i MARQUINA, Aurora (Eds.). Antropología Política. Textos etnográficos.. Barcelona: Ed. Bellaterra, 2011. p. 279-290.
Clastres, Pierre. "Sobre el Etnocidio". En: Clastres, Pierre. Investigaciones en Antropología Política. Barcelona: Gedisa, 1987. p. 53-64.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
-Maria Rostworowski, "La composición social del Tahuantinsuyu." Capítol 7, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 223-252. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011.
-Zerzan, John, "Futuro primitivo." Capítol 1, John Zerzan, Futuro primitivo y otros ensayos, pàgines 7- 35. Valencia: Numa Ediciones.
Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Capítol 5: "Estructura y proceso"
- Capítol 6: "El individuo en la arena política: teoría de la acción y teoría de juegos"
- Capítol 10: "Modernismo, postmodernismo y la síntesis emergente"
- Marc J. Swartz, Victor W. Turner, i Arthur Tuden "Antropología política: una introducción." Capítol 2, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 63-96. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Abner Cohen, "Antropología política: el análisis del simbolismo en las relaciones de poder." Capítol 3, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos y etnográficos, pàgines 97-131. Barcelona: Bellaterra, 2011.
- Max Gluckman, "Qué es la ley? Problema de terminología." Capítol 4, Beatriz Pérez Galán i Aurora Marquina Espinosa, Antropología política: Textos teóricos.
MòduI 3: Identitat col.lectiva: estat, nació, ètnia i l'impacte de la globalització sobre les identitats nacionals.
El vocabulari polític heretat de les ciències polítiques tendia a fusionar estat i nació i a representar l'estat-nació com a arena no només normal sinó normativa de l'activitat política. L'anàlisi de la mobilització política per part de col.lectius no dotats de l'estat es movia entre l'instrumentalisme (una teoria que sosté que la principal motivació és l'establiment i manteniment de nínxols econòmics i privilegis polítics) i el primordialisme (la idea que la identitat col.lectiva es basa en la raça o en trets culturals essencialitzades els orígens dels quals es perden en els temps immemorials). Les identitats col.lectives primordials o instrumentals, segons aquesta perspectiva, eren destinades a desaparèixer sota la pressió dels processos de modernització. Un antropòleg, Abner Cohen, va ser un dels primers a demostrar que la modernitat afavoreix els processos d'etnogènesi. Avui dia la majoria d'antropòlegs entenen el nacionalisme (tant de les nacions amb estat com de les nacions sense estat) i la mobilització política de col.lectius ètnics, racials o indígenes en termes de constructivisme: és a dir, que la identitat col.lectiva es crea i es reinventa situacionalment i que el seu imaginari està en constant procés de transformació.
Si el postmodernisme localitza el poder no en les persones, en les classes, castes o rangs, o en les estructures de l'estat sinó en els discursos i el coneixement, la globalització el troba en institucions globals com ara el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, en les ONGs, o en grups que defensen els drets de col.lectius indígenes, grups ecològics com Greenpeace, o el moviment 15-M I les organitzacions que n'han sortit, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, algunes de les quals han format part de coalicions que han aconseguit representació política a nivell municipal, de comunitat autònoma, estatal, o europeu. Des del més global fins al més local, i al revés. La Comissió de la Dignitat - una organització de la societat civil catalana formada l'any 2004 amb la finalitat de recuperar els documents pertanyents a la Generalitat, partits polítics, sindicats, governs municipals, associacions voluntàries I ciutadans privats, robats pels feixistes al final de la Guerra Civil i emmagatzemats a Salamanca per crear un arxiu policial que facilitaria les represàlies - va aconseguir el retorn d'una part significativa d'aquests papers perquè va saber mobilitzar l'opinió pública internacional per pressionar el govern espanyol. L'estat-nació esdevé menys rellevant en un món on la sobirania no és mai total. Vivim en un món interdependent, però no deixem de ser d'algun lloc concret. Estudiarem la relació entre identitat nacional i identitat "cosmopolita."
LECTURES BÀSIQUES
- Anderson, B. "Introducció". En Anderson, B. Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme.. p. 19-26. Afers, 2005.
- Appadurai, Arjun."Soberanía sin territorialidad: Notas para una geografía posnacional". Nueva sociedad. Vol. 163, 1999. p 109-124
- Pascual, J. i Muntañola, E. (2018). La lluita per la identitat al segle XXI. Mirades des del feminisme i el nacionalisme. Barcelona: FUOC.
- Clua, Montserrat (2020). Identitats i reivindicacions nacionals en un món global. Revista d'Etnologia de Catalunya, 45: 10-16.
- Cagiao, Jorge (2020) Nació i nacionalisme en el segle XXI. Malats amb salut de ferro, Revista de Etnologia de Catalunya, 45: 29-44.
-
Stolcke, Verena (2020). ¿Es el sexo para el genero lo que la raza para la etnicidad...Y la naturaleza para la sociedad?. Política y cultura, 14:24-60.
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra. Capítol 9: "Políticas de identidad: etnicidad y nacionalismo", pàgines 217-243.
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona: Edicions Bellaterra. Capítol 11 "De la modernización a la globalización", pàgines 271-300.
- Angel Díaz de Rada (2011) "¿Dónde está la frontera? Prejuicios de campo y problemas de escala en la estructuración étnica en Sápmi". Capítol 8, pàgines 237-292 en Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa Antropología Política: Temas contemporáneos. Barcelona: Bellaterra.
- Marisol de la Cadena (2011) "Política indígena: un análisis más allá de 'la política'". Capítol 12, pàgines 397-430 en Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa Antropología Política: Temas contemporáneos. Barcelona: Bellaterra.
- Montserrat Guibernau (2010) La identitat de les nacions. Capítol 1 "Què és la identitat nacional?", pàgines 35-73.
- Montserrat Guibernau (2010) La identitat de les nacions. Barcelona: Dèria Editors. Capítol 7 "La identitat nacional enfront de la identitat cosmopolita", pàgines 311-359.
- Montserrat Guibernau (2010) La identitat de les nacions. Capítol 5 "Repensant la identitat nord-americana", pàgines 239-276.
- Terence Turner (2011) "Clase, cultura y capitalismo. Perspectivas históricas y antropológicas de la globalización". Capítol 2, pàgines 69-122, en Montserrat Cañedo Rodríguez i Aurora Marquina Espinosa Antropología Política: Temas contemporáneos. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Francisco Ferrándiz (2011) Etnografías contemporáneas. Anclajes, métodos y claves para el futuro. Barcelona: Anthropos. Capítol 5 "Globalización y etnografía", pàgines 195-251.
Modulo 4: LA REPRODUCCIÓN SOCIAL DE LOS CIUDADANOS/AS. Escuela y comunidad. Son dos factores centrales a tener en cuenta en la reprodución social del orden ciudadano establecido . Autores como Paul Willes o el propio Pierre Bourdieu nos mostraron en algunas de sus obras como por ejemplo Willes P. "Apendiendo a trabajar", Podemos ver el peso especifico que tienen por ejemplo las escuelas en la reproducción social de los hijos de los obreros proceso que podía servir también a otras clases tanto las mas pudientes como la mas marginadas. Según la tesis de P. Willes, en las escuelas de clase trabajadora los jóvenes bajo formas incluso rebeldes, aprenden finalmente a optar por el trabajo mas que por otras posibilidades que el sistema ofrece a modo de espejismo.
Por otro lado también sabemos a través de autores como P. Bourdieu (1977):" La distinción"que muchas familias de clase alta llevan a sus hijos/as a los colegios de clase alta conscientes de que ese esfuerzo les reportará algún beneficio a la larga. Así la escuela junto a la sociedad se muestra como una clara institución que tiende sirve a la reproducción social del orden político existente. Al final, a pesar de los esfuerzos los hijos/as de los obreros/as acaban siendo obreros/as y así se concluye que fue en la escuela el lugar donde finalmente aprendieron a ser obreros.
Modulo 5: DOMINACIÓN I RESISTENCIA: EL CASO DE LA CIUDAD DE BALTIMORE en EEUU..."AMSTERDAM" capítulo de la Serie "The Wire" dirigida por David Simon
Baltimore (ver datos actuales en wikipedia) es una ciudad de los EEUU, actualmente en decadencia, que nos sirve para ver bien como funciona el actual sistema post-capitalista o bien el denominado" espíritu del capitalismo actual, es decir el poder de la instituciones burocráticas y como unas clases sociales son más privilegiadas que otras y defienden sus intereses a través de mecanismos e instituciones que defienden el bien común, como puede ser la policía Esta búsqueda del apaciguamiento social queda perfectamente reflejado en el capítulo de la serie titulado "Ámsterdam" ( ver episodio 4 temporada 3 The Wire) donde vemos a la policía siguiendo el mandato político acaba generando un área de tranquilidad donde los pobres y excluidos quedan finalmente encerrados y controlados . Se forma un espacio llamado Ámsterdam bajo el mandato político de mejorar la seguridad de todos y asegurar la paz.
AMSTERDAM" capítulo de la Serie "The Wire" dirigida por David Simon
Modulo 6 : ESTADO VIOLENCIA Y LEGITIMIDAD: "LA CIUDAD ES NUESTRA".
De nuevo David Simón vuelve a la carga enseñándonos cómo funcionan las entrañas de la policía en la ciudad de Baltimore. En donde podemos ver como la policía corrupta se ha acabado convirtiendo finalmente en un mafia, que se dedica a atracar a los propios ciudadanos/as indefensos ante su burocracia,. El Estado, es decir, la policia, justifica sus intervenciones irracionales, utilizando la fuerza que les atribuyen las leyes¿ Ante esta situación de desespero y de deterioro los ciudadanos /as se muestran indefensos defendiendo no ya los ciudadanos, sino sus propios intereses. En general las personas solo encuentran en la revuelta más primitiva su respuesta. En todo este viaje, nos encontramos que hemos pasado por toda una escala de burocracias y degradaciones que suponen finalmente una gran degradación social y política de un sistema que debería protegernos pero donde la política , representada por el cuerpo de policía, se dedica a robarnos en general . Esta situación refleja la degradación máxima de las instituciones.
Ante esta situación podemos preguntarnos se ¿es funcional el desarrollo de este tipo de burocracias al sistema político corrupto?. ¿Es funcional para los ciudadanos que con sus impuestos pagan el sueldo de sus guardianes? La burocracia en este caso es discriminatorias e incluso una gran amenaza para los ciudadanos/as pero está en la paradoja de son apoyadas por los propios ciudadanos que votan a unos políticos sin escrúpulos.
Ver la serie de HBO, dirigida por David Simón.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |