Antropologia urbana Codi:  21.030    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2022-2023. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

 

Es tracta de fonamentar el camp d'especialització de l'antropologia urbana a partir de la presentació dels seus objectes d'estudi, l'evolució en la manera com s'han anat definint i transformant les seves unitats d'anàlisi i la correspondència entre aquestes diferents etapes amb els corrents teòrics de cada moment.

Essencialment es vol insistir en la transformació de la ciutat com a objecte d'estudi inicial al descobriment de l'urbanisme com el focus analític d'aquest camp d'especialització. També es vol mostrar com una bona part dels anomenats "estudis urbans" a dins de l'antropologia, no tenien la ciutat com a unitat d'anàlisi, sinó més aviat com un marc referencial o un context inclusiu on s'emmarcaven les veritables unitats, el barri, els grups marginats i pobres o bé l'entelèquia cerca de la "comunitat" i de les relacions comunitàries a les grans ciutats. Almenys fins els anys 1980 l'antropologia urbana va ser una antropologia dels processos d'urbanització o un un camp d'análisi de la pobreza i la marginació urbana. Dedicarem un esforç a presentar el desenvolupament de la literatura dels darrers 35 anys.

Amunt

L'estudi de les ciutats i dels conjunts metropolitans constitueix un camp d'especialització dins de l'Antropologia Social i Cultural des de la segona meitat dels anys 1970. Tant els marcs teòrics específics, com les novetats metodològiques que aporta, representen una innovació per la disciplina, molt arrelada als estudis de les societats sense Estat i a les societats camperoles. Juntament amb l'Antropologia Mèdica, l'Antropologia Política, l'Antropologia Econòmica, els estudis sobre religió i sobre migracions, constitueix un dels principals eixos d'especialització, que justifiquen el caràcter troncal d'aquesta assignatura.

Amunt

L'Antropologia Urbana (AU), juntament amb altres disciplines humanístiques i socials (Sociologia, Dret, Ciència Política, Història i Geografia) i tècniques (Arquitectura i Enginyeria) constitueix el camp professional de l'urbanisme. Són les relacions socials, en sentit ampli, les creadores dels espais i de les funcions de les ciutats, contràriament a allò que pensen molts tecnòcrates des de la perspectiva de la política i de la tècnica. Les ciutats són / haurien de ser al servei de les persones i, per tant, en el disseny de les ciutats no hi ha només variables tècniques, artístiques i econòmiques, sinó necessitats i demandes socials. La radicalitat qualitativa de l'Antropologia Social fa que els seus estudis sobre l'urbanisme acostin de manera clara els sentiments, valors i necessitats de la ciutadania davant els processos de planejament urbanístic. Juntament amb l'arquitectura i la geografia, l'Antropologia Social té un paper capdavanter en els estudis urbanístics, en particular, i en els estudis urbans.

Juntament amb la intervenció urbanística, les aportacions de l'AU es donen també en el camp de la intervenció social, juntament amb altres professionals com els treballadors socials o els educadors socials. Les metodologies qualitatives i, sobretot, l'etnografia són de gran utilitat per a fer diagnòstics socials, previs a les intervencions dels altres professionals. L'àmbit de la mobilitat humana, de les migracions, la pobresa i la marginació social esdevenen camps d'aplicació dels sabers i de les metodologies de l'AU.

Amunt

És recomanable haver cursat història, teoria i mètodes de l'Antropologia per a poder endinsar-se dins el camp de l'Antropologia Urbana. També resulta molt útil, tot i que no imprescindible, haver cursat Antropologia Política, Parentiu i Antropologia Econòmica.

Amunt

     

Amunt

Els objectius de l'assignatura són aquests:

1. Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes.

2. Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa.

3. Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes.

4. Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos.

Les principals competències específiques a adquirir són:

1. Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana.

2. Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans.

3. Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors transnacionals.

4. Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat.

Amunt

  1. El paper de les ciutats a les societats preindustrials

Els sistemes urbans, entesos com a formes de concentració del poder polític, econòmic i/o ritual són un fenomen molt antic en la història de la Humanitat. Cal pensar que la ciutat, en les seves manifestacions més simples, són un resultat directe del sedentarisme que es fa possible des de la Revolució Neolítica.

Lectures

 Sjoberg, Gideon (1955) The Preindustrial City. The American Journal of Sociology, Vol. 60, No. 5, pp. 438-445.

 2. Les ciutats a l'Era Industrial

La ciutat industrial ha esdevingut el "paradigma" de ciutat a les ciències socials. Per tal d'evitar el biaix etnocèntric d'aquesta identificació, l'objectiu d'aquest tema és mostrar com la ciutat de la modernitat no requereix de la dimensió industrial per a constituir-se com a objecte d'estudi de l'antropologia urbana.

Lectures

 

Wirth, Louis (1989 [1938]), "El urbanismo como forma de vida", en Fernández, M. (Comp.), Leer la Ciudad. Ensayos de Antropología Urbana, Icaria, pp. 29 - 53.

Imilan, W. (2006), El Relato de la Ciudad. Etnógrafos, objetos y contemporaneidad. Seminario dictado en la Escuela de Antropología de la Universidad Católica de Temuco de Chile.

 

3. Ciutats i metròpolis en el Postindustrialisme

Si la ciutat industrial era, encara, un lloc més o menys autocontingut, la característica més definidora de la ciutat post-industrial és el de la seva explosió territorial. Un text d'Eduardo Nivón ens introduirà al concepte de ciutat difusa, porosa, sense límits territorials, que conforma grans regions metropolitanes, donant lloc a processos com els de rururbanització i suburbanizació. Debatrem al voltant de noves propostes, conceptes i teories a pròposit de les noves formes urbanes: metaciutat, metàpolis o regions metroplitanes.

Lectures

 

Nivón, Eduardo (2003), "Las contradicciones de la ciudad difusa", Alteridades, vol. 13, núm. 26, pp. 15-33.

Hannerz, U. (1998) "El papel cultural de las ciudades mundiales", en Hannerz, U., Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 205-225.

 

 4. Els microcosmos urbans: identificació d'unitats d'anàlisi a l'interior de les ciutats

La perspectiva micro ha predominat a l'antropologia urbana fins els nostres dies tot i que, a diferència dels estudis clàssics , l'estudi dels barris, de les minories ètniques, els moviments veïnals o d'altres fenòmens urbans o ciutadans  s'articulen bé i es contextualitzen en el marc urbà més general.

Lectures

 Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2002), "Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval", Revista d'Etnologia de Catalunya, vol. 21, pp. 114-131.

Sargatal, Alba (2001), "Gentrificación e inmigración en los centros históricos: el caso del barrio del Raval en Barcelona", Scripta Nova, vol. 94, núm. 66.

 

5. Els macrocosmos urbans: l'explosió d'allò urbà en el territori. Àrees i regions metropolitanes, grans conurbacions.

Abordarem el tema de la relació entre ciutat i globalització. Els canvis d'escala territorial de la vida dels urbanites i la necessària mobilització espacial, que dona lloc als fenòmens de commuting, entesos com les formes de mobilitat quotidiana o obligada de les persones. Revisarem la tendència a la deslocalització, especialització i tematització de les diferents àrees urbanes que composen la ciutat. Donarem alguns apunts dels enfocaments específics del mètode etnogràfic per tal d'abordar unitats d'anàlisi molt complexes com són els fenòmens metropolitans.

Lectures

Harvey, David (2008), "El derecho a la ciudad", New Left Review, vol. 53, pp. 23-39.

Choay, Françoise (2009), "El reino de lo urbano y la muerte de la ciudad", Andamios, vol. 6, num. 12, pp. 157-187.

 

Monografia

 

Ascher, François (2004), Los nuevos principios del urbanismo. Madrid, Alianza [93 pp.]

 

 

Films

 

Walter Ruttman. Berlín, sinfonía de una ciudad

 José Luis Guerín. En construcción

Amunt

Ascher, François (1998), Metapolis. Acerca do futuro da cidade. Oeiras, Celta, pp. 3-21

 Basham, Richard (1978), "The origin and evolution of cities", a Basham, R., Urban Anthropology, Palo Alto, Mayfield Pub. Co., pp. 37- 54.

Dematteis, Giuseppe (1998), "Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas", a Monclús, F. J. (Comp.), La ciudad dispersa. Barcelona, CCCB, pp. 17-33.

 Fox, Richard (1977), "Regal-ritual cities", a Fox, R., Urban Anthropology, Englewood Cliffs, Prentice-Hall, pp. 39-57.

 García, Marisol; Degen, Mónica (2008), "El Camino Barcelona: espacios, culturas y sociedades", a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 9-27.

 Giobellina, F. (2002). Entre Tintín y Tartarín: la misión Dakar-Yibutí en el origen de la etnografía francesa. Revista de Antropologia45(2), 311-359.

 Hannerz, Ulf (1986), "Perspectiva desde el Copperbelt", en Hannerz, U., Exploración de la ciudad, México, FCE, pp. 138-166.

 Hernando, Agustín (1988), "Los orígenes de las ciudades", "ciudades preindustriales", a Hernando, A., Hacia un mundo de ciudades, Madrid, Ed. Cincel, pp. 15-37.

 Jeppie, S. (2008). Re/Discovering Timbuktu. The Meanings of Timbuktu (Cape Town, 2008), 1-17.

 Lomnitz, Larissa (1973), "Supervivencia en una barriada en la ciudad de México", Demografía y Economía, vol. 7, núm. 1, pp. 58-85.

 Miles, Malcolm (2008), "La Olimpiada cultural: el Forum de las Culturas 2004", a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 65-82.

 Muñoz, Francesc (2008), "Paisatges de la mobilitat: dels espais multiplex als aeroports low cost », Papers. Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, núm. 47, pp. 14-23.

 Oliven, Ruben (1993), "Antropología en las ciudades brasileñas", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 75-101.

 Peña, Guillermo de (1993), "Los estudios urbanos en la antropología social británica: 1940-1970", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 21-29.

 Pujadas, Joan J. (1996), "Antropología urbana", en Prat, J.; Martínez, A. (Comps.), Ensayos de Antropología cultural. Barcelona, Ariel, pp. 241-255.

 Pujadas, Joan J. (2005), "Cidades acolhedoras? Transformaçôes urbanas, imaginários e actores sociais", Forum Sociológico, vol. 14, pp. 31-46.

 Quintal, Ella; Fernández, Francisco (1993), "De la pequeña comunidad a la ciudad pequeña", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 31-43.

Ruiz Torres, Miguel; García, Pedro (2013), "Disolución del lugar y espacios del miedo en El Cabanyal", a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 67-92.

Safa, Patricia (1998), "Las identidades urbanas como experiencia plural: las organizaciones vecinales en el Centro Histórico de Coyoacán", a Safa, P., Vecinos y vecindarios  en la ciudad de México. México, CIESAS/UAM-I/Porrúa Eds., pp. 159-205.

 Torres, Francisco; (2013), "La ciudad ocultada. Desigualdad y precarización en la Valencia global", a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 163-188.

 Weber, Max (1987), "La ciudad patricia en la Edad Media y en la Antigüedad", a Weber, M., La ciudad. Madrid, Ed. La Piqueta, pp. 73-114.

 Whyte, William F. (1943), "Social Organization in the Slums", American Sociological Review, vol. 8, núm. 1, pp. 34-39. Traducción en español en línea: http://www.apuntescecyp.com.ar/index.php/apuntes/article/view/347/305

 

Lectures complementàries

 Bosque, Joaquín (2000), "Ciudad y globalización", Anales de Geografía de la Universidad Complutense, núm. 20, pp. 23-48.

 Chance, John; Taylor, William (1977), "Estate and Class in a Colonial City: Oaxaca in 1792", Comparative Studies in Society and History, vol.19, pp 454-487.

 Hahn, Peter (2010), "Urban life-worlds in motion: in Africa an beyond", Africa Spectrum, vol. 3, pp. 115-129.

 López, M.; Grau, R. (1971), "Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial", Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 80, pp. 28-40.

http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitecturaUrbanismo/article/view/111032/169919

 Matlon, Jordanna (2014), "Elsewhere: an essay on borderland ethnography in the informal African city", Ethnography,

 Smith, Michael P. (1992), "Postmodernism, urban ethnography, and the new social space of ethnic identity", Theory and Society, vol. 21, núm. 4, pp. 493-531.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt