| Etno-arqueologia | Codi: 21.033 : 6 |
Aquesta és una introducció a l'Etnoarqueologia, una subdisciplina que ha resultat fonamental en el desenvolupament epistemològic de l'Arqueologia i de l'evolució humana.
Per una banda, abordarem l'estudi del registre etnogràfic des d'una perspectiva transcultural com a base per reconèixer la variabilitat en les formes de vida dels caçadors-recol·lectors contemporanis en diferents contextos geogràfics i ecològics (des de les regions àrtiques fins al desert australià). D'altra banda, partint de l'estudi de societats actuals primitives, establirem relacions entre el registre etnogràfic i el registre arqueològic sobre diversos aspectes del comportament humà com: les estratègies de subsistència, la mobilitat, l'organització dels assentaments, la producció d'eines, la divisió sexual del treball...
1. Conèixer i comprendre les diferents perspectives teòriques des de la que s'ha abordat l'estudi dels caçadors-recol·lectors actuals i passats.
2. Reconèixer la variabilitat cultural de les societat caçadores-recol·lectores.
3. Introduir les principals aplicacions de la recerca Etnoarqueològica per a interpretar el registre arqueològic.
Amb aquesta assignatura, els alumnes hauran desenvolupat les següents competències:
A1 - Conèixer i comprendre la història, les corrents i debats teòric-metodològics de l'Antropologia i l'evolució humana, així com la gènesis dels seus conceptes bàsics.
A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades a l'etnicitat, la classe, o el gènere.
A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
A7 - Capacitat per enregistrar, tractar, analitzar i avaluar les dades procedents de les investigacions en antropologia social i cultural.
A8 - Conèixer distintes formes de comparació transcultural i distingir l'especificitat etnogràfica de la abstracció conceptual en els processos comparatius.
L'assignatura es divideix en cinc mòduls temàtics:
MÒDUL 1. Introducció a l'Etnoarqueologia. Marcs teòrics i metodologia de camp.
MÒDUL 2. L'Etnoarqueologia i els caçador recol·lectors (I): Processos de formació dels jaciments, mobilitat i estructura dels llocs d'habitació.
MÒDUL 3. L'Etnoarqueologia i els caçador recol·lectors (II): Organització de les activitat de subsistència. Tecnologia i cadenes operatives. Estil i etnicitat.
MÒDUL 4. L'Etnoarqueologia de les societats agrícoles i ramaderes: Organització dels poblats. Pràctiques agrícoles i ramaderes. Producció artesanal. Estil i etnicitat.
MÒDUL 5. L'Etonarqueologia en societats industrials. L'exemple de la industria de la pedra per a la confecció de pedres de fusell i altres utilitats agràries.
a) Bibliografia bàsica
Binford, L.R. (1988). En busca del pasado: Descifrando el registro arqueológico. Barcelona. Editorial Crítica.
David, N i Kramer, C. (2001). Ethnoarchaeology in action. Cambridge: Cambridge University Press.
González Ruibal, A. (2003). La experiencia del otro. Una introducción a la Etnoarqueología. Madrid. Akal.
González-Urquijo, J., Ibáñez-Estévez, J.J., Peña-Chocarro, L., Zapata, L. (2001). Estudio etnoarqueológico sobre la ceràmica Gzaua (Marruecos). Técnica y contexto social de un artesanado arcaico. Trabajos de Prehistoria 58: 5-27.
Hodder, I. (ed.) (1982). Symbols in actions: ethnoarchaeological studies of material culture. Cambridge: Cambridge University Press.
Kelly, R. L. (1995). The Foraging Spectrum. Diversity in hunther-gatherer lifeways. Smithsonian Institution, Washington D. C.
Peña-Chocarro, L., Zapata, L., González-Urquijo, J., Ibáñez-Estévez, J.J. (2000). Agricultura, alimentación y uso del combustible: aplicación de modelos etnográficos en arqueobotánica. III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric. SAGUNTUM-PLAV, Extra (2000): 403-420.
Barandiarán, I. (1974). Un taller de piedras de fusil en el Ebro Medio. Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, 17: 189-228.
b) Material docent de la UOC
Els estudiants tindran accés a dos manuals específics amb els continguts dels mòduls 1 i 2:
Gómez Puche, M. (2015a). MÓDUL 1. Introducció a l'Etnoarqueologia. MATERIAL DOCENT DE LA UOC. Grau d'Antropologia i Evolució Humana UOC-URV. Assignatura: Etnoarqueologia.
Gómez Puche, M. (2015b). MÓDUL 2. L'Etnoarqueologia i els caçadors recol·lectors: procesos de formació dels jaciments, mobilitat i estructura dels llocs d'habitació. MATERIAL DOCENT DE LA UOC. Grau d'Antropologia i Evolució Humana UOC-URV. Assignatura: Etnoarqueologia.
c) Material audiovisual
Els estudiants tindran accés a material audiovisual específic sobre diferents aspectes dels continguts tractats.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |