| Història antiga | Codi: 21.117 : 6 |
L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de:
- La terminologia i la metodologia específiques de les diverses disciplines que estudien el passat, com ara l'arqueologia i l'epigrafia.
- Les tendències, aproximacions i problemàtiques de la recerca actual en les cultures tractades en l'assignatura.
En segon terme, s'exploraran les dades arqueològiques i textuals procedents del Pròxim Orient Antic, Egipte, Grècia i Roma amb l'objectiu d'aconseguir una bona comprensió de les principals cultures originàries d'aquestes regions, els seus desenvolupaments, així com reconèixer la seva influència en les cultures i societats posteriors. S'identificarà la seva diversitat geogràfica i cultural, sincrònicament i diacrònica, fins a la caiguda de l'Imperi romà, ja que la història posterior, tant de les civilitzacions del Pròxim Orient i Egipte, com de la mateixa Grècia, van passar a formar part de la de l'Imperi de Roma.
Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.).
Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples.
Assignatura a cursar a partir del segon semestre
Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.
És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia.
Cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.
- Reforçar el pensament crític dels estudiants a partir d'una anàlisi crítica de les fonts, tant arqueològiques com textuals, per a que arribin a les seves pròpies conclusions sobre la importància de l'antiguitat i el llegat que ha deixat en la nostra societat actual.
- Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia específica i les diferents tècniques utilitzades en l'estudi de la història.
- Assolir uns coneixements bàsics sobre els principals períodes històrics de la zona d'estudi, les seves característiques bàsiques i les fonts per al seu estudi.
- Identificar les causes i conseqüències dels principals esdeveniments històrics.
- Analitzar i reflexionar críticament sobre les fonts textuals, historiogràfiques, arqueològiques, així com la lectura i interpretació de mapes, gràfiques, plànols, etc.
- Ser capaç de buscar informació fidedigna i adequada al nivell universitari des d'una perspectiva crítica.
- Desenvolupar l'habilitat de gestionar la informació, és a dir, capacitat d'anàlisi i síntesis, ser capaç d'elaborar un discurs coherent i sintètic sobre els coneixements adquirits amb un raonament crític.
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
- Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural
- Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica
Competències específiques:
- Capacitat per a comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
- Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma
- Introducció
- Metodologia
- Terminologia
- Fonts
Fonts internes
Fonts textuals
Fonts arqueològiques
Fonts Externes
Fonts textuals
Fonts arqueològiques
- Marc geogràfic
Pròxim Orient
Egipte
Grècia
Roma
- Marc cronològic
Datació interna
Datació externa
Cronologia relativa
Cronologia absoluta
- Desenvolupament cronocultural
El Pròxim Orient
Egipte
Grècia
Roma
2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani
- Introducció
Mites i divinitats associats a l'escriptura
Funcionalitat de l'escriptura
- El Pròxim Orient
El sistema cuneïforme
Els precursors del sistema d'escriptura (protocuneïforme)
Les primeres tauletes: les troballes d'Uruk i Jemdet Nasr
El funcionament del sistema d'escriptura cuneïforme
Les llengües que empren el sistema d'escriptura cuneïforme
Els sistemes alfabètics
L'alfabet lineal
L'alfabet cuneïforme
- Egipte
Els sistemes d'escriptura a Egipte:
El jeroglífic
El hieràtic
El demòtic
El copte
Les llengües
El desenvolupament de l'escriptura egípcia
- El Món Egeu
Els sistemes sil·làbics i les llengües que els van emprar
L'escriptura pictogràfica
El disc de Festos
El Lineal A
El Lineal B
El sistema alfabètic i la llengua grega
- Roma
La transmissió de l'alfabet
Les llengües d'Itàlia
3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic
- Introducció
- L'emergència de la ciutat a Mesopotàmia
Dels primers vilatges a les societats urbanes i complexes: el fenomen Uruk
De la ciutat estat als estats regionals
Babilònia: la capital d'un imperi
- Egipte
Una civilització sense ciutats?
Les ciutats dels morts
Les ciutats dels obrers
- La ciutat en el món clàssic
Introducció
Les funcions de la ciutat en el món grecoromà
El pla urbanístic
La polis grega
La qüestió dels orígens de la ciutat grega
La ciutat en l'època clàssica
La ciutat hel·lenística
La civitats romana
La qüestió dels orígens de la ciutat romana
La ciutat romana de l'època imperial
4: Origen i desenvolupament del monoteisme
- Introducció
- El Pròxim Orient
Introducció
Les fonts
Les característiques principals
Mesopotàmia
El panteó sumeroaccadi
La supremacia de Marduk a Babilònia i d'Assur a Assíria
El culte a Sin
El Llevant
Els déus cananeus
El jahvisme i la creació del monoteisme
- Egipte
Introducció
Les fonts
Les característiques principals
El panteó egipci
La reforma religiosa del faraó Akhenaton, mitjan segle XIV
- El món Egeu
La religió minoica
La religió micènica
La religió grega
Introducció
El panteó grec
Els cultes mistèrics
- Roma
Introducció
Les fonts
Les característiques principals
El panteó romà
El culte a l'emperador
Els cultes orientals
La introducció del culte al déu sol Elagabal per Heliogàbal (218-222)
El naixement i la difusió del cristianisme
| El món clàssic II | Web |
| El món clàssic I | Web |
| Quan els deus s'ocupaven dels homes: sentiment religiós i pràctica ritual en el món romà |
Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC:
Amason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768.
Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press.
Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.
Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.
Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.
Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.
Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC. |