Geografia urbana Codi:  21.127    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La Geografia Urbana se centra en l'estudi dels processos d'urbanització i l'anàlisi del context que explica com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i el mon urbà. L'etimologia de CIUTAT (civitas) ens remet a una organització socioeconòmica i política determinada. Mentre els termes URBÀ/URBANITZACIÓ  (Urbs) fan referencia a la fàbrica urbana (el constructe físic i funcional) i al procés de transformació físic i funcional de l'espai que comportà també uns canvis en les formes de vida.

Aquestes formes de vida urbanes cada cop  caracteritzen més les nostres societats i les d'aquells territoris més articulats als processos de la globalització contemporània. La globalització s'ha convertit en el principal motor i difusor de lo urbà , contribuint a la dissolució de les ja difoses barreres entre lo rural i lo urbà, la ciutat i el camp. Un procés d'urbanització que ha estat, a més, alimentat en les darreres dècades pels processos de financiarització de l'economia.

Malgrat les visions contrastades i sovint contraposades (filies i fòbies) sobre lo urbà i les ciutats, és innegable el fet que la ciutat és un dels artefactes més complexos que mai ha creat la humanitat i que el procés d'urbanització ha estat una de les transformacions més intenses i espectaculars de les societats contemporànies.

L'objectiu de l'assignatura és oferir una introducció completa i transdisciplinar al fenomen urbà, atenent a la dimensió actual i a la gènesi històrica des de la revolució industrial. Això en permet entendre els problemes que comporta la urbanització i del seu resultat principal: la ciutat. Es pretén que el/la estudiant conegui les principals teories i conceptes en l'estudi de lo urbà i sàpiga utilitzar les principals fonts i instruments necessaris per a l'anàlisi de la ciutat contemporània en el context europeu.

Hi ha maneres molt diferents d'afrontar l'estudi de la urbanització i les ciutats que des de la Geografia Urbana ha tendit a centrar la seva mirada en:

-  l'estudi de les xarxes i les relacions interurbanes;

-  l'estudi de la forma, les funcions i la composició social;

- l'estudi dels processos històrics i els contextos d'urbanització.

Abordar tots els enfocaments possibles (que no són excloents) depassaria el marc d'una sola assignatura, així que es decideix aquí centrar l'atenció en el segon i tercer enfocament. De fet en el marc d'aquesta assignatura ens interessa l'estudi històric dels processos d'urbanització per a entendre i explicar com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i allò que considerem és urbà, al menys des de la industrialització. Entenem la ciutat com un dels possibles resultats del procés urbanització i, per això mateix, resulta molt més interessant entendre i arribar a explicar els factors que l'expliquen més que no pas fixar-se en els seus resultats. A aquesta tasca dedicarem el tema 1 en el que tractarem a més d'assolir vocabulari específic sobre el procés d'urbanització.

El segon dels temes pretén, precisament, que obtingueu el vocabulari i marc teòric necessari per a descriure la forma i l'estructura urbana de les ciutats occidentals i concretament de les ciutats de les nostres contrades. Repassarem aquí els vocables per a analitzar les formes dels plànols i dels diferents teixits urbans.

Una bona forma d'entendre la ciutat contemporània, especialment l'Europea, és a través de la idea de palimpsest: un cúmul de capes i capes d'història que configuren un marc ple de processos dialèctics entre canvis i permanències. Per això, també, en els temes 3 i 4 tractarem, tot i que de forma general, la història de les ciutats i de les principals teories urbanístiques especialment des de la Revolució industrial, moment a partir del qual esclata el fenomen urbà.

Finalment, en el darrer dels temes, el tema 5, plantejarem alguns dels reptes i enfocaments innovadors sobre la ciutat contemporània. Es farà especial referència als processos de segregació social urbana i els efectes de la financiarització de l'economia sobre l'espai urbà. Però alhora incidirem sobre les reivindicacions dels diferents moviments socials, el dret a la ciutat i alguns dels discursos emergents sobre la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert

En la presentació de cada una de les PACs us anirem introduint algunes idees sobre cada un dels temes així com les diferents activitats. Hem afegit, a més, al final de cada PAC algunes altres activitats (no avaluables) per aquelles persones a qui interessi el tema.

Esperem que disfruteu, com ho fem nosaltres, quan treballeu en qualsevol d'aquestes qüestions. La ciutat és, sense cap mena de dubte, la creació humana més complexa i completa.

 Pel que fa a les lectures cal comentar que n'hi ha una en anglès en la PAC 1 que no comporta massa dificultat si es tenen uns coneixements mitjans de la llengua. En cas contrari o de tenir grans dificultats indicar-ho a la professora.

 

Amunt

Millor tenir coneixements mitjans en anglès (B2) per a poder fer una lectura en la PAC1

Amunt

A - Competències bàsiques i generals:

  • Conèixer les últimes polítiques territorials, ambientals i sobre desenvolupament sostenible.

B - Competències transversals:

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.

C - Competències específiques:

  •        Comprendre els processos i dinàmiques d'urbanització així com les principals teories i models d'interpretació del fenomen urbà contemporani.
  •        Entendre els elements que configuren el paisatge urbà de la ciutat occidental, l'estructura del pla i les diferents dinàmiques de canvi.
  •        Reconèixer algunes de les fonts per a l'anàlisi del que és urbà.
  •       Aprendre i saber diferenciar el diferents teixits urbans, relacionant-los amb els diferents factors i variables que van donar origen a cada un d'ells en diferents períodes històrics.
  •        Analitza l'estructura, dinàmica i paisatge de la ciutat occidental moderna i contemporània.
  •        Analitzar la ciutat com a realitat complexa integrada per àrees morfològiques, funcionals i socials diferenciades.

Amunt

1 - L'estudi del fet urbà. La ciutat, lo urbà i els processos d'urbanització

- La definició de lo urbà i la qüestió de la delimitació de la ciutat.

- Proposta de marc d'estudi sobre el procés d'urbanització i els seus resultats.

- El procés d'urbanització.  Urbanització, suburbanització i desurbanització.

- El fenomen de la dispersió urbana en el territori.

- El procés actual d'urbanització a escala global : cap a un món de ciutats?

-  Fonts per a l'estudi de les ciutats i la urbanització.


2 - Anàlisi estructural i morfològica del paisatge urbà. Agents i actors en lo urbà.

- L'anàlisi dinàmic del plànol de la ciutat.

- Elements que incideixen en la diversitat morfològica del paisatge urbà.

- Les formes de creixement i els teixits de les ciutats: el barri històric, l'eixample, el creixement suburbà, la ciutat jardí, els polígons d'habitatge.

- Models explicatius de l'estructura urbana

- Els actors i els agents urbans que incideixen en el procés de producció de l'espai urbà.


3 - La ciutat industrial i els inicis de la planificació urbanística.

- El procés d'urbanització en la història.

- El factors de la urbanització. Industrialització i urbanització a Europa i Espanya.

- La ciutat industrial

- La planificació i la construcció dels eixamples del XIX i començaments del XX. . El cas de l'eixample de Barcelona

- La ciutat i l'urbanisme a començaments de segle XX: les visions de Le Corbusier i el funcionalisme


4 - La ciutat contemporània i les recents dinàmiques d'urbanització

- La ciutat i l'urbanisme a mitjan de segle XX

- Ciutat i urbanisme a l'Espanya de la Postguerra fins els anys 70s.

- La construcció de la ciutat contemporània des dels 80s. Polítiques, producció i forma urbana

- Lectura socioespacial sobre les conseqüències i abast territorial del boom immobiliari a Espanya (2001-2008).


5 - Reptes actuals i discursos emergents en polítiques urbanes i urbanisme

- Els principals conflictes a la ciutat occidental contemporània

-  Segregació social urbana, desplaçaments i gentrificació a la ciutat.

- La financiarització de l'economia a la ciutat

- El dret a la ciutat i els discursos emergents: la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt