| Art contemporani | Codi: 21.128 Crèdits: 6 |
L'assignatura Art Contemporani té com a principal objectiu abordar l'art actual, tot reflexionant sobre l'art d'avui en dia i l'entramat artístic que hi ha darrere seu. Cal primer de tot aclarir les diferents definicions a l'hora de parlar d'art contemporani, ja que aquest és estrictament l'art a partir dels anys 50 del segle XX, essent les primeres avantguardes o trencament artístic de finals del segle XIX, el concebut com a art modern. Ara bé, en el nostre context d'estudi i a diferència del món anglosaxó on hi ha el Modern Art (exemple el MOMA) i el Contemporary Art, aquí parlem d'art contemporani englobant aquest art modern de finals del segle XIX i principis del segle XX fins a arribar a l'actualitat.
Per entendre l'art de l'encavalcament del segle XIX al segle XX cal examinar les ruptures que es produeixen dins del món de l'art juntament amb els canvis que se succeeixen en tots els àmbits científic, intel·lectual, sociopolític, etc. També cal posar el focus en la figura de l'artista dins del marc històric i social així com en un art que ja no és mimètic sinó que comença a experimentar, a innovar i a hibridar-se.
Si mirem els manuals d'Història de l'art del segle XX, bàsicament hi trobem una juxtaposició d'-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme...), cosa que dona una visió lineal de la realitat artística que fa difícil d'entendre la totalitat de connexions i interrelacions que es produeixen. En el disseny d'aquesta assignatura intentem evitar aquesta visió lineal, fent èmfasi en les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s'entén per modernitat en l'art. I vinculades a aquestes ruptures, es van desgranant les diferents avantguardes (del realisme a l'art conceptual) que, d'aquesta manera, queden emmarcades i contextualitzades en el marc de la història.
Aquesta assignatura ha estat dissenyada pel Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art, i també s'ofereix com a optativa al Grau d'Arts.
L'assignatura se centra en el segle XX (mentre que l'assignatura Art postmodern i digital se centra en els darrers anys del segle XX i la producció artística del segle XXI) i representa una continuació de la Història de l'art modern fent de pont entre la modernitat i la postmodernitat.
Pel seu caràcter de contemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història actuals.
Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:
- Historiador/a de l'art
- Gestor/a del patrimoni cultural
- Guia turístic
- Crític/a d'art
- Curador/a d'exposicions
- Editor/a i redactor/a de materials sobre art
Aquesta és una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat prèviament altres assignatures d'història de l'art anteriors a aquest període.
Cal tenir en compte que hi ha lectures i materials que poden ser en anglès. L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.
A mes, aquesta és una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat prèviament altres assignatures d'història de l'art anteriors a aquest període.
OBJECTIUS
- Conèixer els principals -ismes del segle XX, el seu context històric i les seves aportacions a l'art contemporani.
- Argumentar el perquè de l'aparició de les avantguardes i la seva relació amb el mercat i les dues Guerres Mundials.
- Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de l'art del segle XX des de diferents perspectives i enfocaments.
- Enumerar els mecanismes bàsics de producció, distribució i recepció de l'art contemporani.
- Descriure les aportacions de les primeres avantguardes a la modernitat i la crisi d'aquesta a través de les segones avantguardes.
- Dominar les fonts d'informació i les principals aportacions teòriques de l'art del segle XX.
COMPETÈNCIES GRAU HISTÒRIA, GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE L'ART
Competències bàsiques i generals
- Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-ho comprensible als altres
Competències transversals
- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
- Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions d'acord amb aquesta avaluació.
Competències específiques
- Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
- Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.
COMPETÈNCIES GRAU D'ARTS
Competències generals
- Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
Competències específiques
- Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teòric-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la mateixa pràctica.
- Argumentar sobre pràctiques artístiques, pròpies o no, en relació amb els debats culturals i artístics actuals, expressats tant en les teories com en les propostes artístiques contemporànies.
- Reconèixer i reflexionar sobre com les dimensions culturals, intel·lectuals i emocionals es materialitzen en el treball pràctic.
L'assignatura no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc. Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura. A causa de la gran amplitud temàtica no podrem abraçar-ho tot, per la qual cosa ens centrarem a donar eines per respondre a tota una sèrie de preguntes bàsiques, com per exemple la pregunta clau: però això és art?
ACTIVITAT 1. Les primeres avantguardes
La primera activitat de l'assignatura se centra en l'estudi de les primeres avantguardes artístiques que es desenvolupen des d'inicis del segle XX fins a la Segona Guerra Mundial a Occident: el fauvisme, l'expressionisme, el cubisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme, el constructivisme, el suprematisme i el neoplasticisme, entre altres.
A mitjan segle XIX, el realisme, l'impressionisme i el postimpressionisme comencen a trencar amb els rígids cànons acadèmics imperants. Les avantguardes històriques van més enllà, revolucionant de manera radical el llenguatge artístic i posant en dubte tots els pressupòsits que havien existit sobre la naturalesa de l'art. En conseqüència, la noció de l'art com a mimesi arriba a la seva fi i s'inicia un nou camí que aborda el concepte de l'art, no com a representació, sinó com a autoreflexió. Què vol dir això? Que l'art pren autoconsciència i comença a pensar-se i a qüestionar-se a si mateix.
Si bé les idees d'avantguarda i modernitat es vinculen en principi a l'optimisme davant el racionalisme i la ciència i la fe en l'avanç i la transformació utòpica de la humanitat, a partir de la destrucció de la Primera Guerra Mundial, així com del caos provocat per l'enfonsament de la república de Weimar, es produeix un gir cap a una visió pessimista del progrés, alimentada per la falta de confiança en la raó i pel descontentament social i polític.
En definitiva, aquestes primeres dècades d'inicis del segle XX són temps de grans contradiccions i transformacions culturals que aconsegueixen expandir les fronteres de l'art.
A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta primera activitat.
ACTIVITAT 2. Com les segones avantguardes posen en crisis el model de modernitat?
La finalitat d'aquesta segona activitat és examinar què va succeir dins del món de l'art a la fi de la Segona Guerra Mundial.
La crisi total de valors, la filosofia de la crisi i la beat generation es tradueixen en un desencantament davant la realitat, que deixa de considerar-se atractiva. Per aquest motiu, la recerca estètica esdevé recerca lingüística, en el moment en què l'art es posa al servei de la cultura de masses (publicitat, TVE, etc.), en un context d'incomunicació. D'altra banda, el centre de l'art mundial (occidental) es desplaça de París (Europa) als EUA i els nord-americans deixen de comprar art per a fabricar-ho i vendre-ho. Aquest fet condueix a la 'creació' de noves avantguardes. Si Kandinski a través de la grafia buscava la comunicació amb l'inconscient, ara que la comunicació ja no és possible, els artistes redueixen l'art a pur acte (d'aquí el nom d'Action Painting). Apareixen l'art matèric, el gestual i l'espacial. I què es vol fer amb aquesta matèria i aquest gest? Doncs, reprendre la construcció després de la barbàrie destructiva de la guerra mundial. Per això es construeix (Tàpies usa terra, pols de marbre, palla, fusta...) destruint (taques, forats, esquerdes...). Però té sentit construir de nou?
Al voltant dels anys seixanta i setanta, quan el món occidental s'ha recuperat dels efectes de la Segona Guerra Mundial, neixen una sèrie de moviments (pop art, hiperrealisme, Schocker pop, abstracció postpictòrica, minimal art, op art, art povera, land art, body art, art conceptual) que van diluint l'objecte artístic fins a reduir-lo a pura idea (art conceptual). L'abstracció postpictòrica redueix l'art a mera superfície de color; l'art minimal el simplifica a la mínima significació amb el màxim d'ordre; l'art povera i el land art el converteixen en objecte de rebuig, en la pobresa significativa, en la materialitat de la mateixa terra; el body art el transforma en l'ús del cos com a lloc de pràctiques artístiques, etc. Cadascun d'aquests nous moviments desemboca en un atzucac. I el cop final el dona l'art conceptual: l'art traduït en idea. Ja no hi ha objecte.
Fins aquest moment, l'art havia estat una manera de comunicar: ara ja no hi ha res a dir; l'art havia estat una manera de construir: ara es pot destruir el món amb tot l'arsenal nuclear i biològic; l'art havia estat una forma de mimesi: ara la naturalesa ja no serveix de model d'harmonia. Què és el que queda? Només l'individu.
La crisi de la modernitat estava servida.
A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta segona activitat.
ACTIVITAT 3. Però això és art? (Cynthia Freeland)
El concepte d'art, com la majoria, és un concepte obert. Ni sempre ha volgut dir el mateix, ni sempre ha respost al mateix conjunt d'objectes, ni en totes les cultures s'entén el mateix per art. El repte d'aquesta activitat és comprendre aquest fet, és a dir, que no sempre s'han considerat art les mateixes coses ni per les mateixes raons i que, fins i tot, la consideració d'un objecte com a art no és tan universal com ens sembla.
Per això, i manllevant el conegut títol del llibre de Cynthia Freeland, Però això és art?, examinarem com ens podem posicionar davant un objecte d'art, què hi veiem i què hi podem veure, com el mirem i com el podríem mirar, en definitiva, que fa que un objecte sigui contemplat com a artístic i, per contra, molts d'altres, no.
Observarem com no podem reduir l'estudi i la interpretació de l'art a una sola mirada, una sola teoria i una sola explicació. Cada període necessita el seu marc teòric.
A l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta tercera activitat.
ACTIVITAT 4. Com s'ha conceptualitzat la història de l'art modern i contemporani?
Després d'aquesta visió panoràmica, a l'última activitat de l'assignatura ens centrem a veure com s'ha anat conceptualitzant la història de l'art modern i contemporani.
El pas del segle XIX al XX està ple, històricament i artísticament, d'una gran multiplicitat de fenòmens. Després de les revolucions burgeses de 1820 i 1830, a Europa va esclatar la revolució de 1848 en la qual, per primera vegada, va participar el proletariat com a subjecte polític i protagonista. De 1848 és el Manifest comunista de Karl Marx. Uns anys després, tenen lloc els processos de reunificació d'Alemanya i d'Itàlia, el Congrés de Berlín de 1878 (amb les conseqüències de la creació per part de la diplomàcia europea, sobretot britànica, dels estats que formen avui dia la península Balcànica, la fragmentació política de la qual acaba provocant les Guerres Balcàniques que desencadenen l'inici de la Primera Guerra Mundial), la Segona Revolució Industrial (1870-1914), la Conferència de Berlín de 1884-85 pel repartiment imperialista d'Àfrica...
En l'àmbit artístic el romanticisme dona pas al realisme i és aquí on nosaltres comencem a estudiar la construcció de la modernitat.
Com sempre, a l'aula trobareu tot un seguit de lectures i recursos per treballar aquesta última activitat.
| Material | Suport |
| La postmodernitat en l'art | Reaprofitament |
| Art del segle XX | Reaprofitament |
| Els llegats de l'art del segle XX | Reaprofitament |
L'art del segle XX presenta una certa complexitat pel que fa a la seva lectura, comprensió i interpretació. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes que els diferents materials han d'ajudar a resoldre.
Respecte als recursos d'aprenentatge, veureu que els teniu organitzats i referenciats en cada activitat, amb el temps de dedicació aproximat i amb un petit comentari que us ajudarà a situar el material en el context de l'assignatura.
Aquestes lectures, d'autors i d'estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes, però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat d'explorar camins personals d'estudi.
Principals portals per a cercar imatges a Internet:
Artsor: la biblioteca UOC està subscrita
Google Art Project, https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/
Artcyclopedia, http://www.artcyclopedia.com/
Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html
Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/
CGFA(Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/
Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/
Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/
The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm
The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/
El poder de la palabra, http://epdlp.com/
The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/
RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images
Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm
Calinescu, Mattei (2002), Cinco caras de la modernidad. Modernismo vanguardia, decadencia, kitsch, postmodernismo. Madrid. Tecnos. Col. Neometrópòlis
Calvo Serraller, F. (2001), El arte contemporáneo, Madrid, Taurus,
Danto, Arthur (1999). Después del fin del arte (2002 edición). Barcelona: Paidós.
Danto, Arthur (2013). Qué es el arte. Barcelona: Paidós.
Elkins, James (2002). Stories of art, Ed. Routledge
Fer, Briony (i altres) (1999), Realismo, racionalismo, surrealismo. El arte de entreguerras (1914-1945). Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo
Foster, Hal, Krauss, R (...) (2006), Arte desde 1900. Tres Cantos. Akal.
Guasch, Ana María (2202), El arte último del siglo XX del posminimalismo a lo multicultural. Madrid. Alianza Editorial. Col. Alianza Forma, 145. 3ª impr.
Krauss, Rosalind E. (1996), La originalidad de la Vanguardia y otros mitos. Madrid. Alianza ed. Col. Alianza Forma
Francina, Francis (i altres) (1998), La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo
Marchán Fiz, Simón (1994), Del arte objetual al arte de concepto. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Akal/arte y estética, 4. 6ª ed.
Shiner, Larry (2014). La invención del arte: una historia cultural. Barcelona. Paidós. (Col. Estética).
Wallis, Brian, Guasch, Anna María (2001), Arte después de la modernidad: nuevos planteamientos entorno a la representación. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal.
Wood, Paul (i altres) (2000), La modernidad a debate. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Arte contemporáneo,
Pel que fa a la metodologia de treball, és necessari que l'estudiant llegeixi amb atenció cadascuna de les lectures obligatòries de l'assignatura i realitzi tota l'Avaluació Contínua (AC) plantejada en l'assignatura. Totes les activitats proposades a l'avaluació continuada són obligatòries.
L'AC està formada per quatre PACs obligatòries, cadascuna d'elles amb lectures obligatòries (mòduls UOC, lectures en format PDF, vídeos, etc), uns materials que són necessaris per poder dur a terme les activitats avaluables que us demanem.
Pel que fa al funcionament de l'aula:
A l'espai del "Tauler", l'estudiant trobarà totes les informacions i aclariments que siguin d'interès general. Cal, doncs, que l'estudiant consulti aquest espai de manera freqüent. En aquest espai, trobareu informacions que us seran essencials per al seguiment de l'assignatura, així com els recordatoris de dates de lliurament i altres informacions relatives a la dinàmica del curs, a més de propostes complementàries que poden ser útils per al desenvolupament d'aquest.
A l'espai del "Fòrum" de l'aula l'estudiant podrà enviar missatges amb els comentaris que li semblin oportuns, sobre l'assignatura o temes relacionats amb ella perquè tots els estudiants puguin conèixer les opinions dels seus companys. Hi tenen cabuda, per tant, des de comentaris, aclariments i puntualitzacions sobre els materials proporcionats i els continguts de l'assignatura, fins a propostes, recomanacions de webs, llibres o articles i tot allò que es cregui d'interès per a la resta de companys, sempre amb el respecte i l'educació que exigeix un fòrum públic. Aquest espai no és el lloc més idoni per valorar treballs concrets, si necessiteu algun aclariment addicional, ja sigui sobre el procés d'aprenentatge individual o sobre els criteris d'avaluació, us podeu posar en contacte directament amb la docent a través del seu correu electrònic. Per mantenir entre tots el respecte que requereix un fòrum públic, en aquest espai no es podrà citar ni els missatges ni els treballs individuals, ja que formen part de la relació docent-estudiant.
L'espai del "Debat" s'utilitzarà per indicació dels docents per discutir qüestions proposades a partir de la lectura d'imatges, articles o notícies directament relacionats amb els continguts de l'assignatura. Els docents iniciaran, moderaran i orientaran els debats, en cas que sigui necessari, i els conclouran.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'avaluació continuada (AC) d'aquesta assignatura està formada per 4 activitats avaluables obligatòries. S'han de realitzar i lliurar totes les PACs per tal de poder aprovar l'AC.
L'estudiant que segueixi l'avaluació continuada entrarà en una dinàmica que comportarà, bàsicament, la realització de les següents activitats:
PAC 1. Les primeres avantguardes
El primer repte a treballar en aquesta assignatura serà respondre a la següent pregunta: En què consisteixen les principals ruptures que es produeixen en el si de les primeres avantguardes? I ho farem a través de la lectura de dos manifestos d'inicis del segle XX.
PAC 2. Com les segones avantguardes posen en crisi el model de modernitat?
Respondre la pregunta plantejada (Com les segones avantguardes posen en crisi el model de modernitat?)tot analitzant i argumentant de quina manera la modernitat entra en crisi i com es veu reflectit en una serie obres (triades a partir d'una selecció que trobareu a l'aula).
PAC 3. Però això és Art? (Freeland)
A la tercera activitat treballarem com la consideració d'una obra d'art no sempre ha estat la mateixa. Pendrem com a cas d'estudi i anàlisi les diferents mirades i interpretacions del Guernica de Picasso, una obra d'art emblemàtica que s'exposa en el Museu Reina Sofia.
PAC 4. Com s'ha conceptualitzat la història de l'art modern i contemporani?
Reflexionarem sobre com s'ha conceptualitzat la història de l'art modern i contemporani, prenent com a cas d'estudi l'esquema de A.Barr a la dècada de 1930.
Aquestes Proves d'Avaluació Continuada (PAC) estan detallades a l'aula.
Criteris de valoració de les PAC
Les PAC seran avaluades segons els següents criteris:
- Adequació
Es valorarà el grau de resposta a la pregunta o a allò que demana l'enunciat; el grau d'utilització dels conceptes i termes principals; el grau de qüestionament productiu dels conceptes i termes principals.
2. Comprensió i coneixement
Es valorarà el grau de comprensió i coneixement del tema treballat i de la temàtica general de l'assignatura, inclosos els enfocaments teòrics i crítics rellevants; l'assimilació i integració de material addicional no tractat directament a l'assignatura.
3. Desenvolupament argumental i crític
Es valorarà el grau de coherència de la línia argumental sostinguda al llarg de tota l'activitat i recolzada en l'anàlisi; el grau d'integració de les citacions bibliogràfiques en la pròpia argumentació; el grau de capacitat per anar més enllà de les idees presentades en la bibliografia crítica; el grau d'originalitat i/o independència de pensament i de capacitat crítica.
4. Estructura i organització
Es valorarà el grau de coherència i elegància de l'estructura; la qualitat en l'organització del material.
5. Expressió i estil
Es valorarà el grau de domini de la llengua tant des del punt de vista gramatical com pel que fa a la coherència i la cohesió; el grau d'adequació al registre acadèmic; el grau d'ús de terminologia especialitzada.
6. Presentació de l'aparell crític
Es valorarà la presentació de notes i bibliografia d'acord amb uns criteris d'estil coherents i reconeguts en l'àmbit acadèmic.
7. Presentació formal
Es valorarà la presentació formal en aspectes com ara: cos i tipus de lletra, interlineat, pàgines numerades, bona distribució de paràgrafs, bon ús dels recursos gràfics (cursiva, negreta, cometes...), inclusió del nom de l'estudiant i de l'assignatura a la primera pàgina, títol de l'enunciat a l'encapçalament del treball.
IMPORTANT: Plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- De fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
- De treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/com-evitar-el-plagi
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables. Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/udl/norma/.galleries/docs/Ordenacio_academica/Normativa-davaluacio-i-qualif.-graus-i-masters-modif-CG-27-4-16.pdf
L'examen (per a qui no hagi seguit l'avaluació continuada) consta de dues parts:
1. Primera part: Un tema a desenvolupar (a escollir entre dos).
2. Segona part: Respondre les qüestions o preguntes més breus i/o concretes que es plantegen.
Dues precisions: l'examen es realitzarà sense apunts i, en principi, s'aconsella no deixar cap apartat sense contestar, atès que l'examen està concebut com una unitat que intenta avaluar diverses capacitats d'aprenentatge, diferents nivells d'aprofundiment i una pluralitat de formes d'aplicació del que s'ha après.
Es realitzarà una correcció personalitzada de cada treball amb comentaris per ajudar a els i les estudiants a anar millorant PAC rere PAC. S'espera per tant que els i les estudiants incorporin aquest retorn al seu procés d'aprenentatge i el tinguin en compte a l'hora de realitzar les tasques posteriors.
En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades.