• Descripció

Vivim en un mon de ciutats. Avui, més de la meitat de la població del planeta viu i treballa a entorns urbans. L'accelerat procés d'urbanització és un dels fets més característics de les nostres societats. Es fa necessari comprendre les causes històriques, econòmiques i socials que expliquen la nostra geografia econòmica actual. Sobretot, aprendre quins són els elements dinàmics que hi ha al darrera de la creació de les ciutats i la seva expansió al territori.

Però ni totes les ciutats tenen la mateixa dimensió ni totes les activitats econòmiques són equivalents des de la perspectiva geogràfica, ni tampoc les concentracions de població es corresponen necessàriament amb concentracions de riquesa. Hi ha doncs molts matisos a analitzar més enllà del fet que l'aproximació econòmica a la geografia ens posi de manifest que l'aglomeració de persones i empreses té uns avantatges econòmics evidents.

D'aquesta manera, també es fa necessari comprendre bé les raons que condicionen les decisions de les empreses respecte a la localització de les seves activitats de producció i distribució, les causes que determinen que canviïn aquesta localització o els motius de les persones per a viure, treballar o estudiar en un lloc determinat i, en alguns casos, afrontar un cost més elevat per a fer-ho.

La geografia és doncs molt més que un suport físic a les activitats humanes. De fet, és el resultat de les decisions que constantment adopten un ampli conjunt d'actors que viuen i desenvolupen les seves activitats en uns entorns determinats. Així doncs, analitzar la geografia econòmica exigeix comprendre també la incidència que tenen, a cada lloc, les decisions adoptades per les empreses que ofereixen productes i serveis, com també per les institucions locals i per les persones que estudien, treballen, inverteixen i consumeixen.

Al llarg del curs, per tant, es donaran els fonaments teòrics bàsics que han de facilitar a l'estudiant entendre les causes principals que determinen que vivim en un mon amb grans diferències en la distribució de la població i de la riquesa en el territori.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Geografia Econòmica, amb una càrrega d'activitat de 6 crèdits ECTS, forma part del bloc de matèries de formació obligatòria del Grau de Turisme i del bloc de matèries optatives al Grau en Economia.

• Camps professionals en què es projecta

Amb l'aprenentatge dels continguts d'aquesta assignatura es tracta de que l'estudiant adquireixi els coneixements i les habilitats requerides per a comprendre les forces determinants de la localització de les persones i l'activitat econòmica en el territori. És una assignatura, per tant, que afavoreix el desenvolupament de les competències i els coneixements necessaris per a professionals en l'àmbit del turisme, l'anàlisi econòmica o el desenvolupament territorial.

• Coneixements previs

No és necessari haver cursat i suerpat cap assignatura amb anterioritat.

• Objectius i competències

Un objectiu essencial del curs és aprendre els elements dinàmics que hi ha al darrera de la creació de les ciutats i la seva expansió en el territori. Avui, més de la meitat de la població del planeta viu en entorns urbans Aquest és un fet molt característic de la nostra societat ja que fa només un segle, menys del 10% de la població mundial vivia en ciutats. Per tant, és vital comprendre les causes històriques i econòmiques i socials que expliquen la nostra geografia econòmica actual.

De la mateixa manera, amb l'assignatura es pretén aportar els coneixements necessaris per a que l'estudiant entengui les raons que condicionen les decisions de les empreses a l'hora de decidir on localitzen les seves activitats de producció i distribució.

Es proporcionaran també els elements indispensables per a avaluar la incidència que tenen, en la geografia econòmica, les decisions de tots els actors presents en un entorn concret, tant des de la perspectiva de les empreses que ofereixen productes i serveis com també de les institucions locals i de les persones que estudien, treballen, inverteixen i consumeixen.

Finalment, s'analitzarà també com la geografia de les activitats econòmiques i el talent influeixen en la capacitat d'una societat per a generar noves idees i transformar-les en innovacions. També es reflexionarà sobre la importància que retenen els elements territorials en l'era de la revolució digital.

Competències transversals

• Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
• Capacitat per a l'anàlisi crítica i la síntesi

Competències específiques

• Capacitat per utilitzar els principals conceptes, models, tècniques de representació i anàlisi de la realitat econòmica.

• Capacitat per analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics.

• Capacitat per formular polítiques que millorin l'eficiència i l'equitat de l'economia

• Capacitat per analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències

• Capacitat per avaluar críticament les conseqüències de diferents alternatives d'acció i dissenyar mesures en relació amb la selecció de les més adequades en funció dels objectius.

Resultats d'aprenentatge

• Comprendre la importància de la dimensió geogràfica a l'economia del coneixement i l'era d'Internet
• Entendre les causes principals que configuren l'accelerat procés d'urbanització que es genera a la societat
• Detectar les causes que justifiquen el desenvolupament econòmic desigual en el territori
• Saber discernir els avantatges i els costos de la proximitat en la localització d'empreses, institucions i persones
• Comprendre quin paper juga el territori en la capacitat d'innovació d'una societat 

• Continguts

Els continguts de l'assignatura s'organitzen a partir d'un conjunt de preguntes clau que estan organitzades al voltant dels apartats següents:

I.             INTRODUCCIÓ

·         Per què encara és tant important la geografia econòmica?

II.           ELS FONAMENTS TEÒRICS

·         Per què el mon està farcit de grans ciutats i aglomeracions urbanes?

·         Com van néixer i evolucionat les ciutats?

·         Quina és la dimensió geogràfica de l'economia?

·         Què són les economies d'aglomeració?

·         Quins tipus hi ha d'economies d'aglomeració?

·         Què són les economies internes?

III.          LES CIUTATS I ELS CLÚSTERS

·         Per què hi ha ciutats i regions que són més petites?

·         Per què continuen creixent els costos a les gras àrees metropolitanes?

·         Quins són els determinants principals del creixement regional?

·         Pot ser l'abundància de recursos naturals una dificultat per la desenvolupament?

·         Són els clústers una font segura i permanent de riquesa?

·         És el procés d'urbanització diferent a les economies en desenvolupament?

·         Són les ciutats una font garantida de creixement econòmic?

·         Faciliten les ciutats l'activitat emprenedora de les persones?

·         Quines funcions i tipologies hi ha de clústers?

·         Es pot parlar de competitivitat de les ciutats i regions?

IV.          ELS ACTORS

·         Per què els canvis als patrons de consum tenen efectes en la geografia econòmica?

·         Influeixen les diferències culturals en les pràctiques empresarials?

·         Existeix l'empresa global?

·         Afecten els canvis en el mercat de treball a la geografia econòmica?

·         Afecta l'envelliment de la població a la geografia econòmica?

·         Es poden analitzar les activitats turístiques des de la perspectiva de l'economia regional?

·         Què són les xarxes i cadenes de producció?

V.           LA INNOVACIÓ I LA TECNOLOGIA

·         Per què la localització és important en l'era de les tecnologies digitals?

·         Com afecta la revolució tecnològica a la geografia econòmica?

·         Quins són els factors que determinen la innovació empresarial?

·         Com són els processos d'innovació a l'economia del coneixement?

·         Què són els entorns d'innovació?

·         Són innovadors tots els entorns?

·         Què són les tecnòpolis?

·         Quins tipus de tecnòpolis podem identificar?

·         Què determina la geografia de la innovació?

VI. GLOSSARI

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els materials bàsics dels que consta l'assignatura són els quatre mòduls didàctics que integren el material docent "Geografia Econòmica". Aquests mòduls es troben en format web, són obra del professor Josep Lladós dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i són accessibles des de l'aula. Els estudiants disposen d'una versió imprimible dels mòduls, en format pdf. Cadascun d'ells s'estructura al voltant d'un conjunt de preguntes clau que volen ajudar a que l'estudiant aprengui els principals conceptes relacionats amb la geografia econòmica actual.

A banda del glossari de conceptes inclosos al material, dins de l'apartat de recursos de l'aula teniu a la vostra disposició l'hiperrepertori, que és un glossari de termes relacionats amb l'assignatura i amb la resta de conceptes del món de l'economia i l'empresa. Si teniu qualsevol dubte sobre el significat de un concepte, terme o sigla d'economia de l'empresa, us recomanem consultar-ho.

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

Per a cada activitat es proporcionarà una bibliografia específica de suport. El material de l'assignatura incorpora una relació bibliogràfica per aquells estudiants que vulguin aprofundir més en els temes tractats al llarg del curs.

• Metodologia

L'aula de l'assignatura se situa al centre l'activitat d'ensenyament i aprenentatge i facilita l'organització de la informació i dels recursos necessaris per a portar-la a terme. L'estudiant haurà de dur a terme un treball regular i progressiu, coordinat i acompanyat per l'equip docent que és responsable de la seva aula.

Aquest treball representa estudiar els principals conceptes de l'assinatura i comprendre les relacions existents entre els mateixos, d'acord amb el calendari pautat a l'aula, i consultar al docent col·laborador els dubtes que vagin emergint durant le procés d'aprenentatge.

És altament recomanable, acompanyar el procés d'ensenyament i aprenentatge de la participació en l'avaluació continuada. No només perquè millora sensiblement les opcions dels estudiants per a superar satisfactòriament l'assignatura. Sobretot, perquè és un instrument molt valuós per a refermar i contrastar els progressos assolits durant l'aprenentatge.

En general, a les activitats proposades, es tracta de donar resposta a preguntes concretes, que estan estretament relacionades amb els principals conceptes que determinen les característiques de l'economia internacional actual. Es tracta d'un treball que l'estudiant necessàriament ha de desenvolupar individualment.

El seu format i contingut pot ser divers. En alguns casos es pot preguntar sobre el caràcter cert o fals de determinades afirmacions, sempre havent d'argumentar adequadament la resposta. en altres casos, resoldre un exercici concret. O bé es tracta de comentar algun article o notícia de l'actualitat o redactar algun assaig breu sobre un tema candent de l'economia internacional. 

S'espera que l'estudiant sàpiga plantejar ciorrectament el tema que se li presenta i arribar a conclusions adequades, de forma raonada i utilitzant els conceptes apresos.

De manera complementària, es pot realitzar algun debat durant el curs, que versaria sobre aspectes actuals de la realitat internacional. En aquest cas, s'oferirien indicacions de com han de ser les intervencions i els debats es durien a terme en l'espai Debat de l'aula virtual.

En tot moment, l'estudiant disposa del suport del docent col·laborador per al bon desenvolupament de l'activitat. A l'aula pot trobar una explicació clara i detallada del contingut de cada activitat, en què consisteix, cóm es pot resoldre els calendaris de lliurament corresponents i, en el seu cas, quins són els criteris d'avaluació. També hi trobarà les indicacions sobre els principals recursos d'aprenentatge necessaris per a poder-la dur a terme amb encert.

 Alguna vegada, la resolució de les activitats pot  requerir l'elaboració d'un vídeo, que es fa a partir d'un PPT, un Prezi o un programa similar, al qual caldria incorporar la gravació de veu. si aquest fós el cas, a l'aula s'explicarien i oferirien els  recursos necessaris.

De la mateixa manera, el docent col·laborador també podrà fer servir durant el curs, si així es considera necessari, utilitzar mitjans audiovisuals per a reforçar el procés d'aprnentatge dels estudiants.

Finalment, recordar la importància de la planificació en el procés d'aprenentatge. La planificació establerta proposa una temporalització per a l'estudi de l'assignatura tenint en compte el temps que és aconsellable dedicar de forma general a cada un dels mòduls. Si bé és el propi estudiant qui acabarà marcant el seu ritme d'estudi, el que es proposa està pensat perquè pugui seguir adequadament l'avaluació continuada de l'assignatura.

En particular, es recomana la pauta de treball següent:

- Seguir el curs de manera estructurada i sistemàtica. Els diferents recursos de la matèria estan encadenats seqüencialment, perquè els coneixements específics s'incorporin de forma gradual i acumulativa.

- Desenvolupar l'estudi de forma regular i constant. És aconsellable dedicar temps cada setmana i, si és possible, cada dia. L'assimilació de conceptes és laboriosa si no es completa amb la regularitat d'un estudi constant i la reflexió que cal.

En conseqüència, les dates més rellevants són les relatives a l'avaluació continuada, mentre que les corresponents a l'estudi del material didàctic tenen un valor orientatiu.

En síntesi, podriem definir les metodologies docents aplicades a l'assignatura com a combinació variable del següent conjunt d'activitats:

- Instrucció programada mitjançant materials docents i recursos d'aprenentatge

- Aprenentatge de continguts basats en lectures, anàlisi i reflexió de textos i articles tècnics o científics sobre la matèria

- Cerca i gestió d'informació, amb exercicis de comprensió i integració de la mateixa

- Anàlisi i comentari dels recursos d'aprenentatge utilitzats

- Debats, amb reflexió, discussió i exposició fonamentada als espais virtuals de l'aula 

- Aprenentatge basat en la resolució de problemes

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El conjunt de materials i recursos que es proporcionen en aquesta assignatura us ha de permetre interioritzar els continguts per a la seva posterior avaluació. Aquesta avaluació es podrà realitzar mitjançant un sistema d'avaluació continuada (AC), que es desenvolupa al llarg del semestre acadèmic.

L'avaluació continuada és doncs l'opció recomanada a la nostra universitat. Convé concebre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre sinó també com una eina útil per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura. No existeix l'opció de superar l'assignatura a partir d'una prova única, com l'examen final virtual o presencial. És imprescindible, per tant, seguir l'avaluació continuada (AC+PR) per superar l'assignatura.

La metodologia de treball pròpia de l'avaluació continuada ofereix molts avantatges en un entorn no presencial d'aprenentatge:

- Us permet establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l'aprenentatge. El fet d'avançar progressivament en l'estudi, treball i assimilació del contingut contribueix a arribar, d'una forma amena, a la consecució final d'uns bons coneixements.

- Us permet ponderar el grau d'assimilació dels continguts que aneu treballant mitjançant l'activitat; alhora pot posar de relleu dubtes que, en l'estudi individual, podrien haver passat inadvertits. El fet d'incidir sobre determinats conceptes des de diferents òptiques i aproximacions, fa que l'avaluació continuada es configuri com una valuosa eina d'aprenentatge.

- Permet al/a la consultor/a valorar adequadament si heu aconseguit els coneixements que es tracten en els mòduls didàctics de l'assignatura.

El seguiment de l'avaluació continuada requereix un esforç i una dedicació considerables per la vostra part, però és totalment recomanable i constitueix un factor clau per la consecució, amb èxit, dels objectius de l'assignatura.

Hi ha la possibilitat que l'AC  es complementi amb una o diverses connexions síncrones per verificar l'assimilació de continguts i competències de l'assignatura per part de l'estudiant

Activitats d'avaluació continuada

Al llarg del període docent se us proposaran 5 activitats d'avaluació continuada. Serà necessari que realitzeu i lliureu adequadament un mínim de 4 d'aquests exercicis per a superar l'avaluació continuada.

La relació entre les activitats d'avaluació continuada (PAC), els continguts dels mòduls didàctics i la contribució de cada activitat en la nota final d'avaluació continuada, és la següent:

- Activitat 1 (Referida al Mòdul d'aprenentatge 1): 25%

- Activitat 2 (Referida al Mòdul d'aprenentatge 2): 25%

- Activitat 3 (Referida al Mòdul d'aprenentatge 3): 25%

- Activitat 4 (Referida al Mòdul d'aprenentatge 4): 25%

- Activitat 5 (Referida als Mòduls d'aprenentatge 1 a 4): 25%

La qualificació final d'avaluació continuada s'obtindrà aplicant la ponderació de cada activitat, segons els percentatges mostrats a la taula superior, així com la progressió dels resultats. Per tal de poder fer la ponderació i obtenir la nota final de l'assignatura, la nota final mínima de l'AC ha de ser un 5,0.

Cal tenir en compte que:

- Si no lliureu cap o només una de les PAC proposades a l'avaluació continuada, la qualificació és de N (no qualificat).

- Per contra, el lliurament de dues PAC us dóna dret a obtenir una nota final d'avaluació continuada, que en aquest cas seria una D. Si en lliureu només 3 serà de C- o D. La qualificació final d'avaluació continuada s'obtindrà aplicant la ponderació de cada activitat, segons els percentatges mostrats a la taula superior, així com la progressió dels resultats.

- Per a poder optar a la qualificació de Matrícula d'Honor és imprescindible haver lliurat totes les PAC de l'avaluació continuada. És a dir, serà indispensable participar en les cinc activitats.

- Cal tenir presents els terminis de lliurament de les activitats quue coneixeu des de la primera setmana del semestre a través d'aquest pla docent. Així, els exercicis que no es lliurin en els terminis establerts se'ls assignarà la qualificació N, és a dir, s'optarà per "no emetre qualificació".És a dir, No s'admetran PACs lliurades amb posterioritat de la data límit fixada al pla docent.

• Avaluació final

• La prova d'avaluació final consisteix en una pràctica (PR) o activitat assimilable.
• És obligatòria per a superar l'assignatura.
• Complementa la nota de l'AC per obtenir la nota final de l'assignatura (veure el model d'avaluació).
• Activitat de síntesi, avalua tot el contingut de l'assignatura.
• Es realitzarà al final del semestre, després de finalitzar l'AC i la publicació de la seva nota.
• Es lliura i/o realitzarà dintre de l'aula.
• L'equip docent, amb la suficient antelació, facilitarà les seves característiques (format, contingut, data de realització, durada, criteris de valoració, etc.) al tauler de l'aula.
• Pot ser total o parcialment síncrona (en qualsevol format).

-  Per a fer mitjana ponderada amb l'AC, la nota mínima de la PR ha de ser un 4 sobre 10.

• Si AC està aprovada (nota ¿ 5), depenen de la nota de la PR, la nota final de l'assignatura serà:

Pr >= 4: Nota final = Pr 30% + AC 70%

Pr < 4: Nota final = nota Pr

Pr és NP: Nota final = Suspès 2,5

• Feedback

En les dates previstes en la planificació docent de l'assignatura, tindreu disponibles els enunciats de les proves d'avaluació continuada. Al llarg de la setmana següent a la finalització del termini de lliurament de les activitats, es comentaran els aspectes relacionats amb els temes tractats. Amb caràcter general, les activitats no seran objecte de comentari individual, més enllà de la seva qualificació en el registre d'avaluació continuada. Tot i amb això, es procurarà orientar a l'estudiant en aquells aspectes del seu aprenentatge on es detecti una necessitat de millora.

Mitjançant el lliurament d'activitats i registre d'AC, accedireu a la nota de cada prova d'avaluació. Les qualificacions estaran introduïdes en el termini d'una setmana des del tancament del termini de lliurament de l'activitat corresponent. El professor informarà al tauler de la seva publicació i en el mateix moment indicarà els errors més freqüents que s'hagin detectat en la tasca de correcció de les activitats lliurades.