| Pensament social clàssic | Codi: 22.021 Crèdits: 6 |
Aquesta assignatura és profundament pràctica malgrat el seu caràcter teòric. Tot i que treballarem teories que han marcat la història del pensament social a Europa, a Occident, i en certa manera en el món, no les treballarem des d'una distància abstracta, sinó que baixarem als texts originals i ens prendrem tot el temps necessari per llegir-los i anar extraient d'ells tots els continguts que, en moltes ocasions, ens arriben filtrats i refiltrats a través de les lectures d'altri.
Els noms de Hobbes, Locke, Rousseau, Marx, Simmel, etc. sonen sovint a les classes de sociologia i ciències socials de les universitats d'arreu del món, però rares vegades s'acompanya de l'anàlisi d'algun text original d'ells que permeti conèixer la seva obra a partir de les seves pròpies paraules, seguint els seus pensaments. Llegir-los directament és un gran plaer, i encara que el temps i la distància fan que algunes de les seves idees necessitin d'una contextualització, per tal de copsar la novetat dels seus pensaments o la problemàtica que intentaven resoldre, no hi ha res que es pugui comparar amb la lectura lenta dels texts originals.
I és per això que aquesta assignatura es basa fonamentalment en la lectura dels texts originals dels autors seleccionats, fent així un camí per la modernitat, des del segle XVII als inicis del segle XX. Com veureu l'altíssima qualitat dels treballs d'aquests autors, allò que els convertí en clàssics, fou la seva capacitat de diagnosticar allò que era més nou, més problemàtic, més fonamental de la seva època, i formular les preguntes correctes. Evidentment, també treballarem les seves respostes. Però les preguntes...quines grans preguntes!
Unes preguntes i respostes que també aplicarem a problemàtiques actuals, perquè la capacitat d'aquests autors d'encara interpel·lar-nos és també allò que els converteix en clàssics.
Assignatura obligatòria de primer curs.
-Recerca i docència (professorat de secundària, professorat universitari, professorat de formació complementària en l'àmbit de les ciències socials)
-Investigació social
Tots aquells coneixements assolits durant el primer any del grau de ciències socials.
Està previst desplegar aquesta assignatura al primer semestre del curs 22/23 (setembre 22).
Al llarg de l'assignatura es proposa treballar una sèrie de materials i desplegar una sèrie d'activitats que volen obtenir, com a objectius d'aprenentatge, els resultats següents:
- Interpretar els principals precedents de la disciplina de la sociologia.
- Reconèixer les preguntes fonamentals i debats centrals de la sociologia clàssica.
- Discriminar els fonaments analítics i metodològics de la teoria sociològica.
- Construir una genealogia relacional de les preguntes i temàtiques principals de la sociologia clàssica
- Desenvolupar la capacitat per a l'anàlisi crítica de l'estudi de la realitat social.
Així mateix, i guiats pels objectius d'aprenentatge anterior, l'assignatura permet treballar i desenvolupar les competències següents:
Competències bàsiques: CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi Competències generals: CG3 - Incorporar el pensament crític formulant judicis argumentats sobre la base de criteris fonamentats en l'anàlisi, la síntesi i el contrast d'evidències o conceptualitzacions teòriques pertinents CG5 - Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat
Competències específiques: CE1- Identificar en els estudis o treballs propis de la sociologia els antecedents teòrics i les aportacions originals i aplicar les perspectives i conceptes teòrics principals en l'anàlisi de la vida social. CE3 - Reconèixer les claus analítiques del funcionament de les relacions i els vincles entre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global.
Els continguts de l'assignatura es despleguen a través de diferents reptes d'aprenentatge, enfocats a l'aprenentatge en els continguts i coneixements següents:
- Filosofia política de la modernitat. Precursors de la sociologia.
- Història de la sociologia: context d'emergència i teories principals.
- Debats fundadors sobre lobjecte de la sociologia.
- Els clàssics de la sociologia: preguntes, teories i mètodes.
- Les primeres dècades del segle XX: noves realitats, noves preguntes, noves metodologies.
| Material | Suport |
| Georg Simmel: Introducció a la seva vida i obra | Audiovisual |
| Rousseau: El bon salvatge corromput | Àudio |
| Marx: Les condicions materials de la justícia | Àudio |
| Locke: La propietat privada i el govern | Àudio |
| Montesquieu: Els poders es vigilen | Àudio |
| Hobbes: El Leviatan en el seu context | Àudio |
Veure bibliografia i les diferents unitats temàtiques
ADDAMS, Jane (2014). El largo camino de las mujeres. Prensas de la Universidad de Zaragoza: Zaragoza.
BARRAGUÉ CALVO, Borja (2012). "Liberalismo económico y darwinismo social. Sobre la figura de Herbert Spencer". Astrolabio: revista internacional de filosofia; (Núm.: 13; p. 47-54). [Bibl. UOC]
BOTELLA, Juan; CAÑEQUE, Carlos; GONZALO, Eduardo (1994). El Pensamiento político en sus textos : de Platón a Marx. Madrid : Tecnos.
BÜHRLE, Carlos. (2004) "Thomas Hobbes: Sobre el miedo". Revista de Filosofía y Teoría Política, (vol 0, núm. 35, p. 25-37). ). [Bibl. UOC]
CARRASCO, María Alejandra (2018). "Sentimentalismo escocés: Hume y Smith contra el egoísmo moral". Veritas (núm. 39, abr. 2018, p. 55-74). Pontificia Universidad Católica de Chile.
DEL ÁGUILA, Alicia. (2014) "Carole Pateman y la crítica feminista a la teoría clásica de la democracia (Locke y Rousseau)". Revista Estudos Feministas. (agost 2014, núm. 22(2), p.449-464). Universidade Federal de Santa Catarina.
DURKHEIM, Émile. "Conclusión". A: DURKHEIM, Émile (2003). Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Alianza Editorial,. P. 625-668.
FERNÁNDEZ SANTILLÁN, José (2016). "David Hume y el contractualismo" Politica y Sociedad (Vol. 53, núm. 2. P. 463-483)
FREUD, Sigmund (1999). El malestar en la cultura y otros ensayos. Madrid : Alianza.
GIMÉNEZ MATEU, Francisco (2018). "Slavoj ¿i¿ek: ¿una nueva lucha de clases o una nueva clase de lucha?...". Iberian Journal of the History of Economic Thought (Vol. 5, Iss. 1, P. 83-86). [Bibl. UOC]
HOBBES, Thomas (2017). Leviatán, o, La materia, forma y poder de una república eclesiástica y civil. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica.
LENGERMANN, Patricia; NIEBRUGGE, Gillian (2019). Fundadoras de la sociología y la teoría social 1830-1930. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas,
LOCKE, John (2006). Segundo tratado sobre el gobierno civil : un ensayo acerca del verdadero origen, alcance y fin del gobierno civil. Barcelona : Tecnos .
LÓPEZ URDANETA, Joan (2014). "Posdemocracia de Colin Crouch". Frónesis (vol. 21, núm. 2 (2014), pàg. 365 - 368). Universidad del Zulia.
MARTINEAU, Harriet (2003). Novelas Económicas de H. Martineau Vol. I "La vida en territorio salvaje y La colina y el valle". Madrid: Ecobook-Editorial del Economista, 2013.
MARTÍNEZ MONTOYA, Josetxu (2011). "El nuevo reto europeo del iliberalismo democrático al cosmopolitismo". Kobie. Antropología cultural. (núm. 15, p. 5-22).
MORENO, Juan Felipe (2001) "Espectros de Marx. El estado de la deuda, el trabajo del duelo y la nueva internacional". Revista de Estudios Sociales. (Núm. 8, P. 129-131). [Bibl. UOC]
REVERTER BAÑÓN, Sonia (2011). "La dialéctica feminista de la ciudadania". Athenea digital (vol. 11, núm.: 3, p. 121-136). (una revisió crítica des del mateix feminisme del concepte de ciutadania de Mary Wollstonecraft)
RITZER, George (1993). Teoría sociológica clásica. Madrid: McGraw-Hill. ISBN 8448101049
ROUSSEAU, Jean-Jacques (1990) Emilio, o de la educacion. MADRID: Alianza.
SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Santiago (1988). "El pretendido individualismo posesivo de las teorías de Hobbes y de Locke". Revista de derecho político. (núm. 27-28, p. 259-280). [Bibl. UOC]
SATRÚSTEGUI GIL-DELGADO, Miguel (2013). "Acción y pensamiento político de John Locke: Del conformismo a la revolución". Revista de estudios políticos. (Núm. 160, p. 43-68).
SIMMEL, Georg (1977) "La metròpolis y la vida mental". Revista Discusión (núm. 2). Barcelona: Barral.
SIMMEL, Georg (2002) Sobre la aventura: ensayos filosóficos. Barcelona: Península.
SMITH, Adam (2009). Una investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza de las naciones. p. 104-108. Madrid : Tecnos.
TOBAR TOVAR, Carlos Andrés (2013). "Sobre el individualismo liberal: una aproximación a la tensión entre el individuo y la Sociedad". Quaestiones Disputatae (Jul-Dic 2013, Vol. 6, núm. 13, p.13-26).
TRAVERSO, Enzo (2017) "Memoria del futuro. Sobre la melancolía de izquierda". NUSO (Núm. 268 / marzo - abril 2017).
VARGAS, Jessica (2016). "Individualismo posesivo, propiedad y sociedad política en Locke". Apuntes Filosóficos (Vol. 25, núm. 48/2016). Universidad Central de Venezuela.
VERA DÍAZ, Adriana (2019). "Sobre el derecho a la resistencia en Thomas Hobbes y John Locke" Guillermo de Ockham (vol 17, Iss 2, p. 51-59). Universidad de Pamplona. [Bibl. UOC]
VERGARA ESTÉVEZ, Jorge (2012) "Democracia y participación en Jean-Jacques Rousseau". Revista de filosofía. (núm. 68. P. 29-52)
WEBER, Max. "Ascetisme i esperit capitalista". A: WEBER, Max (1994) L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Barcelona: Edicions 62. P. 219-267.
WOLLSTONECRAFT, Mary (1998). Vindicación de los derechos de la mujer. Asparkía: investigació feminista. (núm.: 9; p. 181-186).
Filmografía
FILMIN: El séptimo sello, 1957, Ingmar Bergman (dir.)
FILMIN: Taxi Driver, 1976, Martin Scorsese (dir.)
FILMIN: El Proceso, 1962, Orson Welles (dir.)
FILMIN: Tiempos Modernos, 1936, Charles Chaplin (dir.)
La metodologia seguida en aquest curs serà idèntica per cada unitat docent i les unitats vindran marcades pels autors i les obres a discutir.
Primerament situarem l'autor i la seva obra en l'època, moment i lloc que va viure. Farem de científiques i científics socials doncs també en referència a les obres mateixes analitzades.
Seguidament realitzarem una lectura comprensiva del text: primer, individualment, intentant entendre'l i consultant dubtes. Tot seguit comentant les seves tesis, conceptes fonamentals i argumentacions en l'espai de debat, on també tindrem l'oportunitat d'establir comparacions crítiques entre ells i altres autors/es de la història del pensament social i polític. També debatrem en aquest espai com es poden entendre problemàtiques actuals des dels seus conceptes i argumentacions.
Finalment, cada x grup d'autors, realitzareu Proves d'avaluació contínua en què haureu de relacionar les seves idees, les seves propostes, les seves preguntes, posant-los també en connexió amb els autors que els precediren i aquells que els van seguir.
També és important destacar que: 1r, cadascuna de les quatre PAC del curs us planteja una via diferent de reflexió i coneixement: un assaig escrit, un assaig filmat, una obra de teatre i un diàleg epistolar en grup. I 2n, a les dues primeres unitats s'oferiran guies de lectura de les obres proposades i es demanarà a l'estudiantat que presenti dues intervencions del debat per avaluar a la PAC.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
Aquesta assignatura només s'avaluarà de forma continuada. I per tant no existirà cap prova de síntesi final ni similar.
En finalitzar cada unitat temàtica, els i les estudiants hauran de lliurar l'Activitat d'Avaluació Contínua corresponent sobre els autors tractats al llarg de la unitat.
La nota final serà el resultat de la mitjana de les tres millors notes de les 4 PAC de què consta el curs.
Per optar a la Matrícula d'Honor cal realitzar les 4 PAC i treure la màxima nota en cadascuna (en aquest cas es tindrà en compte la mitjana de les 4 PAC).
Si no s'assoleix el nombre mínim de tres PAC presentades o la nota de l'avaluació continuada mitjana és inferior a 5, es dona la possibilitat de realitzar al gener una PAC amb activitats de repesca. En ella es troben especificades les tasques per recuperar els temes suspesos o no presentats. La nota màxima en les PAC de repesca és un 6.
L'avaluació és només contínua.
Després de l'entrega de cada PAC els/les estudiants, en un temps aproximat de dues setmanes, rebran una correcció individualitzada dels seus treballs.
Una comunicació fluida entre estudiants, i professorat, esdevé un dels pilars fonamentals en tot procés d'aprenentatge. En una assignatura de caire teòric com "Teoria sociològica clàssica", és de vital importància que les i els alumnes tinguin una participació activa i puguin debatre entre si utilitzant els canals de l'assignatura destinats a tal fi (Tauler, Fòrum, correu electrònic, etc.), per exemple exposant dubtes propis o resolent els de les altres persones del grup. La tasca del professor/a és vehicular i dinamitzar aquesta comunicació i, alhora, donar resposta a les demandes de l'alumnat en relació als continguts de l'assignatura.