Geografia humana Codi:  22.024    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Els objectius de l'assignatura consisteixen a entendre les contribucions actuals de la Geografia Econòmica i a identificar-ne el potencial com a eina d'anàlisi del territori en temàtiques tan contemporànies i properes com poden ser els processos de globalització econòmica, les diferències entre el centre i la perifèria, o els canvis de les relacions entre la societat i el medi ambient. La intenció d'aquest curs es troba enfocada en l'adquisició de metodologies, conceptes i tècniques que ajudin a interpretar la relació entre les activitats econòmiques i el territori.

Amunt

Geografia Econòmica és una assignatura obligatòria del grau d'Història, Geografia i Història de l'Art que imparteix la UOC.

Amunt

Les projeccions professionals de la geografia han anat canviant al llarg del temps. En l'actualitat, la geografia es considera l'estudi del lloc, i també, l'estudi transversal i horitzontal dels esdeveniments econòmics, socials, i també polítics, que indiscutiblement succeeixen en el territori. Amb aquesta finalitat la geografia disposa d'un marc teòric-conceptual i d'unes eines d'anàlisi que permeten l'estudi sistemàtic i formal dels processos i fenòmens territorialitzats. Cada vegada més, la geografia es reflexa com una de les ciències base d'altres ciències, tant en el seu context teòric com en la seva metodologia i eines d'anàlisi. La geografia ha esdevingut en els darrers anys un dels puntals en el grup d'assignatures de secundaria bàsiques als Estats Units, similar a la física i a les matemàtiques; i que les eines més fonamentals de la geografia actual, com els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), són cada vegada més difosos en altres disciplines.

Amunt

Haver cursat Introducció a la Geografia.

Amunt

Objectius

  • Conèixer i saber aplicar els conceptes bàsics que expliquen les relacions de la societat amb el seu medi geogràfic i l'impacte que generen les activitats productives.
  • Conèixer i interpretar les característiques i els factors condicionants més rellevants de les activitats productives de béns i serveis.

Competències

Competències bàsiques i generals:

  • Reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
  • Transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Adquirir un marc conceptual i estructural per plantejar i discutir els diferents problemes del món actual, des d'una perspectiva espacial.

Competències transversals:

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i/o oralment en una llengua estrangera. 

Competències específiques:

  • Aprofundir en la diversitat i complexitat dels territoris en què es desenvolupa l'activitat humana, i de diferenciar i caracteritzar els diferents espais regionals.
  • Analitzar, organitzar i orientar l'estudiantat cap a l'activitat professional sobretot en temes de territori i medi ambient.

Amunt

Mòdul 1. Introducció a la Geografia Econòmica

El primer mòdul respon a la pregunta: què és la geografia econòmica? Aquesta part inicial fa una aproximació a la definició de la ciència geogràfica, a la contribució del professional de la geografia econòmica a la societat, i a la tècnica utilitzada pels professionals tant en el passat com en el present. D'ençà del naixement de la Geografia Econòmica com a disciplina d'estudi individualitzada, els temes i la metodologia d'estudi han canviat. És per això que es presenten diferents enfocaments per a l'estudi.

Mòdul 2. Teories de la localització

El segon mòdul ofereix un marc general per a interpretar la localització de les activitats econòmiques que es produeix en els segles XIX-XXI, així com les tendències actuals. La identificació de diferents referents de les teories clàssiques, la modelització quantitativa i els factors de localització són les principals temàtiques del mòdul. El seu conjunt permet veure diferents tipus d'aglomeració industrial del sistema econòmic, les decisions bàsiques del propi sistema, així com la comprensió de la construcció i l'organització econòmica i social de l'espai.

Mòdul 3. Centre / Perifèria

El tercer mòdul presenta com a escala global la dinàmica del sistema capitalista, amb unes relacions polítiques i de poder de tipus neoliberal, porta des de la dècada de 1980 a una determinada organització espacial del sistema econòmic. A escala macro, les característiques dels territoris (orografia, recursos naturals, accessibilitat, herència històrica, població, poblament, infraestructures, però sobretot, el sistema polític i les relacions de poder) tenen influència en l'eficiència, rendibilitat i organització de les activitats econòmiques o empreses. I a la inversa,  les activitats econòmiques també acaben per determinar l'organització dels territoris. Tot plegat es tracta d'un creixement amb contrastos entre el Centre i la Perifèria que és estudiat amb diferents indicadors temàtics per part de la geografia econòmica. 

Mòdul 4. Anàlisi sectorial de l'activitat econòmica

Al quart mòdul introdueix la terciarització del sistema econòmic com a tendència global. En aquest context, i des de la visió occidental, es presenten algunes alternatives en els diferents sectors d'activitat (primari, secundari i terciari). Aquest grup d'alternatives busca la prosperitat econòmica, però també la justícia social i la sostenibilitat ambiental: en primer lloc, l'agricultura com a base econòmica per a l'alimentació de la població mundial i el seu encaix productiu, estratègic i ambiental; en segon lloc, l'evolució de la industria a diferents escales territorials i temporals i la connexió amb recerca i la investigació; i en tercer lloc, els serveis que es presenta com la principal font d'ocupació als països desenvolupats, un àmbit en què destaca, dins del sector terciari, l'expansió del subsector del turisme.

Mòdul 5. Nova estructura econòmica

Per últim, al cinquè mòdul es presenten casos d'estudi per il·lustrar la  innovació i el desenvolupament territorial en el camp de la geografia econòmica. Aquest és un recull de temes i de debats teòrics que es produeixen des de l'acadèmia, que recullen conceptes propis de la disciplina, i que poden ser incorporats de manera pràctica en el conjunt de polítiques de planificació i de gestió urbanes, responsables de la regulació de l'espai urbanístic i econòmic. La mobilitat sostenible, el benestar i els serveis a les persones, l'agricultura social i l'economia del coneixement són els casos innovadors que es presenten.

Amunt

Material Suport
Geografia dels serveis PDF

Amunt

En l'apartat Recursos d'Aprenentatge de l'aula hi trobareu tot el material bibliogràfic i audiovisual necessari per seguir l'assignatura i treballar les PAC. 

Amunt

Johnston, R.J.; Derek, G.; Pratt, G. i Watts, M. [Eds.]. (2009). The dictionary of human development. Oxford: Blackwell Publishing.

Knox, P.; Agnew, J. i McCarthy, L. (2014). The Geography of the World Economy. Londres: Routledge.

Mackinnon, D. i Cumbers, A. (2007). An introduction to Economic Geography: Globalización, uneven development and place. Essex: Pearson Education Limited.

Méndez, R. (1997). Geografía económica. La lógica espacial del capitalismo global. Barcelona: Editorial Ariel S.A.

Méndez, R. i Caracava, I. (1996). Organización industrial y territorio. Madrid: Editorial Síntesis.

Ortiz, A; Badia, A.; Cebollada, À; Mendizàbal, E.; Solana, M i Vera, A (2011).  Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pallarès Barberà, M. (1996). "Indústria i territori.  Interrelació i dependència en els nous sistemes productius". Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 41; pp. 77-89.

Piore, M. i Sable, Ch. (1990). La segunda ruptura industrial. Madrid: Alianza Editorial.

Precedo, A. i Villarino, M. (1992). La localización industrial. Madrid: Síntesis.

Rempel, G. (2003). "The Industrial Revolution" a http://www1.udel.edu/fllt/faculty/aml/201files/IndRev.html

Romero, J. (2008). Atlas de la Globalización: Comprender el espacio mundial contemporáneo. Valencia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valencia.

Sánchez, J.L. (2004). Naturaleza, Localización y Sociedad: tres enfoques para la Geografíaa Económica. Salamanca: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Salamanca.

Solana, M . (Coor.). Badia, A.; Cebollada, À.; Ortiz, A. i Vera, A. (2014). Espacios globales y lugares próximos. Setenta conceptos para entender la organización territorial del capitalismo global. Barcelona: Icaria editorial.

Amunt

Les pràctiques proposades estan pensades per a poder desenvolupar i assolir el contingut teòric de l'assignatura. Per tant, l'enfocament en la resolució, execució i avaluació dels exercicis es dirigirà a comprovar que l'estudiant, primer, ha realitzats els exercicis proposats; i, segon, a que en el seu treball de resolució dels exercicis, l'estudiant hagi assolit l'aprenentatge de la part teòrica, això és, fent bé l'exercici. No es valorarà altres aportacions de l'estudiant que no es demanin o que quedin fora de l'objectiu de l'estudi. A no ser, que l'estudiant raoni la seva rellevància, lligam i continuïtat amb el tema d'estudi. Evidentment, la consultora guiarà en qualsevol cas de dubte al realitzar l'exercici.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació contínua (AC) es basa en la realització de tres PAC: PAC1 + PAC2 + PAC3 (opció A). La PAC3 (opció B) és una activitat complementària i voluntària. Fer-la pot donar opció a MH (només si la nota final de l'AC és d'excel·lent) o, en qualsevol altre cas, a pujar nota. 

Les PAC s'han de treballar a mesura que va avançant en el temari, segons marca el calendari de l'aula.

És obligatori desenvolupar les tres PACsper a poder superar l'AC. En cas que no es feci aquest seguiment no s'haurà superat l'AC. La finalitat de les PAC és poder aplicar els coneixements que s'expliquen en els mòduls de l'assignatura i la bibliografia complementària que es proporcionarà quan s'introdueixin les PAC. La consolidació dels coneixements es ratificarà amb la prova de síntesi virtual (PS).

Amunt

L'avaluació final varia segons el tipus d'avaluació:

1. Si se seguiex l'avaluació continuada (AC), és a dir les tres PAC, cal fer la prova de síntesi virtual (PS). La PS versarà sobre el contingut de les PAC elaborades al llarg del semestre. 

2. Si no se segueix l'AC, l'avaluació final serà un examen (Ex) sobre el contingut dels mòduls de l'assignatura.

3. Els alumnes que han començat que no presentin 3 PAC han de fer l'examen final.

Amunt