| Recerca en e-learning | Codi: M1.148 Crèdits: 6 |
Aquesta assignatura forma part de l'itinerari d'especialització en recerca en e-learning del Màster, i s'orienta cap a l'adquisició de coneixements teòrics i aplicats, i a la consolidació de les competències professionals que es van desenvolupant al llarg del programa. En concret, aquesta assignatura ofereix als professionals de l'educació i la formació l'oportunitat d'adquirir els coneixements, competències i recursos necessaris per al disseny i posterior realització d'investigacions en el camp educatiu i, concretament, en l'àmbit de l'educació i les noves tecnologies (e-learning).
El disseny de l'assignatura té com a objectiu promoure l'adquisició de coneixements específics i aplicats des de les diferents perspectives des de les quals podem abordar l'estudi, comprensió i/o explicació de la realitat educativa. Per a això, l'assignatura comença amb un primer bloc en què es proposa una reflexió i anàlisi sobre els principals àmbits i línies de recerca (tant consolidades com emergents) relacionades amb l'Educació i les TIC (e-learning).
Aquesta reflexió inicial, clau per conèixer l'actual panorama investigador, ha de servir de base perquè l'alumne/a es centri en una línia d'investigació i es familiaritzi amb els elements bàsics del procés científic. Per a això, es proposa, en el segon bloc, l'elaboració d'un article científic que suposi una revisió de la literatura.
El tercer i quart blocs de l'assignatura tenen com a finalitat que l'estudiantat sigui capaç d'identificar un problema de recerca, com també concretar-lo, per mitjà de la formulació adequada de preguntes d'investigació, objectius i/o hipòtesis, en funció de la naturalesa quantitativa, qualitativa o mixta en què se situï el problema de recerca que es pretén abordar.
Cal assenyalar que aquesta assignatura està estretament relacionada amb totes de les d'aquesta especialitat, especialment la de Mètodes d'investigació, com també el seminari de recerca en el qual l'estudianta haurà de desenvolupar el seu TFM.
Durant el desenvolupament de l'assignatura, l'estudiantat podrà comptar amb la tutorització del professorat y amb la col·laboració de la resta de companys i companyes de l'aula.
L'assignatura Recerca en e-learning s'inscriu en la especialitat de "Recerca en e-learning" del programa de Màster Universitari en Educació i TIC (e-learning).
Especialitat: Recerca en e-learning
Aquesta especialitat està orientada a dotar els estudiants de les competències necessàries per iniciar-se en la investigació, especialment en el camp de l'aplicació de les TIC a l'educació, la formació i l'e-learning. Igualment, se'ls faciliten eines que els seran de gran utilitat per a desenvolupar la investigació en xarxa i a la xarxa i, en particular, per poder enfocar el projecte d'iniciació a la recerca en el seu Treball Final de Màster (TFM). Les assignatures de l'especialitat són:
Recerca en e-learning 6 ECTS
Mètodes i tècniques de recerca en línia 6 ECTS
Tècniques d'anàlisi de dades 6 ECTS
Construcció d'instruments per a la recerca 6 ECTS
Seminari de Recerca (TFM) 6 ECTS
Educació a distància, e-learning, educació primària, educació secundària, educació superior, educació no formal, educació vocacional/professional
Si bé són recomanables algunes nocions bàsiques sobre la investigació i el propi mètode científic, l'assignatura Recerca en e-learning es planteja com una assignatura introductòria, a l'inici de l'itinerari d'investigació del Màster en Educació i TIC (e-learning).
Pel que fa referència a les assignatures que s'ofereixen en el Màster, són òbvies les connexions amb "Mètodes i tècniques d'investigació en línia", pertanyent a aquest mateix bloc modular. En aquesta assignatura, l'objectiu és aprofundir en les diverses opcions metodològiques per respondre amb èxit a les preguntes d'investigació. Per aquesta raó, i atès el seu caràcter aplicat, l'opció ideal és començar per una aproximació introductòria a la investigació en Recerca en e-learning o, si més no, cursar-les simultàniament.
La realització d'aquestes dues assignatures, juntament amb les altres dues que s'ofereixen, "Construcció d'instruments per a la recerca" i "Tècniques d'anàlisi de dades", habiliten l'estudiant per a finalitzar amb èxit l'itinerari de recerca, culminant amb el Seminari d'investigació. En aquest context, és important assenyalar que les assignatures metodològiques es poden considerar com a «preparatòries» per a l'elaboració el Treball Final de Màster (TFM). Per tant, l'estudiant ha d'anar superant els reptes i fent les PAC d'aquestes assignatures pensant en el seu TFM. Aquest Treball Final de Màster, haurà de versar sobre algun àmbit/línia del nostre programa (Educació i TIC / e-learning).
Atès el seu caràcter introductori, es recomana que l'estudiantat cursi aquesta assignatura com a primera assignatura de l'especialitat de recerca.
Nota: Aquesta informació és orientativa, i es pot veure modificada per part del professorat de l'assignatura, si així es considera convenient. En aquest sentit, és el Pla Docent el que actualitza i estableix sempre la darrera versió respecte les característiques de cadascuna de les assignatures.
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és proporcionar a l'estudiant les bases conceptuals sobre el propi procés d'investigació, la seva aplicació al camp de l'educació i les TIC (e-learning), i permetre el començament de l'elaboració d'una proposta original de projecte de recerca. Així doncs, permetrà als estudiants obtenir les següents competències específiques en investigació educativa:
- Posicionament crític davant la confrontació o complementarietat de les metodologies quantitatives i qualitatives de la recerca en educació.
- Familiarització amb les àrees de recerca en e-learning.
- Coneixement dels rudiments científics d'una recerca en l'àmbit de l'e-learning.
- Ús efectiu de recursos en xarxa per a la investigació.
Les activitats de l'assignatura detallen específicament les competències a desenvolupar en cadascuna d'elles. Les activitats estan articulades al voltant del intercanvi a l'aula, on es busca incentivar el treball grupal i la discussió, la creació de coneixement en grup. Les competències transversals lligades a aquest enfocament són:
- Treball en grup, discussió crítica i intercanvi de dades, informació i coneixements amb els companys/es i el professorat al Campus Virtual de cara a la consecució dels objectius proposats.
- Adquisició dels coneixements metodològics interpersonals per afrontar reptes professionals o d'investigació de forma rigorosa.
- Argumentació de les decisions preses.
Els continguts a treballar estan estructurats en 4 reptes que cal realitzar:
Repte 1: Mapa de tendències de recerca en Educació i TIC (e-learning)
Repte 2: Elaboració d'un article científic que inclogui "l'estat de la qüestió" sobre el tema de recerca
Repte 3: Redacció d'un problema de recerca
Repte 4: Definir els objectius, preguntes i/o hipòtesis de la recerca; debat i defensa
| Material | Suport |
| Uso no sexista de la lengua | Web |
| El trabajo colaborativo en entornos virtuales | Audiovisual |
| MeticLab (CAS) | Web |
| Revistas científicas y bases de datos para la investigación en e-learning | Web |
| Fases en el proceso de planteamiento de un problema de investigación | |
| Cómo definir un problema de investigación | Audiovisual |
| Tendencias de investigación en Educación y TIC | Audiovisual |
Anderson, T. i Kanuka, K. (2002). e-Research: Methods, strategies and issues. Boston: Allyn & Bacon.
Andrews, R. i Haythornwaite, C. (2007). The SAGE Handbook of E-learning research. Los Angeles: Sage Publications.
APA (2005). Concise rules of APA style. Washington, D.C.: American Psychological Association.
Arnau, J., Anguera, M. T. i Gómez, J. (1990). Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento. Murcia: Universidad de Murcia.
Bell, J. (2002). Cómo hacer tu primer trabajo de investigación. Guía para investigadores en educación y ciencias sociales. Barcelona: Gedisa Editorial.
Blanchet, A. (1989). Técnicas de investigación en ciencias sociales: Datos, observación, entrevista, cuestionario. Madrid: Narcea.
Booth, W. C., Colomb, G. G. i Williams, J. M. (2003). The craft of research. Chicago: The University of Chicago Press.
Buchanan, E. A. (2004). Readings in virtual research ethics: Issues and controversies. Hersey: Information Science Publishing.
Chalmers, A. F. (1989). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Madrid: Siglo XXI.
Chalmers, A. F. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid: Siglo XXI.
Cohen, L., Manion, L. i Morrison, K. (2007). Research methods in education (6th ed.). London: Routledge.
Creswell, J. W. (2003). Research design: Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. Thousand Oaks (CA): Sage.
Fidalgo, A. i Arnau, J. (1996). Mètodes, dissenys i tècniques en investigació psicològica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Flick, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.
Gelfand, H. (2002). Mastering APA Style. Washington, D.C.: American Psychological Association.
Hart, C. (1998): Doing a literature review: Releasing the social science research imagination. London: Sage.
Israel, M. i Hay, I. (2006). Research ethics for social scientists. London: Sage.
Jonassen, D. H. (2004). Handbook of research on educational communications and technology: A project of the Association for Educational Communications and Technology (2nd ed.). Mahwah (N.J.): Lawrence Erlbaum Associates.
Latorre, A., del Rincón, D. i Arnal, J. (2003). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: Ediciones Experiencia
León, O. G. i Montero, I. (2003). Métodos de investigación en psicología y educación. Madrid: McGraw-Hill.
Locke, L. F., Spirduso, W. W. I Silverman, S. J. (1991). Proposals that work: A guide for planning dissertations and grant proposals (3rd ed.). Newbury Park: SAGE.
Mateo, J. i Vidal, M. C. (2000). Mètodes d'investigació en educació. Barcelona: UOC.
Pons, I. (1994). Programación de la investigación social. Madrid: CIS.
Riba, C. (2007). La metodologia qualitativa en l'estudi del comportament. Barcelona: Editorial UOC.
Rodríguez, G., Gil, J. i Garcia, E. (1996). Metodología de la investigación cualitativa. Málaga: Aljibe.
Ruíz Olabuénaga, J. I. (1999). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Ruiz Olabuénaga, J. I., Aristegui, I. i Melgosa, L. (1998). Cómo elaborar un proyecto de investigación social. Bilbao: Universidad de Deusto.
Taylor, S. i Bogdan, R. (2002). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. México: Paidós.
Valles, M. S. (2003) Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid: Síntesis.
Wolcott, H. F. (2001). Writing up qualitative research. Thousand Oaks (CA): Sage.
Aquesta assignatura té l'objectiu d'introduir l'estudiantat en el món de la recerca en Educació i TIC (e-learning). Per això, i en el marc del model educatiu propi de la universitat, els reptes que se'ls plantegen tenen tots una aplicació pràctica directa: l'elaboració de la proposta de projecte de recerca que els haurà de permetre desenvolupar el seu Treball Final de Màster (TFM).
De manera individual o grupal, en funció de com el professorat col·laborador els ho vagi suggerint quan presenti cadascuna de les PAC o activitats que s'hauran de dur a terme per a poder ser avaluats, l'estudiantat analitzarà temàtiques de recerca actuals i futures, reflexionarà sobre el perquè d'aquestes línies de recerca, i identificarà investigadors i investigadores que són referents en els seus àmbits i sobre els que llegiran treballs que els permetrà elaborar una síntesi en forma de l'estat de l'art d'aquest àmbit investigador.
A més, aniran determinant el seu problema de recerca, redactant-lo i definint els seus objectius i hipòtesis, de manera que, al final del semestre disposin ja d'una primera proposta sobre la que basar el seu TFM.
Tot això ho faran seguint les orientacions que els faciliti el professorat col·laborador per mitjà del Tauler del professor, participant en els debats i discussions que es plantegin, i llegint o visionant els recursos d'aprenentatge que trobaran vinculats als diferents reptes. A més, disposaran de recursos complementaris per a ampliar informació i coneixement. Serà també determinant la interacció i la col·laboració que duguin a terme amb els seus companys i companyes per tal d'anar construint nou coneixement de forma col·lectiva.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'avaluació del curs es realitzarà mitjançant el lliurament de TOTES les PAC (1, 2, 3 i 4). La participació en la PAC1 sobre elaboració d'un mapa dels àmbits de recerca en Educació i TIC (e-learning) no serà objecte de la avaluació, però resulta obligatori participar-hi, atès que servirà de base per al desenvolupament de la resta de PACs. Per tant, la superació del curs implica, necessàriament, la presentació de totes les PAC.
El professorat col·laborador de l'assignatura realitzarà comentaris més detallats i donarà les pautes oportunes per al desenvolupament de cadascuna de les activitats o proves d'avaluació contínua (PAC) a través del Tauler del professor. En els seus missatges indicarà la durada, la forma de presentació i com s'haurà de nomenar el document que cal lliurar, com també qüestions de procediment, pautes organitzatives i tipus de dinàmica de treball.
En les esmentades activitats es valorarà la capacitat de síntesi, de relacionar coneixements i informacions, d'argumentar les decisions i diferents idees que s'exposin, així com, sobretot, la competència d'aplicació dels coneixements adquirits, la capacitat d'anàlisi i el caràcter constructiu de les aportacions.
Per tal de seguir el model d'avaluació continuada proposat en l'assignatura, és imprescindible respectar els terminis de lliurament de les activitats. En cas de no fer-ho, qualsevol activitat lliurada fora de termini serà avaluada, en funció de la consecució dels objectius propostes, únicament como "aprovada" o "no aprovada, computant-se com a C+ o C-/D, respectivament.
Per a poder superar l'assignatura, l'estudiantat ha de participar i lliurar TOTES les PAC, com també obtenir una qualificació mínima GLOBAL, com a mitjana de totes les PEC, de C+ (aprovat).
No s'acceptarà sota cap concepte una activitat o pràctica en la qual hi hagi mostres de plagi. Segons l'Enciclopèdia Catalana, entenem per plagi "part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font". Per tant, no s'acceptarà una activitat i/o pràctica en la qual el contingut parcial o total de la mateixa sigui extret literalment d'una font impresa, d´Internet, de treballs d'altres companys o d'alguna altra font sense fer-ne al·lusió explícita.
Plagi / Còpia
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat causant de la còpia/plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes se'n podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.
La possibilitat de qualificar una conducta com a còpia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se en qualsevol moment de l'Avaluació Continuada del semestre en curs respecte de totes les Proves d'Avaluació, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Continuada".
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
- de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
D'una banda, informant i formant més bé al nostre estudiantat sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi:
https://biblioteca.uoc.edu/ca/biblioguies/biblioguia/Plagi-academic/?tab=1
D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES(art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
Expressió i comunicació oral i escrita
En la qualificació dels reptes d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió i la comunicació oral i/o escrita. Si algun dels treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a entregar en el termini de 48 hores a partir del moment en què s'hagin comunicat les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el professorat consideri adient i proporcional a les mancances detectades. La comunicació sempre ha de ser respectuosa i ha de complir amb les normes d'etiqueta. Mai no ha de ser discriminatòria en cap sentit.
A continuació es mostra el percentatge que representa cada tasca en l'avaluació final del curs:
PAC1. Mapa de tendències de recerca en Educació i TIC (e-learning) (0%)
PAC2. Elaboració d'un article científic que inclogui "l'estat de la qüestió" sobre el tema de recerca escollit (50%)
PAC3. Redacció d'un problema de recerca (25%)
PAC4. Elaborar els objectius, preguntes i/o hipòtesis de d'investigació (25%)
El professorat estarà a disposició de l'estudiantat per a orientar-lo i guiar-lo en el seu procés de construcció de coneixement, com també per a respondre els dubte si inquietuds que puguin anar sorgint al llarg de l'assignatura.
En aquest sentit, participarà de les discussions periòdiques en cadascun dels debats plantejats, animant l'estudiantat a continuar investigant en alguna de les qüestions fonamentals de l'assignatura, i perfilant la proposta de síntesi final. Després del lliurament de cada activitat el professorat proporcionarà el corresponent feedback en un termini no superior a dues setmanes.