|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Metodologia Informació sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura cerca comprendre com el vincle social ha estat tematitzat, donat per descomptat o problematitzat en la filosofia moderna i contemporània. Des que tenim constància que els éssers humans van començar a reflexionar sobre la seva naturalesa la qüestió de la socialitat va ser central. El cèlebre «zoon politikon» (home polític/home social) d'Airstòtil és el tret de sortida d'una perspectiva sobre la humanitat que posa al centre de la seva naturalesa el seu aspecte social. Aquesta centralitat, però, no vol dir pas unanimitat o acord en el significat, abast i rellevància de la perspectiva social. Per això podem dir que allò social ha esdevingut, històricament i per a la història del pensament de totes les èpoques, un problema. L'objectiu d'aquesta assignatura és detectar nuclis de significació que expliquin aquest problema i el diguin fins els plantejaments que informen els debats contemporanis. Al capdavall, en el mòn d'avui, "el problema del social" és alguna cosa més estesa que un debat entre filòsofs. Per la seva pròpia naturalesa, el problema del social impacta en el dia a dia dels debats més urgents. Com que roman problemàtic en la teoria, exigeix d'una capacitat de reflexió permanent en la pràctica. Per això el trajecte de l'assignatura comença amb Aristòtil i arriba fins a pensadors socials contemporanis. La quantitat de material que caldria atravessar és immensa i caldria dedicar-li tota una vida acadèmica. Però el disseny de l'assignatura és tal que permet tenir una visió comprehensiva del debat diacrònic i alhora concentrar-se en quatre o cinc autors que guïin la reflexió personal de l'estudiant. Aquesta autors seran triats i treballats individualment, però abocats a un debat col·lectiu amb l'aula. L'objectiu final és doble: tenir un coneixement material dels problemes fonamentals que cal adreçar per reflexionar sobre allò social i alhora, disposar de les eines, la bibliografies i els hàbits reflexius necessaris per poder encarar els problemes contemporanis des de la perspectiva social. Al capdavall es tracta de passar a través d'uns textos amb els ulls oberts i sortir-ne amb nocions noves i preguntes concretes. ¿Quins autors problematitzen aquest vincle i aquesta naturalesa social i quins la donen per descomptada? Per exemple: Hi ha lectures d'Aristòtil que el poden veure com algú que no para a pensar molt com és aquest vincle social o què podria ser diferent si el penséssim d'una altra manera. Més aviat, el dona per desocmptat i construeix a partir d'aquí. Quines implicacions té això pel seu «zoon politikon»? I per la seva visió jeràrquica de la polis? En altres paraules: una intenció més de l'assignatura és veure què es dona per descomptat i què no quan hom comença a pensar en el social. Vet aquí una pregunta central que connecta amb els reptes contemporanis: moltes vegades parlem de què necessita la societat, però no fem un pas enrere per pensar què és el que fa que un objecte d'estudi o d'intervenció sigui social, o què ens fa a nosaltres socials, o vers què s'orienta allò social. Aquesta assignatura té l'objecte de fer aquest pas enrere i mirar el problema del social de tal manera que se'n pugui qüestionar tot. |
|||||
Els mateixos que s'especifiquen per al conjunt del programa. |
|||||
Els objectius d'aquesta assignatura seran donar una resposta coherent i articulada a les següents qüestions: CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació de seus coneixements i judicis. CE2 - Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que sen's plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia. CE3 - Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat. |
|||||
-Bloc 1: EL VINCLE SOCIAL. Contribucions fonamentals del pensament occidental. Unitat temàtica 1: Aristòtil i el zoon politikoon Unitat temàtica 2: Estat de naturalesa i contracte social: T. Hobbes i J. Locke Unitat temàtica 3: Teoria del bon salvatge i voluntat general (J. J. Rousseau) / Metafísica dels costums i imperatiu categòric (I. Kant) Unitat temàtica 4: Comunitat i societat (F. Tönnies) / solidaritat mecànica i solidaritat orgànica (E. Durkheim) Unitat temàtica 5: El materialisme històric (K. Marx) Unitat temàtica 6: Formes i tipologies de la interacció social (G. Simmel) -Bloc 2: EL VINCLE SOCIAL A LA MODERNITAT TARDANA Unitat temàtica 7: Enfocament dramatúrgic i interaccionisme simbòlic (E. Goffman) Unitat temàtica 8: La teoria del conflicte social (R. Dahrendorf i L. Coser) Unitat temàtica 9: L’actor-xarxa i el reensamblatge del social (B. Latour) Unitat temàtica 10: Els inicis del poscolonialisme (E. Said) Unitat temàtica 11: Comunicació i teoria de sistemes (N. Luhmann) |
|||||
|
|||||
Aristòtil., La Política, RBA La Magrana, Barcelona, 2014. Rousseau, J.J., Discourse sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes, Folio, Paris, 1989. Hobbes, Thomas., Leviathan, Hackett Publishing, CA, Massachussets, 1994. Kant, Immanuel., Fonamentació de la metafísica de les costums, La Butxaca, Barcelona, 2009. Locke, John., Assaig sobre el govern civil, precedit de la Carta sobre la tolerància, (trad. Jaume Medina i Joan Sellent) Laia, Barcelona, 1983. Arendt, Hannah., La Condició Humana, (trad. Oriol Farrés), La Butxaca, Ed 62, Barcelona 1995. Arendt, Hannah., Participar en el món: escrits 1941-1945, Ed. Lleonard Muntaner, Barcelona, 2020. De Beauvior, Simone., Le deuxième sexe, Folio, Paris, 1986. Durkheim, Emile., De la division du travail social, University of California Libraries, Berkeley, CA, 1911 (reprinted for public domain).
Roswitha Scholz, "El patriarcado productor de mercancías. Tesis sobre capitalismo y relaciones de género", Constelaciones. Revista de Teoría Crítica, núm 5, 2013, pp. 44-60. |
|||||
L’assignatura inclou activitats d’anàlisi i reflexió crítica sobre el contingut de lectures i audiovisuals de referència en la matèria, redacció d’assajos, participació en debats, entre d’altres. |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament. La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació. |
|||||
Ponderació de les qualificacions
Opció per superar l'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: AC |