| Reptes tecnocientífics | Codi: M4.454 Crèdits: 5 |
Aquesta assignatura forma part del segon bloc del màster (el primer format per les assignatures sobre Problemes i el segon sobre els Reptes contemporanis). Dins d'aquest bloc és l'assignatura bàsica i obligatòria de l'àmbit de reptes tecnocientífics, en el qual hi ha també dos seminaris més específics i optatius. Es recomana no cursar aquests dos seminaris abans d'aquesta assignatura.
En els mateixos en què es projecte el màster.
No calen.
Aquesta assignatura forma part del segon bloc del màster (el primer format per les assignatures sobre Problemes i el segon sobre els Reptes contemporanis). Dins d'aquest bloc és l'assignatura bàsica i obligatòria de l'àmbit de reptes tecnocientífics, en el qual hi ha també dos seminaris més específics i optatius. Es recomana no cursar aquests dos seminaris abans d'aquesta assignatura.
Competències bàsiques:
- Adquirir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de la recerca.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
Competències generals:
- Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la filosofia.
- Actuar de manera honesta i ètica en el treball acadèmic i professional d'acord amb els codis deontològics vigents.
Competències transversals:
- Presentar els resultats de recerca mitjançant textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents.
Competències específiques:
- Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
- Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
- Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana de les noves corrents ideològiques, morals, polítiques, econòmiques científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
- Reconèixer i explicitar els supòsits ontològics i epistemològics implícits en els discursos i pràctiques relatius als reptes contemporanis.
- Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers. (Interdisciplinarietat)
Objectius:
- Conèixer els trets principals de la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia.
- Conèixer les principals aproximacions filosòfiques recents sobre la ciència i la tecnologia.
- Identificar els problemes ètics, socials i polítics contemporanis vinculats al desenvolupament de la tecnociència.
- Plantejar interrogants no convencionals sobre les implicacions ètiques, socials i polítiques de desenvolupaments tecnocientífics específics.
- Vincular els desenvolupaments tecnocientífics amb qüestions bàsiques d'ordre normatiu i polític.
A. Qüestionant la imatge convencional de la ciència i la tecnologia
- Ciència: mètode, objectivitat i context social
- Controvèrsies públiques, experts i autoritat
- Determinisme tecnològic, autonomia i neutralitat de la tecnologia
- Dels impactes socials a la configuració social de la tecnologia
B. Els reptes socials de la ciència contemporània
- El gir neoliberal en la ciència actual: privatització i mercantilització del coneixement científic
- Capitalisme acadèmic
- Recerca i necessitats socials
- Agnotologia: la producció sistemàtica de la ignorància
- Ciència i antropocè
C. Els reptes socials de la tecnologia
- Usuaris, consumidors i hackers
- Sobirania tecnològica
- Solucionisme tecnològic
- La ideologia californiana
- Vigilància i control
| Material | Suport |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | XML |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | DAISY |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | EPUB 2.0 |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | MOBIPOCKET |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | XML |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | HTML5 |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | |
| Ciència i tecnologia a la societat contemporània | OAI-MPH |
Els materials estan formats per una selecció de textos (preferentment articles de revistes i capítols de llibres) i de recursos audiovisuals (conferències i documentals). Entre els autors d'aquests textos podem destacar: Isabelle Stengers, Judy Wajcman, Bruno Latour, Philip Mirowski, David Edgerton, Naomi Oreskes y Nelly Oudshoorn.
Collins, H. & T. Pinch. 1997. El Gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica.
Conway, E.M. & N. Oreskes. 2018. Mercaderes de la duda. Madrid: Capitán Swing.
Edgerton, David. 2007. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica.
Latour, B. 2001. La esperanza de Pandora: ensayos sobre la realidad de los estudios de la ciencia. Barcelona: Gedisa.
Mirowski, P. 2011. Science-mart. Privatizing American Science. Cambridge (MA): Harvard University Press.
Morozov, E. 2015. La locura del solucionismo tecnológico. Madrid: Katz Editores.
Pestre, D. 2005. Ciencia, dinero y política: Ensayo de interpretación. Buenos Aires: Nueva Visión.
Stengers, I. 2018. Another Science is Possible. Cambridge: Polity Press.
Wajcman, J. 2015. Pressed for time: The acceleration of life in digital capitalism. Chicago: University of Chicago Press.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'avaluació continuada és l'opció única per superar aquesta assignatura. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura.
Durant el semestre es proposaran 4 proves d'avaluació continuada (PACs). Caldrà que feu i lliureu un mínim de 3 d'aquests exercicis dins del termini establert per cadascuna d'elles - una d'aquestes 3 ha de ser la PAC3 - per optar a superar l'avaluació continuada. Però és molt recomanable lliurar las 4.
No totes les PACs tenen el mateix valor. Aquest és la seva ponderació per a la nota final:
PAC 1: 30%
PAC 2: 20%
PAC 3: 40%
PAC 4: 10%
Si opteu per no lliurar una (la 1, la 2 o la 4 - la 3 és obligatòria) la seva contribució a la nota final serà 0.
Convé assenyalar, a més, que el lliurament de dues PACs ja us dóna dret a obtenir la qualificació final d'avaluació continuada. Així doncs, els estudiants que lliureu dues PACs i no arribeu al mínim de 3 PACs lliurades obtindreu la qualificació de C- o D (suspens); i els qui no lliureu cap dels exercicis establerts en l'avaluació continuada o només un d'ells se us assignarà la qualificació N.
Tingueu en compte que el compliment dels requisits establerts (aspectes formals i terminis temporals) són necessaris per considerar lliurada una activitat, de manera que els exercicis que no compleixin els requisits se'ls assignarà la qualificació N (és a dir, s'optarà per "no emetre qualificació").
El ventall de qualificacions que l'estudiant pot obtenir és el següent: A, B, C+, C- i D. És possible que els resultats de la primera activitat siguin fluixos i que ràpidament s'obtingui una millora en el rendiment. És per això que no us heu de desanimar de forma prematura i abandonar pels resultats inicials.
La qualificació final és farà d'acord amb aquesta ponderació:
PAC 1: 30%
PAC 2: 20%
PAC 3: 40%
PAC 4: 10%
El professor farà comentaris personalitzats per a cada estudiant, després de cada PAC - tret del debat. A banda, si és útil, es farà un comentari global dels resultats de la PAC.