Reptes sociopolítics Codi:  M4.456    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Situar-nos en relació als reptes sociopolítics del nostre temps és difícil perquè implica abordar-ho tot. Per això s'han triat tres qüestions que permeten treballar de manera enfocada i al mateix temps relacionada: les figures contemporànies de la desigualtat, les crisis democràtiques i la qüestió del comú, des de diferents punts de vista.

Amunt

Aquesta és una assignatura obligatòria per a tots els estudiants del màster. Està en continuïtat amb el Problema del social i els seminaris de reptes sociopolítics (Distribució i justícia, Emancipació i subjecte polític) i dóna claus importants per interpretar, des d'un punt de vista social i polític, qüestions que es tracten en els eixos de temes ambientals i tecnocientífics.

Amunt

Com la resta del màster, la seva projecció és transdisciplinar i permet desenvolupaments posteriors tant teòrics com pràctics.

Amunt

Els requisits de matrícula són els mateixos que s'especifiquen per al conjunt del programa

Amunt

El màster està pensat per poder ser cursat en diferents ritmes i direccions, però pot ser útil haver cursat abans El problema del social, on es posen les bases clàssiques, modernes i contemporànies dels debats més actuals que es tracten aquí.

Amunt

  • Que els i les estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la àrea d'estudi.
  • Desenvolupar habilitats per presentar i explicar resultats d'investigació produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes y formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a la filosofia, usant correctament la bibliografia pertinent i integrant les cites en la pròpia argumentació. 
  • Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Amunt

  1. Bloc 1: El problema de la servitud i la desigualtat 

  2. La desigualtat no indica únicament un més i un menys en una mateixa escala de possessions. És un concepte clau de les configuracions socials modernes i contemporànies perquè permet analitzar qualitativament aquestes relacions. Actualment, la desigualtat pren diverses configuracions, que es treballaran a través de diferents textos. Concretament,

    • Precarietat (evolució de les condicions materials de vida en els seus aspectes laborals, econòmics, de classe, "precariat", renda bàsica, etc.)
    • Residualitat (la dimensió extrema i creixent de la precarietat és la producció d'excedent humà massiu. Estatut de la humanitat residual, anàlisi dels fenòmens pels quals es produeix i els seus efectes: expulsions, migracions, misèria irreversible...)
    • Subalternitat (dimensió cultural de les formes contemporànies de la desigualtat: guerres culturals al món postcolonial, noves hegemonies i les seves resistències
En aquest bloc ens plantejarem quines són les fonts modernes d'aquesta problemàtica. 


Bloc 2: El problema del poder i els nous autoritarismes

L'oposició democràcia / totalitarisme va servir per explicar la reconfiguració de l'ordre polític mundial després de la segona guerra mundial. Actualment, però, el termes es confonen i veiem néixer democràcies autoritàries i nous fenòmens de reforçament del poder que no passen necessàriament per un canvi institucional o de règim. Per això cal estudiar amb molts matisos i des d'angles molt diversos les configuracions actuals del poder i els nous autoritarismes que neixen tant a l'esfera pública com a la íntima i privada. Alguns temes que es tindran en compte en aquest segon bloc,

• Crítica de la representació (populismes, desafecció, moviments destituents, secessió dels rics...)
• Crisi de la democràcia (límits de les institucions democràtiques existents, efectes de la corrupció, demandes de participació, etc.)
• Feixismes contemporanis (podem parlar en aquests termes? Anàlisi dels fenòmens d'extrema dreta a diferents països del món i les seves relacions)

  1. Bloc 3: El problema del comú

    El darrer bloc del curs el dedicarem a pensar, de manera teòrica i pràctica les maneres com podem treballar, avui, en favor del comú. Quins vincles ens defineixen i com podem elaborar-los? Des de quines pràctiques i universos de sentit? Quines són les escales i les temporalitats del comú?

Amunt

Material Suport
Grigri Pixel. Pràctiques i ètiques del comú Web

Amunt

Treballarem a partir de bibliografia filosòfica actualitzada i de referents tant filosòfics com literaris, audiovisuals i culturals del nostre temps.  Podeu consultar l'apartat de recursos de l'aula, les bibliografies complementàries i els "NIUS" de les activitats. Com que el plantejament del màster és col·laboratiu, serà molt útil rebre també totes les aportacions i suggerències que els estudiants i participants a l'aula vulguin compartir.

Amunt

Les activitats proposades en aquesta assignatura tenen com a objectiu aprendre a treballar per reptes, desenvolupant diferents tipus de capacitats: lectura, comentari, discussió de grup, escriptura creativa, debats i propostes. En el seu conjunt, la metodologia de l'assignatura té com a objectiu que els estudiants activin la seva imaginació crítica respecte cada una de les qüestions.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

L'avaluació continuada consisteix en la realització de totes les PACS proposades.

* En cas de fer la PAC 1 i no poder continuar, prèvia notificació al consultor/a, es podrà considerar la possibilitat de tenir un No Presentat

* A partir de la realització de dues PACS, la nota final de l'assignatura serà la que resulti de la mitja de totes les PACs, també les no lliurades, en funció del seu % sobre el pes de la nota.

* El calendari de lliurament és el que proposa el pla docent. En cas de no poder lliurar una PAC en el termini previst, per causes excepcionals, s'hauran de comunicar al consultor/a i es consideraran personalment.

Amunt

És el resultat de la combinació de les tres activitats en funció dels criteris anteriors.

Amunt

Tot el treball a l'aula compta amb l'acompanyament i acció docent dels consultors corresponents i amb la interacció amb la resta de companys i companyes.

Amunt