Seminari: Robòtica i enginyeria genètica Codi:  M4.459    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
En aquest seminari s'abordaran les principals qüestions ètiques, socials i polítiques relacionades amb el desenvolupament de les noves tecnociències, parant especial atenció a les novetats que en aquest camp ens ofereixen la robòtica i l'enginyeria genètica. S'utilitzaran diferents aproximacions filosòfiques per abordar problemes com la definició del que és humà, la interacció entre éssers humans i màquines, o les conseqüències i límits de l'automatització. Igualment es tractaran els reptes principals que aquestes noves ciències ens plantegen a l'hora d'imaginar tecnoutopies.

Amunt

És molt recomanable haver cursat abans l’assignatura de Reptes tecnocientífics per a tenir un coneixement teòric base dels temes que es tracten en aquesta assignatura.

Amunt

Objectius

  • Conèixer els trets principals de la concepció tradicional de la ciència i la tecnologia.
  • Conèixer les principals aproximacions filosòfiques recents sobre la ciència i la tecnologia.
  • Identificar els problemes ètics, socials i polítics contemporanis vinculats al desenvolupament de la tecnociència.
  • Plantejar interrogants no convencionals sobre les implicacions ètiques, socials i polítiques de desenvolupaments tecnocientífics específics.
  • Vincular els desenvolupaments tecnocientífics amb qüestions bàsiques d'ordre normatiu i polític.


Competències

  • Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.
  • Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals, i aplicant-los a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.
  • Valorar críticament les implicacions sobre la condició humana dels nous corrents ideològics, morals, polítiques, econòmiques, científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
  • Reconèixer i explicitar els supòsits ontològics i epistemològics implícits en els discursos i pràctiques relatius als reptes contemporanis.
  • Vincular diferents disciplines i dialogar amb diferents sabers (interdisciplinarietat).

Amunt

  • Robòtica i automatització del treball
  • Interacció entre éssers humans i robots
  • Singularitat tècnica i intel·ligència
  • Aspectes ètics de la biologia sintètica
  • Enginyeria genètica i organismes modificats genèticament

Amunt

Material Suport
El problema de la diferència Reaprofitament

Amunt

L'assignatura comptarà amb un variat conjunt de materials i recursos: articles acadèmics, llibres, assajos, així com pel·lícules, entrevistes a experts i obres d'art.

Amunt

Braidotti, R. (2009). Transposiciones. Sobre la ética nómada. Barcelona: Editorial Gedisa

Braidotti, R. (2013). Lo Posthumano. Barcelona: Editorial Gedisa

Braidotti, R. (2000). Sujetos nómades. Corporización y diferencia sexual en la teoría feminista contemporánea. Buenos Aires: Editorial Paidós.

Dieguez, A. (2017). Transhumanismo. Barcelona: Herder.

Fukuyama, F. (2002). Our Posthuman Future: Consequences of the Biotechnology Revolution. New York: Picador S.A.

Hayles, K. (1999). How we became posthuman: virtual bodies in cybernetics, literature, andinformatics. Chicago: The University of Chicago Press.

Hayles, K. (2017). Cognitive Assemblages: Technical Agency and Human Interactions  en Unthought, the power of the cognitive nonconscious. Chicago: The University of Chicago Press.

Lupton, D. (2016). The Quantified Self. Cambridge: Polity Press.

Torres, C. (2012). La mutació sentimental. Lleida: MilenioPublicaciones S.L

Zylinska, J. (2014). Minimal ethics for the Anthropocene. London: Open Humanities Press.

Amunt

L’assignatura inclou activitats d’anàlisi i reflexió crítica sobre el contingut de lectures i audiovisuals de referència en la matèria, redacció d’assajos, participació en debats, entre d’altres.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

Per aspirar a superar l'AC cal lliurar almenys 2 de les 3 PAC.
La nota final de l'AC s'obté considerant totes les PAC de l'assignatura (per tant les 3), tenint en compte que cada PAC té el mateix pes a l'AC (per motius tècnics, dos són de 33 punts i una de 34 punts ).

Amunt