Història de la cultura contemporània Codi:  M5.200    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Història de la cultura contemporània pren l'accepció més àmplia de cultura, entesa com a procés que implica, a més de les manifestacions artístiques i científiques, el seu context de canvi social, polític i econòmic, i el seu impacte transformador. En aquest sentit, s'examinaran contextos culturals concrets per la seva especial rellevància i per evidenciar la connexió entre canvi social i polític, procés d'urbanització, avenç científic i canvi cultural (per exemple «Viena final de segle»). Aquesta aproximació més intel·lectual o d'alta cultura s'acompanyarà de l'examen de les transformacions en la cultura de masses i els mitjans de comunicació moderns que l'han sustentat, així com la seva gradual expansió.

L'assignatura vol presentar una visió diacrònica de la cultura contemporània occidental. Per tal de comprendre la naturalesa de la contemporaneïtat i la seva evolució, ens centrarem en l'estudi dels grans moments de fractura. Així, es prestarà especial atenció al caràcter urbà i a la consolidació d'una societat de masses en l'experiència contemporània.

 

Amunt

Comprendre la relació existent entre els diferents productes culturals i l'entorn on es produeixen.

A partir de lectures contextualitzades de textos de distinta naturalesa, identificar la reflexió general a l'exemple concret a través de l'elaboració d'assaigs centrats en l'estudi de cas.

Familiaritzar-se amb les eines pròpies de la disciplina (recopilació de informació, anàlisi crític, etc.), i especialment amb el debat sobre les interpretacions del fenomen de la cultura contemporània.

Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània.

Amunt

Es planteja l'estudi de quatre moments de trencament essencials en el relat de la Història Cultural: la crisi de fi de segle (en el tombant entre segle XIX i XX), el període d'entreguerres amb fenòmens com l'esplendor de la cultura centroeuropea i l'ascens del feixisme i el comunisme, el canvi cultural dels anys seixanta, i finalment la irrupció del canvi tecnològic a partir dels anys noranta. Tot plegat, ha de permetre que cada estudiant elabori un estudi de cas centrat en un país i/o trencament dels plantejats, en relació amb una dècada concreta del període abarcat per l'assignatura.

1.- Del XIX al XX

2.- El repte del totalitarisme

3.- La crisi dels setanta   

4.- La revolució digital

La primera unitat comptarà amb dues activitats que es concretaran en un assaig. La primera serà un debat al Fòrum de l'assignatura centrat en aquests dos temes:

1. La dificultat per a historiar el present immediat, i el vincle entre història i memòria.

2. La dificultat per a definir el concepte "Cultura" i, especialment, la seva evolució al llarg de la història.

Cada participant podrà escriure i interactuar en els dos debats tantes vegades com vulgui. La segona serà un assaig SOBRE UN DELS DOS TEMES que resumirà les principals conclusions del debat al Fòrum, i que s'ampliarà a partir de la lectura del mòdul de l'assignatura, el vostre bagatge previ, les vostres lectures complementàries i l'article "Qué significa hoy la palabra cultura", de Javier Gomá. La lectura de la Introducció a la Història de la Cultura Contemporània permet una primera aproximació a la Història de la Cultura Contemporània i, alhora, a alguns dels seus problemes, principalment: la dificultat per historiar el present immediat, i el vincle història i memòria; en segon lloc, la dificultat per definir el concepte cultura i, especialment, la seva evolució al llarg de la història. Es tindrà en compte la qualitat, la concisió, les referències extres i les capacitats de síntesi i interrelació. Estem parlant d'un assaig breu, entre els 6 mil i 7 mil caràcters (espais inclosos) sense comptar la bibliografia. Els assaigs més breus de 6 mil caràcters es donaran per no presentats i no es corregiran. Recordeu que el treball s'ha de lliurar identificat, amb les pàgines numerades, amb citacions correctes i unificades, sense faltes d'ortografia (els correctors ortogràfics van inclosos 'de sèrie' als actuals processadors de textos), amb la bibliografia (webs, articles i demés inclosos) endreçada alfabèticament al final i amb un redactat que respongui a la pregunta plantejada i demostri que heu llegit i assimilat tant el mòdul com les lectures complementàries que hagueu triat.

La segona activitat avaluable tindrà la forma d'una fitxa que trobaràs al Drive de l'assignatura. Per a realitzar-la primer hauràs d'escollir quina dècada t'interessa investigar (1890, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1980, 1990 o 2000). Només 5 participants podran conferenciar sobre cadascuna de les dècades. Has d'inscriure't en una llista de dècades que també trobaràs al Drive. Si no trobes un tema concret que t'interessi relacionat amb el quatre moments de trencament descrits al recurs principal, l'organització de PENSÀPOLIS te'n proposen uns quants que són d'actualitat: Dona i política durant la Segona República Espanyola, El feminisme negre, El conflicte de Kosovo, Estat Islàmic i les xarxes virtuals, Lluís Nicolau d'Olwer, filòsof i politic català, Filosofies de la quotidianitat: Benjamin, Ors i Ortega, Els primers llibres de Josep Fontana, Historiadores, La narrativa surrealista, Les avantguardes a Mèxic o Argentina, Filòsofes d'avui, El feminisme musulmà.

En tercer lloc, a partir del projecte elaborat a a la segona PAC avaluable, cal lliurar un estudi de cas centrat o bé en un país, regió o cultura, o bé en un (o diversos) dels moments de trencament. L'estudi de cas ha de tenir una extensió d'entre 7 mil y 8 mil paraules (possibles annexos al marge), sense comptar la bibliografia. Els assaigs amb menys de 7 mil paraules no es corregiran i es donaran per no presentats. Com en el cas del primer assaig, cal no oblidar el vostre nom, la paginació, la revisió ortogràfica, la correcta citació, la inclusió de la bibliografia i un redactat que respongui a allò que es plantejava.

Amunt

Introducció a la història de la cultura contemporània XML
Introducció a la història de la cultura contemporània DAISY
Introducció a la història de la cultura contemporània EPUB 2.0
Introducció a la història de la cultura contemporània MOBIPOCKET
Introducció a la història de la cultura contemporània KARAOKE
Introducció a la història de la cultura contemporània HTML5
Introducció a la història de la cultura contemporània PDF
Introducción a la historia de la cultura contemporánea XML
Introducción a la historia de la cultura contemporánea DAISY
Introducción a la historia de la cultura contemporánea EPUB 2.0
Introducción a la historia de la cultura contemporánea MOBIPOCKET
Introducción a la historia de la cultura contemporánea KARAOKE
Introducción a la historia de la cultura contemporánea HTML5
Introducción a la historia de la cultura contemporánea PDF

Amunt

Com a bibliografia general, es recomanen els següents textos:

  • Peter Burke, ¿Qué es la historia cultural?, Barcelona, Paidós, 2006.
  • Peter Burke, Historia social del conocimiento. El primer volum és De Gutenberg a Diderot, Barcelona, Paidós, 2002. I el segon volum: De la Enciclopedia a la Wikipedia, Barcelona, Paidós, 2012.
  • Philippe Poirrier, La historia cultural, ¿un giro historiográfico mundial?, València, Universitat de València, 2012.
  • Justo Serna i Anaclet Pons, La historia cultural, Madrid, Akal, 2013.
  • Francisco Fuster, Introducción a la Historia, Madrid, Catedra, 2020.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt