| Literatura i tradició | Codi: M5.203 : 5 |
El curs s'articula entorn del concepte de tradició a partir d'una sèrie d'obres del cànon occidental. Específicament, el curs reflexiona sobre la construcció de la tradició a partir de les relacions literàries, i encara més particularment, de les reescriptures i contraescriptures literàries i fílmiques de la tradició. En aquesta edició de l'assignatura ens centrarem en les relacions intertextuals i interartístiques de l'Odissea d'Homer a partir de la seva reescriptura a l'Ulisses de Joyce; així com en una selecció de les múltiples reescriptures contemporànies que, des de perspectives molt diverses, s'han fet d'un dels autors més cànonics de la tradició occidental: Shakespeare. Concretament, analitzarem les obres cinematogràfiques basades en Macbeth, a les produccions d'Orson Welles, Akira Kurosawa, Roman Polanski i Justin Kurzel, i les reescriptures literàries basades en La Tempesta d'Aimé Césaire a Une Tempête i de Margaret Atwood a Hag-Seed (Semilla de bruja). Aquestes propostes ens ajudaran a valorar les maneres com els textos han estat llegits i revisats des de diverses perspectives crítiques, com la postcolonial i la de gènere, posant de manifest la construcció de la tradició literària i interartística. L'escriptura dels treballs serà acompanyada a partir d'un Laboratori d'escriptura de treballs acadèmics.
"Literatura i tradició" és una assignatura optativa del Màster universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Forma part de l'especialitat de Literatura.
Es recomana tenir coneixements bàsics de literatura clàssica i contemporània.
L'assignatura es basa en l'estudi d'una selecció de lectures de la tradició literària, que l'estudiant haurà de llegir parcialment o íntegrament. Aquest curs, les lectures obligatòries, que es consignen en l'ordre en què s'analitzaran, i les edicions recomanades seran les següents:
- Homer. Odissea. Trad. Carles Riba. Barcelona: La Magrana, 2001. O bé: Odissea. Trad. Joan Francesc Mira. Barcelona: Proa, 2011/ Labutxaca, 2016. O bé en castellà: Homero. Odisea. Trad. Carlos García Gual. Madrid: Alianza, 2016. [selecció de cants. La versió catalana d'aquesta obra es proporciona a l'aula]
- Joyce, James. Ulisses. Trad. Joaquim Mallafré. Barcelona: Proa, 2004/ Labutxaca, 2013. O bé : Joyce, James. Ulises. Trad. José Mª Valverde. Barcelona: Lumen, 2010/ Debolsillo, 2004. O bé en castellà: Ulises. Trad.Francisco García Tortosa - María Luisa Venegas Lagüens. Madrid: Cátedra, 2001. [selecció de capítols]
[Proposta, opcionalitat. Lectura de text íntegre] :
OPCIÓ A: Macbeth comparat amb una versió fílmica proporcionada a l'aula.
- Shakespeare, William. Macbeth. Trad. Salvador Oliva. Barcelona: Vicens Vives, 2005. O bé en castellà: Shakespeare, William. Macbeth. Trad. Manuel Ángel Conejero y Jenaro Talens. Madrid: Cátedra, 2015. O: Macbeth. Trad. Ángel Luis Pujante. Madrid: Espasa Calpe, 2013. [La versió castellana d'aquesta obra es proporciona a l'aula]
OPCIÓ B: La Tempesta comparat amb una de les reescriptures propostes:
- Shakespeare, William. La Tempesta. Trad. Miquel Desclot Barcelona: Proa, 1998. O bé: Shakespeare, William. La Tempesta. Traducció i introducció: Salvador Oliva. Barcelona: Vicens Vives, 2006. O bé en castellà: Shakespeare, William. La Tempestad. Trad. Luis Astrana Marín, Alianza editorial, 2016. O bé: Shakespeare, William. El Cuento de invierno; La tempestad. Introducció i bibliografia de Pere Gimferrer; trad. José Mª Valverde. Madrid: Planeta, 1984.
- Atwood, Margaret. La semilla de la bruja (Hag-seed). Barcelona: Lumen, 2018. [Aquesta obra es proporciona en versió digital a l'aula]
O bé: Césaire, Aimé. "Una tempestad". En La tragedia de Henri Christophe/Una tempestad. Barral Editores/Colección Ediciones de Bolsillo, 1972.
OPCIÓ C: Una altra obra de Shakespeare i la seva reescriptura que l'estudiant hagi triat lliurement i consultat amb la professora col·laboradora.
Objectius
- Situar el fet literari en el conjunt de les produccions culturals i saber interpretar-lo a partir de les perspectives teòriques actuals.
- Conèixer i problematitzar la noció de tradició aplicada a l'àmbit literari així com les condicions per a la seva creació, modalitats, usos, etc.
- Analitzar de forma crítica i comparativa produccions literàries en relació amb l'ús que fan d'aspectes de determinades tradicions literàries.
Competències
CB4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d´una manera clara i sense ambigüitats.
CE3. Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
CE5. Analitzar críticament textos de diversa índole, imatges, discursos i pràctiques culturals.
CT2 - Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.
PAC1. A debat: Reescriure, contraescriure, adaptar la tradició
PAC2. Homer i Joyce: la reescriptura contemporània de la tradició clàssica. Esquema.
PAC3. Laboratori d'escriptura: elaboració d'un treball acadèmic sobre Joyce/ Homer
PAC4. Shakespeare: reescriptures i adaptacions cinematogràfiques
| L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura | Audiovisual |
L'assignatura disposa dels recursos d'aprenentatge bibliogràfics i eines de suport necessàries dins l'aula.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |