Partits i Sistemes Electorals Codi:  M7.026    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)


L'assignatura introdueix a l'estudiant els partits polítics i els sistemes electorals -institucions polítiques crucials de les modernes democràcies- de forma ambiciosa, anant més enllà d'un simple catàleg que classifica diferents 'espècies', tal com havien tendit a fer els enfocaments institucionalistes clàssics. Aquesta assignatura comença modelant el funcionament dels partits polítics en els sistemes electorals construint a partir dels supòsits bàsics de l'elecció racional i dels models espacials de competició electoral. Avança incorporant complexitat i realisme en el funcionament dels partits polítics i els sistemes electorals a partir de l'estudi de les dimensions político-ideològiques i del propi sistema polític. En conjunt, aquesta estratègia li permet incorporar en l'estudi dels partits polítics, els sistemes electorals i els sistemes polítics elements d'explicació, causalitat i predicció, que caracteritzen la ciència empírica moderna.

Amunt


Aquesta assignatura utilitza l'enfocament teòric i l'instrumental analític que ha presentat l'assignatura de Teoria Política per tractar els partits polítics i els sistemes electorals. Com que l'assignatura ajuda a entendre els fonaments del funcionament de les institucions polítiques, resulta útil per altres assignatures de caràcter més descriptiu com Institucions i processos polítics a Espanya o Política Comparada .

Amunt

- Competències: 

Específiques: 

  • A partir d'un coneixement aprofundit de les conseqüències de les diferents regles de decisió, assessorar estratègicament les organitzacions complexes sobre el disseny o redisseny de llurs processos de presa de decisions i de llurs repercussions. 
  • Avaluar l'impacte de les polítiques, estratègies i decisions d'organitzacions i institucions partir de les tècniques i metodologies d'anàlisi més avençades que s'utilitzen a la ciència política. 
  • Avaluar el rendiment i qualitat de les institucions polítiques i assessorar en el disseny i redisseny que pot contribuir a llur millora.


Transversals: 

  • Ser capaç d'interpretar texts, documentació, informes i articles acadèmics en anglès. 
  • Ser capaç de gestionar informació i comunicació en el camp d'anàlisi polític mitjançant les TIC.
  • Capacitat per a gestionar la gestió i la decisió sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals. 
  • Aprenentatge permanent i contínua actualització. 
  • Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contexts diversos, resultant convincent i adaptant el missatge i els mitjans emprats a les característiques de les situacions i de les audiències. 



- Objectius d'Aprenentatge:

la descripció, comprensió i anàlisi de les principals característiques dels partits polítics i els sistemes electorals. Els objectius seran els següents:

  • Conèixer un instrumental analític bàsic per a estudiar el funcionament dels partits polítics i dels sistemes polítics. 
  • Analitzar les diverses estratègies de competència electoral. 
  • Conèixer les regles del joc electorals i llurs efectes en la constitució dels parlaments i la formació dels governs. 
  • Reconèixer els diversos tipus de partits polítics i de sistemes de partits (en general i en relació al cas espanyol). 
  • Entendre l'origen històric dels partits polítics i dels sistemes de partits.

Amunt

El capítol introductòri es presenta tres característiques generals de l'enfocament racional aplicat a la política: Primer, explica la forma de ser entesa racionalitat en la presa de decisions; després, la construcció d'explicacions dels fenòmens polítics a través de models formals; finalment, la manera de convertir les hipòtesis que plantegen les teories polítiques en recerques empíriques.

En el primer bloc ( capítols 2 a 4), es presenten els models espacials, progressant cap a un major realisme i complexitat dels models. Els dos primers capítols es centren en aplicacions del model espacial a la presa de decisions en un comitè. El capítol 2 presenta el model espacial unidimensional, les funcions d'utilitat dels membres. El principal resultat és el teorema del votant medià. El capítol 3, presenta les funcions d'utilitat en espais multidimensionals i l'efecte que té en la dificultat d'obtenir resultats d'equilibri. Finalment, el capítol 4 tracta els models espacials aplicats als electorats i fa prediccions per a la posició dels candidats en l'espai político-ideològic. Considera variacions en els supòsits del model. Tenint en compte una competició amb només dos partits o candidats considera, en primer lloc, si els objectius que intenten assolir els candidats a les eleccions poden ser només obtenir el càrrec (sense preocupar-se de les polítiques que duran a terme) o bé ideològics. El nivell d'informació que tenen els candidats sobre les peferències dels electors i llur reputació entre aquests, també afecta el tipus d'equilibris que poden ser assolits.

Un segon bloc (capítols 5 i 6), es centra en els sistemes electorals. El capítol 5 explica els elements constitutius de tot sistema electoral: els tipus de vot, els requeriments als candidats, la magnitud dels districtes, les fòrmules electorals i el llindar electoral. El capítol 6 estudia les conseqüències polítiques dels sistemes electorals. Les lleis de Duverger i el vot estratègic.

El tercer bloc (capítols 7, 8 i 9) es centra en els partits i els sistemes de partits. El capítol 7 tracta l'emergència dels partits polítics com a instruments necessaris per assolir la coordinació entre els representants polítics tant a les institucions parlamentàries i com a l'arena electoral per mobilitzar els votants. Les diferents formes organitzatives dels partits (partits de notables, masses i quadres) respondran als canvis en les característiques de l'entorn (especialment el creixement de l'electorat). Aquest capítol introdueix les eines analítiques que s'utilitzen per estudiar els elements dels sistemes de partits: el nombre de partits i les dimensions político-ideologiques o clivelles. Finalment, es tracta el paper de les organitzacions partidistes en resoldre els problemes d'acció col·lectiva en la mobilització de l'electorat. El capítol 8 explica la formació dels diferents sistemes de partits a partir de les mobilitzacions de les diferents clivelles socials i econòmiques. El capítol 9 aplica els continguts analítics desenvolupats en el bloc al cas del sistema de partits a l'Estat espanyol.

Finalment, el capítol 10 es centra en com els partits polítics que neixen de les regles electorals i de les preferències dels electorats incideixen sobre els governs que es formen i la governabilitat. S'estudia la longevitat dels executius i els criteris en la formació de coalicions de govern.

 

Amunt

Amunt

Utilitzarem fonamentalment el material didàctic disponible en format paper i web realitzat per Carles Boix. S'oferiran materials complementaris en forma de Guies d'Estudi o lectures complementàries per a les diferents unitats didàctiques en les que s'estructura l'assignatura. S'indicaran  lectures addicionals pels estudians que desitgin aprofundir en els continguts de l'assignatura.



Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt