| La cultura en la societat contemporània | Codi: M7.202 : 5 |
L'assignatura La cultura a la societat contemporània forma part del mòdul bàsic del Màster. Té assignats 5 crèdits i una càrrega lectiva de 125 hores. Aquesta assignatura situa la gestió cultural en un context contemporani, caracteritzat pel fenomen de la globalització, la societat interconnectada i els avenços tecnològics i digitals. En què el paper de la gestió cultural requereix una mirada crítica per entendre la complexitat i la diversitat d'enfocaments cap a la cultura que corresponen al territori d'origen o l'educació que es tingui a l'abast.
El canvi constant de la nostra realitat fa necessari entendre la nostra funció social i professional actual, no tan sols des de l'òptica productiva, sinó també educativa i mediadora en el flux cultural i migratori. Des d'una perspectiva històrica dels corrents teòrics d'interrelació entre cultura, societat i economia dels darrers 30 anys, descobrim nous models d'organització i noves interaccions entre el sistema econòmic i artístic, entre la cultura occidental i no occidental. En aquests, la significació de les reivindicacions socials, culturals o polítiques, ens fan qüestionar el sistema i ens emplacen a un context interdependent, en què la cooperació, el diàleg i les perspectives no maximalistes són necessàries per a una contribució efectiva de la cultura en el benestar de la societat.
Descriptors: Cultura i globalització. Desenvolupament(s). La cultura i la societat de la informació. Canvis socials i canvis culturals. Diversitat cultural i interculturalitat. Decolonialitat. Cultura Digital. Les teories de la comunicació. Creació artística. Gènere. Ecologia i sostenibilitat. La relació entre educació i cultura. Drets culturals. Autoexplotació professional. Feminismes. Agents culturals i educatius. Cultura i desenvolupament. Inteligència Artificial. Els Objectius del Desenvolupament Sostenible i la seva aplicació a la cultura. Societat de la informació. Estratègies de la lluita contra la pobresa.
En un món globalitzat cada vegada més interconnectat, els moviments socials, culturals i econòmics generen processos cada vegada més accelerats fent, al mateix temps, més breus i complexos els seus períodes de gestió. La gestió cultural ha de seguir l'actualitat dels canvis i innovacions que es produeixen en l'entorn per poder consolidar estratègies, i formular i donar seguiment als seus programes i projectes a curt, mitjà i llarg termini.
Per això és molt important que en la gestió cultural es tingui la capacitat d'interpretar els canvis substancials del seu context, les noves realitats i nous hàbits culturals emergents, així com la funció del sector i de la vida cultural en l'àmbit econòmic, i sobretot, en la definició de la nostra societat. Ha de tenir en compte les seves diferents interseccions amb altres àrees com la comunicació, l'educació, el medi ambient o la tecnologia, fet que ens ajudarà a decidir amb quines sensibilitats volem abordar la professió cultural, i a entendre millor la societat interdependent actual.
En la professió cultural s'ha de comprendre l'entorn i l'evolució de l'àmbit en el que es desenvolupa, tot considerant la diversitat d'experiències d'altres indrets del món i els debats teòrics que s'estan generant al voltant dels drets culturals, les condicions de vida de les nostres societats, i la possible contribució (o no) a generar una societat més equilibrada i justa. Per poder oferir un punt de vista fonamentat sobre el debats actuals al voltant d'aquest àmbit hem de poder disposar, per tant, de multiplicitat de recursos que ens ajudin a trobar els arguments i enfocaments que ens defineixin.
Actualment, existeixen abundants estudis, anàlisis i experiències sobre la connectivitat de la cultura en relació amb altres sectors, o sobre les dinàmiques culturals en espais territorials determinats, en els quals es tenen en compte els aspectes tangibles i intangibles de la cultura. Es vital entendre la seva aportació a l'activitat econòmica, a l'ocupació, al capital social o a l'educació. I també que és fonamental en la construcció de les identitats col·lectives i en la prestació de recursos per al creixement personal i intel·lectual dels individus. Tot això resulta de gran importància per a la gestió cultural mentre li permeti transcendir els seus propis models tradicionals d'intervenció i pugui treballar de forma integral, adaptativa i flexible, per assolir els seus propis objectius, etc.
Aquesta assignatura ofereix l'oportunitat de conèixer mirades sobre la realitat cultural en la què ens trobem, a través de reflexions que la connecten amb altres àmbits com medi ambient, moviments socials, migració, biologia, tecnologia, comunicació, etc. I com a laboratori de proves per a obrir el camp de reflexió cap a realitats cada vegada menys evidents.
En síntesi, aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'obrir la perspectiva de la gestió cultural a altres sectors, així com apreciar les diversitats en la cultura i els bons fonaments per a la seva pràctica.
Objectius
En el marc del programa general del Màster aquesta assignatura proposa les següents competències transversals:
- Capacitat per promoure el valor transformador de la cultura en la societat
- Capacitat per interpretar la diversitat social i cultural
Els objectius específics són:
- Comprendre el marc actual de la cultura en la societat contemporània en relació amb els canvis que s'han produït a nivell social i cultural: entre la tradició i la globalització.
- Comprendre els conceptes de diversitat cultural, interculturalitat i nous escenaris per a les cultures en un món globalitzat.
- Situar la cultura en relació amb les principals teories de la comunicació i la comunicació digital interconectada.
- Conèixer dinàmiques d'influència de la tecnologia, inteligencia artificial i l'àmbit digital en la cultura.
- Posar en context el rol de la gestió cultural davant d'altres àmbits professionals.
- Saber buscar noves investigacions i reflexions en el camp del pensament cultural.
- Introduir-se en la reflexió sobre les relacions entre educació i cultura, a través d'alguns dels principals textos i les polítiques contemporànies sobre aquest tema.
- Experimentar el contrast cultural a través d'un cas pràctic.
- Estudiar l'evolució i redefinició del concepte de desenvolupament i la seva dimensió cultural, per a la comprensió de les actuals relacions entre cultura i desenvolupament en la cooperació internacional.
Aquesta assignatura està integrada per 4 reptes que són els següents:
- REPTE 1 : Cultura i globalització, desenvolupament i decolonialitat.
- REPTE 2 : Les relacions entre sistema, educació i art - cultura.
- REPTE 3 : Les ecologies de la nova gestió cultural.
- REPTE 4 : Virtualitats, comunicació i digitalització.
El primer repte ens presenta la cultura en el context mundial des d'una perspectiva històrica, atenent les polítiques per al desenvolupament cultural i cooperació, exposant els punts crítics i les tensions culturals subjacents a la interconnectivitat global, i posant en valor la realitat plural social, la diversitat i la hibridació resultant.
Al segon repte coneixem els efectes de l'àmbit econòmic en la cultura i la creació artística, i les seves contradiccions, considerant alguns models socials no basats exclusivament en la productivitat, així com la relació entre cultura i educació i les noves maneres de treballar entre tots dos àmbits.
Al tercer repte, s'exploren elements rellevants i actuals del context social, i com aquests configuren la nostra realitat i ens afecten en la percepció de veure el món i en el desenvolupament de la nostra acció cultural.
Finalment, al quart repte s'analitzen els nous escenaris de relació entre cultura i les tecnologies, prestant especial atenció al món global digital i la intel·ligència artificial en el nostre context, així com la significació d'aquestes tecnologies com a mitjans de comunicació, i el sentit de la cultura (i l'art) com a procés comunicatiu interpersonal.
| Disseny La cultura | XML |
També llegir text complementari : "La cultura en la sociedad contemporánea: conceptos, transformaciones y nuevas tendencias"
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |