La cultura en la societat contemporània Codi:  M7.202    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura La cultura a la societat contemporània forma part del mòdul bàsic del Màster. Té assignats 5 crèdits i una càrrega lectiva de 125 hores. Aquesta assignatura situa la gestió cultural en un context contemporani, caracteritzat pel fenomen de la globalització, la societat interconnectada i els avenços tecnològics i digitals. En què el paper de la gestió cultural requereix una mirada crítica per entendre la complexitat i la diversitat d'enfocaments cap a la cultura que corresponen al territori d'origen o l'educació que es tingui a l'abast.

El canvi constant de la nostra realitat fa necessari entendre la nostra funció social i professional actual, no tan sols des de l'òptica productiva, sinó també educativa i mediadora en el flux cultural i migratori. Des d'una perspectiva històrica dels corrents teòrics d'interrelació entre cultura, societat i economia dels darrers 30 anys, descobrim nous models d'organització i noves interaccions entre el sistema econòmic i artístic, entre la cultura occidental i no occidental. En aquests, la significació de les reivindicacions socials, culturals o polítiques, ens fan qüestionar el sistema i ens emplacen a un context interdependent, en què la cooperació, el diàleg i les perspectives no maximalistes són necessàries per a una contribució efectiva de la cultura en el benestar de la societat.

Descriptors: Cultura i globalització. Desenvolupament(s). La cultura i la societat de la informació. Canvis socials i canvis culturals. Diversitat cultural i interculturalitat. Decolonialitat. Cultura Digital. Les teories de la comunicació. Creació artística. Gènere. Ecologia i sostenibilitat. La relació entre educació i cultura. Drets culturals. Autoexplotació professional. Feminismes. Agents culturals i educatius. Cultura i desenvolupament. Inteligència Artificial. Els Objectius del Desenvolupament Sostenible i la seva aplicació a la cultura. Societat de la informació. Estratègies de la lluita contra la pobresa.

Amunt

En un món globalitzat cada vegada més interconnectat, els moviments socials, culturals i econòmics generen processos cada vegada més accelerats fent, al mateix temps, més breus i complexos els seus períodes de gestió. La gestió cultural ha de seguir l'actualitat dels canvis i innovacions que es produeixen en l'entorn per poder consolidar estratègies, i formular i donar seguiment als seus programes i projectes a curt, mitjà i llarg termini. 

Per això és molt important que en la gestió cultural es tingui la capacitat d'interpretar els canvis substancials del seu context, les noves realitats i nous hàbits culturals emergents, així com la funció del sector i de la vida cultural en l'àmbit econòmic, i sobretot, en la definició de la nostra societat. Ha de tenir en compte les seves diferents interseccions amb altres àrees com la comunicació, l'educació, el medi ambient o la tecnologia, fet que ens ajudarà a decidir amb quines sensibilitats volem abordar la professió cultural, i a entendre millor la societat interdependent actual. 

En la professió cultural s'ha de comprendre l'entorn i l'evolució de l'àmbit en el que es desenvolupa, tot considerant la diversitat d'experiències d'altres indrets del món i els debats teòrics que s'estan generant al voltant dels drets culturals, les condicions de vida de les nostres societats, i la possible contribució (o no) a generar una societat més equilibrada i justa. Per poder oferir un punt de vista fonamentat sobre el debats actuals al voltant d'aquest àmbit hem de poder disposar, per tant, de multiplicitat de recursos que ens ajudin a trobar els arguments i enfocaments que ens defineixin. 

Actualment, existeixen abundants estudis, anàlisis i experiències sobre la connectivitat de la cultura en relació amb altres sectors, o sobre les dinàmiques culturals en espais territorials determinats, en els quals es tenen en compte els aspectes tangibles i intangibles de la cultura. Es vital entendre la seva aportació a l'activitat econòmica, a l'ocupació, al capital social o a l'educació. I també que és fonamental en la construcció de les identitats col·lectives i en la prestació de recursos per al creixement personal i intel·lectual dels individus. Tot això resulta de gran importància per a la gestió cultural mentre li permeti transcendir els seus propis models tradicionals d'intervenció i pugui treballar de forma integral, adaptativa i flexible, per assolir els seus propis objectius, etc. 

Aquesta assignatura ofereix l'oportunitat de conèixer mirades sobre la realitat cultural en la què ens trobem, a través de reflexions que la connecten amb altres àmbits com medi ambient, moviments socials, migració, biologia, tecnologia, comunicació, etc. I com a laboratori de proves per a obrir el camp de reflexió cap a realitats cada vegada menys evidents. 

En síntesi, aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'obrir la perspectiva de la gestió cultural a altres sectors, així com apreciar les diversitats en la cultura i els bons fonaments per a la seva pràctica.


  

Amunt

Objectius 

En el marc del programa general del Màster aquesta assignatura proposa les següents competències transversals: 

  • Capacitat per promoure el valor transformador de la cultura en la societat 
  • Capacitat per interpretar la diversitat social i cultural 

Els objectius específics són: 

  • Comprendre el marc actual de la cultura en la societat contemporània en relació amb els canvis que s'han produït a nivell social i cultural: entre la tradició i la globalització. 
  • Comprendre els conceptes de diversitat cultural, interculturalitat i nous escenaris per a les cultures en un món globalitzat. 
  • Situar la cultura en relació amb les principals teories de la comunicació i la comunicació digital interconectada. 
  • Conèixer dinàmiques d'influència de la tecnologia, inteligencia artificial i l'àmbit digital en la cultura.
  • Posar en context el rol de la gestió cultural davant d'altres àmbits professionals.
  • Saber buscar noves investigacions i reflexions en el camp del pensament cultural.
  • Introduir-se en la reflexió sobre les relacions entre educació i cultura, a través d'alguns dels principals textos i les polítiques contemporànies sobre aquest tema.
  • Experimentar el contrast cultural a través d'un cas pràctic.
  • Estudiar l'evolució i redefinició del concepte de desenvolupament i la seva dimensió cultural, per a la comprensió de les actuals relacions entre cultura i desenvolupament en la cooperació internacional.

Amunt

Aquesta assignatura està integrada per 4 reptes que són els següents:

  • REPTE 1 : Cultura i globalització, desenvolupament i decolonialitat.
  • REPTE 2 : Les relacions entre sistema, educació i art - cultura.
  • REPTE 3 : Les ecologies de la nova gestió cultural. 
  • REPTE 4 : Virtualitats, comunicació i digitalització.

El primer repte ens presenta la cultura en el context mundial des d'una perspectiva històrica, atenent les polítiques per al desenvolupament cultural i cooperació, exposant els punts crítics i les tensions culturals subjacents a la interconnectivitat global, i posant en valor la realitat plural social, la diversitat i la hibridació resultant.

Al segon repte coneixem els efectes de l'àmbit econòmic en la cultura i la creació artística, i les seves contradiccions, considerant alguns models socials no basats exclusivament en la productivitat, així com la relació entre cultura i educació i les noves maneres de treballar entre tots dos àmbits.

Al tercer repte, s'exploren elements rellevants i actuals del context social, i com aquests configuren la nostra realitat i ens afecten en la percepció de veure el món i en el desenvolupament de la nostra acció cultural.

Finalment, al quart repte s'analitzen els nous escenaris de relació entre cultura i les tecnologies, prestant especial atenció al món global digital i la intel·ligència artificial en el nostre context, així com la significació d'aquestes tecnologies com a mitjans de comunicació, i el sentit de la cultura (i l'art) com a procés comunicatiu interpersonal.

Amunt

Disseny La cultura XML

Amunt

També llegir text complementari : "La cultura en la sociedad contemporánea: conceptos, transformaciones y nuevas tendencias"

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt