| Metodologies per a la investigació cultural | Codi: M7.212 Crèdits: 5 |
L'assignatura Metodologies per a la investigació cultural és optativa per obtenir el títol de Màster universitari de Gestió Cultural.
Conèixer les metodologies de recerca és una necessitat del profesional en l'ámbit de la cultura; saber en quin moment es pot utilitzar un o un altre mètode és un gran avantatge que li permetrà desenvolupar projectes de recerca encertats o avaluar de forma més acurada els projectes que es presentin en l'activitat professional.
La finalitat de l'assignatura és practicar les tècniques de recerca a partir d'un projecte concret. No es tracta que l'estudiant acabi sent un expert o experta en una técnica o metodología determinada sinó de reflexionar sobré què vol dir fer recerca en aquest àmbit, distingir quines són les eines que tenim al nostre abast i saber utilitzar-les en el moment adequat i adequades a les preguntes i objectiu de la recerca.
És per tant, una assignatura recomanable per a preparar el Treball de Fi de Màster.
"Metodologies per a la investigació cultural" forma part del bloc d'assignatures metodològiques del Màster Universitari en Gestió Cultural i equival a 5 crèdits ECTS. Es tracta d'una assignatura que, en conjunt amb Disseny de Projecte, proporcionarà a l'estudiant una àmplia visió sobre les eines que pot utilitzar tant si es dedica a la investigació aplicada en l'àrea com si vol avaluar la seva labor com a gestor.
Apropar-se a les metodologies qualitatives i complementàries a les quantitatives permetrà a l'estudiant tenir eines a l'hora d'enfrontar la investigació cultural. La gestió cultural és un camp fèrtil que ha donat pas a una sèrie de noves professions entre les quals s'inclou la labor de l'investigador o analista, ja sigui des del camp acadèmic, institucional o empresarial. L'administració pública, les associacions d'artistes, les associacions culturals, ONG, empreses dedicades a la cultura, espais naturals protegits, etc. requereixen, cada vegada més, de professionals suficientment preparats per a atendre les seves demandes. Tenint en compte aquests factors, pensem en una persona professional de la gestió cultural que estigui preparada en aquest camp i pugui treballar com a: avaluador/a d'exposicions i d'activitats culturals, director/a d'estudis de públic, consultor/a en aquestes àrees, analista de projectes per a l'establiment d'activitats, de nous centres, investigador, etc.
No és necessiten coneixements previs específics. Es pretén que l'assignatura doni una panoràmica que permeti a l'estudiant adquirir els coneixements necessaris per assumir estudis i recerques en el camp de la gestió cultural.
L'assignatura enfortirà les següents competències del marc general del Máster:
Competències bàsiques i generals:
CB1. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB5. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
CG3. Competència per gestionar el coneixement necessari per al desenvolupament de funcions professionals i de recerca en el camp de la gestió de la cultura amb pensament crític i compromís ètic.
Competències transversals:
CT2- Competència per realitzar diferents tipus d'anàlisi, comprendre situacions amb accedir a documentació i bibliografia relativa al seu camp d'acció.
Competències específiques:
CE2. Capacitat de desenvolupar una recerca avançada en l'àmbit de la gestió de la cultura i les polítiques culturals formulant preguntes adequades i rellevants als objectes d'estudi propis del sector, utilitzant les metodologies d'investigació de forma coherent, i presentant resultats originals amb rigor i claredat .
CE7. Capacitat d'adaptar, actualitzar i aplicar els instruments i tècniques de gestió operativa a projectes, productes i serveis culturals.
L'objecte d'aquesta matèria és el de capacitar l'estudiant per realitzar una investigació en l'àmbit de la gestió cultural basat en un enfocament qualitatiu procedent de les Ciències Humanes i Socials. Donada l'orientació del màster, es tractaran particularment els mètodes qualitatius i la seva complementarietat amb els mètodes d'investigació quantitatius. Aquesta assignatura permetrà a l'estudiant poder assentar les bases metodològiques del seu futur projecte de fi de màster a través de continguts teòrics i pràctics.
La matèria s'articula a partir de tres eixos: en primer terme es concreta la diferent utilitat i usos dels mètodes qualitatiu i quantitatiu en la gestió cultural. S'analitza la utilitat i aportacions del mètode qualitatiu a la investigació en ciències socials, i s'estudien les diferents perspectives teòriques i principals escoles. En segon terme, s'incideix en l'aplicació de les diferents tècniques de recollida de dades, i la seva utilitat per a l'investigador cultural, fent especial èmfasi en l'àmbit de la gestió de la cultura. En tercer terme, s'aborda l'anàlisi de les dades qualitatives, tant des de la construcció de les categories i marc analític com les diferents metodologies d'anàlisi (de contingut i discursiu). Tot això a partir d'estudis de cas, mitjançant la pràctica dels mateixos estudiants i que pugui ser útil pel desenvolupament de l'apartat metodològic de les investigacions que desenvoluparan més endavant com a Treball de Fi de Màster.
Temes generals:
- Introducció al disseny d'investigació
- La pregunta de recerca
- Les fonts d'informació i mètodes de recollida de dades
- L'anàlisi de les dades, categories analítiques i el model d'anàlisi
- L'anàlisi de les dades (textuals, visuals) i l'enfocament de contingut i discursiu
En resum, es vol introduir l'assignatura, aclarir les diferències entre mètode quantitatiu i qualitatiu, la utilitat i aportacions del qualitatiu, conèixer les diferents perspectives teòriques i principals escoles. També conèixer els diferents mètodes que poden fer-se servir.
| Material | Suport |
| Tipologia documental | |
| Fonts institucionals i sistemes d'informació col·laboratius | |
| Arxivística. Els arxius en la recerca i la difusió de la història | |
| Fonts i serveis d'informació | |
| L'entrevista com a pràctica cultural |
o Consulta de la bibliografia bàsica disponible a la biblioteca
- Alonso, L. (1998). La Mirada cualitativa en sociología : una aproximación interpretativa. Madrid : Fundamentos, 1998.
ISBN 8424507762
- Berg, B. (2007). Qualitative research methods for the social sciences. Boston (etc.): Pearson International Edition.
ISBN 0205482635
ISBN 0803946791
- Booth, W.; Colomb, G.; Williams, J. (2001). Cómo convertirse en un hábil investigador. Barcelona : Gedisa.
ISBN 8474328179
- Corbin, J. & Strauss, A. (2008). Basics of qualitative research. Los Angeles, London, New Delhi, Singapore: Sage Publications.
ISBN 9781412906432
- Guber, R. (2004). El Salvaje metropolitano : reconstrucción del conocimiento social en el trabajo de campo. Buenos Aires [etc.] : Paidós
ISBN 9501227197
- Onwuegbuzie, A. & Teddlie, Ch. (2003). "A Framework for Analyzing Data in Mixed Methods Research", in Tashakkori, A. & Teddlie, Ch. (eds.). Handbook of Mixed Methods in Social & Behavioral Research. Thousand Oaks, London, New Delhi: Sage Publications. Pp. 351-384.
- Quivy, R.; Van Campenhoudt, L. (2001. Manual de recerca en ciències socials. Barcelona : Herder . 2a ed.
ISBN 8425419417
- Stake, R. (1994). "Case Studies", in Denzin, N. & Lincoln, Y. (Eds.). Handbook of qualitative research. Thousands Oaks, Calif. [etc.]: Sage. Pgs. 236-247.
- Taylor, S.J., y Bogdan, R. (1987). "Introducción: Ir hacia la gente", en Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós. Pg. 15-23.
ISBN 8475098169
o Bibliografia complementària
* Blaxter, L., Hughes, C. y Tight, M. (2000) Cómo se hace una investigación. Colección Herramientas Universitarias. Barcelona: Gedisa.
* Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C. y Baptista Lucio, P. (2003)Metodologíade la investigación (3a ed.). México: McGraw-Hill.
* Hooper-Greenhill, E. (1998). Los museos y sus visitantes. Gijón: Ediciones Trea.
* Janesick, V. (1994). "The dance of Qualitative Research Design. Metaphor, Methodolatry, and Meaning", in Denzin, N. & Lincoln, Y. (Eds.). Handbook of qualitative research. Thousands Oaks, Calif. [etc.]: Sage.
* Maxwell, J. & Loomis, D. (2003). "Mixed Methods Design", in Tashakkori, A. & Teddlie, Ch. (eds.). Handbook of Mixed Methods in Social & Behavioral Research. Thousand Oaks, London, New Delhi: Sage Publications. Pp. 241-271.
* Stake, R. (1994). "Case Studies", in Denzin, N. & Lincoln, Y. (Eds.). Handbook of qualitative research. Thousands Oaks, Calif. [etc.]: Sage. Pgs. 236-247.
Per aquesta assignatura es busca la complementarietat entre l'adquisició de conceptes, gràcies a la part teòrica, i el desenvolupament d'habilitats i competències que s'han de tenir en el món de la pràctica professional. Per això, les activitats què se seguiran durant el curs porten un ordre cronològic que es correspon amb el material didàctic. L'aula s'organitza al voltant de les següents eines:
TAULER DEL PROFESSOR: Es l'espai en el qual el professor penja informació acadèmica d'interès, com recordatoris de dates, recomanacions de lectures, aclariments, etc., per aquesta raó és important que l'estudiant consulti aquesta eina amb freqüència.
FORUM: Espai lliure d'interacció entre estudiants i professors per conèixer-nos, plantejar dubtes, aportar temes de debat, recursos, opinions sobre la realitat de la gestió cultural actual, etc.
DEBAT: Mentre que al fòrum les opinions que s'expressen són lliures, en el debat giraran entorn de temes concrets que proposa el consultor. El debat podrà formar part de les PAC i encara que no es directament avaluable, la participació en el debat serveix per pujar la nota final. Correspon a l'assistència a classe.
BÚSTIA D'AVALUACIÓ CONTINUA: Tots els exercicis s'envien a la bústia d'avaluació continua dins dels terminis previstos.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
Aquesta assignatua segueix el sistema d'avaluació continuada (AC). Les activitats d'avaluació continuada són 3 amb un pes del 33% cadascuna en la Nota Final.
Criteris d'avaluació:
Explicitem aquí els criteris genèrics que es tindran en compte a l'hora d'avaluar les PAC:
Realitzar la tasca assenyalada en la PAC
Lliurar la PAC en el dia indicat en el Pla Docent i calendari de l'alua
Estructurar el text: Bona presentació formal, redacció curosa, coherència i consistència en l'argumentació.
Incloure citacions correctes dels autors de la bibliografia utilitzada.
Usar la normativa APA per a la citació de les referències (notes i bibliografia).
Guia de format per al lliurament de les PAC (Opcional):
Tipografia: Arial Grandària: 11 punts Interlineat: Senzill No incloure tapa Identificar-se amb el nom complet a l'inici de cada PAC Títol de la PAC Format de l'arxiu: CognomNomNumeroPAC.doc (word, pdf o openoffice)
Encara que no es triï la tipografia proposada es demana que la grandària de la lletra sigui de 11 o 12 punts i l'interlineat senzill.
NOTA FINAL:
PAC1: 20%
PAC2: 30%
PAC3: 30%
PAC4: 20%
Les PAC seran avaluades dins d'un termini raonable i l'estudiant rebrà un feed-back personalitzat.