| Societat, cultura i educació | Codi: 02.162 : 6 |
L'assignatura "Societat, cultura i educació" té per objectiu observar com els individus aprenem a desenvolupar-nos en la societat de la qual formem part segons els seus codis i les normes socials que hi imperen. Aquest aprenentatge és fruit d'un procés de socialització en el qual la família i l'escola tenen una importància de primer ordre. En aquest sentit, veurem a grans trets com ha evolucionat el seu rol, aprofundint especialment en la funció socialitzadora de la família i les principals dimensions que configuren diferents tipus de models de socialització familiar.
Cal tenir en compte que la societat compta amb un seguit de mecanismes (alguns més subtils que d'altres) de control social. Els reconeixerem i veurem que estan permanentment en funcionament.
Per altra banda, ens aproximarem als eixos de desigualtat existents en la nostra societat, els quals sovint interseccionen, impactant en diversos àmbits de la vida social. En aquesta assignatura intentarem identificar aquests eixos i observar-ne els efectes sobre diferents esferes, prioritzant especialment l'escolar i les seves dinàmiques.
Així doncs, introduirem algunes nocions bàsiques de la perspectiva sociològica que ens ajudaran a comprendre alguns dels fenòmens socials que condicionen la manera com els individus ens relacionem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'entorn.
L'assignatura "Societat, cultura i educació" és una assignatura bàsica del Grau d'Educació Primària.
Consta de 6 crèdits ECTS.
L'assignatura "Societat, cultura i educació" està orientada a facilitar a l'estudiantat l'adquisició de les competències d'anàlisi i reflexió necessàries per a situar-se críticament davant la realitat, prenent consciència de les dinàmiques socials que s'hi esdevenen i dels seus efectes (especialment en les oportunitats educatives dels infants i en les relacions entre famílies i escoles).
No es requereixen coneixements previs específics, més enllà dels propis de l'accés al grau, per a cursar aquesta assignatura.
Les competències que es treballaran al llarg de l'assignatura són les següents:
C1: Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
C2: Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
C3: Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les pròpies habilitats, capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context especificoacadèmic, professional i personal.
C4: Comprendre i expressar adequadament el coneixement, oralment i per escrit, en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat.
C5: Assumir la dimensió educadora de la funció docent i fomentar l'educació democràtica per a una ciutadania activa.
C6: Valorar la responsabilitat individual i col·lectiva en la consecució d'un futur sostenible.
C7: Estimular i valorar l'esforç, la constància i la disciplina personal en els estudiants.
C8: Exercir les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats educatives singulars dels estudiants.
C9: Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
C10: Aplicar de manera adequada les tecnologies de la informació i de la comunicació a les aules de l'educació primària i en l'àmbit acadèmic i professional.
C11: Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten les escoles d'educació primària i els seus professionals.
Els resultats d'aprenentatge (RAP) esperats en el marc d'aquesta assignatura es corresponen amb els següents:
RAP1 : Mostrar habilitats socials per entendre les famílies i fer-se entendre per elles.
RAP2: Conèixer i saber exercir les funcions de tutor i orientador en relació amb l'educació familiar en el període 6-12 anys.
RAP3: Relacionar l'educació amb el medi, i cooperar amb les famílies i la comunitat.
RAP4: Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i les pantalles; canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals; interculturalitat; discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
RAP5: Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida, i educació en el context familiar.
RAP6: Conèixer les principals aproximacions teòriques sobre l'educació i les bases epistemològiques de les que parteixen.
RAP7: Relacionar els debats al voltant dels enfocaments sociològics i pedagògics sobre l'educació amb el context històric i cultural en el qual han sorgit.
RAP8: Desenvolupar pautes i criteris per a l'anàlisi dels models educatius i l'acció pedagògica en el marc social i cultural contemporani.
RAP9: Vincular els enfocaments teòrics sobre l'educació amb les controvèrsies al voltant de l'ordre social, la desigualtat i les estratègies socials.
RAP10: Analitzar les desigualtats socials educatives i el seu abordatge com a problema social.
RAP11: Adquirir una visió crítica sobre la tecnologia i integrar-la en l'activitat docent.
L'assignatura es divideix en quatre unitats, en cadascuna de les quals ens aproximarem a diversos conceptes. En alguns casos, propis de l'estudi sociològic en general i, en altres, característics de l'aplicació de la mirada sociològica sobre l'àmbit familiar i educatiu.
Unitat 1. Com aprenem a viure en societat? Introduirem nocions com ara procés de socialització, agents de socialització, control i desviació social o etiquetatge.
Unitat 2. Diferents però... desiguals? Posarem especial atenció als principals eixos de desigualtat, a les expressions de discriminació i a la mirada interseccional.
Unitat 3. Família, una institució en constant canvi. Copsarem l'evolució dels tipus de famílies (diversitat), observarem que hi ha models educatius familiars diferents i que existeixen un seguit de condicionants que afecten la participació (desigual) de les famílies a les escoles.
Unitat 4. L'escola i el seu entorn. Analitzarem la problemàtica de la segregació escolar, reproducció de desigualtats educatives i socials, superació de dinàmiques de segregació i competència entre centres educatius.
A continuació podeu consultar els recursos d'aprenentatge claus que trobareu als nius de les diferents unitats que conformen l'assignatura.
Ajuntament de Barcelona (2020). Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/05/INFORME_DISCRIMINACIO_2019_A4_CA-1.pdf
Ajuntament de Terrassa (2019). Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. https://igualtatsconnect.cat/wp-content/uploads/2019/06/Publicacion-Igualtats-Connectades.pdf
Alegre, M.A. (Coord.)., Benito, R., Chela, X., i González, S. (2010). Les famílies davant l'elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre en la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Bofill https://fundaciobofill.cat/publicacions/les-families-davant-leleccio-escolar
Anyon, J. (2001). Clase social y conocimiento escolar. A: Enguita, M. Sociología de la Educación (pp. 566-591). Barcelona: Ariel. https://elibro-net.eu1.proxy.openathens.net/es/ereader/uoc/48246?page=563
Bellver, C. (8 d'abril de 2018). Per què ens hauria de preocupar l'augment de les diferències entre escoles públiques? Crític. https://www.elcritic.cat/reportatges/per-que-ens-hauria-de-preocupar-laugment-de-les-diferencies-entre-escoles-publiques-10597
Berger, P.L. (1986). La perspectiva sociològica: l'home dins la societat. A: Berger, P.L. Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística (pp. 87-116). Barcelona: Herder.
Collet, J. i Tort, A. (Coord).(2011). Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats. Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/publicacions/families-escola-i-exit
Coloma, J. (1992). Socialització familiar. Anàlisi d'un dels models de "Estils educatius paterns". Estudi General, 12, 201-221. https://raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43692
Comas, M. (Dir.); Escapa, S. i Abellán, C. (2014). S'impliquen les famílies a l'escola? Les xifres de la participació de mares i pares en educació que desmunten tòpics. Dossier de premsa. Barcelona: Fundació Bofill. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/h/z/9/a/c/r/m/f/8/dossierpremsaib49_0.pdf
Eleonore Pourriat. (2009). Mayoría oprimida [Arxiu de vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=V4UWxlVvT1A&t=82s
Fernández, M. (2007). Educar es cosa de todos: escuela, familia y comunidad. A: Garreta, J. (ed.). La relación familia-escuela (pp. 13-32). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.
Martínez, R. (3 d'octubre de 2013). Introducció a la sociologia: normalitat, desviació, etiquetació i poder [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=NwFOCjKvyaQ&t=20s
Morales, J. i Abad, L.V. (2008). Desviación y control social A: Morales, J. i Abad, L.V. Introducción a la Sociología (pp. 159-173). Madrid: Tecnos.
Rovira-Martínez, M. (7 de juliol de 2021). El procés de socialització [Arxiu de vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=iBxgtX2Dnvs
Segurola, M. (2020). Informe sobre l'estat i l'evolució de la segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Bofill https://fundaciobofill.cat/publicacions/informe-estat-i-evolucio-de-la-segregacio-escolar-catalunya
Tarabini, A. (2012). Sociologia del currículum i de la praxi educativa. A: Rotger, J. M. Sociologia de l'educació per a professorat d'educació secundaria (pp. 289-316). Barcelona: El Roure.
Torres-Solanot, M. (2017). Somos amor. Historias de diversidad familiar. [Arxiu de vídeo]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=IsXRIoLSVO0
Vallejo, A. i Mazadiego, TJ. (2006). Familia y rendimiento académico. Revista de Educación y Desarrollo, 5, 55-59. https://www.campus.uoc.edu/biblioteca/prestatgeries/articles/protegits/02162/101660.pdf
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|