• Descripció

L'assignatura Ciències Socials i Ciutadania forma part de la matèria Ciències Socials, juntament a l'assignatura Didàctica de les Ciències Socials i Ciutadania. Es tracta de la matèria encarregada de presentar el currículum de les Ciències Socials i l'educació per la Ciutadania des d'un doble vessant: D'una banda, consolidant el bagatge de coneixements i competències que tot mestre de primària ha de posseir per ser un bon docent en aquest àmbit. De l'altra, oferint els recursos i l'orientació didàctica que tot mestre necessita per transmetre els continguts d'aquest àmbit en el vincle pedagògic que ha d'establir amb els seus alumnes. Aquesta assignatura s'encarrega d'abordar el primer dels vessants, tot fent una aproximació a l'inabastable àmbit mutidisciplinar de les ciències socials... i la ciutadania. L'assignatura és, per força, parcial, però l'hem preparada perquè sigui una bona invitació a l'àmbit de les ciències socials i la ciutadania, i serveixi per reflescar i contextualitzar els coneixements que ja posseiu sobre aquests àmbits. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura, part de la matèria Ciències Socials, és obligatòria, i aborda un dels àmbits de coneixements i competències centrals del currículum de primària i, per tant, un dels àmbits de coneixement i de competències que que de formar part del repertori dels mestres de primària. És una assignatura, una matèria i un àmbit força particular, no només per la seva inabastable extensió temàtica, sinó també per tracatar-se d'un àmbit especialment procliu a la reflexió i el treball ètic, interpretatiu, i connectat a la realitat quotidiana dels infants i de l'escola. És possible, per tant, projectar els coneixements que s'adquireixen a la reflexió sobre la pròpia escola, i no només sobre l'especificitat de l'àmbit curricular que treballem. Tant l'assignatura com els reptes formatius que hi plantegem han estat dissenyats tenint en compte aquesta particularitat, que implica tant l'atractiu com les dificultats específiques de l'assignatura. 

• Coneixements previs

No és necessari tenir coneixements previs específics per superar l'assignatura.

• Objectius i competències

Els continguts i activitats formatives que es van desplegant al llarg de l'assignatura s'orienten a l'adquisició de competècies i la consecució dels resultats d'aprenentatge que llistem a continuació: 

Competències: 

• Resoldre situacions complexes de diversitat cultural, analitzar-ne els components, trobar alternatives de resolució, arribar a consensos en la seva aplicació i avaluar els resultats de la seva implementació.
• Valorar la responsabilitat individual i col·lectiva en la consecució de futur sostenible.
• Fomentar la lectura i el comentari crític de textos dels diversos dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
• Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
• Discernir selectivament la informació audiovisual que contribueixi als aprenentatges, a la formació cívica i a la riquesa cultural.

Resultats d'aprenentatge:

• Comprendre els principis bàsics de les ciències socials.
• Integrar l'estudi històric i geogràfic des duna orientació instructiva i cultural.
• Comprendre les relacions històriques de la humanitat amb el medi natural i social.
• Valorar la rellevància de les institucions públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles.
• Conèixer els fonaments de les disciplines geogràfica, demogràfica i de la història econòmica que expliquen la transformació de les societats al llarg de la història.
• Conèixer el currículum escolar de les ciències socials i l'educació per la ciutadania.
• Implementar la perspectiva ecologista per a la consecució d'un futur sostenible.
• Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
• Incorporar el coneixement i valoració de la diversitat cultural i social en l'orientació del treball docent a l'aula.
• Orientar l'educació sobre l'autonomia personal des d'una perspectiva emancipadora i conscient del seu significat en relació a la naturalesa social dels éssers humans.
• Conèixer les principals transformacions socials, polítiques i culturals que comportà l'adveniment de la modernitat.
• Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
• Conèixer el fet religiós al llarg de la història i la seua relació amb la cultura.
• Analitzar el rol canviant i contradictori de la institució escolar des de la seva aparició i, molt especialment, des de la seva universalització.
• Valorar la importància de les escoles per a la consecució de societats justes i igualitàries
• Analitzar de forma crítica documents audiovisuals.
• Construir arguments propis en base a la lectura crítica de textos i la visualització de documents audiovisuals.
• Incorporar l'autoavaluació en el procés d'aprenentatge.
• Desenvolupar activitats d'interpretació que incorporin la cerca i tractament de dades de fonts secundàries.
• Desenvolupar activitats grupals de forma eficient i responsable.
• Incorporar i valorar les dinàmiques col·laboratives i d'avaluació entre iguals en el procés d'aprenentatge. 

• Continguts

L'assignatura Ciències Socials i Ciutadania cobreix un ventall de continguts, coneixements i destreses inabastable en el marc d'una assignatura de 6 crèdits, que equivalen a 150 hores de feina d'estudi efectives. És un àmbit que abarca una quantitat enorme de disciplines diferents: vinculades a les ciències socials, l'economia,  el dret, la sociologia,  la ciència política, la demografia, la geografia, la història, etc. ; vinculades a la Ciutadania, la filosofia (espeicalment, l'ètica i la filosofia política, però també la teoria social), el dret, etc. A banda d'això, el curriculum de l'àmbit, pel que fa al desplegament docent que se n'ha de fer a primària, integra temàtiques que van del coneixement d'elements de geografia física fins a la sensibilització democràtica, passant per la sensibilització medioambiental. 

En el marc d'aquesta ingent quantitat de continguts, hem dissenyat l'assignatura sobre 4 unitats didàctiques, cada una de les quals integra diferents activitats d'aprenentatge. Les dues primeres unitats fan referència, sobretot, a l'ambit de les ciències socials, i pivoten sobretot sobrer continguts de geografia i d'història, que tenen un tractament preferent en els currículums de primària, però amb una aproximació que les aproxima a la demografia, l'economia, la sociologia o la ciència política.  A la tercera unitat didàctica fem un gir normatiu, allunyant-nos de l'aproximació descriptiva i analítica pròpia de les ciències socials i aproximant-nos a la reflexió sobre els dilemes morals i contradiccions en la forma en què ens organitzem, des d'una orientació disciplinar propera a la filosofia política. Finalment, la darrera unitat, més sintètica, incorpora el coneixement aprofundit del curriculum escolar de l'àmbit de les ciències socials i la ciutadania. Tot plegat, a més, ho presentem a partir de reptes de caràcter reflexiu, que es focalitzen en algunes de les temàtiques més rellevànts del currículum (l'educació democràtica, la sensibilització medioambiental, l'aproximació a la interculturalitat), amb un ull posat, sempre, sobre l'escola com a institució i com a espai d'aprenentatge. 

Així doncs, l'assignatura s'organitza en les següents unitats didàctiques:

Unitat 1. L'escenari de l'escola

Aquesta primera unitat, a la que dediquem les primeres setmanes de l'assignatura, l'anomenem "l'escenari de l'escola" perquè la dediquem als sabers i disciplines de les ciències socials més vinculades a la dimensió material de la vida col·lectiva. D'aquí la idea "d'escenari". Per tant, bona part dels materials estan vinculats a presentar i recordar continguts bàsics de geografia, de demografia, i d'història econòmica, des d'una perspectiva espacial i cronològica de llarg abast.  Els cinc mòduls didàctics que heu d'estudiar, escrits pel reconegut historiador Josep Fontana, ens permeten fer aquest viatge al llarg de l'espai i del temps. 

Finalment, el tercer eix de la Unitat rau en la necessitat de contextualitzar tots aquests coneixements a escala local; d'aquí que la unitat es digui "l'escenari de l'escola". Com veureu, els reptes d'aprenentatge de la unitat es focalitzen en la petició que mobilitzeu els coneixements que treballem, a nivell teòric, per a estudiar i conèixer una realitat local i per la implementació de propostes pedagògiques ajustades a aquesta realitat. Aquest exercici us permetrà que, com a mestres, sigueu capaços d'aprofitar i adaptar la vostra tasca a l'entorn de les escoles en què treballeu. 

Unitat 2. Condicionants politicosocials de l'escola en perspectiva històrica

La segona unitat del curs, titulada Condicionants politicosocials de l'escola en perspectiva històrica, la dediquem a aprofundir en el coneixement dels factors socials, polítics i culturals que han configurat, al llarg de la història, la forma en què vivim col·lectivament. Si la primera unitat la dedicàvem a la dimensió material de la vida col·lectiva, aquesta segona la dediquem a la dimensió institucional de la vida col·lectiva, tot entenent que a la noció de "institucional" hi incorporem tots aquells elements que provenen de les decisions i imposicions d'índole social (socials, culturals, polítiques) que configuren les nostres formes de viure. Tal com passava a la primera unitat, també en aquesta ens servirem d'uns mòduls didàctics escrits per l'historiador Josep Fontana per presentar, des d'una perspectiva històrica de llarg abast temporal i espacial, aquesta dimensió institucional de la vida col·lectiva. Dels tres mòduls, el primer pivota sobre la subdimensió social de la història; una història social que aprofundeix en les formes de la desigualtat i com han anat canviant al llarg dels segles. El segon mòdul pivota sobre l'element polític més rellevant en l'organització política del mon: les formes històriques d'organització estatal i nacional, i les formes d'organització anàlogues que precedeixen l'adveniment de la modernitat. Finalment, el tercer dels mòduls d'en Fontana reflexiona sobre les transformacions culturals que han succeït al llarg de la història, i presenta com la modernitat desencadena dos moviments, la il·lustració i el romanticisme, que encara avui són claus per entendre com vivim i els nostres horitzons de bona vida (qüestions en què aprofundim a la tercera unitat). 

Tots els continguts de la unitat ens han de permetre reflexionar sobre les tensions entre reproducció (de l'ordre social, de les desigualtats socials) i transformació (voluntat d'emancipació, expressió política dels conflictes socials) que expliquen els vaivens i canvis socials de la història. Tot plegat també explica quin és el paper que ha tingut i que té l'escola des dels seus orígens, com ha canviat, i quines contradiccions i objectius diferents ha de gestionar. Tot plegat s'aborda en l'entrevista a Joel Westheimer, i també en l'article dels materials de Jordi Collet. Aquest paper ambigu de l'escola ens ha de servir per reflexionar sobre 3 elements diferents i complementaris:

a) quin és el rol històric de l'escola, com ha institució, en la tensió entre reproducció i transformació social, i quin rol podria jugar l'escola que imaginem;

b) com presentem i treballem, a l'escola, els continguts curriculars relatius a l'organització social (especialment, les desigualtats socials), l'organització política (especialment, l'educació en democràcia) i l'organització cultural (especialment, l'encaix de l'ésser humà i del coneixement científic i tecnològic, d'una banda, i les creences, de l'altra);

c) quin paper juguen, a l'escola i als sistema escolar, les desigualtats entre els infants que veiem reflectides (o que no veiem reflectides) a cada centre escolar (desigualtats de gènere, de procedència,  d'estatus, etc.), i com condicionen les possibilitats d'emancipació de cada infant.

Unitat 3. L'autonomia personal i l'exercici de la ciutadania

En aquesta tercera unitat de l'assignatura deixem enrere els continguts més vinculats a les ciències socials per endinsar-nos en l'àmbit de coneixements mes propers al concepte de ciutadania, i això significa que passem de l'aproximació més descriptiva i analítica de les ciències socials a l'aproximació en clau normativa; que passem de reflectir com és la realitat a reflexionar sobre com podria ser i com ha de ser. Ens endinsem, per tant, en l'àmbit de les reflexions ètiques i polítiques, vinculades sobretot a la filosofia política.

La noció de ciutadania només pot forjar-se a partir l'adveniment de la modernitat, que situa a l'ésser humà en un lloc diferent al què havia ocupat fins aleshores. Veurem què significa aquest canvi, i com fa que prengui força la idea d'autonomia personal i la percepció que l'ésser humà ha de prendre les regnes tant de la seva vida individual com col·lectiva. En ocupar aquesta nova posició central en l'ordenació social, l'ésser humà ha de fer front als reptes que se'n deriven. Les idees sobre com viure la vida amb justícia, com assolir un model de bona vida, com organitzar-se col·lectivament, prenen força, i concepcions diverses sobre aquestes nocions es confronten en l'arena social. 

En aquesta unitat us proposem reflexionar sobre aquestes qüestions, i molt especialment, sobre els reptes i les contradiccions que a que cal fer front per guiar la nostra vida personal i col·lectiva sobre un ideal d'autonomia personal, d'autonomia moral. De fet, és la noció sobre la construïm la nostra percepció de llibertat. El mòdul didàctic elaborat pel professor de teoria política Joan Vergés serà la guia fonamental en aquest recorregut, que mostra com l'adquisició d'una idea forta d'autonomia s'ha de confrontar a dues evidències que la limiten:  La primera, de naturalesa política, és la necessitat de gestionar aquesta autonomia moral en un context social on aquesta és una qualitat que adquireixen molts d'altres éssers humans, de forma que la nostra autonomia, i la llibertat per exercir-la, s'ha d'harmonitzar amb la dels altres. La segona, de naturalesa antropològica, és que l'ésser humà, en tant que ésser social, necessita dels demès i és profundament influït pels demés. Som éssers dependents i manipulables, i això fa que l'autonomia moral, tan preuada, sigui també un bé relatiu i fràgil. 

La unitat tindrà dos focus d'interès principal, que orienta les activitats formatives. El primer té a veure amb aquesta idea d'autonomia i els seus límits, i per abordar-la, a banda del mòdul didàctic, ens valdrem de les conferències de George Lakoff i de Ramon Nogueras, que des de disciplines i aproximacions diferents, evidencien la relativitat i fragilitat de l'autonomia personal. El segon focus té a veure amb la idea de l'intercultural. L'escola és un espai privilegiat de contacte intercultural, i uns dels reptes a què hem de fer front, com a mestres, és el de transmetre els principis que fonamenten la noció de ciutadania, i respectar alhora la diversitat de sensibilitats culturals i religioses que conviuen a l'aula. Amb el suport de les lectures de Will Kymlicka, i valent-nos del reportatge "Atrapades entre dos mons", treballarem també aquesta qüestió. 

Unitat 4. Cultura democràtica i transicions ecosocials

La darrera unitat del curs l'orientem a l'aprofundiment en dues temàtiques especialment rellevants dins del currículum de l'àmbit de les ciències socials i la ciutadania, i que fins ara hem abordat de forma secundària. Es tracta de les qüestions de la democràcia i de les transicions i reptes ecosocials. Són dues qüestions claus que, en l'etapa de primària, s'han de treballar tant en la transmissió de coneixements com, sobretot, en la sensibilització i capacitació crítica. En bona mesura, els tres reptes precedents serveixen per construir el marc contextual que ens permetrà un major aprofundiment en les dues qüestions. A la vegada, i vinculat amb això, aquesta darrera unitat serveix per fer una relectura de l'assignatura, tot analitzant llurs continguts en funció del seu encaix en el currículum de primària per l'àmbit de les Ciències socials i la ciutadania. 

El plantejament de la Unitat conjuga les dues temàtiques, democràcia i transicions ecosocials, a partir de plantejar un dilema on la potenciació de la democràcia i l'impuls a les transicions ecosocials poden entrar en contradicció o, si més no, poder ser de difícil harmonització. 

Abans, però, la Unitat aprofundeix en els continguts vinculats a la Democràcia partint de dos mòduls docents, elaborats pel professor Joan Balcells. El primer mòdul, Fonaments històrics de la democràcia, fa una aproximació en clau històrica a la idea de democràcia. El segon mòdul (La idea de la Democàcia), en canvi, planteja més obertament diferents formes de modelitzar i operativitzar el principi democràtic. De tots els conceptes que s'hi presenten, ens interessa destacar, sobretot, el contrast entre les dues concepcions principals de la democràcia: la democràcia participativa i la democràcia representativa. 

A banda d'aquests mòduls docents, que es treballen a partir de la superació de TESTS, la unitat també incorpora una entrevista a la reconeguda acadèmica i activista Yayo Herrero sobre els reptes que plantegen les transicions ecosocials i la necessitat de fer-hi front, i un article breu on la mateixa autora reflexiona sobre el paper de l'escola en la sensibilització ecològica. 

També teniu un documental, Mañana, que s'estructura en 5 capítols vinculats a diferents transformacions socials que, segons els directors, haurien de millorar les condicions de vida futures de la Humanitat. Tots 5 capítols estan vinculats a les qüestions que abordem en aquesta unitat, però n'hi ha dos directíssimament vinculats als reptes socioambientals, i 1 que propugna la necessitat de repensar la Democràcia en clau participativa (i local). 

Finalment, la Unitat també incorpora un Mòdul didàctic, "Desplegament de l'àrea curricular de ciències socials i ciutadania". Us demanem que feu una anàlisi d'aquest material tot contrastant-lo amb allò que hem estat treballant en l'assignatura, fins a quin punt allò que us presentem i que treballen en aquesta assignatura serveix com a base tant de la tasca de planificació didàctica que haureu de dur a terme a l'assignatura Didàctica de les Ciències Socials i Ciutadania, com a la tasca futura que haureu d'emprendre com a mestres.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació