| Acció socioeducativa a l'escola | Codi: 02.522 : 6 |
Acció socioeducativa a l'escola és una assignatura obligatòria del Grau d'Educació Social. Consta de 6 crèdits ECT i pertany al Mòdul Acció Socioeducativa. En aquest sentit, i com tindreu l'oportunitat de comprovar, l'acció socioeducativa en contextos escolars és un procés dinàmic, que inclou polítiques, teories i experiències. Aprehendre'l implicarà capbussar-se en els contextos, les situacions i les subjectivitats.
És recomanable haver cursat Pedagogia Social, Antropologia Pedagògica i Planificació i Avaluació en el camp de l'Educació Social.
CB3. Que l'estudiantat tingui la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica i ètica.
CG3. Comunicació efectiva a través de diferents mitjans i en diversos contextos.
CT14. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
CE1. Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen a l'ésser humà en protagonista de l'educació.
CE2. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
CE3. Comprensió de la trajectòria de l'Educació Social i la configuració del seu camp d'identitat professional.
CE4. Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives
CE9. Promoció de processos de dinamització social i cultural.
CE11. Iniciació i desenvolupament d'una relació professional amb les persones i grups en un context social concret.
CE2. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
EL SISTEMA EDUCATIU I LES SEVES LÒGIQUES INSTITUCIONALS
Carrera, P. i Luque, E. (2016). Nos quieren más tontos. La escuela según la economía liberal. El Viejo Topo.
Dubet, F. (2007). El declive y las mutaciones de la institución. Revista de Antropología Social, 16, pp. 39-66.
Pineau, P.; Dussel, I. i Caruso, M. (2002). La escuela como máquina de educar. Tres escritos sobre un proyecto de la modernidad. PAIDÓS
L'EDUCACIÓ SOCIAL I L'ESCOLA
Augé, M. (2017) Los no lugares. Espacios del anonimato. Una antropología de la sobremodernidad. Gedisa.
Garcés, M. (2020) Escuela de aprendices. Galaxia Gutemberg.
Núñez, V. (2007). Pedagogía Social: un lugar para la educación frente a la asignación social de los destinos.
L'ENCÀRREC POLÍTIC, SOCIAL I EDUCATIU
ASEDES (Asociación Estatal de Educación Social), (2007). Documentos profesionalizadores. ASEDES
Moyano, S. (2012). Acción Educativa y funciones de los educadores sociales. Editorial UOC.
REPENSAR LA MIRADA SOBRE L'ESCOLA
García Molina, J. (coord)(20012). Pensar, mirar, exponerse. Lecturas sobre infancia, adolescencia y juventud. Nau LLibres.
Nicastro, S. (2006). Revisitar la mirada sobre la escuela. Exploraciones acerca de lo ya sabido. Homo Sapiens Ediciones.
Pié, A. i Solé, J. (coord) (2014). Escenas de educación social. Editorial UOC.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Webs d'interès
EDUSO - El portal de la educación social www.eduso.net
DIXIT - Centre de Documentació de Serveis Socials https://dixit.gencat.cat/portal/index.html
CGCEES - Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadoras Sociales https://www.eduso.net/cgcees/
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |