• Descripció

Aquest camp socioeducatiu de treball al voltant de les drogues i de les drogodependències és un dels tradicionals referents de l'educació social. En el decurs de les tres darreres dècades, a cavall entre el segle XX i el XXI el camp ha sofert grans modificacions. La incorporació dels educadors i educadores socials a les pràctiques ha estat progressiu i ha calgut anar actualitzant les bases de l'acció educativa. 

L'assignatura planteja un recorregut que s'inicia amb aquesta mirada històrica, per ajudar a contextualitzar i entendre en quin paradigma se sustenten els models d'intervenció contemporanis i quines són les seves implicacions. A partir d'aquí es comença a aprofundir en els àmbits d'acció socioeducativa específics del camp de les drogues com són les activitats orientades a la prevenció o les iniciatives de reducció de danys, tenint en compte els diferents grups, espais i models d'abordatge que es poden implementar, així com les seves limitacions i particularitats. Finalment, l'assignatura amplia la mirada cap a aquells altres espais, processos i contextos on des de l'Educació Social també es pot fer una aportació clau per ajudar a resoldre d'altres problemàtiques que poden sorgir al voltant del consum de drogues, com són els processos d'estigmatització i criminalització de les persones consumidores o possibles conflictes comunitaris i de convivència. L'objectiu és que l'assignatura sigui d'interès tant per a aquells/es educadors/es socials que es vulguin dedicar específicament a l'àmbit professional de les drogues, com per a aquells/es altres que, treballant en d'altres camps d'intervenció socioeducativa, puguin trobar-se també amb la realitat de les drogues en el marc de la seva pràctica professional.

Al llarg del desenvolupament de l'assignatura hi haurà constants referències a les articulacions entre teoria i pràctica, fruit de la pròpia construcció del camp d'atenció a les drogodependències. Aquesta particularitat, junt amb la seva especificitat de pràctiques interdisciplinars on conflueixen diferents professions, fan que el seu plantejament pedagògic incorpori diversitat de mirades entorn d'altres discursos i produccions teòrico-pràctiques.

El darrer element a tenir en compte en el desenvolupament de l'assignatura és el necessari i exigit contacte quotidià amb l'actualitat respecte del camp de l'atenció a les drogodependències.  

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura obligatòria Drogues: prevenció i formes d'acció socioeducativa pertany al Mòdul "Acció socioeducativa" del Pla d'Estudis del Grau en Educació Social, més concretament a la Matèria de "Salut i educació social". Suposa, en aquest sentit, una aproximació a un camp específic de treball socioeducatiu, si bé incorpora la visió polivalent que defineix el Grau. 

• Objectius i competències

L'assignatura té com a objectius l'assoliment de les següents competències:

• CT 5 Resolució de problemes i de presa de decisions.
• CT 6 Reflexivitat i autocrítica en torn al propi treball i a les seves implicacions.
• CT 9 Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.
• CT14 Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
• CE 2 Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional.
• CE 4 Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives.
• CE 5 Disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos.
• CE 8 Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa.
• CE 10 Mediació en situacions de risc i conflicte.
• CB 2 Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que acostumen a mostrar-se mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
• CB 3 Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• CB 4 Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

• Continguts

Els continguts essencials de l'assignatura queden recollits en els mòduls de l'assignatura:

I. Breu introducció a la història de les drogues. 

1. Les substàncies psicoactives a contrallum del procés de civilització
2. L'adveniment del prohibicionisme
3. Història contemporània de les drogues a l'Estat espanyol
   1. Consums contraculturals a l'Espanya franquista (1959-1978)
   2. Crisi de l'heroïna durant la transformació social (1979-1992)
   3. Normalització dels consums al llarg del període d'entre crisi (1993-2008)
      
      

II.  Les polítiques de drogues. Un genocidi a càmera lenta 

1. El sistema de fiscalització de drogues: el controvertit rol de la junta internacional de fiscalització d'estupefaents (JIFE)
2. Els costos de la prohibició
   1. Dilapidant recursos públics i minant l'economia legal
   2. Afectació a la Salut Pública
   3. Amenaça a la pau i la seguretat
   4. Assetjament als Drets Humans
   5. Perjudici al Medi Ambient
   6. Els Beneficis de la prohibició
3. Les alternatives en marxa

III. La prevenció de les drogodependències: de l'alarma moral a la prevenció basada en l'evidència

1. Prevenció. Riscos, beneficis i danys.
2. La gènesis de la prevenció: una resposta bel·ligerant i moral
3. Prevenció preventiva

IV. Polítiques i programes de Reducció de Danys i Riscos (PRDR): una qüestió de salut pública i drets humans

1. Introducció
2. Iniciatives que van propiciar l'aparició de les PRDR i procés d'implantació
3. Els PRDR i la reivindicació del dret a la salut
4. Definicions, principis i fonaments
5. Principals obstacles i reptes de les PRDR

V. Formes d'atenció assistencial als problemes relacionats amb els consums de drogues

1. Introducció
2. Breu síntesi de l'evolució de la xarxa assistencial de drogodependències a l'Estat espanyol.
3. Models i estructures d'abordatges
4. Estructura de la xarxa assistencial i de tractament

Aquests continguts bàsics s'acaben d'articular i complementar amb d'altres recursos d'aprenentatge externs, que cada semestre ajuden a modular i concretar els continguts específics que es treballaran a cada PAC.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació