| Introducció al dret | Codi: 03.508 : 6 |
L'assignatura Introducció al Dret porta a terme una presentació general i introductòria als elements bàsics que permeten, des d'una perspectiva interdisciplinar, adquirir una visió i comprensió adequada del fenomen jurídic dins les societats contemporànies. El punt de partida són els coneixements propis de l'àmbit disciplinar anomenat 'Teoria general del Dret', que ofereix una reconstrucció coherent i ordenada d'aquells aspectes estructurals que són comuns no solament a les diferents branques del Dret, sinó fins i tot als diversos sistemes jurídics que podem trobar a les societats del nostre entorn cultural (nocions de norma jurídica i sistema jurídic, conceptes jurídics bàsics, interpretació i aplicació del Dret, etc.). A banda, l'assignatura aporta també molts elements d'altres camps de coneixement, com ara la sociologia, la ciència política o la filosofia jurídica, per tal d'oferir una millor comprensió i una visió més acurada i global d'allò que és el Dret i del paper que aquest desenvolupa a les complexes societats actuals.
En el Pla d'estudis de la UOC aquesta assignatura està situada a l'inici del Grau, junt amb altres matèries introductòries i/o transversals per a la formació jurídica. La justificació d'aquest estat de coses es troba en la necessària contextualització que aquestes matèries aporten a la cultura dels juristes. Com indica el seu nom, l'assignatura senta els fonaments per a més tard ampliar i aprofundir en els coneixements propis de cadascuna de les branques del dret.
L'interès que té aquesta assignatura per a la pràctica professional és, principalment, indirecte. Tenir una sòlida formació jurídica bàsica contribueix, sens dubte, a ser un millor professional del dret i, alhora, augmenta la versatilitat del jurista per tal d'adequar-se a les necessitats canviants de les societats actuals. D'altra banda, hi ha un aspecte de la matèria que és central en la pràctica de qualsevol professió jurídica: ens referim a l'argumentació jurídica. La pràctica del jurista és una pràctica argumentativa; dominar les tècniques de l'argumentació i el raonament jurídics té una repercussió immediata en la pràctica professional.
En realitat, atès que és introductòria, aquesta matèria no pressuposa coneixements previs especials, més enllà d'aquells de cultura general adquirits en la formació preuniversitària. De la mateixa manera que passa amb altres matèries que es cursen a l'inici de la carrera de dret, un dels objectius de la nostra assignatura és proporcionar part dels coneixements previs i de les eines que seran d'utilitat per tal d'afrontar l'estudi de les diverses branques del Dret.
Tanmateix, és important tenir una certa sensibilitat filosòfica: la tasca de reconstrucció conceptual pròpia d'aquesta matèria és, en gran part, una tasca de caire teòrico-filosòfic. Però, junt amb això, és necessari també conèixer i ser conscients de la realitat social en la que ens trobem, així com ser capaços d'adoptar un punt de vista reflexiu i crític enfront d'aquesta realitat. El fenomen jurídic té les seves arrels en el món social i, per tant, la seva comprensió profunda només és possible si som coneixedors del món que ens envolta i de les relacions que el constitueixen, així com dels seus antecedents històrics. Aquestes relacions són la matèria concreta sobre la qual opera el dret. De manera que com estudiants de dret i futurs juristes, és també important estar al corrent de l'actualitat i ser capaços de prendre posició davant dels esdeveniments socials, polítics i econòmics que la defineixen..
L'assignatura d'Introducció al Dret s'imparteix amb continguts idèntics als Graus de Dret, de Criminologia, de Relacions Laborals i Ocupació, de Relacions Internacionals i de Ciències Socials, fins al punt de que els estudiants de tots aquests Graus comparteixen les mateixes aules i consultors. Les competències treballades, d'acord amb les Memòries aprovades de cada Grau, són les següents:
GRAU DE DRET
Competències transversals
- Ús i aplicació de les TICs
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en els llengües pròpies com en una llengua estrangera
- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars, així com les relacions interpersonals
Competències específiques
- Cerca, obtenció i ús de les diferents fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
- Comprensió de les diferents formes de creació del Dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual
- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com escrita
- Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
GRAU DE CRIMINOLOGIA
Competències transversals
- Comunicar-se correctament, oralmente i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera
Competències específiques
- Desenvolupar l'activitat criminològica d'acord amb els principis constitucionals, els drets fonamentals i les llibertats públiques
- Situar el fenòmen criminal en el context personal, social i jurídic en el qual es desenvolupa
GRAU DE RELACIONS LABORALS I OCUPACIÓ
Competències transversals
- Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
Competències específiques
- Capcitat per a analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de relacions socials
- Capacitat per a interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinar i d'acord amb els valors ètics, per a aplicar-los a supòsits fàctics
GRAU DE RELACIONS INTERNACIONALS
Competències bàsiques
- Saber aplicar els coneixmenets al seu treball d'una forma professional i posseir les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
Competències generals
- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars
Competències transversals
- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional
- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional
Competències específiques
- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional
Descripció i relació de continguts
Els materials de suport de l'assignatura estan distribuits en quatre blocs o mòduls, dividits en àmbits temàtics i que en conjunt conformen el nucli d'allò que habitualment s'anomena com a "teoria general del dret" (funcions del dret, teoria de la norma i el sistema jurídic, conceptes jurídics fonamentals, teoria de la interpretació i argumentació jurídiques, i relacions entre dret i moral). La pròpia denominació posa de manifest que els conceptes i categories que conformen els continguts de l'assignatura tenen un abast que no només va més enllà del marc d'una determinada branca del dret (com pot ser el dret civil, el dret penal, el dreta administratiu...), sinó que són comuns i compartits pels diversos sistemes o ordenaments jurídicsdels diferents països, tot i que en moltes ocasions es facin sevir exemples del dret espanyol amb finalitats il·lustratives.
El primer mòdul, titulat "El dret: per què i per a què?" realitza un apropament al fenomen jurídic des d'una perspectiva funcional. Totes les societats que coneixem compten amb una cosa que podem qualificar com a "dret", fet que sembla indicar que no es tracta d'una cosa que existeix perquè sí, sinó que obeeix a certes necessitats i a certs objectius comuns a totes les societats o grups humans organitzats. És per això que convé saber quines raons explicarien o justificarien l'existència d'un sistema jurídic, així com les funcions que aquest exerceix en la societat, i en quina mesura el dret contribueix a assolir els seus objectius i a través de quins instruments, tècniques o mecanismes porta a terme la seva tasca.
Els mòdul segon ("El dret: què és i com és?") se centra en l'anàlisi estructural del dret i és per això que es correspondria amb el nucli del que tradicionalment s'entén per "teoria general del dret". Un acostament al dret en el context d'uns estudis jurídics exigeix un adequat coneixement dels elements que componen el sistema jurídic, de la seva dinàmica i de les seves relacions. En primer lloc, s'aborda de manera introductòria, encara que també precisa i rigorosa (gràcies a l'enorme desenvolupament que en les últimes dècades ha experimentat la teoria general del dret d'orientació analítica) aspectes com la tipologia i les classes de normes, la seva estructura, les principals relacions que s'estableixen entre els elements que componen el sistema jurídic, la dinàmica dels sistemes (introducció i eliminació de normes), etc. Més endavant, s'exposen i analitzen els conceptes més generals que comparteixen les diferents branques o sectors de l'ordenament jurídic, com per exemple els d'obligació jurídica, personalitat jurídica, dret subjectiu o responsabilitat. Aquest és també el mòdul més extens i amb més continguts, cosa que es tradueix en una major durada del temps assignat al seu estudi i un valor proporcionalment més alt a la PAC associada al mòdul.
El mòdul tercer, titulat "El dret en acció: interpretació i aplicació del dret," aborda un àmbit que, encara que també està comprès tradicionalment dins de la teoria general del dret, no es refereix estrictament a qüestions estructurals dels sistemes jurídics, sinó més aviat al que podríem denominar "el dret en acció". En efecte, el dret no s'esgota simplement en la producció de normes, en la promulgació legislativa que afegeix (o elimina) nous elements al sistema, sinó que aquests elements són interpretats després per diferents actors (advocats, funcionaris, jutges, juristes, etc.), alguns d'ells amb capacitat d'aplicar-los (bàsicament jutges i funcionaris públics) per a resoldre els conflictes que es plantegen en casos concrets. Lluny de ser tasques mecàniques, la interpretació i aplicació de les normes jurídiques suscita una sèrie de dificultats i problemes específics que mereixen molta atenció i donen lloc a tot un àmbit d'estudi que en els últims anys ha experimentat un apogeu espectacular: l'argumentació jurídica.
Finalment, el mòdul quart, anomenat "La llei és la llei. Però no hi ha dret!", inclou de manera molt breu i introductòria una sèrie de qüestions que tradicionalment s'associen habitualment al camp de la filosofia del dret, més que al de la teoria general. La perspectiva d'anàlisi que aquí predomina no és ni la funcional ni l'estructural, sinó la valorativa. El dret és clarament un sistema de normes que pretén dirigir el nostre comportament, però no és l'únic conjunt de normes que pretén fer-ho, ja que contínuament ens veiem també influïts per normes d'altres tipus, com per exemple les normes socials (de cortesia, urbanitat o bon comportament cívic) o les normes morals. Les connexions entre el dret i la moral són innegables (és evident que el contingut de moltes normes jurídiques i normes morals és indistingible) i des d'antic han centrat l'interès dels teòrics i filòsofs del dret, fins al punt que una de les discussions principals en la història del pensament jurídic ha estat la de determinar si realment pot concebre's el dret com una cosa diferent i conceptualment independent de la moral, o si, al contrari, són dos àmbits indissociables, en els quals el caràcter jurídic d'una norma depèn de consideracions morals. Aquesta és una de les qüestions a què es refereix breument el mòdul. Altres són el debat sobre la legitimitat de la imposició de la moral a través del dret i les relacions entre el dret i l'ideal de justícia.
I.- Materials bàsics obligatoris
Els materials bàsics de l'assignatura són els quatre mòduls docents:
1. El dret: per què i per a què?
2. El dret: què és i com és?
3. El dret en acció: interpretació i aplicació del dret
4. La llei és la llei. Però no hi ha dret! Les múltiples i complexes relacions entre el dret i la justícia
II.- Materials complementaris
En les diferents Unitats didàctiques es podran indicar lectures i activitats addicionals per facilitar la comprensió dels continguts de l'assignatura.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|